Foto: Construcció de les cases barates de Can Peguera el 1929. (Arxiu Patronat de l'Habitatge de Barcelona) |
Hem llegit en nombrosos escrits que parlen del barri
de Can Peguera, que l'actual església era l'antiga de la masia del
mateix nom, quan aquesta dada és completament errònia.
No dubto que la masia de Can Peguera, com d'altres,
tingués la seva pròpia capella o oratori donat que, era una gran
casa però, si la hi havia o estava dins de la casa o bé era molt
petita i va ser enderrocada quan es va bastir la parròquia.
Foto de 1927, on es pot observa que al costat de la masia no hi és l'església |
Foto de 1935, més o menys des del mateix lloc, on ja hi és la parròquia |
En les fotos de l'època, es pot apreciar clarament
que al costat dret de la masia només havia camps i alguna
construcció menor, segurament per guardar eines del camp, només al
fons en primer terme es pot apreciar la primera casa de tipus
modernista (va ser construïda en 1907), la qual va sobreviure fins
els anys noranta, dècada en la que es va enderrocar per bastir la
continuació del Pg. de Fabra i Puig que per aquella zona era estret.
Foto de 1907-08. Can Peguera a l'esquerra villa Dolores a la dreta en primer terme al fons |
La casa Anomenada Villa Dolores, estava en acabar el
carrer Congrés, fent cantonada, era últim edifici d'Horta abans no
començaven les primeres cases de Les cases barates, de Ramón Albó,
que durant la guerra es van anomenar de Giner de los Rios i que ara
mateix duen el nom de barriada de Can Paguera i depenen del Districte
de Nou Barris, circumstància amb el que jo no estic d'acord donat
que pels que hem nascut i viscut durant anys en la contrada, sempre
han estat i seran LES CASES BARATES D'HORTA.
El Polígon de Ramon Albó –avui Can Peguera–,
conegut popularment com les cases barates d'Horta, al peu del turó
de la Peira, a la finca de Can Peguera, es va construir sobre un
terreny de 10,47 hectàrees comprat el 1928 a la marquesa de
Castellbell, s'hi van construir 534 cases projectades per
l'arquitecte Xavier Turull (1)
El procés de construcció va anar tal com s'explica
seguidament, segons dades del WEB l'Ajuntament de Barcelona:
Eren 200 cases de 58,2 m2 i 334 de 43 m2,
agrupades en diferents illes. Tot i la urgència de tenir enllestits
els habitatges en poc temps, la seva construcció, que va costar
9.628.701 pessetes, no s'acabà sinó fins a la primeria de 1931.
Conjuntament amb les cases, es va construir també
una caserna de la Guàrdia Civil, una
església i una escola, que rebé el nom
d'Hermenegildo Giner de los Ríos i que també donà nom al conjunt
dels habitatges durant el període republicà. Durant els primers
anys d'aquest polígon, als carrers se'ls va assignar un número,
però el 1945, els números van ser canviats per noms de diferents
pobles de les comarques gironines.
Queda clar doncs, que l'església es va construir
juntament amb les cases del polígon i que no té res a veure amb una
suposada capella de la masia de Can Peguera, que si la havia, ho bé
estava dins del mas o era tan petita que quan es va construir la de
Sant Francesc Xavier,l a van derruir.
Per altra banda, resulta evident que l'actual
església és massa gran i no té cap sentit en el context d'un espai
vital mig buit, format tan sols per unes cinc o sis masies i algunes
cases d'estiueig, A la masia residien habitualment només els
masovers i els colons que treballaven per la finca, per tant, no
tenia raó de ser un edifici de les característiques del que parlem.
Les masies de la contrada, con Can Sabastida, can
Fargues i d'altres, tenien les seves capelles però eren petits
habitacles d'un sol espai de la mida d'una habitació gran.
Dit tot això i malgrat el que han repetit moltes
persones en escrits relatius a la barriada de Can Peguera ,
l'església de Sant Francesc Xavier es va construir cap a 1929-30,
juntament amb els primers habitacles del polígon , la
caserna de la Guardia Civil i l'escola Giner de los Ríos.
Dos anys després, el 1947, l'Institut Municipal
de l'Habitatge va construir 116 cases més de 60 m2 i jardí, al
llarg del passeig Urrutia, i el 1949, un nou bloc amb 31 nous
habitatges, al costat de l'església. (JM.
Contel autor del text en cursiva).
Vista general del Polígon de les cases de Ramon Albó ja acabades, a l'esquerra al fons la masia de Can Carreres |
El bloc de pisos es va construir sobre el que havia estat la masia de Can Peguera, i moltes de les seves despulles es van reutilitzar per bastir-ne el nou edifici.
Can Peguera mig derruïda |
Ruïnes de la Masia de Can Peguera |
Aquesta
fotografía de més amunt, cedida per un del veïns del Grup de
Facebook de Can Peguera, mostra les pedres que habien bastit la
masia, al fons la part del darrera de l'església, cal a final del
quaranta i principis dels cinquanta.
El barri tenia quatre
fonts públiques, cases amb parets blanques i teules vermelles als
sostres. Primerament als carrers se'ls va posar números però
després de la guerra van ser batejats amb noms de pobles gironins.
Ben a prop fruïen d'una gran pineda on havia una font de mina amb
bona aigua Tenien una gran escola que en l'època donava bona
servei, una caserna de la Guardia Civil que va ser traslladada des
del C. Salses d'Horta, fins a la barriada per “vigilar els
presumptes anarquistes de la zona” i una parròquia de la que avui
hem parlat. Els terrenys havien pertangut a la marquesa de
Castellbell.
(1)
Xavier
Turull
– arquitecte) . Desprès d'estudiar en els Jesuïtes del carrer
Casp, va començar la carrera d'arquitectura en l'any 1912 i va
acabar-la en 1920. Els últims anys de carrera va treballar amb
l'arquitecte Bernadí Martorell. El 17 de juny de 1931, fou admès en
el GATCPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Catalanes para el Progreso
de la Arquitectura contemporània). En l'any1932 fou nomenat
arquitecte de la Junta Provincial de Barcelona. Morí una nit de
berbena per culpa d'un desgraciat accident pirotècnic.
- Fonts informatives : Recull d'un temps d'Horta de Mingo Borras, artícle "Casetes barates d'Horta", Web de l'Ajuntament de Barcelona, Fotos cedides per alguns veïns i del fons .Fotos de la Meòria Digital de Catalunya.
Hola Carme,estic cercant informació sobre el santuari del Turó de la Peira i també sobre la raó del seu origen.
ResponEliminaSi em pots facilitar informació al respecte t'estaria molt agraït.
El meu nom es Toni.
Gràcies i salut.
bé no hi havia pas cap santuari. Dalt de tot de la muntanya i ha el fot formar per una de les pedreres amb les que els habitants de la contrada es van nodrir per bastir les masies de la contrada.
ResponEliminaCrec que va ser sobre el anys seixanta que als capellans de la parròquia se'ls va acudir pujar una mare de déu de fàtima a dalt i encabir-la en un dels forats de la pedra i fer un altar. El tema de les mares de déu que s'apareixien a nens estava molt de moda. En setmana santa la parròquia organitzava una processó fins a dalt on es feia una missa. No sé exactament quan van desmuntar tot aquest tinglado, el més segur és que fos a finals des 80, no t'ho asseguro, estic parlant de memòria i estic fora de Barna ara mateix. Si vols saber-ne més dirigeix-te a l'associació de veïns de Can Peguera, segur que et podran donar més dades.
Salutacions cordiasls