divendres, 6 de gener del 2012

MASIA DE LA PEIRA / MASIA LAPEIRA

On estava  Ca la Peira





Ca la Peira o Ca Lapeira, havia estat situada a la falda sud del Turó de la Peira, allà on el torrent de can Mariner feia corba i es donava la ma amb la Riera d’Horta.

Tant la masia de La Peira com la de Can Peguera, així com gairebé totes les terres que envoltaven el turó, eren propietat del Marquès de Castellbell, i el turó agafà al final el nom de la masia més coneguda i popular d’aquesta banda del turó, abans, però se'l coneixia amb el nom de Montarell.

L'antic Montarell, orogràficament és una derivació de la Muntanya del Notari, al seu voltant tot eren petites rieres i torrents que baixaven de la muntanya de Collserola, boscos de pins, vinyes i horta. De la pedrera d’aquest turó s’havia extret la pedra que va bastir la majoria de cases i masies de la zona entre les que cal comptar la mateixa masia de Lapeira.


Fotos de l'Arxiu Històric Horta-Guinardó

La masia era un casalot gran, de planta rectangular, amb façana molt ampla, tal com es pot comprovar en les fotos de principis del segle vint que incloem, per altra banda, com moltes de les masies de la contrada. Havia sofert diferents transformacions, de les quals la més important va ser a mitjans del segle XVIII que va ser embellida amb esgrafiats a la façana.

Jordi Sánchez historiador de l’arxiu Roqueres Nou Barris, investigant sobre els orígens de la zona, ha trobat a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona el nom de Maria de Lapeira, una dona d’aquest segle que va ser la primera i única propietària de ca Lapeira amb aquest cognom, casada amb Rafael de Llinars.




Entre documents antics fa poc ha descobert que sobre el segle XVIII, la masia pertanyia a Josep Parera Capell, un clergue que morí sense fills i deixà la propietat en mans d’una neboda de nom Maria Lapeira, viuda de Rafael de Llinars.

És el primer document oficial que vincula el nom del Turó de la Peira a una de les propietàries de l’antiga masia que va batejar aquest barri. El 1964 va ser enderrocada per les obres de prolongació del metro fins al barri d’Horta.

Segons Sánchez, Maria de Lapeira va heretar la masia d’un propietari que no era el seu pare i que per tant no tenia el mateix cognom. Els hereus sí que van ser els seus fills, però portaven el cognom del pare i no de la mare. «Tot i que el cognom a l’escriptura apareix tot junt, amb el temps es pot haver separat per acabar essent denominada de la Peira», apunten des de l’arxiu.

Feta aquesta troballa ara la recerca continua per a l’Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. «ja tenim un fil oficial per començar a estirar i poder esbrinar més coses, ara haurem d’investigar què podem trobar sobre la història d’aquesta propietària», avança Jordi Sánchez.

La situació de tota masia, anava relacionat directament amb l'existència d'aigua abundant, tant la procedent del subsol (els aqüífers) com dels torrents o de la riera, en aquest cas, El torrent d’en Mariner i la Riera d'Horta, que discorrien uns quants metres més avall de ca Lapeira.

La Riera d'Horta va fer possible l'existència de més de cinquanta masies al llarg del seu recorregut.

La masia estava situada al peu del turó i molt a prop del centre del poble d’Horta tot pujant des de la riera d’Horta, durant aquells anys una riera al descobert, no es tractava doncs, de cap masia aïllada i els seus habitants eren persones molt conegudes al poble d’Horta.

A ca Lapeira neix el fundador del Centre Parroquial d'Horta, conegut com “Els Lluïsos”, Josep Pedrís “En Jepet de ca Lapeira”, com era conegut popularment, del que en fou el primer president,

Masia com hem dit molt popular entre el veïnat del Turó de la Peira i d'Horta, que encara en serven bona memòria.

La masia va desaparèixer, com ja s’ha dit anteriorment, quan es va construir la continuació del Passeig de Fabra i Puig i el metro que arriba fins a la Plaça d'Eivissa cap a la dècada dels 60.(1)







(1) - En abril de 1964 van començar les obres per perllongar la línia 5 del metro pel cantó est tot seguint el carrer Cartellà (abans Riera d'Horta) i el carrer Tajo, (que també formava part de la Riera d'Horta), fins arribar als encontorns de la Plaça d’Eivissa, el 5 d'octubre de 1967.

* Fonts informatives : Fotos del Centre Excursionista de Catalunya, del seu estudi sobre la Masia Catalana, del llibre LES MASIES D'HORTA, de Desideri Díez .





8 comentaris:

  1. estaría be que si el tens possesis sençer el mapa del que has posat un troç, m'agradaría saber com era abans on visc ara.
    El mapa em sona pero mai ho havia vist a alta resolució.

    Gracies!

    ResponElimina
  2. el mapa de barcelona és tan gran que no hi cabria i per altra part sortirien tan petites les indicacions que no les podries llegir, ho sento. Hi ha l'espai que hi ha

    ResponElimina
  3. En tot cas pots guiar-te perl fet que la plaça del Progrés és l'actual Plaça d'Eivissa i la Riera d'Horta és l'actual c. Tajo.

    ResponElimina
  4. Em referia com un link extra aquí als comentaris per descarregar si el tenies a mà, no adaptat com a part del post que obviament ni cap ni te a veure, pero no passa res.
    Gràcies pel blog es una passada.

    ResponElimina
  5. No t'havia entés perdona, aqui tens el link de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. allà trobaràs mapes de Barcelona des del segle XIX.

    ResponElimina
  6. http://www.icc.cat/

    m'havia deixat el link

    ResponElimina