MASIA DE CAN SABADELL (tercer Camp del Barça)

Can Sabadell, en primer pla la Ctra d'Horta - Fons Digital de la Generalitat

Can Sabadell - Dibuix de Ramón Badenes

Can Sabadell era una masia del segle XVII, que en 1882 consta documentada com una propietat de Josep Sabadell, situada molt a prop del Passeig Maragall (abans carretera d'Horta, entre els carrers Garcilaso (abans estévanez) i Acàcies,a Finals del segle XIX se va ampliar construïnt un cos anex, darrera la masia que donava al carrer Estévanez.  A finals del segle XIX es documenta com a propietat de Martí Sabadell Buixó, germà del propietari de Can Viudet, una altra masia de la contrada, situada davant del que ara és Biscaia, cantonada amb el Camí de Dalt (ara Concepción Arenal), aquesta última va sobreviure fins a finals dels cinquanta.

El 26 de gener de 1882, es redacta un document en que Marià Berdura autoritza a Josep Sabadell, de l'antic mas Sabadell, situat a tocar del C. Garcilaso (abans Estévanez), a passar una canonada per les seves terres per tal de de fer arribar  l'aigua sobrera que rebia cap a Can Viudet, el propietari del qual era el germà d'en Josep Sabadell, on apareix  en Pere Vintró com testimoni.

Mitjançant aquest document es va poder saber que malgrat a que a can Sabadell hi havia un pou d'aigua, que estava situat a l'entrada de la masia a l'esquerre, es veu que no produïa pas prou per regar els seus camps i necessitava l'aigua de la mina de Can Vintró, aquesta mena d'enteses eren corrents entre els propietaris dels masos de la zona, que acostumaven també a deixar-se eines del camp, animals per muntar femelles i d'altres elements relacionades amb  amb el normal traginar de camps i granges d'animals.

En algun moment de la seva història la masia va ser coneguda també com el Mas dels Tarongers. 

Can Sabadell va ser enderrocada desprès de la Guerra Civil, afectada per la remodelació del Passeig de Maragall.

Mossén Clapes(*) en un dels seus llibres parla de la troballa de restes humanes per fets d'armes en els terrenys de Can Sabadell, molt provablement relacionades amb les accions bèl·liques que tingueren marc de referència en la Torre dels Pardals, amb motiu de la guerra se Successió 1701-1715.

En terrenys d'aquesta masia, entre 1901-1905, va jugar el futbol Club Barcelona, després d'haver d'abandonar els terrenys de Can Casanovas on va jugar només durant un any escàs.

Camp de la Masia de Can Sabadell. Masia de Can Sabadell a l'esquerra,
els Laboratoris del Dr. Ferran al fons. Foto del Web del FC Barcelona. 

Com es pot comprovar, va essent habitual vincular les masies amb diferents camps de joc del Barcelona,  Can Casanovas, segon camp del Barça, Can Sabadell, el tercer camp i actualment la Masia que existeix al costat del Camp Nou, que per als seus seguidor és La Masia, en Majúscula, del futbol.

Plànol de situació de la masia  en un mapa de 1900

Vista general de la zona en 1900, la ratlla blanca del mig de la foto és la carretera d'Horta.

Bartomeu Terrades primer president català del club es qui va localitzar aquest camp, era una zona on el futbol havia arrelat de la ma de club com l'Ibèria o el Catalònia. 

La parcel·la del camp de cent per vuitanta metres quadrats, estava al costat de la masia davant per davant de l'Institut del Dr. Ferran i estava envoltanda per una corda sostinguda per estaques, darrera de la qual es situava el públic. En Joan Gamper i el gerent del club marcaven el camp amb una regadora.

Tant la corda com les estaques com la corda es retiraven desprès del partit. Algunes estances de la masia es van fer servir com vestuaris, per l'època doncs, 1901, suposem que el propietari dels terrenys del camp i de la masia era ja Salvador Riera.

Aquestes dues fotos de la masia de Can Sabadell són de principis del segle XX, en elles es pot observar la part més nova de Can Sabadell construïda darrera la masia. Des d'aquesta perspectiva es pot intuir la tribuna del camp de futbol vista del del carrer Estévanez, avui Garcilaso i en principi carretera de la Sagrera a Horta. A la dreta s'intueix com un camí d'entrada des d'aquest carrer al camp. 

Can Sabadell-  des del carrer Estévanez (avui Garcilaso)
darrera s'intueix la tribuna del camp de futbol 

En aquesta fotografia
 a la dreta de la masia  és pot veure millor la tribuna 

Molt a prop del camp de joc acabava una línia de tramvia i aquest va ser el motiu principal per el qual la directiva va escollir aquest indret per a construir-lo. Al costat mateix de la parada es va bastir una gran entrada d'estil modernista per als espectadors i els cotxes de cavalls.

L'entrada al camp era gratuïta ja que era més car el lloguer de cadires de pagament que la possible recaptació que es podia arribar a fer, per l'època el CF Barcelona, només tenia 104 socis.

El 23 de novembre de 1901 el Futbol Club Barcelona va estrenar un nou camp a la Carretera d'Horta, tot jugant un partit contra el Caliope. Es va imposar amb un 4 a 0 i Joan Gamper va marcar el primer gol. Hi van assistit més de 4000 espectadors el que va provocar una veritable allau de persones degut a que l'entrada era gratuïta.

En el camp de la carretera d'Horta el  Barcelona va jugar fins entre 1901 i 1905. 

Romà Comamala, un dels nets de Josep Maria Valls, propietari de la masia coneguda com la Torre dels Pardals, en la seva biografia explica que el seu pare va ser un dels germans Comamala que van jugar en el Barcelona de l'època Joan Gamper, bon amic del seu pare malgrat tenir 15 anys més, era un tipus xocant sobretot perquè aleshores anava en pantalons curts. Un oncle del Sr. Gamper tenia una torre prop de la Torre dels Pardals i és molt possible que, aquesta fos una de les raons per les quals el segon (Can Casanovas) i el tercer camp del club (Can Sabadell), estiguessin situats un molt a prop un de l'altre en el que ara són el barri dels Indians i el Guinardó.

Carles Comamala

El Sr. Gamper que com tots sabem era suís, tot veient com els nois del barri on vivia es llençaven la pilota amb les mans, els va dir que ells els ensenyaria un altre joc que els agradaria més i, efectivament els ensenyà a xutar-la amb els peus i poc desprès les regles del futbol.

El camp on estava la masia de Can Sabadell no era pas un camp de futbol a l'us, per jugar-hi calia plantar les porteries i treure-les en marxar.

Carles Comamala, oncle de Romà Comamala Valls, és qui va dibuixar l'escut del Barcelona que ara coneixem una mica més estilitzat, es veu que era un bon dibuixant, tenia l'original penjat en les parets de casa seva i és dóna la circumstància que un altre membre de la família Valls, anomenat Manuel Valls Gorina, va compondre la música de l'himne actual, que es va estrenar en 1974, en el Nou Camp en motiu del 75è aniversari del club.

Arseni Comamala

Així com Carles Comamala va arribar a ser un gran jugador de futbol en Barcelona, Arseni Comamala , poc desprès va deixar el futbol i es dedicà fer curses i va arribar a ser campió de velocitat de Catalunya en cent metres llisos a treballar en la seva consulta de metge dentista al Passeig de Gràcia però, mai no va deixar de ser un gran esportista. 

Pocs anys més tard es va casar amb Montserrat Valls, filla de Josep María Valls propietari de la masia de la Torre dels pardals.

Com es pot observar doncs, la vida és un mocador i la família Valls es creuà nombroses vegades i per motius ben diferents, en la història d'Horta, Guinardó i la Sagrera.

Fonts informatives: Llibre "El Perfil d'una Flama" de Romà Comamala. 

* Joan Clapés i Corbera (1872-1939) va ser el primer en estudiar el passat andreuenc. L'any 1900 publicà Sant Andreu de Palomar . La seva obra cabdal són les Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar de nou volums, bíblia de qualsevol persona que vulgui apropar-se a la història de l'antic municipi i els seus veïns. El primer article publicat en el primer Finestrelles tracta la figura de mossèn Clapés, clara referència a la voluntat del Centre d'Estudis de cobrir el dèficit d'investigació sobre Sant Andreu des de la mort de Clapés l'any 1939.