CLUB DE TENNIS HORTA una entitat amb més de cent anys

Els primers nuclis d'estiueig a Horta es van establir en la Rambla Cortada (carrer Campoamor), carrer Catalunya (Salses) i Rambla Quintana (carrer Feliu i Codina). El nucli més actiu era el de Les Estires a Rambla Cortada les activitats esportives de la qual queden reflectides en algunes fotografies de l'època, que es duien a terme en el popularment anomenat Camp de les Monges situat més amunt de l'actual Col·legi Dominiques. 

Camp de les Monges 1912, davant del que seria el club de tennis

Les proves esportives que es van dur a terme entre 1910-1911 i consistien en curses, proves de tir, ciclisme i futbol.

Algunes de les activitats de l'entitat

Cursa pedrestre 1923

Les famílies que s'hi van establir, en cadascun d'aquests nuclis, rarament es relacionaven entre si. Aquesta fou la raó principal que va propiciar que en Rafael Trémols i Martí, intentés apropar-los tot propiciant un lligam mutu que esvaís els recels i prevencions existents.

C. Campoamor principis de segle

Carrer Catalunya ( Salses)  principis del segle XX

Calia disposar d'un local propi, on poder-se reunir tots i constituir una entitat amb tots els requisits legals. La reunió prèvia es va celebrar en els locals de l'acadèmia Sant Lluís (Centre Parroquial), on en Rafael Trémols i Martí i la resta de la comissió organitzadora, van redactar l'acta de fundació i constitució, que diu així:

Reunidos algunos vecinos de las barriadas de Horta, Santa Eulàlia y Carmelo el dia 11 de corriente mes de agosto de 1912, acordaron constituir un club bajo el titulo “Lawn Tennis Club de Horta”, cuyo exclusivo objeto serà serà el fomento de algunos sports, disponiendo para ello de un local-terreno situado en la calle Campoamor de San Juan de Horta. Nombrose ademàs la siguiente junta diretiva encargada del gobierno de dicho Club: Presidente D. Ramon Sala, Vice-Presidente: José Monturiol.......”

Es van arrendar doncs, els terrenys del carrer Campoamor, que havien format part de l'antiga església parroquial d'Horta.

Immediatament es fan iniciat les obres necessàries, que es van fer amb la màxima celeritat, per donar els serveis esportius adequats als futurs socis. A la festa inaugural, el dia 15 d'agost de 1912, el club ja podia comptar amb una tanca completa de recinte, una pista de tennis, una de patins sobre rodes amb una caseta que es feia servir de vestidor, un quiosc de begudes i els imprescindibles serveis complementaris situats, en el que fins aquell moment, havia estat l'edifici de la Rectoria de l'antiga església.

Inauguració del Camp de Tennis Horta

El quiosc de begudes de l'entitat.

Pista de patinatge en les instal·lacions del club

Perímetre del cementiri vell avui dia espai del club de tennis

Al començament el recinte social ocupava l'interior de les antigues dependències de l'església, els seus límits els constituïen les parets del que abans era el cementiri i casa parroquial, Molt aviat es va incloure el Casalot de la Rectoria. En 1915, es realitzen les obres en el seu interior, enrunat des de la crema de l'església la Setmana Santa de 1909. La planta baixa s'habilita com sala de reunions i el pis de d'alt com habitatge del conserge. 

L'any 1924 el Club en fa us de tot el solar de l'antic cementiri. En 1932 s'amplia el recinte esportiu/social mitjançant la neteja del solar i l'obertura d'una comunicació amb els jardins del Club, practicada en ocasió de la celebració d'unes sessions de cine amateur.  En aquest mateix lloc, l'any 1944 es va construir el frontó.

Tennis Horta 1912

L'església malgrat l'incendi de 1909 mantenia en peu la seva estructura. El campanar, únic monument romànic d'Horta es conservava íntegre i donava un especial atractiu al paisatge.

La silueta de l'antic campanar present

Aquell monument mai no va formar part del recinte social, el contracte d'arrendament no conferia al Club cap dret sobre l'església, encara que el club en tenia les claus en qualitat de dipòsit però no de usdefruit. Tan és així que quan es va produir l'enderroc, l'entitat no va ser consultada ni advertida. Així va ser, algú va argumentar que s'havia d'enderrocar perquè hi havia perill d'ensorrament i aquesta va ser la raó oficial que es va donar per dur a terme aquesta acció, des de tot punt improcedent,  donada la importància del monument dins la història del llogaret.

En 1936 es van paralitzar les activitats del Club, les seves instal·lacions van ser segrestades i van passar,  poc després,  a formar part del cos de bombers durant una curta temporada.

De la primera època van sorgir raquetes com la de Jaume Durall, campió d'Espanya els anys 1931-1933.

Camp de Tennis Horta anys 20-30

Després de la Guerra, en Santiago Julià i Bernet impulsà una segona etapa i canvia el nom del Club per l'actual Club de Tennis Horta. L'entitat perd tota la fesomia anterior de club estival i de temporada, tan essencial en el seu principi, quan en acabar l'estiu i les famílies tornaven als seus domicilis habituals, el local tancava.

Els vuit primers presidents eren estiuejants d'Horta, últim va ser Santiago Julià, a partir del novè, en Ramon Jové tots els presidents han tingut domicili al mateix poble o a les rodalies.

Als anys 60 la vida associativa i esportiva del club va tenir una altra repuntada, ara però, era a l'hivern la temporada més activa del club.

El club malgrat èpoques complicades en les que semblava que el club tancaria, ha romàs sempre en el mateix lloc i aquest proper 12 d'agost es celebrarà en l'entitat el seu Centenari.

Cal afegir que el club de tennis com entitat esportiva és la més antiga d'Horta i cronològicament el Club és el tercer de la Ciutat desprès del R.CT. Barcelona (1899) i el R.C.T. Turó (1905).

Actualment és solament una ombra del que va arribar a ser, ha perdut tot el glamour i la solera de temps passats per convertir-se un un club més on es pràctica l'espot.





Fonts informatives: El que és i ha estat Horta de Desideri Díez. Fotos de diverses procedències.