dissabte, 5 de maig del 2012

Origen de l'Església de Sant Francesc Xavier del barri de Can Peguera



Foto: Construcció de les cases barates de Can Peguera el 1929. (Arxiu Patronat de l'Habitatge de Barcelona)


Hem llegit en nombrosos escrits que parlen del barri de Can Peguera, que l'actual església era l'antiga de la masia del mateix nom, quan aquesta dada és completament errònia.

 No dubto que la masia de Can Peguera, com d'altres, tingués la seva pròpia capella o oratori donat que, era una gran casa però, si la hi havia o estava dins de la casa o bé era molt petita i va ser enderrocada quan es va bastir la parròquia. 



Foto de 1927, on es pot observa que al costat de la masia no hi és l'església


Foto de 1935, més o menys des del mateix lloc, on ja hi és la parròquia


 En les fotos de l'època, es pot apreciar clarament que al costat dret de la masia només havia camps i alguna construcció menor, segurament per guardar eines del camp, només al fons en primer terme es pot apreciar la primera casa de tipus modernista (va ser construïda en 1907), la qual va sobreviure fins els anys noranta, dècada en la que es va enderrocar per bastir la continuació del Pg. de Fabra i Puig que per aquella zona era estret. 


Foto de 1907-08. Can Peguera a l'esquerra villa Dolores a la dreta en primer terme al fons


La casa Anomenada Villa Dolores, estava en acabar el carrer Congrés, fent cantonada, era últim edifici d'Horta abans no començaven les primeres cases de Les cases barates, de Ramón Albó, que durant la guerra es van anomenar de Giner de los Rios i que ara mateix duen el nom de barriada de Can Paguera i depenen del Districte de Nou Barris, circumstància amb el que jo no estic d'acord donat que pels que hem nascut i viscut durant anys en la contrada, sempre han estat i seran LES CASES BARATES D'HORTA.

Foto cedida pels veïns al Grup de fotos de Can Peguera

Villa Dolores abans de ser enderrocada


El Polígon de Ramon Albó –avui Can Peguera–, conegut popularment com les cases barates d'Horta, al peu del turó de la Peira, a la finca de Can Peguera, es va construir sobre un terreny de 10,47 hectàrees comprat el 1928 a la marquesa de Castellbell, s'hi van construir 534 cases projectades per l'arquitecte Xavier Turull (1)

El procés de construcció va anar tal com s'explica seguidament, segons dades del WEB l'Ajuntament de Barcelona:

Eren 200 cases de 58,2 m2 i 334 de 43 m2, agrupades en diferents illes. Tot i la urgència de tenir enllestits els habitatges en poc temps, la seva construcció, que va costar 9.628.701 pessetes, no s'acabà sinó fins a la primeria de 1931. 
 
Conjuntament amb les cases, es va construir també una caserna de la Guàrdia Civil, una església i una escola, que rebé el nom d'Hermenegildo Giner de los Ríos i que també donà nom al conjunt dels habitatges durant el període republicà. Durant els primers anys d'aquest polígon, als carrers se'ls va assignar un número, però el 1945, els números van ser canviats per noms de diferents pobles de les comarques gironines.

Queda clar doncs, que l'església es va construir juntament amb les cases del polígon i que no té res a veure amb una suposada capella de la masia de Can Peguera, que si la havia, ho bé estava dins del mas o era tan petita que quan es va construir la de Sant Francesc Xavier,l a van derruir.
Per altra banda, resulta evident que l'actual església és massa gran i no té cap sentit en el context d'un espai vital mig buit, format tan sols per unes cinc o sis masies i algunes cases d'estiueig, A la masia residien habitualment només els masovers i els colons que treballaven per la finca, per tant, no tenia raó de ser un edifici de les característiques del que parlem.

Les masies de la contrada, con Can Sabastida, can Fargues i d'altres, tenien les seves capelles però eren petits habitacles d'un sol espai de la mida d'una habitació gran.

Dit tot això i malgrat el que han repetit moltes persones en escrits relatius a la barriada de Can Peguera , l'església de Sant Francesc Xavier es va construir cap a 1929-30, juntament amb els primers habitacles del polígon ,  la caserna de la Guardia Civil i l'escola Giner de los Ríos.


Dos anys després, el 1947, l'Institut Municipal de l'Habitatge va construir 116 cases més de 60 m2 i jardí, al llarg del passeig Urrutia, i el 1949, un nou bloc amb 31 nous habitatges, al costat de l'església. (JM. Contel autor del text en cursiva).



Vista general del Polígon de les cases de Ramon Albó ja acabades, a l'esquerra al fons la masia de Can Carreres


El bloc de pisos es va construir sobre el que havia estat la masia de Can Peguera, i moltes de les seves despulles es van reutilitzar per bastir-ne el nou edifici.


Can Peguera mig derruïda
Ruïnes de la Masia de Can Peguera
Aquesta fotografía de més amunt, cedida per un del veïns del Grup de Facebook de Can Peguera, mostra les pedres que habien bastit la masia, al fons la part del darrera de l'església, cal a final del quaranta i principis dels cinquanta.


Els pisos ja construïts i ésglésia, (postal del anys 50)

El barri tenia quatre fonts públiques, cases amb parets blanques i teules vermelles als sostres. Primerament als carrers se'ls va posar números però després de la guerra van ser batejats amb noms de pobles gironins. Ben a prop fruïen d'una gran pineda on havia una font de mina amb bona aigua Tenien una gran escola que en l'època donava bona servei, una caserna de la Guardia Civil que va ser traslladada des del C. Salses d'Horta, fins a la barriada per “vigilar els presumptes anarquistes de la zona” i una parròquia de la que avui hem parlat. Els terrenys havien pertangut a la marquesa de Castellbell.







(1) Xavier Turull – arquitecte) . Desprès d'estudiar en els Jesuïtes del carrer Casp, va començar la carrera d'arquitectura en l'any 1912 i va acabar-la en 1920. Els últims anys de carrera va treballar amb l'arquitecte Bernadí Martorell. El 17 de juny de 1931, fou admès en el GATCPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura contemporània). En l'any1932 fou nomenat arquitecte de la Junta Provincial de Barcelona. Morí una nit de berbena per culpa d'un desgraciat accident pirotècnic. 



  • Fonts informatives : Recull d'un temps d'Horta de Mingo Borras, artícle "Casetes barates d'Horta", Web de l'Ajuntament de Barcelona, Fotos cedides per alguns veïns i del fons  .Fotos de la Meòria Digital de Catalunya.

2 comentaris:

  1. Hola Carme,estic cercant informació sobre el santuari del Turó de la Peira i també sobre la raó del seu origen.
    Si em pots facilitar informació al respecte t'estaria molt agraït.
    El meu nom es Toni.
    Gràcies i salut.

    ResponElimina
  2. bé no hi havia pas cap santuari. Dalt de tot de la muntanya i ha el fot formar per una de les pedreres amb les que els habitants de la contrada es van nodrir per bastir les masies de la contrada.

    Crec que va ser sobre el anys seixanta que als capellans de la parròquia se'ls va acudir pujar una mare de déu de fàtima a dalt i encabir-la en un dels forats de la pedra i fer un altar. El tema de les mares de déu que s'apareixien a nens estava molt de moda. En setmana santa la parròquia organitzava una processó fins a dalt on es feia una missa. No sé exactament quan van desmuntar tot aquest tinglado, el més segur és que fos a finals des 80, no t'ho asseguro, estic parlant de memòria i estic fora de Barna ara mateix. Si vols saber-ne més dirigeix-te a l'associació de veïns de Can Peguera, segur que et podran donar més dades.

    Salutacions cordiasls

    ResponElimina