BENEFICIS DEL PGM A HORTA
Afectar, però no executar, ha servit per salvar elements del nostre patrimoni
A
l’escola m’explicaven dos conceptes que no vaig acabar
d’assimilar prou bé. L’un era la transformació de la superfície
terrestre mitjançant el treball constant de formigueta, del fenòmens
atmosfèrics (jo sempre ho veia tot igual). L’altra és que una
ciutat (sempre sortia quan estudiàvem Mesopotàmia) s’edifiqués
sobre les runes d’una anterior.
Ja
de gran vaig comprendre que no són els elements atmosfèrics
ordinaris, el vent la pluja, el sol.... els que transformen d’una
forma contundent i perceptible el paisatge, sinó els cataclismes,
tempestes, riades que arrosseguen terres creant deltes, modificant
desembocadures o formant dics que fan variar el curs de les aigües;
que arrosseguen cases i camins construïts on no tocava. Terratrèmols
i esllavissades que poden engolir pobles sencers. Sismes submarins
que netegen la costa d’invasors o volcans capaços de crear illes.
Els elements atmosfèrics ordinaris només modelen el paisatge,
l’adapten i adeqüen a l’entorn.
I
les ciutats, perquè es destruïen les ciutats?, perquè s’edificava
sobre elles mateixes, perquè les noves no s’edificaven en un altre
lloc?. És evident que aquesta transformació també obeeix a
cataclismes i en algun cas, a actuacions programades. Ningú no
construeix casa seva sobre les runes de l’anterior. Tothom, si pot,
neteja el solar.. menys quan es tracte d’humiliar els antics
habitants, d’imposar-se, de deixar ben clar qui mana.
A
Horta aquests problema gairebé no l’hem tingut, fonamentalment
perquè fins a mitjans del segle XVIII les terres estaven ocupades
per unes poques masies, algunes hereves d’antigues vil·les romanes
(S’han trobat vil·les romanes a l’avinguda de l’Estatut, a can
Mariner – restes de forn romà i un grapat de sitges per
emmagatzemar aliments – al carrer Salses – pedra base d’una
premsa de vi- etc) . Tampoc no podem oblidar la torre romànica de
can Fargues, la torre gòtica del carrer Lloret o la mateixa masia de
Can Cortada.
EL
PGM DE 1976
l’amenaça
de cataclisme a Horta va venir de mà del PGM (Pla General
Metropolità) de 1976. Aquest pla urbanístic proposa la substitució
dels centres originaris del nucli antic d’Horta.
Horta
neix a la zona de l’actual plaça Santes Creus i creix pel carrer
Horta cap a la plaça Eivissa, Can Mariner i Can Cortada. On Horta
neix, el PGM projecta les actuacions següents: la formació de dues
gran places, una a Santes Creus i l’altra a la plaça Eivissa per
dignificar el barri i fer-lo més accesible. L’ampliació del
carrer Fulton, porta d’accés a Horta venint des de Barcelona pel
passeig de Maragall. Redreçar el carrer Horta i completar la malla
urbana en altres punts (carrer Palafox – de la Plana; del Vent –
Mestre Dalmau, Santa Oliva – Horta i plaça de les Masies – ja
executada). Malgrat tot, es pot dir que el PGM ha estat un bon pla.
Ha permès el desenvolupament de Barcelona d’una forma ordenada a
l’hora de reduir la densitat i alçades de plans anteriors.
També
és cert que les ciutats i els edificis han d’adequar el seu ús a
cada moment si volen sobreviure. La gent fuig d’un urbanisme caduc
i inadequat a les seves necessitats, de la mateixa manera que un
edifici sense ús acaba en runa. És impossible mantenir, com si fos
un museu, tot el que és antic. Això no vol dir que conservar la
memòria dels llocs i de la gent no sigui important. Adequació,
substitució o creixement no són termes excloents.
En
1976 disposar de cotxe particular era un fet relativament nou, tant,
que encara no s’havia trobat inconvenients. Tot eren avantatges.
Tothom volia arribar arreu en el seu cotxe (a la feina, a comprar,
al cinema..) i la ciutat havia (com no!) de respondre a aquella
aspiració. No els ha d’estranyar, doncs, que la comunicació
viària i l’accebilitat de l’automòbil fos una de les prioritats
de la redacció del PGM, Aquest fent juntament amb la manca absoluta
de cultura de respecte per part de tota la societat, per les
preexistències (arquitectura, urbanisme o qualsevol altre element
mineral o vegetal amb menys de 1000 anys d’antiguitat), van
justificar, en el seu dia, la projecció de les dues places i
l’obertura dels carrers esmentats.
Afortunadament
per Horta, el PGM del 76 va afectar de vial d’aquestes places i
carrers. Per sort les va AFECTAR i NO VA EXECUTAR la seva
urbanització. Algú pot pensar que sense cap mena de protecció i
sense afectació de vial ens hagués arribat, per exemple : l’antic
sant Fost al carrer Tajo número 8; l’Ateneu Hortenc, la Bodega
José Massana, el carrer Horta, L’edifici on fins fa poc hi havia
la gelateria Eivissenca, el Bar Prats, les cases del carrer de La
Plana..?, Doncs , no!.
Aquest
tros de ciutat, l’origen d’Horta, ha superat els períodes de
creixement i destrucció desaforats; els anys 60-70 amb la
superpoblació dels suburbis barcelonins i el més recent dels anys
2000. Resistirà el següent?. Millor no provar-ho!.
«Està
igual»
Tornava
suat, cansat, era juliol, hora de dinar, no hi havia ningú, feia sol
i aquell home, just davant l’antiga Cooperativa de la Vanguárdia
Obrera (carrer de La Plana, 18) se’m va tirar a sobre i em va
abraçar.
-
Està igual!, està igual com quan jo estudiava!, està igual que
quan era petit!.
No
s’ho creia. Davant les escales que pujaven a l’antiga escola (ara
locals de l’Associació de Veïns d’Horta i Cau de Sant Francesc)
estava feliç. Feia anys que vivia fora de Barcelona, va tornar, ja
gran, i va anar a veure la seva escola, i ... hi ra!. El vaig
felicitar. Tenia sort, aquesta societat no valora el que té. Ha
menyspreat la memòria dels llocs. Ha assimilat antic a vell, brut i
inútil, ; i ha apreciat en excés el que és nou i modern. Gràcies
a aquesta opinió ens hem carregat, bé per substitució, bé per
abandonament, una part importantíssima del nostre patrimoni
arquitectònic.
Quina
enveja! Quan creues la frontera cap el nord i veus que els pobles han
crescut, però conserven els edificis antics rehabilitats, adaptats a
les noves necessitats, mantenint la memòria urbana i col·lectiva.
Dit
tot el que he dit i plorat tot allò deplorable vaig reprendre el
camí de casa mirant l’agulla de Martí Codolar envoltada de verd
mentre desfeia el camí de Can Traví.
- Escrit de Mariano Serrano - Arquitecte - Grup de Patrimoni .
- Publicat en la revista nº 4 annual EL POU l'any 2015. Qui estigui interessat en llegir tot l'article encara la pot adquirir demanant-la a les llibreries del barri .