LABORATORI DEL DR. FERRAN

Situació del Laboratori del Dr. Ferran (mapa de 1935). Segurament en temps aquelles eren terres de Can Ros, masia  que està relativament a prop. Fixeu-vos en la indicació de la porta del Laboratorio on posa Can Ros, es molt possible que la porta ja hi fos quan van construir el Laboratori i l'aprofitessin.

"A finals del segle XIX l’Ajuntament de Barcelona va cedir uns terrenys de la parròquia de Sant Andreu per a que el Doctor Jaume Ferran i Clua (1852-1929) pogués realitzar les seves investigacions sobre bacteriologia (principalment vacunes contra la tuberculosi, el còlera i la ràbia), en un laboratori que es va edificar en els terrenys esmenats, situats entre els carrers Manigua, Garcilaso i Acàcies". 

 Els edificis que formaven part del Laboratori del dr. Ferran en una foto des del camp de joc del Barcelona al Mas Sabadell.

Entrada al Laboratori on s'indica Can Ros a la dreta a dalt.

D'aquesta manera es descriu breument des del Web de l'Escola Doctor Ferran i Clua (institució que va ocupar els terrenys de que antigament havia estat l'Institut del dr. Ferran) la història del naixement de l'indicat institut.

De tota manera sembla ser que aquesta història no és totalment certa, perquè segons explica l'historiador local Jordi Sánchez, Salvador Riera Giralt (un del terratinents que va urbanitzar el Guinardó Guinardó), en aquella època era el propietari del terreny que havia comprat al senyor Ramon Rosés, i és que va vendre al Dr. Ferran els terrenys per construir el seu laboratori.

Però qui era el dr. Ferran? - El dr. Ferran ha estat amb tota possibilitat un dels grans investigadors científics catalans de tots els temps, nominat  pel premi Novel de medicina.

Nascut a Corbera d'Ebre en 1852, va cursar la carrera de medicina en la Universitat de Barcelona on es va especialitzar en bacteriologia i microbiologia.

Entre les seves fites professional cal destacar-ne el descobriment de la vacuna contra la còlera i la de la tuberculosi i va millorar la vacuna antiràbica del dr. Pasteur.

El 31 de març de 1885, comunica els seus descobriments sobre la vacuna contra la còlera a l'Acadèmia de Ciències de París i el mateix en fa un assaig ingerint-ne una dosi de cultiu i fent-la ingerir a la seva pròpia família.

Per aquesta raó el governador de València el fa viatjar fins la seva comunitat, donat que la còlera està fent estralls entre la població. A València va realitzar 30.000 vacunacions.

Tanmateix però una forta campanya de professionals espanyols es desencadena contra ell i manté un fort enfrontament amb Santiago Ramon i Cajal. Malgrat tot, encara troba simpatitzants entre la comunitat científica estrangera.

El ministre Robledo dicta una Reial Ordre mitjançant la qual ningú podrà aplicar la vacuna contra la còlera fora d'ell mateix. Això fereix la sensibilitat del Dr. Ferran qui decideix suspendre definitivament les vacunacions. Aquest fet dóna com resultat la mort de més de 150.00 persones per culpa d'aquesta malaltia.

Incomprès i discutit a Espanya, fou apreciat i honorat per la ciència europea i va ser reconegut per l'aplicació de les seves mesures profilàctiques entre els combatents de la Primera Guerra Mundial i fou nominat pel Premi Novel de Medicina.

Al marge de tot plegat, va decidir crear els seu propi centre d'investigació a semblança de l'Institut Pasteur, que entre la premsa de l'època va rebre el popular nom de Laboratori de La Sagrera o l'Institut Ferran.

Foto extreta d'un diari de l'època el Laboratori del Dr. Ferran,
al carrer Estèvanez (ara Garcilaso),

Laboratori del Dr. Ferran Foto de 1925

Va ser en 1903 quan Ferran amb l'ajuda de l'Ajuntament de Barcelona, adquireix els terrenys a tocar de la carretera d'Horta a la Sagrera, en aquell temps C. d'Estébanez (ara Garcilaso), fart de les intrigues dels seus col·legues que el van fer destituir del seu càrrec com a Director del Laboratori Microbiològic Municipal, el que el va dur a tancar-se en el seu laboratori per continuar investigant.

En la finca en qüestió, a més del laboratori es va fer construir la seva casa familiar, on hi va viure uns vint anys, tot entre els carrers Manigua, Estévanez (Garcilaso) i Acàcies, totalment abocat i dedicat a la ciència tal com ho reflecteix un biògraf del Dr. Ferran.

Casa del Dr. Ferran

“Hermana los diversos cuerpos del edificio que constituyen el Instituto Ferran, un parque cuajado de jacintos y de rosales; cuando los fresales están en fruto, el jardín aparece esmaltado de rubíes muy grandes. Hay también grupos de peonias, hileras de naranjos valencianos, frutales traidos del Japón, temblorosos muros de bambues, alfombra de violetas ; y , a ras del agua mansa de una alberca, glaucos nenufares y... [ ]... Dentro más adentro, las instalaciones de opoterapia y de zymotecnia, los catalogos vivos de levaduras seleccionadas, los museos de microbios en incubación, las salas de investigaciones ultramicrosópicas; jaurias de animales para experimentos, caballos hiperinmunizados, rebaños de cobayas de prueba; ratitas blancas como capullos de algodón; cabritas blancas y familiares, cual individuos conscientes, perros enjaulados como fieras, borriquillos morunos uncidos al pesebre; terneras manando linfa antivariolosa como fuentes de salvación...”

Malgrat el seu aïllament, la vàlua científica del Dr. Ferran va ser reconeguda a nivell internacional en 1918 amb la concessió del premi Bréant de l'Acadèmia de les Ciències de París i més tard va ser refrendada en maig de 1929 amb la visita al seu laboratori del Rei Alfons XIII, amic personal del dr. Ferran. Aquell dia el Rei també va inaugurar la Clínica Ginecos (posteriorment clínica Victòria on avui dia s'erigeix el Cap Maragall) .

Visita d'Alfons XIII al Laboratori

A la mort del Dr. Ferran el 22 de novembre de l'any 1929, primer el dr. Roux i passada la guerra el Dr. J. Vila Ferran, net del científic i el dr. Roque Martín van prosseguir en bona mesura la seva tasca investigadora.

Enterrament dr. Ferran. Fotos Brangulí

L'activitat del centre no desapareixeria totalment fins la dècada dels 70 i és recordada per molta gent que va visitar els jardins de l'Institut a la fi de rebre les vacunes antiràbiques.

Quan els seus hereus van tancar els laboratoris, els veïns dels barris del Congrés, Navas i Guinardó van reclamar a l’Ajuntament l’aprofitament públic del solar, iniciant un seguit de moviments reivindicatius que van coincidir amb l’inici de la democràcia al nostre país.

Passats tres anys d’intenses negociacions, l’any 1981, les pressions veïnals van aconseguir que el terreny, que havia de ser utilitzat per fer pisos i aparcaments, fos dedicat a la construcció d’una escola.

En 1973 l'Ajuntament va adquirir la finca on més tard es va construir l'escola pública del Dr. Ferran i l'Institut d'Ensenyament Secundari l'Alzina.

L’Escola Doctor Ferran i Clua va començar les seves activitats el curs escolar 1982-1983.

L'any 1972 els Amics del passeig Maragall, van aixecar en el seu honor un relleu en bronze sobre una estela, obra de l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001), al Passeig de Maragall, entre el carrers Acàcies i Garcilaso que,  al nostre parer, no arriba a l'altura del que va significar el Dr. Ferran en el camp de la bacteriologia i microbiologia.

Monument dedicat al Dr. Ferran al Pg. de Maragall

• Fonts informatives: Butlletí Associació de Veïns Congrés Indians 2006, WEB de l'Escola pública Dr. Ferran , Wikipedia i d'altres mitjans d'internet.