 |
| La superfície en groc indica la situació de la masia |
Per
molta imaginació que hi posem costa intuir com era fa dos cents
anys el territori que ocupava l'antic poblet de Sant Genís del
Agudells, solitari en mig d'un paisatge de muntanya, ple de prats,
vinyes i bosc, amb la seva església i cementiri i una dotzena de
masies disseminades al seu voltant.
 |
| Vista del territori des de darrera Sant Genís del Agudells |
 |
| Can Gresa en mig de la foto atribuïda a Jaume Anglado del AFB |
 |
| Sant Genís dels Agudells , vista general |
El
nucli va créixer, com la majoria de vegades, al voltant d'aquesta
església de nom Sant Genís del Agudells datada en el segle X, i
estava format per masies i camps de cultiu,
entre las que estaven Can Safont, Can Barret, Can Besora, Can Borni,
Can Gomis, Can Gresa, Can Janer, Can Piteu y Can Figuerola.
Per
acostar-nos una mica a com era l'entorn, haurem de llegir la
descripció que hi feia el Baró de Malda, en
el seu Calaix de Sastre, on recull l’excursió als
Jeronis del 17 d’octubre del 1801, en el que ens descriu part
de la seva orografia:
Sortien d’Horta, enllaçant amb el camí que estem tractant a
Sant Genís dels Agudells. Jo muntava sobre del matxo d’un
tal Ros, sense sàrria; i per fi, que a la vora de les parets
del monestir de Sant Jeroni. Deixada la riera i les
casetes d’Horta,hem passat per la vora de la torre
de Rossell, i allà informant-nos per un home quin camí teníem que
prendre, guiant-nos
ell a Sant Genís i allà cerca, pujant per
caminets a les vores de muntanyes, amb l’hermosura de tanta
frondositat de boscos i demés arbustos, tanta caçaria que es
veia en muntanyes i planures, amb lo mar i descobriment
de Montjuïc; lo blau celeste sense un petit núvol, i el
sol, que ens torrava un poc al ser a lavora del poble de
Sant Genís.
Nos ha eixit per aquelles brenyes lo Felip, tieso en sa
haca fent-la trotar, i unint-se a tota
aquella burriqueria i separant-se un poc d’està, per
allargar per millor camí que el nostre, prou empinat son
passeig. I Nos hem trobat ja junts, apeats i dels ases i
burres dintre del recinto i de Sant Jeroni de Vall d’Hebron a
un quart de deu tocat”.
En
aquest entorn ens ocuparem d'una de les masies Can Gresa, ubicada
prop de l'església de Sant Genís dels Agudells, també coneguda com
la torre groga pel color de la pintura de les seves parets exteriors
i per parlar
de masíes
hem de tornar una vegada més al llibre de Desideri Díez LES MASIES
D'HORTA.
Can
Gresa era una de les tantes masies de la Vall d'Horta que es bastiren
a causa d'una de les epidèmies que va afligir Barcelona - ens indica
en Desideri - en concret la de la febre groga. Quan aquesta epidèmia
va arribar al seu punt més alt, es va fer un altar en l'esplanada
que s'estenia davant la façana oriental de la masia on s'hi
celebraven misses els dies festius per tal que els veïns poguessin
seguir-la des de la masia respectiva sense haver d'anar a l'església
on, l'aglomeració de persones, podia ser causa de contagi.
 |
| Can Gresa |
Can
Gresa era una masia d'aspecte sever i senyorial, amb una galeria
porticada i una torre mirador que daten de l'any 1830, que fou
renovada i ampliada, coneguda fins aquells moment com Can Termes i
documentada des del segle XVIII.
Un
altre personatge habitual de finals del segle XVIII i principis del
XIX, que apareix molt sovint descrivint el territori català i per
sobre de tot del de Barcelona i els seus voltants, és en Francisco
de Zamora que era, d'altra banda, el més proper que en l'època
podia ser un espia del govern central.
Aquest
personatge ens dóna la següent pinzellada de l'indret i la masia:
“Al
lado del camino y bajo la Casa de Falcó, a poca distància se halla
una casa de labradores, aunque con poca tierra, de cuyas mujeres,
madre e hija, és la indústria de llevar agua de la fuente, que el
vulgo llama Groga a la ciudad de Barcelona. Los hombres son padre y
dos hijos, se emplean en labranza, pues como es corto el patrimonio,
van de jornaleros a donde les llaman. Llàmase la casa de Mestres,
por otro lado de Marieta Andalà”
El
nom de Can Gresa prové dels qui foren els seus propietaris a partir
de 1930. La darrera propietària fou Rosa Gresa, vídua de Picó. En
Morir aquesta sense descendència, els hereus de la masia en van fer
donació a l'Hospital de Sant Pau.
En
A. Duran i Sanpere, a “Divulgación Històrica” de 1945, recull
l'existència d'aquesta masia quan descriu el seu passeig per Sant
Genis dels Agudells, que comença el seu trajecte des del camí de
Natzaret a tocar del passeig de la Vall d'Hebron:
 |
| Can Gresa al centre la casa que destaca en blanc |
"A
los pocos minutos de ascensión por la cuesta con que aquel camino de
Sant Genís se inicia, descubrimos en su orilla izquierda, escondidas
casi entre la maleza, las ruinas de una pequeña capilla, Sant
Crist del Camí del
1782, de la casa llamada Can
Besora,
situada al otro lado del camino, en los terrenos que ahora ocupa
el Orfanato
Ribas…
a pocos pasos hallamos, ganada ya la cuesta, a nuestra derecha, un
portalón de hierro que cierra la entrada a un corto sendero que
conduce a una de las casas mas antiguas de esta parroquia, la
denominada Can
Figuerola….
Vueltos de nuevo al camino, este (dibuja un acusado recodo desde el
cual se divisa ya el panorama de Sant
Genís….De
aquí seguimos unos cuantos metros en línea recta y damos de cara
con la finca denominada Can
Piteu…Saliendo
de Can Piteu, el
camino desciende en
rápida y breve pendiente hasta alcanzar el vado del torrente que lo
atraviesa, en cuyo lugar rara vez deja de oirse el canto de algún
ruiseñor. Iniciase aquí una pequeña cuesta a cuya mitad se
encuentra, con entrada por la ladera derecha del camino, otra antigua
casa, llamada de can
Termes,..conocida
también por Can
Gresa…"
La
masia va ser expropiada i enderrocada per l'Ajuntament de Barcelona i
el seu espai ha estat destinat a resoldre algunes de les necessitats
del barri de Sant Genís dels Agudells.
Avui
dia s'ha construït un edifici que és el centre Cívic de Sant Genís dels Agudells.
 |
| Centre Cívil de l'Ajuntament en el lloc que ocupava Can Gresa |
- Fonts informatives:
- http://col.lectiuagudells.blog.cat/2010/10/16/del-cam-roma-de-collserola-al-seu-pas-pels-agudells/
- El llibre LES MASIES D'HORTA de Desideri Díez.