Què
són i què signifiquen les creus de terme.
La
creu de terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que
s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els
camins.
Acostuma
a estar decorada amb temes de la
Crucifixió
o heràldics
s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n
poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o
menys altes, però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història
i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en
generació.
L'origen
de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes
de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de
donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per
la població en qüestió.
Tal
com explica en Roger Costa, en un petit però molt il·lustratiu article:
Abans
de parlar de l’origen i el significat de les creus de terme, val la
pena aclarir que no totes les creus que trobem a l’aire lliure, tot
i que sovint s’hi confonen, són d’aquesta mena. Així, pels
nostres camins es poden trobar creus de viacrucis, pedrons o
comunidors, per posar tres exemples que, si bé formalment s’hi
assemblen, no poden rebre aquesta denominació.
Creu del camí de Sant Cebrià, foto de 1913. Foto del MDC |
Tot
i que s’ha especulat amb un possible origen romà o fins i tot
anterior a aquesta època, podríem considerar que els antecedents
d’aquestes creus estan documentats a Catalunya només a partir del
segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats
privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments a la vora
de les esglésies. A banda de fer de fita, podrien haver estat
erigides com a monument expiatori, en senyal d’algun vot col·lectiu
o, simplement, per fomentar la devoció dels passavolants. Si bé es
diu que Jaume I va estimular l’erecció d’aquesta mena de
monuments arreu del territori, la realitat és que les creus de terme
més antigues daten del segle XIV, unes quantes dècades després del
seu regnat.
Terra de cristians
La seva funció no seria exclusivament delimitar el terme, sinó també beneir-lo; aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que hom estava en terra de cristians. Es tractaria d’un cas del que avui anomenaríem semantització de l’espai públic, això és, de deixar ben clar qui mana i quins són els valors que es pretenen fomentar. No deixa de ser significatiu en aquest sentit el fet que aquests elements es comencin a escampar en un moment de creixent animadversió envers els jueus, i quan la conquesta de territoris als sarraïns encara era ben viva en l’imaginari col·lectiu.
El creixement de les ciutats va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades en el seu nucli urbà. És el cas de les Creus Cobertes de Barcelona i València, o el de la Creu Alta, a Sabadell. Ben curiós és el cas de Tàrrega, on la creu de l’antic Portal del Carme és coneguda per tothom com la creu del Pati (oficialment, plaça del Carme), mentre que actualment és ubicada a la plaça Major.
Dit
això, ens centrarem en les creus de terme relacionades amb el poble
de Sant Joan d'Horta, on es coneixen algunes de molt antic, segons
Desideri Díez es
coneixia de molt antic una creu a la banda de llevant, l'anomenada de
“Sant Martí”, situada prop de l'església de Sant Martí de
Provençals. Una altra la creu del Coll de la Celada, que tenia
relació amb el Portal Nou de la Ciutat, situada en el camí d'Horta.
En quedava una tercera, al mateixa camí d'Horta, que va rebre
diferents noms: creu de fusta a mitjans del segle XV. Creu dels
“Garrofers” a mitjans del segle XVIII i d'altres vegades la creu
del “Diable”.
Creu de terme de La Sagrera - Sant Martí |
Hi
havia més creus al nord de la ciutat, una a Sant Jeroni de la Vall
d'Hebron, una altra a l'església de Sant Genís dels Agudells i la
més coneguda pels habitants d'Horta, la de l'antiga església de
Sant Joan d'Horta.
La
creu de terme d'Horta és molt antiga, primer va ser de pedra i
desprès va ser substituïda per una de ferro, que el més segur és
que va ser destruïda cap l'any 1835 quan la crema de convents
d'Horta que va provocar la crema del Monestir de Sant Jeroni, si
voleu conèixer més sobre aquest important monestir, cliqueu sobre
el link de sota.
Un
cop restaurada va ser col·locada al final del carrer Horta i novament
derruïda l'any 1936, quan la Guerra Civil Espanyola.
Creu de terme de ferro d'Horta , al final del mateix 1916, C. Horta. Foto Salvany |
Foto 1917 |
La
inauguració de la nova i última, fins ara, creu de terme, es va
produir el 21 de setembre de 1952, el seu autor va ser l'escultor
Joan Fontbernat, va ser tot un esdeveniment a la barriada , es va
col·locar al final del carrer de Campoamor a tocar dels horts de Can
Cortada, que és el lloc on havia estat l'antiga, tota feta de ferro i mig
trencada durant una colla d'anys. Finalment amb la remodelació de la
zona han modificat una mica la seva ubicació i es troba pujant el
C. Campoamor a la dreta, enfront de l'entrada del Club de Tennis
Horta.
Última creu de terme d'Horta quan estava prop dels horts de Can Cortada |
Relata
la Dora Serra que a solemne inauguració, es va comptar amb
l'assistència de moltes autoritats de l'època, segons recollia el
butlletí IDEAL núm 73, datat el 1 de novembre de 1952. En
aquells temps tenia extrema importància la quantitat i qualitat dels
personatges públics que assitien a un acte social. Vingué el bisbe
de Barcelona, Dr. Modrego, el governador militar, general Galvis; don
Enrique de la Rosa en representació de l'alcalde; el general
Madariaga; tinents d'alcalde, vicepresidents, secretaris, etcx i tot
es feia en castellà, tant parlat com escrit.
Tal
com hem indicat més amunt, quan van obrir l'Avinguda de l'Estatut i
eixamplar la calçada, es van veure obligats a desplaçar la creu.
Foto recent de la creu de terme d'Horta. F. Montserrat Bueno |
Foto Barnatresc |
- Fonts d'informació; Desideri Díez “El que ha estat i és Horta”, Dora Serra “Horta Especial”, artícle de Roger Costa sobre les creus de terme.
M'agradaría saber com eren els camins a aquesta part del barri fa 100 anys, sempre veig una mena de camins amb murs molt alts pero no m'acabo de situar
ResponEliminael principals de la zona eren l'antic camí de Sant Genís, del qual encara en queda un tram, el camí de Sant Cebrià que a partir de la deMontbau es pot seguir fins l'antiga ermita i el camí de Sant Iscle, que va fins a Cerdanyola, l'antiga carrera d'Horta i tots aquells que comunicaven enre sí les masies de la contrada
ResponEliminaAquest són els que ara em venen al cap, segur que n'hi havia d'altres.
Molt interessant aquest (com tots). He fet un comentari, però no sé si haurà quedat gravat.
ResponElimina“Molt interessant aquest de les creus de terme. Nhi ha tantes per tot arreu, no només a Catalunya: a Espanya, a Francça... recordo amb especial interès les gallegues.
Felicitats per l'article,
JOSEP”
Hola Carme, a Barcelona la creu que també és molt maca és la que està al final de l´Avinguda Pedralbes tocant amb la carretera d´Esplugues.
ResponEliminaMercè
Al peu de foto de la primera creu hi ha un error, doncs diu........camí de Sant Cebrià final de segle 1913. Crec que sobra la paraula segle.
ResponEliminaMercè
Gràcies Mercè, ja està arreglat.
ResponEliminaA montbau hi havia una darrera de l escola Baloo, pero on era la del cami de sant Cebria?
ResponEliminaGracies,
Neus