Jo vaig anar a l'escola de la
Cooperativa quan ja ni era de la Cooperativa al carrer de La Plana, número 8, allà hi havia un
col·legi- acadèmia a la que havien batejat amb el nom de “Colegio
Academia Horta” i el dirigien dos germans don José i don Luis
Navarro, del primer dels quals, el que recordo més és el seu
tarannà autoritari.
José Navarro feia de director i de
mestre de batxiller dels nois grans, no hi havia cap nena que fes
aquest curs, poques passàvem de l'ensenyament reglat, és a dir,
fins els 14 anys, el que si recordo amb amb nitidesa és que a don
José no li agradava gens tractar amb la part femenina de la
societat.
Sortida de la classe de batxiller del don José |
Sortida de la classe de les noies al pati de l'escola en 1966 |
Per entrar a l'escola s'havien de pujar unes escales prou costerudes que arribaven fins el primer i únic pis.
Les nenes i els nenes anàvem a classes
diferents, les nenes teníem una dona com a mestra, la nostra es deia Antonia Nicolás, i els nois
mestres homes i el normal és que en una mateixa classe s'impartissin
dos o tres cursos diferents. S'utilitzaven les conegudíssimes Enciclopèdies Alvarez que passaven del germà gran al petit.
Les classes i el material de l'escola
era molt tronat, el mobiliari crec que ja procedia de quan l'escola era de la Cooperativa Vanguardia Obrera i tant el terra com les parets i sostres de les
classes eren velles i pocs cuidades. La distribució de les classes i de les estances de l'escola era bastant laberintic i els labavos estaven en el pati i ja ni us dic en quin estat estaven.
En la que havia estat la sala d'actes de la Cooperativa, s'hi encabia la casa Beltter de discos, allà es gravaven el discos de l'època.
Lògicament a cap dels mestres de l'escola se'ls va acudir ensenyar la història de edifici on s'ubicava aquella escola ni que allà mateix havia existit una de les escoles més importants i avançades d'Horta abans de la Guerra Civil.
En la que havia estat la sala d'actes de la Cooperativa, s'hi encabia la casa Beltter de discos, allà es gravaven el discos de l'època.
Lògicament a cap dels mestres de l'escola se'ls va acudir ensenyar la història de edifici on s'ubicava aquella escola ni que allà mateix havia existit una de les escoles més importants i avançades d'Horta abans de la Guerra Civil.
Bastants anys desprès de deixar
l'escola, en un viatge amb metro vaig trobar a la meva ex companya
de pupitre , em va comunicar que s'havia casat amb Don Luis, el
mestre germà del director, em vaig quedar de pedra, que voleu.
Després de molts anys de dedicació a
l'ensenyament, aquesta última escola va tancar les portes cap a
1975.
En la planta baixa, quan jo hi anava en
1965, encara pervivia la cooperativa de consum i el forn de pa i la
lleteria però, pel que respecte a l'escola , ni el seu sistema
d'enseyança, ni la seva filosofia educativa ni, ja no diguem, el
tipus de mestres que impartien classe, no tenia ja res a veure amb
l'esperit de l'escola de la Cooperativa Vanguardia Obrera.
Carnet de Soci de la Cooperativa |
Ha estat ja de gran quan llegint
llibres sobre la història d'Horta, vaig topar amb la del conegut
mestre de la Cooperativa Josep Serradesanferm Soler d'en Mingo
Borràs i la història de les escoles d'Horta que contenia el llibre
“EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA”, del mai prou reconegut Desideri
Díez, vaig saber l'origen de l'edifici de una de les escoles a les
que hi vaig anar.
A finals del segle XVIII,
l'ensenyament era objecte de gran predicament en les assembles
revolucionàries i obreres que propugnaven una escola pública comuna
a tots els ciutadans i gratuïta.
El decret de 19 de desembre de 1793
sobre escoles primàries, establia un sistema d'ensenyament gratuït,
obligatori i lliure però controlat per l'Estat.
En aquest context històric neixen les
primeres escoles al poble d'Horta, que aleshores comptava amb 78
cases i 486 habitants de m´s de 7 anys. La primera d'elles va ser
L'escola del Comú que es va crear en març de 1793.
En 1884 dos treballadors d'una
rajoleria d'Horta van rebre les primeres nocions de cooperativisme
d'uns companys i poc desprès es creava la Cooperativa Vanguardia
Obrera.
L'ensenyament al poble d'Horta, com a tants altres pobles, estava
bastant deixat de la ma , així que qual als socis de la
Cooperativa se'ls va plantejar la possibilitat constituir unes
escoles en l'entitat, és manifestà un gran interès per part de
tots i de la gent obrera del poble que van acudir en gran nombre a
integrar-se en la Societat.
Edifici de la Cooperativa Vanguardia Obrera |
Així va néixer una de les primeres
escoles laiques d'Horta, amb una pedagogia activa, és a dir, un
sistema d'ensenyament basat en el desenvolupament harmònic de totes
les facultats humanes, una ensenyança que es base fonamental en
la raó, descartant la fe, i amb la finalitat educativa primordial de
formar homes lliures.
En 1923 i desprès d'altres professors,
Josep Serradesanferm i la seva muller Pilar Desclòs, es van integrar
al professorat del centre i al poc temps el mestre Serradesanferm va
assolir la direcció de les escoles.
Una de les classes de la Cooperativa |
Josep Serradesanferm va ser un
professor molt estimat en la Cooperativa, per la seva manera de ser,
d'educar i d'ensenyar, va morir en 1959 d'una llarga i dolorosa
malaltia quan encara era jove, només tenia cinquanta i pocs anys.
En honor seu existeix a Horta un carrer que du el seu nom darrera del
Mercat d'Horta. La Seva dona la mestra Desclòs, va continuar la tasca del seu marit fent de directora de l'escola, desconec fins a quin any.
El pati de l'escola era un lloc
d'esplai dels alumnes, però malgrat ser molt espaiós encara
resultava insuficient a l'hora de l'esbarjo, de tanta mainada que hi
havia saltant i corrent entre ells o empaitant a cops de peu la
pilota de draps fins esparracar-la.
Nens i nenes de l'Escola Cooperativa Vanguardia Obrera en 1916, Foto E. Reguard |
El mestre Serradesanferm |
No cal dir que l'escola conreava tota
mena d'activitats: teatre, un grup de declamació; excursionisme
infantil, activitats musicals, un grup coral molt conegut en l'època
“LA LIRA HORTENSE” etc.
Dos dies desprès de l'ocupació de
Barcelona per les tropes franquistes es van suprimí entre d'altres
les escoles dels ateneus, centres obrers i populars. Lògicament les
característiques de l'escola de la Cooperativa van canviar,
adaptant-se a les noves circumstàncies sòcio-polítiques, encara que no es va arribar mai a l'extrem al que ho van fer algunes escoles nacionals de l'Estat..
Cartell on s'anunciava una de les obres que es van escenificar en la Cooperativa |
Han passat els anys i les escoles de la
Cooperativa i el col·legi acadèmia Horta, han desaparegut. En les
aules de les escoles existeix ara mateix un centre excursionisme i
una l'associació de veïns, la cooperativa de consum s'ha convertit
en un garatge i les dependències on estava la sala d'actes, són
habitatges l'edifici però, sortosament ha sobreviscut i és la
memòria viva del que va ser i va significar en el seu moment pel
poble d'Horta.
- Fonts informatives: "El que ha estat i és Horta", de Desideri Díez i "Gent Popular d'Horta" de Mingo Borràs i material propi.
Quina alegria i a la vegada nostàlgia amb la teva història de les escoles de la Cooperativa La Vanguardia Obrera.
ResponEliminaLa meva escola de sempre, fins el febrer o març del 1953, a prop de fer els 15 anys, en que vaig ser expulsat per agredir a un mestre falangista que en aquell temps ens van imposar des de el “Sindicato Español del Magisterio”, i que va pegar a una companya de classe.
Després del l’any 1953, no recordo quants anys va seguir amb el nom de la Cooperativa, però quan vaig marxar jo va continuar dirigit per la Sra. Pilar Delclós l’esposa del Sr. Serra, com l’anomenàvem cordialment. Sempre recordaré la llibertat educativa i diferencial amb els col·legis de monges i capellans. Una de les coses primordials que jo personalment crec que han tingut molta importància per l’època, era la composició de les classes mixtes, cosa que no passava a les altres escoles d’Horta, i això ens donava a nois i noies una millor seguretat d’actuació personal.
Com sempre, he llegit amb molta atenció el teu article, i si no et molesta et diré que quan tinguis temps el repassis d’alguns errors, com per exemple on posa segle XXIII.
Una vegada més la meva més efusiva felicitació pel teu treball, que ajuda infinitament a que no perdem l’història del nostre volgut barri.
E. Roig