Situada a l'antiga Plaça Major d'Horta (avui Plaça Santes Creus), tenia Capella pròpia on el veïnat anava per assistir a missa els diumenges, donat que l'antiga l'església de Sant Joan d'Horta estava força allunyada del centre.
Can Gras havia estat propietat de Pau Gras i Quirch, comerciant que la va comprar a Josep Sabadell en 1760, el qual l'havia comprada a M. Rosa Ferrer, vídua i hereva de Pau Ferrer.
Segons explica Desideri Díez, i és de les poques notícies que fins ara he pogut trobar sobre la història d'aquesta masia, en 1790 desprès de missa s'acostumava a fer subhasta de la borsa de treball , això donava pas a una especial animació el dies festius.
Què aquest dia és important per als veïns del voltant ho demostra una anècdota recollida aquell mateix any pel batlle del poble, es tractava d'un informe que citava en Bernat Bransí, regidor de la ciutat de Barcelona com testimoni, i deia així:
Aleshores tenia límits "por oriente" y con oneres del mismo Pablo Gras; pel migdia, part amb Joan Gallemí i part amb Bertomeu Serra; per occident, amb part del camí que passa de casa Camerans a la Riera d'Horta; i per cerç, amb el restant de la peça posseïda per Josep Sabadell.
Al llarg del temps la finca es convertí en zona d'habitatges, al costat de la masia es van construir cases, entre les que cal esmentar Can Balada on s'hi feia teatre i tertúlies de tot tipus.
Ja en el segle XX, la masia es va anar transformarnt degut als diferents usos que se li'n van donar, entre d'altres va fer de magatzen de ferro i fusteria.
Ens la dècada dels 60, data en que vaig fer la foto adjunta, estava en un estat de conservació força satisfactori, posteriorment però, algú va escapçar la part de d'alt, es va llogar en diferents espais on s'hi ha encabit una fusteria, un taller de reparacions de cotxes i fins i tot un local de ball i copes anomenat "Samba Brasil".
Trista fi d'una masia molt unida a la història d'Horta.
Al nostre entendre, certes intervenció sobre els edificis haurien d'estar molt controlades per llei, el patrimoni cultural d'un poble hauria de ser intocable. En aquesta masia de prop de tres cents anys, situada en un plaça que havia estat la plaça de l'ajuntament d'Horta, no s'hauria d'haver eliminat cap dels elements que la caracteritzaven, donat que en conjunt, ha format part i forma part de la història del poble d'Horta des de la seva fundació.
 |
| Can Gras sobre els anys 40-50 |
 |
| Can Gras l'any 1955, fons Desideri Díez |
Segons explica Desideri Díez, i és de les poques notícies que fins ara he pogut trobar sobre la història d'aquesta masia, en 1790 desprès de missa s'acostumava a fer subhasta de la borsa de treball , això donava pas a una especial animació el dies festius.
Què aquest dia és important per als veïns del voltant ho demostra una anècdota recollida aquell mateix any pel batlle del poble, es tractava d'un informe que citava en Bernat Bransí, regidor de la ciutat de Barcelona com testimoni, i deia així:
"La capilla pròpia de Pablo Vicente Gras, situada a la orilla de la Plaza de Horta, en ocasión que se celebrava el Santo Oficio de la Misa¨, a l'exterior es duient a terme uns actes escandalosos, entre d'altres, segons diu la nota "bailando desnudos y con los miembros fuera de los calzones".La masia i la finca, aquesta última ja molt minvada, van passar a Joan Guillemí i Carbonell i a Josep Camprodon i Masvidal, hereus per testament de 27.8.1834 de Gaietà Gras i Maria Francisca Gras i Soler.
Aleshores tenia límits "por oriente" y con oneres del mismo Pablo Gras; pel migdia, part amb Joan Gallemí i part amb Bertomeu Serra; per occident, amb part del camí que passa de casa Camerans a la Riera d'Horta; i per cerç, amb el restant de la peça posseïda per Josep Sabadell.
Al llarg del temps la finca es convertí en zona d'habitatges, al costat de la masia es van construir cases, entre les que cal esmentar Can Balada on s'hi feia teatre i tertúlies de tot tipus.
Ja en el segle XX, la masia es va anar transformarnt degut als diferents usos que se li'n van donar, entre d'altres va fer de magatzen de ferro i fusteria.
Ens la dècada dels 60, data en que vaig fer la foto adjunta, estava en un estat de conservació força satisfactori, posteriorment però, algú va escapçar la part de d'alt, es va llogar en diferents espais on s'hi ha encabit una fusteria, un taller de reparacions de cotxes i fins i tot un local de ball i copes anomenat "Samba Brasil".
 |
| Can Gras a l'any1967, encara no l'havien fet malbé |
Trista fi d'una masia molt unida a la història d'Horta.
Al nostre entendre, certes intervenció sobre els edificis haurien d'estar molt controlades per llei, el patrimoni cultural d'un poble hauria de ser intocable. En aquesta masia de prop de tres cents anys, situada en un plaça que havia estat la plaça de l'ajuntament d'Horta, no s'hauria d'haver eliminat cap dels elements que la caracteritzaven, donat que en conjunt, ha format part i forma part de la història del poble d'Horta des de la seva fundació.
 | |||||||||||||||
| Moment
en que el seu deteriorament era més evident, ja li havien retallat la
taulada i les golfes amb les tres finestres centrals tan característiques. |
 |
| Can Gras tal com és ara mateix. |
- Fonts informatives Els llibres: Què ha estat i és Horta i Les masies d'Horta llibre de Desideri Díez,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada