PLAÇA SANTES CREUS d'Horta

On ara es troba  la plaça de les Santes Creus, junt a la Riera d'Horta, hi hagué el primer nucli de cases en l'any 1553, en que els nobles Jeroni Descoll i Jerònima Fiella donen principi a la plaça amb la construcció de quatre cases.

La plaça de la Vila tenia tot l'aspecte d'una plaça de poble,  allà es va construir la Casa del Comú (1),  l'escola, la tenda de queviures, la casa del metge, el ferrer, l'ebenista, l'enquadernador, el sastre, el repartidor de serradures per estufes,   l'escultor de les figures de terracota i el daguer, és a dir, s'hi aglutinava bona part del seu comerç.

L'Escola del comú es va instal·lar en una habitació del mateix edifici del Comú. L'habitació feia 32 pams de llargada i 24 d'amplada i era totalment insuficient per a la mainada del poble. El mestre tenia l'obligació d'ensenyar a llegir, escriure i comptes, això és, les quatre regles, la doctrina cristina i els rudiments de la fe Catòlica a tots els nens del terme d'Horta.

Placa de la Constitució a principis del segle XX

Al segle XIX, la plaça de Santes Creus era escenari principal, cada setembre, d'al­guns actes de la festa major del barri --que es remunta al 1831--. Durant anys les dones desvelaven allà, en el ball principal, el seu secret més ben guardat: el vestit llarg confeccionat per a l'ocasió. Més tard, la plaça es va bressolar al ritme de les havaneres i el cremat.

Va ser la plaça més important d'Horta, i tant era així que els vilatans no anaven pas a missa a l'església de Sant Joan d'Horta que estava a considerable distància del nucli central i el camí per arribar-hi era bastant impracticable, sobretot quan plovia, així que anaven a la Capella de Can Gras (masia del segle XVII) a la mateixa plaça.

Can Gras anys 70, font regalada per l'Ajuntament de Barcelona

La contractació de jornalers en 1789, es feia en la Plaça Major, en sortir de missa a Can Gras.

El diumenge era lloc de reunió. Els caps de colla pujaven les setmanades als obrers contractats a la mateixa plaça i en contractaven de nous per als conreus d'horts i de vinyes.

 Cliqueu sobre el link següent per aconseguir més informació de  la Història de Can Gras.

HISTÒRIA DE CAN GRAS 

El que va ser més tard el Foment Hortenc, en 1889 tingué el seu primer local social en la plaça de la Vila. S'anomenava aleshores “Sociedad Casino Familiar”, on s'hi va estar  més de trenta anys, fins que es va traslladar a la plaça d'Eivissa, a l'edifici on en temps hi havia la parada del tramvia i que és el més antic de la plaça.

El segle XX començà a Horta amb la promulgació del Reial Decret d'annexió a Barcelona en 1903.

foto del 23 de gener de 1923. Foto Brangulí

A l'any 1904, s'empedra el carrer Major (C. Horta), des de la Riera i es col.loca la font en mig d'aleshores anomenada  plaça de la Constitució, donada per l'Ajuntament de Barcelona, quan el poble va ser annexionat a la ciutat. Aquesta font és una reproducció de la font de Canaletes i la podem trobar també en d'altres barris com Gràcia o Sant Andreu, tots ells també pobles annexionats a la ciutat de Barcelona a finals del XIX i principis del XX.

Desprès de l'annexió va agafar protagonisme la Plaça d'Eivissa (batejada amb aquest nom en 1907) a costa del de la Plaça Major. Malgrat això, la Plaça Major va continuar essent el centre de moltes de les activitats del barri d'Horta fins ben  entrats els anys 50.

Aquest protagonisme tenia raó de ser pel fet que en el seu espai es bastia el mercat d'abastos de la vila, on els seus habitants feien les seves transaccions econòmiques, compraven venien i es relacionaven,  motiu pel qual es va convertir en el centre comercial del municipi. El moviment de gent a la plaça va propiciar  que moltes associacions del municipi, així com,  una gran varietat de comerços del poble  s'hi varen traslladar, com és el cas del ja comentat Casino Familiar que més tard es convertiria en el Foment Hortenc que tots coneixem.

Plaça d'Eivissa a principis del segle XX

 Clicar sobre el link per conèixer  la

 HISTÒRIA DE LA PLAÇA EIVISSA

Desprès de la Guerra Civil, la població patia molta fam i la  les autoritats  de van obrir en cada barri un local que sota el nom de "AUXILIO SOCIAL",  que depenia de la Falange, s'encarregava de distribuir productes de primera necessitat a la població. A Horta la seva seu es va instal.lar en la Plaça Santes Creus, en el mateix edifici on en el seu dia estava  la Casa del Comú. 

Seu de l'Auxilio Social a Horta - Fotos de Jaime  Jiménez Hinojosa 

En el mateix lloc, cap els anys 50 es va obrir el dispensari Municipal on la població anava a posar-se les vacunes obligatòries del moment. La majoria de gent d'aquells anys encara lluïm unes rodonetes molt característiques en els braços que ens les recorden.

El cert és que la Plaça Santes Creus, o el que queda d'ella, hauria de portar el nom de Plaça Major o Plaça de la Vila, nom que la distingeix fins 1870, en que va passar a denominar-se Plaça de la Constitució, nom que va perdurar fins acabada la Guerra Civil en que va passar a anomenar-se Plaça de les Santes Creus, nom molt adient amb el corrent tancat i nacional Catòlic de l'època.

Per cert, encara perdura en la plaça, una placa amb el nom de Plaça de la Constitució, que ha aguantat el pas del temps.

(1) Casa del Comú. Edifici on es reuneix el consell municipal. (Enciclopèdia Catalana).

(2) Auxili social :  Entitat que va tenir un paper preponderant en la distribució dels importants donatius d’aliments que es reberen de països amics o d’organitzacions filantròpiques desprès de la Guerra.,

• Fonts informatives : Llibre  EL QUE HA ESTAT I ES HORTA de Desideri Díez; Fotos de l'Auxilio Social de Jaime Jiménez Hinojosa. Fotos de fonts diverses i del fons propi.