RAVETLLAT-PLA - MÉS INFORMACIO SOBRE LA FINCA

Buscant, buscant hom sempre troba coses curioses i/o interessants.

Cercava notícies fresques sobre la situació actual del litigi que aplega a l'Ajuntament de Barcelona i els "hereus" de la finada Nuria Pla, antiga propietària de la finca coneguda al barri com els  laboratoris “RAVETLLAT-PLA, quan de sobte ens trobem amb un petit relat d'en Josep María Huertas Claveria, periodista molt vinculat al barri, que sota el nom de SANG DE CAVALL PER A LES DONES, que formava part d'un recull publicat en 2006 sota el genèric nom de MITES I GENT DE BARCELONA, on en primer lloc es feia una descripció de la finca en els seus anys d'esplendor, per seguidament acabar relatant la cessió de la filla del Dr. Pla, Nuria Pla de la finca al Consistori Barceloní.

Edifici principal del laboratori

Finca i Laboratoris al fons

 

 

I aquí és on enllaça l'ultima part del relat amb l'actualitat pura i dura de la finca i l'incert futur dels seus edificis i jardins.

Diu així el relat d'en Josep M. Huertas:

Li deien el Seminari però ningú no recordava gaire per quina raó.

La gent del Guinardó es quedava meravellada quan veia els cavalls pastant l'herba com si fossin al camp.

Cavalls de la finca pastant als prats propers als  laboratoris

Quadres i laboratori al fons

S'explicaven els uns als altres que la sang de cavall era bona per un tònic fet amb hemoantitoxina - això només ho deien els entesos – que anava d'allò més bé quan les noies tenien la regla. Era la manera que no agafessin anèmia o fins i tot, un principi de tuberculosi.

La finca era del del Dr. Ramon Pla Armengol un polític socialista (1) que havia descobert aquest medicament treballant amb el seu company Joaquim Ravetllat, ja traspassat, 

 

Casa i Laboratoris del Dr. Pla

 

Hi tenien el laboratori, hi feien experiments per avançar més en la recerca de nous productes.

 

Els que havien tingut la sort de ser-hi convidats havien vist el petit medalló del Dr. Ravetllat en una columna dels jardins de la finca on hi havia les dates del seu naixement i mort (1871 – 1923) i comentaven invariablement que havia mort molt jove per ser metge, pensant que si els metges no sabien tenir cura d'ells mateixos ja em diran...

Eren uns jardins molt grans, al costat dels prats on pastaven els cavalls del laboratori.

Hi destacaven alguns garrofers que ja hi eren quan van construir la finca, perquè les terres eren aptes per aquest tipus d'arbres fins al punt que hi havia un passatge que duia aquest nom.

Va passar el temps, el Dr. Pla va marxar a l'exili. La finca va deixar de criar cavalls.

En 1989 la seva filla Núria Pla va decidir donar a l'Ajuntament la finca i el tinent d'alcalde del moment, socialista com el Dr. Pla , no es va poder estar de dir “gestos com aquest són els que ja no es produeixen”. Alguns deien que aquesta generositat amagava alguna altra intenció, però la realitat era que es tractava gairebé 3,6 hectàrees que feien goig de debò.”

Així finalitzava el relat indicat on Josep M. Huertas va descriure alguns dels seus records sobre la finca i la Sra. Núria Pla, i posava en evidència que davant la donació a l'Ajuntament “alguns” es qüestionaven “les seves intencions”, curiosa frase que adquireix tot el seu sentit si tenim en compte les últimes notícies respecte la qüestionada titularitat del seu llegat.

Nosaltres desconeixem lògicament, com van anar les converses de la Sr. Pla amb el Consistori Barceloní ni si aquestes van arribar a bon terme, malgrat que així ho semblava als veïns que ho han donat sempre per fet. 

En efecte, sempre hem sentit dir que la Sra. Pla cedia a l'Ajuntament la finca i a canvi la hi deixaven viure, lliure d'impostos fins el dia de la seva mort que es va produir en 2011. Si va ser així, hem de suposar que deuen haver documents signats en aquest sentit i finalment, si no es va arribar a cap acord per motius que desconeixem, ens agradaria saber quins eren aquests motius i si mentre discutien la Sra. Pla i l'Ajuntament,  va pagar els seus impostos o no, perquè aleshores tindria molt de sentit la frase aquella que deia “alguns desconfiaven de les seves intencions”, i la qüestió pura i dura seria la d'una presa de pel monumental a l'Ajuntament de Barcelona i a les nostres butxaques.

Ara mateix hi ha un considerable enrenou al voltant de les seves decisions testamentàries i sobre uns hereus que reclamen la propietat de la finca, la casa i el seu contingut en mobles antics de gran valor, ara pel que sembla  en nom d'una obscura Fundació que ha sortit de cop i volta com per generació espontània.

Sabem que fa un parell d'anys la Universitat Politècnica de Barcelona va realitzar un projecte de la que podria ser la futura utilització dels edificis i terrenys de la finca, tot plegat ha quedat en un no res?.

Segons aquest projecte, es plantejava un edifici plurifuncional, vinculat a l’Hospital de Sant Pau: un nou centre de recerca genètica amb un centre de dia per a malalts d’alzheimer, així com una residència per a investigadors vinguts d’arreu, els jardins passarien, menys una petita part, per a us-de-fruit del veïns com parc municipal.

Més informació: cliqueu sobre l'enllaç de sota.

ESTUDI SOBRE LA FINCA RAVETLLAT PLA de la Universitat Politècnica de Barcelona

Aquí ningú no diu ni piu, les autoritats callen i l'única veu que s'ha donat a sentir és la de la pròpia Fundació que va enviar una nota a alguns mitjans de comunicació atorgant-se uns drets que sembla que ara mateix s'estan disputant aquesta Fundació i l'Ajuntament de Barcelona.

(1) Ramon Pla Armengol juntament amb en Manuel Serra i Moret i Rafel Campalans, va constituir en juliol de 1923 la Unión Socialista de Cataluña. 

• Fonts informatives : El llibre MITES I GENT DE BARCELONA de Josep Ma. Huertas Claveria.