Casa Giol 371 Pg. de Maragall |
La Casa Giol la projectà Guillem Busquets Vautravens en forma de dues cases mitgeres amb sortides independents (avui dia amb el 371 del passeig de Maragall i 2 del passeig de la Font d’en Fargues), d’estil modernista, fou construïda en 1912, la llicència d’obres s’havia demanat en setembre de 1910. Acabada de construir, s´hi va traslladar la família Giol, en la que donava al passeig de la Font d’en Fargues..
L’arquitecte Guillem Busquets era el mateix que va parcel·lar i dissenyar la urbanització de les terres de la senyora Montserrat de Casanovas, qui personalment revisava els plànols de les primeres cases que s’hi van construir la fi d’assegurar-se que s’ajustaven al que ella havia disposat pel nou barri.
En una part d’aquestes terres, es van bastir posteriorment, les cases de la Cooperativa de Periodistes, alguna de les quals han estat declarades patrimoni protegit . També es demana la mateixa protecció per a la resta d’edificis de la Cooperativa, que malgrat tots els entrebancs soferts al llarg dels anys, per sort han sobreviscut.
Joan Giol en un retrat del pintor Josep Nogue. Fons familiar. |
Joan Giol Huguet també va comprar la parcel·la que correspon al número 373 del mateix passeig de Maragall, on es va construir una torre aïllada amb un gran jardí, construïda en 1918 per l’arquitecte Bienvenido Caballol Moran, que durant alguns anys va ser residencia de familiars del propietari i després llogada a d’altres persones.
Edifici del Pg. de Maragall 373 |
Quan el 1914 va entrar en funcionament el Grup Benèfic de la Junta de Protecció a la Infància, Lluís Maria Folch i Torres va ser nomenat director. Aquesta entitat disposava de diferents residències on duia a terme una gran diversitat de serveis per afavorir una millor vida a a nens procedent de famílies modestes o simplement que no tenien família., entre elle algunes situades a la barriada d'Horta, como podrem comprovar .
La seu principal va ser dissenyada per Enric Sagnier (guardonat amb el premi del 1917 al millor edifici urbà de la ciutat) i construït (1913–1916) en uns terrenys cedits per l’Ajuntament, al carrer de Wad Ras, va acabar omplint tota l’illa. Al Grup Benèfic hi vivien els nens del carrer, que demanaven caritat, la majoria calçaven espardenyes velles o foradades i anaven mal vestits. Els anomenats “trinxeraires” El 28 de desembre de 1915 es va inaugurar oficialment.
En Bonaventura Gassol *, sobre els anys 20 es va establir a Barcelona i va ingressar a la Protecció de Menors, on va cooperar activament en la tasca iniciada per Lluis Mª Folch i Torres que va estar al capdavant de la Junta de Protecció de la Infància (o de Menors, segons altres).
Casa Giol Pg. Maragall, 371, per la part del darrera on tenia entrada també al edifici del nº 373. Fons Carme Martín. Autor desconegut. |
Les dues cases en una mateixo foto vistes des del Pg. de Maragall. Autor desconegut, postal d'època. |
En la dècada dels vint aquesta Institució va ocupar els edificis dels Passeig de Maragall números 371-373, en fotografies de 1927 i 1929, tant aquest edifici com el de la casa del núm. 371 del Passeig de Maragall (pròpiament casa Giol), van ser la seu dels serveis de tutelatge de menors dirigida per Lluís Maria Folch i Torres a Horta.
Noies en un taller de costura de l'edifici del núms. 373. Fons Carme Martín, autor desconegut. |
Lluís María Folch i Torres (de avis i besavis hortencs), fou periodista, crític d’art, professor i pedagog i destacà en la seva tasca d’orientació i rehabilitació de menors delinqüents en el context de la Junta de protecció de la Infància.
Branca de la família Brossa d'Horta, avantpassats de Lluís Maria Folch i Torres. Part del seu arbre familiar. |
Lluís Maria Folch i Torres. Foto de la Fundació Folch i Torres |
Casa del Bon Repós i el seu servei de dides per a nens necessitats. |
Acabada la Guerra Civil les cases 371-373, van tornar a llogar-se com habitatges.
A finals dels seixanta l’edifici del núm. 373 també va ser seu de l’escola Heura i posteriorment de l’escola Arrel.
En quan a la casa núm 371 del mateix Passeig de Maragall, va transformar-se en la seu de la revista
Integral, de la que en Santi Giol en va ser el primer director. Aquesta revista tractava temes de medi ambient, ecologia i alimentació i ja en el 1978 informava sobre l´efecte hivernacle, la destrucció de la capa d’ozó, el diòxid de carboni i la pluja acida com també promocionava l´agricultura ecològica.
Finalment es convertí en llar d’avis i actualment està en projecte la seva rehabilitació de tot l’edifici.
* Bonaventura Gassol Rovira. més conegut com a Ventura Gassol, la néixer en La Selva del Camp, en 1893 i morí en 1980. fou un destacat poeta i polític català.
Fonts informatives : Santi Giol, Fundació Folch i Torres https://fundaciofolchitorres.org/; Wiquipedia.
*Bonaventura Gassol Rovira. Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, va néixer en la Selva del Camp el 1893 i morí a Tarragona el 1980, fou un destacat poeta i polític català.