tag:blogger.com,1999:blog-29895741546100344432024-03-13T16:11:26.605+01:00Memòria dels barrisHistòria gràfica dels barris del Districte Horta-Guinardó.carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.comBlogger298125tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-1989756834837916392024-03-03T21:09:00.000+01:002024-03-03T21:09:20.931+01:00EL CARRER FELIU I CODINA, Història, vida i gent de mitjans del segle XX.<p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfKfJHsHQVe9R7FdBVdRNXMPybJpaJ_MNJt3qlt0a06VWGtFFxdOj-JMqIZZNRwPxLb4cB4wDzoA5rF2M4wUva_HWN474AiuJ892U7tg1zAEI1JKfDtxzI6uSOQMBgPTQjMbVXca8FrX7cL-BdsTQ_IrSJhKk2-2HC88hGqx3jBVZXR-6lXyXWwWAEKkg/s720/barrio%20de%20can%20quintana.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="454" data-original-width="720" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfKfJHsHQVe9R7FdBVdRNXMPybJpaJ_MNJt3qlt0a06VWGtFFxdOj-JMqIZZNRwPxLb4cB4wDzoA5rF2M4wUva_HWN474AiuJ892U7tg1zAEI1JKfDtxzI6uSOQMBgPTQjMbVXca8FrX7cL-BdsTQ_IrSJhKk2-2HC88hGqx3jBVZXR-6lXyXWwWAEKkg/w400-h253/barrio%20de%20can%20quintana.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Barri de can Quintana a principis del segle XX, Postal d'època.</span></td></tr></tbody></table><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">El
barri Can Quintana, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">eixample
de l’antic poble d’Horta, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">és
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">el
gran oblidat quan s’explica la història mil·lenària de la
contrada. El seu eix principal, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">el
carrer Feliu i Codina, abans </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Rambl</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">a
Quintana, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">tenia
i té </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">algunes
cases notables que</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;">
encara </span></span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">avui
dia continuen existint.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Quan
es parla de barris d'estiueig </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">a
Horta</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
s'al·ludeix sempre als carrers</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;"> Campoamor </span></span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">i
de Salses. Com no sóc historiadora el que faré és parlar-vos del
que conec del meu carrer, de la vida de la seva gent durant els anys
40-60.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Can
Quintana era una masia </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">medieval
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">envoltada
de vinyes </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">del
segle XVII</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">.
A finals del segle XIX els seus propietaris van vendre's els terrenys
dividits en parcel·les, la demanda va propiciar </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">als
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">propietaris
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">d’altres</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
masos </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">con
can Peguera a fer el mateix.</span></span></span></span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj99dDOx_te5ZYMtEbzqC9rWKYoy4iz2OJ6kjQJBJ-PNSg4zb09zfE1bneZJozjmXW6edjgzALRKjtdBv9K5t0KycBZp-RbwuvjJHAdj-yZ0qlYqvKMHWdPg-u7wAUQI80JyGQo-pnN6COaPupq6sGH59Ldk8CpcNOd7loV1jwueBSSO-27Tl1DJDoeSRA/s447/can%20quintana%201900%20foment%20h.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="447" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj99dDOx_te5ZYMtEbzqC9rWKYoy4iz2OJ6kjQJBJ-PNSg4zb09zfE1bneZJozjmXW6edjgzALRKjtdBv9K5t0KycBZp-RbwuvjJHAdj-yZ0qlYqvKMHWdPg-u7wAUQI80JyGQo-pnN6COaPupq6sGH59Ldk8CpcNOd7loV1jwueBSSO-27Tl1DJDoeSRA/s320/can%20quintana%201900%20foment%20h.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Masia de can Quintana en 1900 . Foto del fons del Foment.</span></td></tr></tbody></table><br /></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">El
propietari del mas medieval de Can Quintana va vendre els seus
terrenys </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">a
Pere Borràs i Climent Guix, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">terratinents
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">de
Vilapicina, que són els que els van parcel·lar i vendre a</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
la fi que els estiuejants hi poguessin bastir les seves segones
residències. </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">La
barriada de Can Quintana es va començar a urbanitzar en 1904 amb
famílies que provenien de la Barceloneta, carrer Ample i carrer del
Regomir, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">segons
explica Desideri Díez</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">.
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">En
1914 el nous propietaris de les terres de can Quintana van oferir a
l’Ajuntament el terrenys viables per a la urbanització de la nova
barriada i enllaç amb Rambla Quintana (avui dia carrer Feliu i
Codina), amb la condició que instal·l</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">essin</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
serveis d’enllumenat a curt termini.</span></span></span></span></span></div><p></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">El
carrer que es va obrir per comunicar les noves construccions que
s'havien de bastir </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">a
la fi de comunicar-se amb el centre del poble d’Horta, el batejaren
com és lògic amb el nom, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">com
ja hem </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">comentat,</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
de </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
Rambla Quintana. Els carrers que creuaven la Rambla Quintana eren i
continuen essent </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">passeig</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
Universal, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">passeig
d’Urrútia</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
que enllaçava amb la carretera de Sant Andreu i que en </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">part
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">seguia
el traçat de l'antic camí de Sant Iscle. </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Carrer
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Congrés,
Londres </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">(més
tard convertit en carrer d’Hedilla</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">),
Canigó i Mestre Dalmau, i transversalment els carrer de Porrera i
Letamendi que </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">comunicaven
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
la barriada amb la de Les Estires, aquesta era bàsicament la xarxa
viària </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">de
l’eixample </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">d'Horta
a primers del segle XX.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Les
primeres cases que es van construir eren grans mansions com Ca
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">l’</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Oliver</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">e</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">s,
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">i </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">c</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">an
Giralt, desprès coneguda com can Valverde, can Recasens, més tard
Boixaderas, </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"> </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">can
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Ginesta i </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">c</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">an
</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">B</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">eïn,
totes elles construïdes entre 1900 i 1917. </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Algunes
d’aquestes gran cases havien tingut altres propietaris i rebien
altres noms anys en darrera. tres d’aquestes mansions han
sobreviscut al pas del temps com ca l’Oliveres (ara </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">propietat
municipal), </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">can
Boixaderas, on viuen el seus propietaris i can Beïn en mans de
missioners Combonians.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn3VMSl82xcf6ZaB3QgTXoDPMXis4pr-B2iGqTzb9TRQMwpvrTV9kPV_ONt-VAKablnQFvCbRtY8uRpKZnQFdMoi3rnFDKJ5NN5ZS-UwPrsTCklXyzfc8TUGf78cT9-KNb24ES7TvsQXcBa9_6CaKhiBjxEWMg8IFiN-dJNUOZ7CGQC78phFyl5aEZH7A/s600/catscollage%20can%20quinta%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="600" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn3VMSl82xcf6ZaB3QgTXoDPMXis4pr-B2iGqTzb9TRQMwpvrTV9kPV_ONt-VAKablnQFvCbRtY8uRpKZnQFdMoi3rnFDKJ5NN5ZS-UwPrsTCklXyzfc8TUGf78cT9-KNb24ES7TvsQXcBa9_6CaKhiBjxEWMg8IFiN-dJNUOZ7CGQC78phFyl5aEZH7A/s320/catscollage%20can%20quinta%201.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">Ca
l’Oliveres era i és una casa molt peculiar on va residir durant
una època un senyor molt gran (era gran quan jo el vaig conèixer) i
la seva dona que estava molt malalta. Aquest senyor que devia ser un
home amb possibles, tenia un vaixell i era molt aficionat als estris
i utensilis relacionat amb la mar. Era molt educat i amable amb els
veïns als que sempre saludava quan passava pel carrer.</span></div></span><p></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Qui
va fer construir la casa va ser en Joan Oliveres Gavarró i el seu
fill Vicenç Oliveres Gil, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">es
dona la circumstància que quan va comprar la primera parcel·la no
la va poder utilitzar per construir la casa atès que l’aqüeducte
del Baix Vallès, creuava per sota, per tant, va haver de comprar-ne
un</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">a</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
altre al costat </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">per
poder</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
bastir-la.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Can
Oliveres va ser construïda a les primeries de 1900, el més segur la
més antiga de l'indret, per Joan Oliveres Gavarró, un important
impressor de mitjans del segle XIX, impressor Real i Vaticà, de fet
molts dels llibres editats al seu taller versen sobre la història
d'Espanya i el descobriment d'Amèrica.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcsC4XMjbPxZfqEQEYI1x7P5daYmekanmS00NbIfwhNvhvMAmDrwPXsALX6ujtrWY9qLCnCt6U828cH9J29WwGRQVSvkUbM2Q97QQ0VlOiUYi-YcqjYbd98a-WABXkUTFybgecch35efIh3EKT6EZ5NX-UZ7oBT6RiPOo4MGugqy9mnwEzXNxdm6Ng7GA/s1030/cal'oliveres.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1030" data-original-width="725" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcsC4XMjbPxZfqEQEYI1x7P5daYmekanmS00NbIfwhNvhvMAmDrwPXsALX6ujtrWY9qLCnCt6U828cH9J29WwGRQVSvkUbM2Q97QQ0VlOiUYi-YcqjYbd98a-WABXkUTFybgecch35efIh3EKT6EZ5NX-UZ7oBT6RiPOo4MGugqy9mnwEzXNxdm6Ng7GA/s320/cal'oliveres.jpg" width="225" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">C.lOliveres a principis del segle XX.<br />Fons de la família.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Així
dons, era en Vicenç Oliveres, qui hi vivia en la dècada dels 50, ja
que el seu pare va morir en 1916, el matrimoni va tenir un fill que
va morir i sovint convivia amb ells un fillol seu.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Una
tarda, quan la canalla, entre els qui jo m'hi comptava, jugàvem al
carrer davant de casa seva, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">en
Vicenç Oliveres, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">ens
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">va
obrir la porta i ens va convidar a entrar.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">A
nosaltres la casa ens semblava un castell misteriós amb les
finestres i els porticons sempre tancats que no deixaven cap
possibilitat d'albirar el seu interior, així que quan el senyor
Oliveres ens va fer entrar, ens va faltar temps per fer-ho.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Des
del rebedor ens va fer passar a un gran sala que hi havia a
l’esquerra de la planta noble, no recordo en absolut com eren els
mobles, la nostra imaginació volava molt més lluny, el que si
recordo són un munt velers amb les veles desplegades navegant dins
d'ampolles disposats a les lletges d'una gran biblioteca, no n'havia
vist mai fins aquella tarda i el més segur és que em preguntés com
carall els havien fer encabir a la botella per una boca tan petita;
sobre la xemeneia regnava una gran retrat pintat a l'oli d'una
senyora amb un vestit llarg de gala, tots restàvem extasiats. És un
record d'aquells que mai no se m’ha esborrat.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">El
el senyor Ignasi<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"> Lambán,</span>
nom del familiar de la família Oliveres amb qui he contactat, m'ha
indicat que a la mort del senyor Oliveres, part dels quadres amb
motius relacionats amb el mar i les ampolles que jo recordo, van ser
donades al Museu Marítim de Mataró on actualment alguns hi
continuen exposats.</span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Poc
després o al mateix temps que l’anterior es va construir can
Giralt, que en els anys cinquanta es coneixia com can Valverde, en
forma d’una gran casalot tot de pedra rústega amb una petita
miranda al seu damunt i gran jardins i horts, que van anar
desapareixent al llarg dels anys.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhnuww41vrFlVZPvJWb43wwjuZbcmFBYHloKhm9FbIUY7-aBKVF-QKxakzaPv1RiVQn8YKWxZhTurYJ-A6saxjhVMAjdyCEWNlVVh62iWunmarzJIVrqSYEeAlQDIsZCMT1uOwFLZc4WKZUYp9bZ8MFJ4LBgfBBxYC_7T8adPerf30Bjn1MuZnwNYYhEs/s429/can%20gispert%20i%20els%20seus%20Horts%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="349" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhnuww41vrFlVZPvJWb43wwjuZbcmFBYHloKhm9FbIUY7-aBKVF-QKxakzaPv1RiVQn8YKWxZhTurYJ-A6saxjhVMAjdyCEWNlVVh62iWunmarzJIVrqSYEeAlQDIsZCMT1uOwFLZc4WKZUYp9bZ8MFJ4LBgfBBxYC_7T8adPerf30Bjn1MuZnwNYYhEs/s320/can%20gispert%20i%20els%20seus%20Horts%202.jpg" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Can Giralt desprès can Valverde i els seus<br />horts. Foto aèria dels anys 60 del segle XX.</span></td></tr></tbody></table></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Poc
després es va construir can Recasens, coneguda més tard con
Boixaderas i can Beïn més o menys al mateix temps, aquesta última
va patir canvis en la seva estructura quan la va adquirir el dentista
senyor Beïn.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">La
següent fornada de cases que es van construir, ja van ser més
modestes, plantes baixes o amb un pis a sobre, amb un jardí o hort
davant o darrera de la casa, que es van bastir entre els anys 20-40,
del mateix segle, encara en queda una amplia mostra d'aquest tipus de
construccions i alguna altre torre de menys grandària.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFATmj8qLh0Y83gWhXztXYd0JHHG2-EpIn1qArxSqujQbkcEp5kwW-AMz2ODbb1Fx8EBwihaWZb0IwIZ_35M3ZKyeU7US8tSuZhB95xFFfjlevGUuklnLZB9eML3uXGSgabl51eYjajwQgRK66fBnsnFigX0JTLeGsm3HRo9fBOd5-PsWU0QQyNFPF9k/s662/collage%20final%20Feliu%20i%20Codina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOFATmj8qLh0Y83gWhXztXYd0JHHG2-EpIn1qArxSqujQbkcEp5kwW-AMz2ODbb1Fx8EBwihaWZb0IwIZ_35M3ZKyeU7US8tSuZhB95xFFfjlevGUuklnLZB9eML3uXGSgabl51eYjajwQgRK66fBnsnFigX0JTLeGsm3HRo9fBOd5-PsWU0QQyNFPF9k/s320/collage%20final%20Feliu%20i%20Codina.jpg" width="296" /></a></div><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></span></p>El
el carrer Congrés, també hi havia un parell de cases interessants,
de la primera dècada del segle XX, una concretament de 1909, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">durant
els anys 60 la propietària era la senyora Mas,</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
que ha passat per diverses mans i utilitzacions per finalment
convertir-se de nou en un habitatge particular, i l'altre "V</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">illa
Dolores</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">",
de1907, que van derruir quan van allargar el passeig de Fabra i
Puig.</span></span></span></span><p></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Un
altre edifici important no per la seva arquitectura sinó per la seva
importància social fou la vaqueria Fabregat, només entraves a la
botiga es feia sentir el ferum de les vaques que tenien en el
pessebre de darrera la casa, cada dia la mare em feia arribar amb una
lletera d’alumini a comprar la llet del dia que lògicament s’havia
de bollir.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">El
matrimoni Fabregat crec recordar que tenia cinc fills, en Guillermo,
na Matilda, en Manuel, na Manela i l’Antonio al que tothom
anomenava Toni. Per aquesta família vaig tenir la primera noció que
existia l’homosexualitat atès que alguns dels seus fills n'eren,
no van tenir mai cap problema amb els veïns per aquest fet que jo en
tingui coneixament.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Al
carrer Hedilla encara es troba en un estat immillorable, la casa</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
de «Les Papallones», pels seus esgrafiats, a</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">ra
és un alberg per estrangers </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">que
gestiona </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">la
Generalitat de Catalunya, </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">durant
un temps es va convertir en una residència per a la gent gran.</span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">També
paga la pena destacar les casetes baixes modernistes de davant del
camp de Futbol de l'Horta, però la meva memòria vital acaba en el
camp de futbol de l’Horta, i els Lluïsos on anava amb el meu pare
a fer cinema qual el senyor que projectava es posava malalt i el meu
pare el substituïa, recordo uns enormes projectors que funcionaven
amb carbons. Des d’alt el balcó dels Lluïsos es podia contemplar
el jardí de la torre dels Boter, que tenia un petit estanc ovalat,
en el seu lloc ara hi ha un munt de pisos tots igual d’avorrits.</span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzIA2tubB9-QXR4a9uA0e4TYPQgIa-swUTK2GpxdBeTy-73toZwDflGW2SzVDm1B6Le6axtoi8Jumb_YklMl1uyj4cdRO1HeyK9aQagZjexN4pIaKS7cqtpSgBhSbseOpX35BNSX_AyAKyY7SNhmKHnRD9LuSIi9Qie4RFTz-S6HO-BlzXQstHGly9K0s/s704/can%20boter.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="526" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzIA2tubB9-QXR4a9uA0e4TYPQgIa-swUTK2GpxdBeTy-73toZwDflGW2SzVDm1B6Le6axtoi8Jumb_YklMl1uyj4cdRO1HeyK9aQagZjexN4pIaKS7cqtpSgBhSbseOpX35BNSX_AyAKyY7SNhmKHnRD9LuSIi9Qie4RFTz-S6HO-BlzXQstHGly9K0s/s320/can%20boter.jpg" width="239" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La torre dels Boter, ja en decadència, <br />foto dels anys 70. Fons C. Martín</span></td></tr></tbody></table></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Com
ja he indicat, l</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">'any
1914 els propietaris de la Rambla Quintana ofereixen a l'Ajuntament
els terrenys viables per a la urbanització i enllaç de la Rambla
Quintana (avui Feliu i Codina) amb el carrer del Príncep que era el
tram d'aque</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">s</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">t
carrer que acabava davan</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">t</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
del torrent de </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">c</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">an
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">M</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">ariner,
a condició d'instal·lar-hi serveis de il·luminació a curt
termini. </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Suposem
que l’Ajuntament va acceptar i és quan es va construir el primer
pont que no tenia baranes, segons alguna foto de l’època.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">La
continuació de la Rambla Quintana, allà on el carrer s'estreny es
deia carrer del Príncep (entre 1887-1904) que aleshores finalitzava
davant del torrent de Can Mariner, fins que es va construir un pont
que va permetre passar d'una banda a l'altra sense entrebans.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Els meus pares van arribar a Horta sobre 1949, quan ja el carrer es denominava Feliu i Codina en 1949.
La meva mare treballava de jove en el taller d'un sastre del centre
de la ciutat que era propietari d'uns terrenys en la barriada de Can
Quintana a Horta.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">El
senyor Baró, aquest era el congnom del sastre, va oferir a la meva mare
la </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">possibilitat
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">de
comprar una petita parcel·la i un habitatge d'uns 60 metres quadrats
amb sostre d'uralita, que era on el masover de la finca guardava les
eines que utilitzava per treballar els horts del </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">senyor
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
Baró.</span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">La
parcel·la de la dreta de casa meva era propietat d'un carboner que
regava el carbó que</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
emmagatzemava </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">amb
aigua a la fi que pesés més quan era venut. Aquest carbó es
recolzava en una paret que era la que els separava del jardí de casa
meva.</span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Un
diumenge que, cosa estranya, no hi érem a casa ni el nostre gos es passejava pel pati del davant que donava al carrer, la paret en qüestió es va esfondrar per culpa del pes
que suportava. ¡Quin esglai quan vàrem arribar a casa i
contemplàrem el panorama!. En aquella època no existien tantes
normatives com ara i cadascú, sempre que no es donessin comptes a les
autoritats, feia i desfeia sense demanar permís a ningú, així que aquells veïns no van pagar ni una mínima multa per
tot els prejudicis que ens van ocasionar, això si, van </span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">con</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">s</span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">truir de bell nou </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">la paret.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">El
final del meu carrer sempre havia estat un lloc més aviat solitari donat que
només era concorregut i transitat pels propis veïns. Allà es
situaven les úniques tendes de la barriada de Can Quintana, una casa
de llegums, una tenda de comestibles, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">una
polleria</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
venien pollastres, ous i verdures, una cansaladera, una carnisseria,
un forn de pa i, com no podia ser d'una altra manera, una lleteria on
es venia la llet de les seves vaques, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">situada
al carrer del Congrés.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZPJdMO0uf2W_9Y9jhXYLSBFNyu3sdtgkhDcdYrNJsYHgo6zloKbMMQOe0dDAc1Q5G9QsjPL7x83Gs-RQLVJuL4gkjg9B8db_6VQFlSUCMnOwsKsS9j03b7NCWJ8hhEDPD36IClWL5Qyh-TeQEk2T8_TZiGQsIxu1AWU8BTgbstMp1sGKyxEUm0mMlQc/s728/ca%20l'enrica%20anys%2060.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="535" data-original-width="728" height="235" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtZPJdMO0uf2W_9Y9jhXYLSBFNyu3sdtgkhDcdYrNJsYHgo6zloKbMMQOe0dDAc1Q5G9QsjPL7x83Gs-RQLVJuL4gkjg9B8db_6VQFlSUCMnOwsKsS9j03b7NCWJ8hhEDPD36IClWL5Qyh-TeQEk2T8_TZiGQsIxu1AWU8BTgbstMp1sGKyxEUm0mMlQc/s320/ca%20l'enrica%20anys%2060.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Polleria, bacallaneria de l'Enrica i l'Assumció al<br />carrer Congrés- Feliu i Codina. Fons Sabater</span></td></tr></tbody></table></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">També
una parell de bars-bodega, una al carrer Congres regentada pel senyor
Ramon, on a mes de vendre vi i vinagre a granel que es conservava
dins d'unes botes de fusta, els homes es reunien a la fi de fer una
partida de cartes o de dominó.</span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">Només
es baixava al centre de la barriada per anar fins al mercat que en 1950, encara
estava situat a la plaça Eivissa però, que estava a punt de
traslladar-se a la Riera d'Horta, avui </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">dia
carrer Tajo. Com el mercat estava situat en mig de la plaça Eivissa la meva mare sempre va dir que anava a la plaça en comptes del mercat i com ella molts veïns.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">En
els anys cinquanta l</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">'única
escola </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">pública
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
era la de les cases barates, anomenada en l'època </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Ramiro
de Maeztu,</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
on s'impartia el tipus d'ensenyament que pretenia imposar la
filosofia dels guanyadors de la Guerra Civil, on els mestres feien
servir els càstigs físics per imposar les seves idees d'ordre i
obediència.</span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">L’edifici
es va construir en 1931, temps de la República i havia estat una
escola excel·lent fins que van entrar els nacionals.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">Les
noies riques o amb possibles de la contrada anaven a escola a les
Dominiques del carrer </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">Campoamor
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">i
els nois a la Salle Horta.</span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Nosaltres
eren la gent més modesta del carrer, dins de l'escala social del moment
érem els últims. En primer lloc destacaven els
propietaris de les gran torres, desprès tots aquells que treballaven
per compte propi i que tenien les seves cases d'estiueig a can
Quintana, els propietaris de les tendes con can Comas, ca l’Enrica,
la carnisseria de la senyora Pilar o la cansaladeria dels Muñoz i al
final de tot nosaltres.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Es
dóna la circumstància que una vegada una de les filles de la
cansaladera tenien polls entre els cabells, els primers caps que van ser inspeccionats
foren els de la meva germana i el meu i no en teníem, es veu que es
va infestar en la perruqueria on anava. Tots aquests detalls marquen
el caràcter d’una persona i a mi em van parir revel.</span></p><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">A
la parcel·la de l'esquerra de la nostra casa, hi guardava les eines
i el material per a dur a terme la seva feina, el paleta de la
contrada el senyor Ton Sabater. Emmagatzemava un munt de taulons per l'obra
i estris de tota mena, també hi tenia en gàbies conills i oques, gallines i
pollastres que corrien lliures pel pati i que un cop sacrificats es
venien en la tenda de la seva dona la senyora Enrica, que portava a
mitges amb la seva germana l'Assumpció.</span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">En
principi no </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">existien</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
separacions entre les nostres cases, de manera que </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">passàvem
d'una parcel·la a l'altre sense cap problema ni complexe, tot era un
gran espai o a més a més hi havia una bassa d'aigua per regar els
horts, on els meus pares es remullaven a l'estiu i un gran hort que
donava a </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">c</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">an
Valverde.</span></span></span></span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-wn1Pec2QHiqCST_5bfIS1uHU-JrtmL3c92Cwyx5W7b0m-XS1TFbFs2TQdjXV5jtovTZpb2DD0mF65R_GXS7NR4bklLN0BMmaLcQ0m_USff49pxdwsgIIcgy0SZkOkGWib9jBjEZxuFDk2Ao3QHnnG6KALRmI5tEPAKx9cAfxNZB0LK1zZGohoB8OtJY/s662/collage%20vida%20durant%20els%20els%20anys%2050.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="612" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-wn1Pec2QHiqCST_5bfIS1uHU-JrtmL3c92Cwyx5W7b0m-XS1TFbFs2TQdjXV5jtovTZpb2DD0mF65R_GXS7NR4bklLN0BMmaLcQ0m_USff49pxdwsgIIcgy0SZkOkGWib9jBjEZxuFDk2Ao3QHnnG6KALRmI5tEPAKx9cAfxNZB0LK1zZGohoB8OtJY/w370-h400/collage%20vida%20durant%20els%20els%20anys%2050.jpg" width="370" /></a></span></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">La
meva germana i jo jugàvem al carrer amb els fills dels botiguers i
d'alguna de les casetes del voltant, els fills dels propietaris de
les gran torres ni ens miraven, ni sabien que existíem.</span></div></span><p></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Quan
a can Boixaderes celebraven els aniversaris o sants de la canalla de
la casa, es feia una gran festa al jardí i llogaven pallassos per
amenitzar-la. Nosaltres des de fora ens havíem de conformar amb
escoltar la gatzara i la música des del carrer, la paret que
envoltava la casa era una gran muralla per a nosaltres. Malgrat no
érem pas molts els nens i nenes que des de fora seguíem els actes,
mai, mai, no ens van convidar a participar en cap </span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">d'aquelles
</span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">festes.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJSxHmG9SXrUOq7rd8qu3TUq78SUApUkGZ0VODX3IeCDbhppFgoveJV0wEIYM1vCzdM8bJRgja-iUL557bjSLgcIPv2qkzwSuBe5DD26zpV2agrjabv9sElaYsGUld1_D7hwyKUXz_BzHsm99bMkkihZFItm_KAtl6YejQcR0qp7JUzHojtHoSfDoA4Ow/s554/tot%20can%20buixaderes%20antiga.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="554" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJSxHmG9SXrUOq7rd8qu3TUq78SUApUkGZ0VODX3IeCDbhppFgoveJV0wEIYM1vCzdM8bJRgja-iUL557bjSLgcIPv2qkzwSuBe5DD26zpV2agrjabv9sElaYsGUld1_D7hwyKUXz_BzHsm99bMkkihZFItm_KAtl6YejQcR0qp7JUzHojtHoSfDoA4Ow/s320/tot%20can%20buixaderes%20antiga.bmp" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Can Boixaderas, foto envellida C. Martín</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">La
meva mare arrodonia el pressupost familiar fent neteja en les cases
dels veïns. Per berenar pam amb oli i sucre, pa amb oli i sal o pa
amb vi negre i sucre, alguns dies una presa de xocolata </span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Nestle
</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">de les petites, embolcallada
amb el típic paper vermell </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">i un cromo amagat entre el paper
de plata i aques</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">t e</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">mbolcall</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">. Algun cop, com a cosa especial, un dels primers llogurts naturals Danone de vidre, amb una goma subjectant el paper transparent que feia de tapa que venien a la lleteria.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">La
meva germana i jo estàvem primes com espàrrecs i recordo que la
carnissera li repetia a la meva mare que si mengéssim més carn
segur que estaríem més grasses, però ella mai no li oferia cap
tros sobrant de carn sobrant de la seva botiga, malgrat la mare li netejava
la casa. Simpàtica i molt cristiana la senyora. Anys desprès els
seus nets estaven més prims que nosaltres i no seria que els faltava
pas la carn.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Cada
diumenge, la senyora Pilar, que així es deia la carnissera, sortia
endiumenjada amb el seu vestit jaqueta color gris i els seus cabells
blancs amb un bany de color blau, mantellina i devocionari, i li
retreia a la mare que no anés mai a missa, al que ella li responia
que com no feia pecats no tenia necessitat d’anar a que li
perdonessin res (sic). El seu marit feia el taxi i era un home molt
simpàtic i accessible.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Els
nens i nenes del carrer esperàvem l'estiu amb candeletes donat que
pujaven els estiuejants. La primera festa de l'estiu era Sant Joan
que donava el tret de sortida a les vacances d'estiu. Com tota la
canalla de Barcelona, ens dedicàvem a buscar llenya i andròmines
velles, a la fi de cremar-les en la foguera que es feia al final del
carrer on acabava davant el torrent de can Quintana i al costat de Ca
l’Oliveres.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">A
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">c</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">an
Roca, una torre de mida mitjana però </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">amb
</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">gran
terreny que l'envoltava, situada a la cantonada amb el </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">passeig</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
Universal, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">tenia</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
una petita piscina i uns grans horts. El seu propietari era molt
agradable i es feia amb tots els veïns. Com li agradava fer cinema
com al meu pare, els dos muntaven sessions del setè art a la fresca en
la finca del </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">senyor</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES">
Roca, ambdós tenien projectors de cinema de cintes de 16
mil·límetres (el del meu pare era de fabricació casolana era molt
manetes i li agradava molt la mecànica) i llogaven pel·lícules
distretes que ens feien riure, recordo una que es deia </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><i>“Agárrate
</i></span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><i>ese
</i></span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"><i>fantasma”.</i></span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><span lang="ca-ES"></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 14pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4oMrbOkrOLplR99Csm3x6El_SX6puS6OshwzIPHcPoW180kDkFE0YmZAdG4NzdZ7mHiaAbpc2aaPDFGwYQp9ViywAG3MkiXBt9DwqP5tT2BvdHfh7WBJIF-YFNgWGpsi6wFSWrMD42ukDbBk_h1edBVJJcYK9x5IFAJQkkLHREBI2poLus5tjs23PNI0/s662/els%20roca.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="612" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4oMrbOkrOLplR99Csm3x6El_SX6puS6OshwzIPHcPoW180kDkFE0YmZAdG4NzdZ7mHiaAbpc2aaPDFGwYQp9ViywAG3MkiXBt9DwqP5tT2BvdHfh7WBJIF-YFNgWGpsi6wFSWrMD42ukDbBk_h1edBVJJcYK9x5IFAJQkkLHREBI2poLus5tjs23PNI0/s320/els%20roca.jpg" width="296" /></a></span></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><p style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><br /></span></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">El
senyor Roca tenia entre d'altres negocis, un bar en el metro de la
plaça</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt;"> Urquinaona </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">i
una tenda de roba interior en la Rambla Catalunya que regentava la
seva dona. Durant l’hivern vivien en un pis davant de l’hotel
Ritz.</span></div></span><p></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Tenia
dos fills, una noia que era més gran que jo que es deia Montse i un
nen que tenia una edat molt propera a la de la meva germana de nom
Rafael al que tot nomenava Rafa. La senyora Roca, de nom</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">
</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Ángeles</span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">, quan
arribava a Horta a l'estiu carregada amb la gàbia dels seus ocells i
del gos, li donava a la meva mare alguns dels vestits de la seva
filla de l'any anterior, perquè jo els pogués aprofitar, i que
rebia amb gran joia perquè no tenien res a veure amb els que a casa
em podien comprar.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">El
senyor Roca va morir d'un atac de cor molt jove, va ser una mort molt
sentida entre el veïnat. Després de la seva mort la família ja no
van pujar tant a la seva casa d’Horta i finalment van vendre la
finca en els anys setanta, també tenien un altre terreny hort al
carrer Mestre Dalmau, amb un pou al que el meu pare havia baixat a
reparar la bomba que feia pujar l’aigua per regar.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Els
propietaris de Can</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"> Valverde, crec que </span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">tenien l'unica tenda on es venien </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">mobles a la barriada davant del nou mercat d'Horta. Teníem quatre fills i
tots eren ja majors d'edat, tres noies i un noi, crec recordar, no estic molt segura si n'eren quatre o cinc..</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Un
any pel Carnaval van organitzar un vall de disfresses en el seu
jardí, aleshores aquest tipus de festes només es podien organitzar
si el feien als domicilis particulars. Va ser el primer cop que vaig
veure gent jove amb vestits llargs, no recordo si la música era
</span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">fruit
dels primers tocadiscs de l’època</span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">
o si van llogar una orquestra però si que jo estava extasiada davant l'espectacle gratuït,
m'hagués agradat poder-hi entrar solament per admirar els vestits
dels assistents.</span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">Una
altra<span style="background: #ffffff;"> particularitat </span>de
la casa és que cada any mataven un porc i que els crits de l'animal,
abans no es moria, es sentien de lluny, donat que li clavaven un
ganxo en el coll i se'l deixava morir fins que e<span style="background: #ffffff;">s dessagnava</span>,
era esgarrifós, a mi hem produïa molta pena i tenia unes ganes
enormes de que tot acabés el més ràpid possible.</span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_xp0jlBJmI925oqmYcQpjUnwHn72YpYPziid1PTJNHGdIapIRuueW2EMJVn94z2_GLeqSEuacO0PUHskvsOmcmhyphenhyphen2Y3szYalCEjvP_7Vgi1pB5gKsRHQT1s3zknXE5oTAUxFw7ATu6WIG6QkajL432Eo5rkz_-cX7RHyaXAYCyT8fhCsNMBmhtlNuU4/s640/CIMG0964.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_xp0jlBJmI925oqmYcQpjUnwHn72YpYPziid1PTJNHGdIapIRuueW2EMJVn94z2_GLeqSEuacO0PUHskvsOmcmhyphenhyphen2Y3szYalCEjvP_7Vgi1pB5gKsRHQT1s3zknXE5oTAUxFw7ATu6WIG6QkajL432Eo5rkz_-cX7RHyaXAYCyT8fhCsNMBmhtlNuU4/s320/CIMG0964.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Restes del naufragi, antiga porta de can Valverde , <br />avui dia tapiada. Foto C. Martín.<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><br />Can</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"> Valverde </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">va
sobreviure fins els anys 80-90, en els seus terrenys els propietaris
van construir un edifici de pisos al que van batejar sota el nom de
“EDIFICI VALVERDE”, on avui dia hi viu un descendent o dos de la
família.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">Malgrat
que a casa meva no érem gens religiosos, la festa del Corpus era
benvinguda per a tothom doncs representava que grups de veïns
s’arribessin fins a les muntanyes del voltant a la fi de collir ginesta per donar forma a les catifes del Corpus. Les gran torres cedien testos florits
a per formar l’altar que es muntava en la cantonada del carrer
Congres amb Feliu i Codina. Per a nosaltres els capellans i les seves
manifestacions religioses eren el menys interessant.</span></p><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4oMrbOkrOLplR99Csm3x6El_SX6puS6OshwzIPHcPoW180kDkFE0YmZAdG4NzdZ7mHiaAbpc2aaPDFGwYQp9ViywAG3MkiXBt9DwqP5tT2BvdHfh7WBJIF-YFNgWGpsi6wFSWrMD42ukDbBk_h1edBVJJcYK9x5IFAJQkkLHREBI2poLus5tjs23PNI0/s662/els%20roca.jpg" imageanchor="1" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-family: "Times New Roman"; font-size: 18.6667px; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin-left: 1em; margin-right: 1em; orphans: 2; text-align: center; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"></a></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; font-family: "Times New Roman"; letter-spacing: normal; margin-left: auto; margin-right: auto; orphans: 2; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJlyYAXCmTanyvPtog-vBlrScBOPpokH0ggRHpY1gtxy4a3uv3OYBvDlsAdsq5CjtoEMgzYJRCsoeZMtRcsIrAT5aSetTDPdqqF6-NqL57qJwU82111yAc5Q8YJcq5H74gf1QWmWsI0G3dLT4h3rGNxODjnNuiCSQovFPqddhsss80QKF8d1grYE_x2Y/s960/congres,%20villa%20dolores%20anys%20seixanta%20festa%20corpus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="686" data-original-width="960" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOJlyYAXCmTanyvPtog-vBlrScBOPpokH0ggRHpY1gtxy4a3uv3OYBvDlsAdsq5CjtoEMgzYJRCsoeZMtRcsIrAT5aSetTDPdqqF6-NqL57qJwU82111yAc5Q8YJcq5H74gf1QWmWsI0G3dLT4h3rGNxODjnNuiCSQovFPqddhsss80QKF8d1grYE_x2Y/s320/congres,%20villa%20dolores%20anys%20seixanta%20festa%20corpus.jpg" style="cursor: move;" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Processó de Corpus, anys 70, devia ser de les últimes.<br />desconec l'autor de la foto</span>.</td></tr></tbody></table><p align="justify" style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">Recordo
també els tediosos dies de setmana santa, els cants fúnebres de
totes les ràdios oferint música sacra i clàssica, i el costum de
visitar els altar dels temples d’Horta, i l’obligació de menjar
bacallà el divendres sants, costum que la gent amb possibles es
saltava tot pagant a la parròquia la butlla de la carn a l’església
per no haver de complir la norma.</span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">En
el carrer Feliu i Codina hi havia i existeix encara però, molt
canviat, el camp de Fútbol de l'Horta, el meu pare i molts veïns
n’eren socis de l'entitat, aquell primer camp no té res a veure
amb el d’ara.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-DFHcv1BmlCuOu572Vincmfu4audm3RDdC2kKWKUUpaEC-tFVAFENaq2K7HaqHUx_xRmlrXkXoDLCvAinVui_LzGphf5OBCmfq3ixPpC3LSgSi3EuytGZ-yJTllV1XMEdHoJke1Kx_tanI2TzI1ipRQsfVvUafcpeH-7xlVMd_7aPcO-VpuP2THPquA/s1723/colage%20camp%20de%20futbol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1307" data-original-width="1723" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjn-DFHcv1BmlCuOu572Vincmfu4audm3RDdC2kKWKUUpaEC-tFVAFENaq2K7HaqHUx_xRmlrXkXoDLCvAinVui_LzGphf5OBCmfq3ixPpC3LSgSi3EuytGZ-yJTllV1XMEdHoJke1Kx_tanI2TzI1ipRQsfVvUafcpeH-7xlVMd_7aPcO-VpuP2THPquA/w400-h304/colage%20camp%20de%20futbol.jpg" width="400" /></a></div><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">En
la dècada dels 50-60, es van vendre moltes de les cases i es van
construir els primers edificis de pisos, ja sense cap mena de gràcia
ni control, a corre cuita perquè es sabia que la normativa
constructiva estava a punt de canviar, els primers en construir foren els Muñoz, la casa encara avui es pot "admirar" a la cantonada de Feliu i Codina amb Congres, clar que l'edifici de planta baixa de la carbonera no era pas cap meravella.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;">Recordo les cues de la gent amb les <i>"cartilles"</i> de racionament que arribaven del carrer Congres fins casa meva, quan els mateixos que venien carbó en el seu moment, ara es feien diners venen petroli.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdEZbVa2Y1wOE0bat97XXY64I8ezLa3H_BhM_PxpdPBw0zERIJnPws_KedloPErjG0kZIrcL4RxGS6uAhxBO8eEiU6ttn4Uvi0q0dZEOWtmknAbiRln-aTSEq7Gf1RNdTtmRbYzQGn8h-rH5YvRucRnJWXUX0pVo2WTKXcdcUngNuhZZXf2cKWFSvvQaU/s640/CIMG0208.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdEZbVa2Y1wOE0bat97XXY64I8ezLa3H_BhM_PxpdPBw0zERIJnPws_KedloPErjG0kZIrcL4RxGS6uAhxBO8eEiU6ttn4Uvi0q0dZEOWtmknAbiRln-aTSEq7Gf1RNdTtmRbYzQGn8h-rH5YvRucRnJWXUX0pVo2WTKXcdcUngNuhZZXf2cKWFSvvQaU/s320/CIMG0208.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Edifici de pisos dels Muñoz, tipica arquitectura dels<br /> anys cinquanta.</span></td></tr></tbody></table></div></span><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">En
efecte, la zona a partir dels </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">anys
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">70
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">la
normativa de construcció de la zona va canviar i ja no es podien fer
pisos a ran de carrer, atès que q</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;">ue
l’Ajuntament de l’època va </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;">considerar</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;">
aquella part del barri com «zona enjardinada» (sic), podeu
contemplar si passegeu per aquella part del barri, pisos que deixaven
aquests espais que no tenien res d’enjardinats, tot pedra amb una
barana de pedra a ran de carrer, la majoria sense porta ni reixes,
quedava d’allò més bonic, </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">això
significava que per a poder-hi construir</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES"><span style="background: #ffffff;"> s'havi</span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">en
de deixar per </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">la
part del davant que donava al carrer </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">un
espai de tres metres lliures i metre i mig per banda i pujar un màxim
de tres pisos d'alçada, normativa que crec que no ha tornat ha
canviat pas, que jo en tingui coneixement.</span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">La
casa veïna a la nostra, on en princopi estaven els estris de treball del senyor
Ton, ja va patir aquesta nova normativa, allà va construir el
propietari uns baixos que es van convertir en fusteria i al pis de
dalt hi vivia la filla que es deia Esperança.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">El
primer tram del Feliu i Codina, per a mi que vivia en l'altra punta
era el final del carrer,</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"> era </span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">en
realitat el més antic, allà on estava el Centre Moral dels Lluïsos,
on el jovent i els nens de l'època podien anar al teatre i al cinema
o es solien fer els finals de curs d'algunes de les escoles de la
contrada, entre elles la meva petita escola del carrer Congres. Al
costat dels Lluïsos estava i està hores d’ara, la masia de Can
Caparrada, el convent d</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">e monges d</span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">el
carrer Salses que havia estat crec recordar, anys en darrera la
torre del propietari del cinema Unión, i les cases modernistes de
Matas i Ramis, ara centre cívic de l'Ajuntament i la gran casa dels
Boter, que</span><span style="background: rgb(255, 255, 255); font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;"> malauradament,</span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; text-align: left;">
com moltes, ha desaparegut sota un munt de pisos.</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">Però
d'aquesta part d'Horta ja se n'ha escrit </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">abastament
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">i
la majoria de la gent la coneix. El que jo pretenia amb el meu relat
és explicar la història de la part del Feliu i Codina pertanyent a
la barriada de Can Quintana </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">en
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">la
mesura del que </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">vaig
viure </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">i
espero haver-</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">h</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">o
aconseguit, </span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span lang="ca-ES">ni
que sigui en part.</span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><a name="BLOG_video-2edddb9166768a9c"></a>
<br />
</span></p><p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><ul>
<li><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit; font-size: 14pt;"><i>Fonts
d'informació: El que ha estat i és Horta, de Desideri <span style="background: #ffffff;">Díez.</span>
<span style="font-size: 12pt;">Escrit
</span><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: #ffffff;">autobiogràfic
</span></span><span style="font-size: 12pt;">amb
fotos pròpies.</span><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: #ffffff;">
Informació s</span></span><span style="font-size: 12pt;">obre
Can Oliveres, </span><span style="font-size: 12pt;">arribada</span><span style="font-size: 12pt;">
d'un familiar directe de Joan Oliveres Gavarró.</span></i></span></span></p>
</li></ul><p style="margin-bottom: 0cm;">
</p><p style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-53979016220174802882023-08-27T13:08:00.010+02:002023-08-29T17:33:08.517+02:00JOSEP MARIA HUERTAS CLAVERIA : "Atalaya del Guinardó"<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5tmHSQd3USdrv8mDFXz2RFMIkNx-q81rrLa-bTrszKw-qgqGnRp4JfL3JZBox7nhhvpHX_QPVMZ4_rt9uKepXuCTDw2yOwPCfZ9YKjdBfIGQOwxrszc40A0aLoo8QxfSkMugunLK398PxY2UT5CzfD6s89fArjyngRfMzA5cO0VuS2WA9Qc_8GQgeKpM/s657/cara%20de%20joisep%20ma.%20Huertas.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="657" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5tmHSQd3USdrv8mDFXz2RFMIkNx-q81rrLa-bTrszKw-qgqGnRp4JfL3JZBox7nhhvpHX_QPVMZ4_rt9uKepXuCTDw2yOwPCfZ9YKjdBfIGQOwxrszc40A0aLoo8QxfSkMugunLK398PxY2UT5CzfD6s89fArjyngRfMzA5cO0VuS2WA9Qc_8GQgeKpM/s320/cara%20de%20joisep%20ma.%20Huertas.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Josep Mª Huertas anys 60.</span> </td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Vaig conèixer en Josep Maria Huertas quan jo treballava a la Motormovil, ell va entrar a la mateixa empresa després que jo, era d'una família castellana i no sabia gens de català. Ens vàrem fer molt amics, teníem uns vint anys, ambos estudiàvem i trebàllavem per ajudar en l'economia familiar.</span></div><div style="text-align: justify;"><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">De
vegades discutíem, jo l'empentava a la fi que aprengués a parlar
català i ell pesat que li seria massa difícil aprendre'l, fins i
tot havíem arribat a enfadar-nos i baixar el carrer Muntaner on ell
hi vivia , de morros caminant cadascú per una de les aceres del
carrer en qüestió, era també el carrer de l'escola on jo anava
estudiar Peritatge Mercatil, que a més estava a prop de la
Universitat on Josep Maria estudiava per arribar a ser periodista.</span></span></p>
<p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">Com no tenia massa coneixences, el vaig convèncer de pujar al Guinardó a fer activitats culturals a la parròquia del barri on jo hi vivia, és a dir el Guinardó, es va quedar bocabadat amb la sala de teatre que teníem aleshores i es va animar a col.laborar amb nosaltres i així va començar a xampurrejar el català fins arribar a ser-ne un mestre, escriure articles pels gran diaris de Barcelona i llibres de temes social i sobre la història dels barris.</span></p></div><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quan
el dia 1 de juny de 1960 va aparèixer el número 1 de «l'Atalaya
del Guinardó», Boletín informativo del Círculo Catòlico del Guinardó, la feina que en Josep Maria Huertas Claveria
* (que aleshores tenia només 23 anys), ens va
llençar al damunt va ser molta: va formar el consell de redacció, va
repartir feina entre tots els col·laboradors però, a la fi tot s’ho
manegava ell o quasi bé tot.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">També
s’encarregava de l’economia, la despesa de la informació
comportava anar comerç per comerç per a obtenir ajuda monetària a
canvi de publicitat en la revista, amb l’ajuda d’Alejandro Cobos,
es van trepitjar tots el carrers del Guinardó, en Huertas treballava aleshores en el concessionari oficial de la marca Vespa a Barcelona,
mentre estudiava, d’on aconseguí un anunci de la pròpia empresa.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieinFUHGnQZhapHCHPUzgsombaYb7viqnaep0T6MNBZlQzTJkXRjydWqZ32M0beQ4dtwknaSPpIB8s1rweNf7PIUcDhjcO_tgs-1qHmiu7KxxE0mDifhSIfc16KXsOysZv1qO43jEpyGKzc2isZyjym4lObwEOFSTYOEAdk7QlQvvQB-6N0PQDJQQIsmQ/s1304/anunci%20atalaya.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1304" data-original-width="938" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieinFUHGnQZhapHCHPUzgsombaYb7viqnaep0T6MNBZlQzTJkXRjydWqZ32M0beQ4dtwknaSPpIB8s1rweNf7PIUcDhjcO_tgs-1qHmiu7KxxE0mDifhSIfc16KXsOysZv1qO43jEpyGKzc2isZyjym4lObwEOFSTYOEAdk7QlQvvQB-6N0PQDJQQIsmQ/s320/anunci%20atalaya.jpg" width="230" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Un
dels primers problemes que hi va haver, va ser degut amb el propi nom
de la revista, les forces vives del Guinardó es van escandalitzar
amb el nom de ATALAYA, que era el mateix que el de la revista dels
protestants. La que van muntar va ser molt fort, però a en Huertas
no el tombava ningú, tots nosaltres el vàrem recolzar i amb aquest
nom va publicar-se.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwbWIah2DVgqecPJU10XTSony2xOG-hPrUeJe_buY11pX6vknIuPjSyHw_eGgv58wGevK2a2v6VVHJADIWik6EFG3LEVzTys8b5n0CpSKevEFfntXRv2n7LfoU6dNW16hzDciGaTxV4iFJpAvvZDFjYBz5eRKGCaamWk9V05za6h-R_TCM2dvM7q7xM4/s901/trptic%20atalaya.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="901" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJwbWIah2DVgqecPJU10XTSony2xOG-hPrUeJe_buY11pX6vknIuPjSyHw_eGgv58wGevK2a2v6VVHJADIWik6EFG3LEVzTys8b5n0CpSKevEFfntXRv2n7LfoU6dNW16hzDciGaTxV4iFJpAvvZDFjYBz5eRKGCaamWk9V05za6h-R_TCM2dvM7q7xM4/w640-h288/trptic%20atalaya.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Algunes de les portades de la "ATALAYA DEL GUINARDÓ"</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per confeccionar la revista disposàvem de diversos col·laboradors, l’acudit de l’interior era
d’en Joan Gost, unes boniques portades del dibuixat Jaume Cases i
circumstancialment va haver una portada d’Elvira Caldentey que
representava a la mare de Déu de Montserrat amb el nen Jesús, força
ben dibuixada, sota la mare de déu hi havia la següent inscripció
«</span><i style="font-family: inherit;">Pasteleria Juliach, Pº Margall 176</i><span style="font-family: inherit;">» (sic), que devia ser
un dels nostres patrocinadors.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La
veritat és que sempre anàvem escurats i de vegades havien publicat
la revista amb pocs fulls ni que fos per aconseguir la seva
supervivència.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEi2taq-5lQC0aIqWXjurx9PkRK1hQ2M7fzPYE_iLXGsCXJGWBKKJdctixcNuOo9vcSdX7OIFlZ34eaeLxWzt1FBsdCJSogK3lVHFgttx9tdX7m2KfYSSd1uXGDnZg_xQz_PWxFpC0ZLntKy2MlpvzN_k_wR88afmtLt-zZmMmnVsSnCz8hQJnqwqEXKg/s240/josep%20jovenet.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="240" data-original-width="173" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEi2taq-5lQC0aIqWXjurx9PkRK1hQ2M7fzPYE_iLXGsCXJGWBKKJdctixcNuOo9vcSdX7OIFlZ34eaeLxWzt1FBsdCJSogK3lVHFgttx9tdX7m2KfYSSd1uXGDnZg_xQz_PWxFpC0ZLntKy2MlpvzN_k_wR88afmtLt-zZmMmnVsSnCz8hQJnqwqEXKg/w144-h200/josep%20jovenet.jpg" width="144" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">El repartidor de les revistes<br />Josep Caldentey</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;">En
Huertas va organitzar la revista com si fos un diari, de fet amb el
treball que va dur a terme durant la seva publicació va ser la
preparació del gran periodista i escriptor que va ser en el futur.
El secretari era Alejandro Cobos que donava les notícies sobre el
</span><i style="font-family: inherit;">«Círculo Católico»</i><span style="font-family: inherit;">, per cert la parròquia havia nomenat
una espècie de censor a la fi que vigilés per on anàvem i això
que no érem pas gent gens revolucionària, als quatre dies en Josep
Maria se l’havia posat a la butxaca en sabia molt de tractar a la
gent. Una de les persones que la repartien per tots el comerços del
Guinardó va ser el meu germà petit Josep Caldentey.</span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El censor el va enviar el rector d'aleshores mossèn Sardà, que és qui finalment es va carregar la majoria de les activitats que es duien a terme en els locals de la parròquia, que fins aleshores havia estat el centre de l'activitat social de la barriada, </span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Els
comentaris sobre esport els feia Vicens Calbó, sota les sigles
Vi.ca.iva, on comentava les jugades de l'últim partit de basquet (PEM – Penya Esportiva
Montserrat) i del ping pong, els dos esports que es practicaven a
recer de les activitats de la parròquia.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El
vicari mossèn Felix Miquel sota pseudònim va fer les primeres
portades, i també hi participava amb reflexions sobre l’amistat i
l’amor, desprès parlant dels seus viatges per Europa i l’Àfrica,
ens enviava cròniques que s'incloïen en la revista.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLSsmPuqQV_Wb6ONDyFfGJeFIDdo3zmDLFek4hljCY4GNgTccXaajZek-pOZrKrQlE86U5RWoHBkW8yplMoB0vNMK5gmCoCo80scJ2QCo7fkUMRZQBdvD1owk2ayYWgcW2uiPSX2AlNTqN-57MoVpACd3pNtBgqnXU71rilZmV1CqNmDcQy9eXY-hEpB0/s646/mossen%20miquel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="646" data-original-width="540" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLSsmPuqQV_Wb6ONDyFfGJeFIDdo3zmDLFek4hljCY4GNgTccXaajZek-pOZrKrQlE86U5RWoHBkW8yplMoB0vNMK5gmCoCo80scJ2QCo7fkUMRZQBdvD1owk2ayYWgcW2uiPSX2AlNTqN-57MoVpACd3pNtBgqnXU71rilZmV1CqNmDcQy9eXY-hEpB0/w167-h200/mossen%20miquel.jpg" width="167" /></a></div><span style="font-family: inherit;"><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>Tothom
estava al costat d’en Huertas, ens adonàvem en general tenia més
coneixem de tot més que no pas nosaltres, si algú volia escriure un
article article, ell ho acceptava, encara el 90 per cent del escrits
eren d’ell i el 100 per cent de la compaginació, propaganda,
recapte de diners, etcètera.</span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFSkfAtLjRFGHXr9rqCEFzDtO4C0M-O0mt2WvdUNKoVwd7vkismgaGYgIZoDMDnl6R5QjP6mHz6iFju2xBdoZVdKolnSphkTaAleF7Oii2Aea8KwZ7Hd9OLWx4RwnzGjf1dzlWuWAe-MBR1NgX4QqBLXDjiJJdhT_p8Cxibk0S2zzCOhodpbY44ePr2jU/s386/quadre%20editotor%203.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="326" data-original-width="386" height="338" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFSkfAtLjRFGHXr9rqCEFzDtO4C0M-O0mt2WvdUNKoVwd7vkismgaGYgIZoDMDnl6R5QjP6mHz6iFju2xBdoZVdKolnSphkTaAleF7Oii2Aea8KwZ7Hd9OLWx4RwnzGjf1dzlWuWAe-MBR1NgX4QqBLXDjiJJdhT_p8Cxibk0S2zzCOhodpbY44ePr2jU/w400-h338/quadre%20editotor%203.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Alguns dels col·laboradors de la revista. D'esquerra a dreta Josep M. Huertas,<br />Joan Caldentey, Llibert Vinaixa, Pere Renom, Vicens Calbó, Miquel Pucurull</span></td></tr></tbody></table><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quan
es va inaugurar el cinema de la parròquia, les crítiques de cine i
teatre que s’havien realitzat a la sala també les feia ell,
firmava com J.M.H.C.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Després
de la festa major de 1962 se’n va cuidar de la confecció del
programa, teníem pocs diners i la revista cada vegada tenia menys
fulls, però era igual, anava cap en davant.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Organitzava
sortejos de llibres entre els socis cada més, es multiplicava,
escrivia totes les seccions amb pseudònim. «T</span><i style="font-family: inherit;">em</i><i style="font-family: inherit;">a</i><i style="font-family: inherit;">s
de nuestro tiempo</i><span style="font-family: inherit;">» amb el pseudònim de CHEMARI, i alguns
articles sota el seu nom J.M. Huertas Claveria. La entrevista també
a càrrec de Josep M. Huertas Claveria, i les crítiques de llibres i
fins i tot crec recordar que fins i tot alguns crucigrames,</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A
les reunions de redacció ell escoltava a tothom però el que al
final qui tallava les discussions era ell, ja que era l’únic, de
tota aquella colla que tenia criteri de com s’havien d’enfocar i
fer les coses.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ens
varem divertir molt i patir una mica a la fi que cada mes es pogués
publicar la revista, era un crac, van arribar a sortir 50 números de
la revista gràcies als seus esforços.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWKi8DC5TOelJxaxSh-Si0eiISaHH_t58ozrrmJUC1MndnSBsT8AXE1LblKVl6icps7zrGhXOoCX1lusrUHAC7LhsUykyUudwHJ5a7EGHKXRe52WaM1ibmu3lEfxRuavYh-iFU783Bfc3Y_4gEhMhLnGDud_CPA1xYI3QBR6mYKWBB6q5PVEUxpSXs8-c/s308/nene.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="308" data-original-width="231" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWKi8DC5TOelJxaxSh-Si0eiISaHH_t58ozrrmJUC1MndnSBsT8AXE1LblKVl6icps7zrGhXOoCX1lusrUHAC7LhsUykyUudwHJ5a7EGHKXRe52WaM1ibmu3lEfxRuavYh-iFU783Bfc3Y_4gEhMhLnGDud_CPA1xYI3QBR6mYKWBB6q5PVEUxpSXs8-c/w150-h200/nene.jpg" width="150" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Joan Sárrias</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Crec
recordar també que amb en Joan Sárrias havia rodat un parell de
pel·lícules amateurs on en Josep M. Huertas feia de guionista,
director, buscador d’exteriors, maquillador, etc., en Huertas va
estudiar tot un any per dirigir pel·lícules, el cinema li agradava
molt com a mitjà de comunicació.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Finalment
recordo altres col·laboradors : Joan Sàrrias, Pere Renom i
Llibert Vinaixa, Miquel Pucurull, Jesús García de Mendoza i molts
d’altres, que ens varen deixar portar pel l’entusiasme d’un,
per a nosaltres geni.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh_HiFNqGJMXZ7WLbpDc1x-BYrnc7jOj3nbORdpypnqLoE2_aWRnOQMQ6oa8SYpUvXY0WLThW8xz1ybNeEhjpCKRyc37lHqfYO8NP6lDkwTX95HbnqSnei2AJmh3nFOTz7mldRSbZE6DFm_P_zNjPw3_2j6L8AFgoNMcy27qdaOA6xv9VnSuwYvsgaL7U/s2048/19.6.05%20Huertas%20al%20Pem.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh_HiFNqGJMXZ7WLbpDc1x-BYrnc7jOj3nbORdpypnqLoE2_aWRnOQMQ6oa8SYpUvXY0WLThW8xz1ybNeEhjpCKRyc37lHqfYO8NP6lDkwTX95HbnqSnei2AJmh3nFOTz7mldRSbZE6DFm_P_zNjPw3_2j6L8AFgoNMcy27qdaOA6xv9VnSuwYvsgaL7U/s320/19.6.05%20Huertas%20al%20Pem.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Reunió d'antics amics del Guinardó, en el Mas Guinardó.<br />En Josep Maria Huertas fent un petit discurs 19.6.2005</span></td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><span style="font-size: x-small;"> </span><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Records
de Joan Caldentey i Montserrat</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">*Josep Maria Huertas Claveria fou un escriptor i periodista català en
llengua catalana i castellana. L'obra periodística de Huertas
començà el 1963 i es perllongà de manera ininterrompuda fins a la
seva mort, el 2007. Es calcula que escrigué o col·laborà en la
redacció de 105 llibres i més de 5.745 articles. </span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Va
Néixer a Barcelona el 24 de novembre de 1939 i morí dissortadament
d’un derrame al cervell viatjava en un taxi, el mateix taxista el
va dur fins l’Hospital Clínic on va morir poc després el 4 de marc de
2007.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="color: black;">R</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">ecords
d'en Joan Caldentey recopilats i ordenats i transcrits al català per
Carme Martín.</span></span></span></span></i></span></span></span></p>
<p style="line-height: 0.47cm; margin-top: 0.15cm; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
<br />
</p><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-34755671511527410162023-06-14T21:12:00.008+02:002023-06-16T12:26:56.937+02:00LA FALANGE ESPAÑOLA A HORTA <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihQdxJZ1-fwwU4crPlaQDS9X4nn6Buko3GLc0obXhfiO6IA_bhaYIPQhMmrQq4U_SWglwHdz7N6HAiXWILF97XVc1YynGD8ZJ0X0angT7iYBQJK6Ec7dZcQcUrEaHIOvgVrUWDWISnDk4ga2_ywOXnC4_5dRk2u7wvoHbZCEKfbJShg4LrG7DQK_K9/s685/pla%C3%A7a%20eivissa%20anys%20502.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="685" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihQdxJZ1-fwwU4crPlaQDS9X4nn6Buko3GLc0obXhfiO6IA_bhaYIPQhMmrQq4U_SWglwHdz7N6HAiXWILF97XVc1YynGD8ZJ0X0angT7iYBQJK6Ec7dZcQcUrEaHIOvgVrUWDWISnDk4ga2_ywOXnC4_5dRk2u7wvoHbZCEKfbJShg4LrG7DQK_K9/w400-h240/pla%C3%A7a%20eivissa%20anys%20502.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Seu de la Falange a la plaça Eivissa d'Horta, foto dels anys 50. <br />Desconec l'autor. Fons Carme Martín</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #1d2129; text-align: left;">En
acabar la Guerra Civil Espanyola les seus dels partits polítics van
ser embargats pels vencedors i el que fou seu de l’Esquerra
Republicana de Catalunya a Horta va passar a mans de la «</span><i style="color: #1d2129; text-align: left;">Falange
Española Tradicionalista y de las </i><i style="color: #1d2129; text-align: left;"><b>Jons</b></i><i style="color: #1d2129; text-align: left;"> (Juntas
Ofensivas nacional Sindicalistas»,</i><span style="color: #1d2129; text-align: left;"> aclariment per tots aquells
que no saben que significava aquests acrònim.</span></span></div><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1013" data-original-width="734" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHrlkWiFg8jv2NmNPQFs80bGcPkBVe3Fu5vX2zvCLgEPU-v5brSXfxzNOG9kxbP0Fm5rA1TLJbZHoLZ1Rzn5Se3puleVd6wAzkcuDuqPFaBFaVC7iQYcbu4aHggjEwH2jOTA5L2VZ0qqVwYHJwGjFeCx8WFYE6Z66u3cHnezNVsvxHLmELeOo0xIVp/w290-h400/collage%201940.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="290" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><p style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES" style="text-align: left;">El
dia 3 de març de 1940, es va celebrar en el cine Unión un acte de
</span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;"><i>«afirmación Nacionalsindicalista»</i></span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;">
a càrrec de Jefe Provincial de Propaganda Juan Claver que va
recordar als seus caiguts durant la guerra i la col·laboració de
FET (Falange Española Tradicionalista). El president de Peña
Ibérica, Francisco Palau Rabassó, recordà la lluita </span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;"><i>contra
la masoneria i el catalanismo, </i></span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;">recordant
que entre la Falange i l'enemic (tots els que no pensaven com ells)
</span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;"><i>«no hay tierra de nadie, por lo tanto
quien no esté con ella està contra ella»</i></span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;">,
tota una declaració d’intencions com es pot comprovar. </span><span lang="ca-ES" style="text-align: left;">(sic)</span></span><span style="font-family: inherit;"></span></p><p style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7UIqAkeyWIHFw162Iy2G6nOJJAiPV_-FNoadkRWsHC3R-J1IeM9l2iELHMZ62mTnakuxrZ-sPvkpRg_im0rQVgw6J1nU2JvGDLqlBGMvj4meWnkNXdojO2tEYLs9Jn-fNSrta9lciS0U-FA5d8BKCnSu8epPOJ_hYmNeCxtWS7CHeTBl-72WMJi4N/s817/falange%20la%20vanguardia%2018.3.1941.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="817" data-original-width="306" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7UIqAkeyWIHFw162Iy2G6nOJJAiPV_-FNoadkRWsHC3R-J1IeM9l2iELHMZ62mTnakuxrZ-sPvkpRg_im0rQVgw6J1nU2JvGDLqlBGMvj4meWnkNXdojO2tEYLs9Jn-fNSrta9lciS0U-FA5d8BKCnSu8epPOJ_hYmNeCxtWS7CHeTBl-72WMJi4N/w240-h640/falange%20la%20vanguardia%2018.3.1941.jpg" width="240" /></a></div><p></p><span style="color: #1d2129; font-family: inherit; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Amb
la requisa de la seu d’ERC a Horta, situada a la plaça Eivissa,
amb l’entrada sota els porxos, en l'edifici número 17. És un edifici que donava i dona lateralment al carrer Horta i frontalment a la Plaçá Eivissa.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span> </span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En el pany de paret sobre la plaça van penjar el jou i les fletxes retallat
en fusta i un rètol allargassat on s’incloïa el llarguíssim nom
reproduït més amunt i tres màstils per penjar les banderas, evidentment el més llarg, </span><span style="font-family: inherit;">que era el del mig, per hissar la bandera espanyola, això passava en l’any 1941, segons premsa o fotos de l'època de la inauguració oficial se la seu d’Horta. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En un
principi Horta era una subdelegació que depenia del Districte IX,
amb seu a Sant Martí de Provençals, com també ho era la de Sant
Andreu, el cap de la qual era Pedro Fonfreda.</span></div></span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: left;">Oficialment la seu d’Horta es va inaugurar el diumenge 16 de marc 1941. Mossèn Pujol rector de la parròquia de Sant Joan d’Horta a les 9,30 del matí, va beneir la seu i seguidament i va haver una desfilada de les milícies del Partido dels Districto. Acte seguit es va celebrar en el recinte del cinema Unión, on sembla que eren habituals aquests tipus de demostracions, acte de orientación nacionalsindicalista en el que va dirigir unes paraules el Governador Civil de Barcelona i alhora conseller nacional de Falange Española, com a comissari general d'informació, Antonio F. Correa Véglison, i el cap de la Falange a Horta, i altres autoritats falangistes</span><span style="text-align: left;"><span style="color: #1d2129;"><span>.</span></span></span></span></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilTcy91w7a9Vz14upLOJs9cVr68Ci5cSP0kEMjnRMNnfvC_0S5rVK1jGQi1wCz3dlO50LjOu4RBCOb2W5XbQ-wSdu0-7h7t0RC54YR-2jX3Fk61GRHxwpaodRrWEj4s9dBc1IgFWSh8sxwvyKzRdyKDzCsPIZLQvaNtCQBJBYCZanri7J3aEXXfqPK/s563/icollage%20inauguraci%C3%B3%20oficial.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="563" height="500" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilTcy91w7a9Vz14upLOJs9cVr68Ci5cSP0kEMjnRMNnfvC_0S5rVK1jGQi1wCz3dlO50LjOu4RBCOb2W5XbQ-wSdu0-7h7t0RC54YR-2jX3Fk61GRHxwpaodRrWEj4s9dBc1IgFWSh8sxwvyKzRdyKDzCsPIZLQvaNtCQBJBYCZanri7J3aEXXfqPK/w640-h500/icollage%20inauguraci%C3%B3%20oficial.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="color: #1d2129; font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">Segons
una p</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">e</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">rsona
que de petit es va estar moltes hores pels seus despatxos, atès que
el seu pare n’era el secretari </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">de
la organització feixista al barri</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">,
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">a
la seu situada al primer pis de l’edifici,</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">
hi havia baguls plens d’armes i un magatzem de sacs de llet en
pols, en l’entrada una hab</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">i</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">taci</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">ó
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">
ínfima hi havia </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">també
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">un
sabater molt antic.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><br /></span></span></div></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; text-align: left;">Dora
Serra (1) explica en el seu llibre L’uniforme», escrit a fi
d’honorar al seu pare: El primers dies de la guerra, a més de
cremar esglésies d’Horta, els Lluïsos i el convent de les
dominiques, les patrulles anarquistes havien requisat fàbriques on
els seus propietaris havien fugit o bé estaven empresonats,
lògicament aquest tipus d’actes comportaven ressentiments entre
familiars i veïnals van perdurar al llarg del temps.</span></div>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Hi
va haver gent que es van passar al bàndol dels franquistes sobretot
joves de famílies benestants o acomodades i d’altres amb idees
contràries a les que expressaven els republicans.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span><span>Algunes
</span></span><span><span>
de les publicacions de la parròquia </span></span><span><span>de
Sant Joan d’Horta – Els Lluïsos, </span></span><span><span>com
«L’IDEAL»</span></span><span><span>
</span></span><span><span>ho
confirmen, </span></span><span><span>persones
adultes conegudes del barri i/o els seus joves fills que o bé
volien evitar anar a la guerra o, per pròpia convicció, o bé es
traslladaren a viure amb familiars fora del país o es van passar al
bàndol sublevat.</span></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVH7jY5Is7K2IifqZkimXrBPZgS9Uw1B07S9Ljirp9YkqGsDuF2r4hWpFmcIkn-sxhxQIYtZTmaP27bJlrKKs7xtBejl9PzZQjQAwnXkjuh8jpw94mxT0Gaae0OyMQlxD-MCI-osZHNuCOzaaLreu66Kli-Fl6ONknWvkZAX-3LfwAf8CzXCsh5QtA" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="640" data-original-width="455" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiVH7jY5Is7K2IifqZkimXrBPZgS9Uw1B07S9Ljirp9YkqGsDuF2r4hWpFmcIkn-sxhxQIYtZTmaP27bJlrKKs7xtBejl9PzZQjQAwnXkjuh8jpw94mxT0Gaae0OyMQlxD-MCI-osZHNuCOzaaLreu66Kli-Fl6ONknWvkZAX-3LfwAf8CzXCsh5QtA=w228-h320" width="228" /></a></span></span></div><span><span style="font-family: inherit;"><br /><br /></span></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span><span>Alguns
del que van tornar vius i que havien fugit del país quan la guerra,</span></span><span><span>
</span></span><span><span>expliquen
</span></span><span><span>com
alguns dels veïns d’Horta o bé al començament de</span></span><span><span>l
conflicte </span></span><span><span>o
bé qual van mobilitzar nois per anar a lluitar al front quasi al
final de la guerra, </span></span><span><span>quan
van </span></span><span><span>mobilitzar
</span></span><span><span>la
denominada quinta del biberó, (nom que per que diuen els va donar la
dirigent anarquista Frederica Montseny </span></span><span><span>degut
a l’edat dels seus components</span></span><span><span>),
</span></span><span><span>que
la persona que els donava el contacte o bé per fugir a l’estranger
o bé per passar-se al bàndol nacional era el farmacèutic Ròmul
Laporta, que era d’un poblet de Girona i allà tenia coneixences
que es veu que s’hi dedicaven i segurament no pas de franc, </span></span><span><span>hi
va haver gent que van guanyar molts diners fent aquesta mena de
serveis</span></span><span><span>.</span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span>«</span><span style="color: black;"><span><span lang="ca-ES"><i>Passant
penes i molta por -</i></span></span></span><span style="color: black;"><span><span lang="ca-ES">
recorda Joan Homar -</span></span></span><span style="color: #666666;"><span><span lang="ca-ES">
</span></span></span><span style="color: black;"><span><span lang="ca-ES"><i>arribà
l’any 1938, el dia 7 de març d’aquell any m’havia de presentar
a files la meva lleva era del 40. Tenia divuit anys. Un dia el meu
pare em digué, que vols fer?. Anar a lluitar amb els rojos o
passar-te a l’España Nacional, jo ja sabia que alguns de la
federació s’havien passat als nacionals; en Jaume Casas, el meu
cunyat en Ricart Vendrell, en Francisco Vendrell, en Pere Solé i
d’altres.</i></span></span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; text-align: left;"><i>Vaig
dir-li al meu pare que volia passar-me als nacionals. El senyor
Laporta de la farm</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>à</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>cia
s’encarregà de preparar la sortida. </i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>El
senyor Laporta havia nascut a Girona i hi passava les vacances i
coneixia a gent que els podia ajudar.</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>
</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>É</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>rem
un grup de 13 persones ens havia d’acompanyar un guia que era un
pagès del Berguedà, s’havia de travessar els Pirineus per arribar
a França, va ser un llarg viatge amb molts d’entreban</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>c</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>s</i></span><span style="color: #666666; text-align: left;"><i>.</i></span><span style="color: black; text-align: left;"><i>
</i></span><span style="color: black; text-align: left;">Malgrat</span><span style="color: black; text-align: left;">
</span><span style="text-align: left;">aquesta
història va ser llarga </span><span style="text-align: left;">i</span><span style="text-align: left;">
plena de dificultats, penalitat i canvis de bàndol forçat</span><span style="text-align: left;">s,</span><span style="text-align: left;">
sortosament va acabar bé pels Homar.</span></span></p>
<p style="background: transparent; border: none; line-height: 115%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: left; widows: 2;"><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">Des
de pagès es guiava a molt jovent que desertava o que bé no volien
anar a fer la guerra i fugien per refugiar-se a casa de familiar als
sud de França, però hi va haver prop de 40.000 joves que es van
passar al bàndol Nacional.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span><span>Q</span></span><span><span>uan
va acabar la guerra civil, alguns veïns explicaven amb orgull la
seva proesa en una </span></span><span><span>publicació
plena d’estampes de la mare de déu i del seu fill, </span></span><span><span>i
soflames plenes de patriotisme i amor a «déu i a la pàtria», en una</span></span><span><span>
</span></span><span><span>revista
publicada per Acció Catòlica d’Horta», és de suposar</span></span><span><span>
que ho feien perquè pensaven que això els donava una certa pàtina
nacionalista espanyola tan necessària per sobreviure en aquells
moments. No </span></span><span><span>se’ls
va passar pel cap que res no dura eternament, </span></span><span><span>que
passat els anys el que està escrit queda i que el fet en sí no
seria tan ben vist per la gent </span></span><span><span>vuitanta</span></span><span><span>
anys després.</span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">No
ja la circumstància d’haver fugit, que en tenien tot el dret si
volien fer-ho, sinó que en tornar es pengessin la fugida com una
medalla al valor patri (sic).</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Un
dels nois i homes que es va passar al bàndol nacional, tornava ara i
lluïa l’uniforme blau marí dels falangistes i la boina vermella.
Era cap de patrulla el que més manava al grup d’Horta.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Havia
arribat l’hora de passar comptes amb tots els seus adversaris que
segons ell havien arruïnat al seu pare i també amb algun antic
company amb qui suposadament tenia comptes pendents. Per aquesta
circumstància, havia jurat venjar-se’n un dia i ara que tenia cert
«poder» era la seva hora!.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Desgraciadament
algunes personatges convertits en «petits dictadors» amb uniforme blau
i gorra vermella van trobar després de la guerra el moment de dur a
terme les seves venjances personals.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Cada
dia a les dotze sonava pels altaveus de la casa falangista de la
plaça Eivissa, l’himne nacional. El tràfic parava i tothom havia
de saludar braç estirat i ma oberta a l’estil nazi, mentre sonaven
les notes de l’himne nacional reial. Els caps de falangistes feien
posar al mig de la plaça aquelles persones que havien estat
castigades en els judicis que ells mateixos preparaven contra
persones del barri que o bé els molestaven o tenien alguna causa
pendent per petita que aquesta fos, inventada o no. De vegades
aquestes persones eren rapades al zero i calia que presidissin l’acte
d’acatament al règim amb la salutació (1)</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">El
retornat hortenc nomenat cap de patrulla falangista va posar a la
llista dels represaliats aquell antic company per fer-li pagar tota
la rancúnia que duia a sobre en forma d’odi, i el va acusar de
ser un col·laborador amb les tropes roges que se n’havia sortit
sense anar a la presó (cal aclarir que home era bomber, res a veure
amb la política).</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">El
veí degut a la maledicència del desgraciat patruller falangista,
patia el càstig de ser apartat del cos de bombers al qual no podia
tornar sinó trobava avaladors. Es mereixia ser rapat i obligat a
accedir a la plaça a l’hora de l’himne.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span><span>Però
el poca pena del falangista, </span></span><span><span>no
comptava amb la força que tenien </span></span><span><span>algunes
dones</span></span><span><span>
</span></span><span><span>del
barri de can Quintana</span></span><span><span>,
les filles </span></span><span><span>d’un
</span></span><span><span>veí
del carre</span></span><span><span>r</span></span><span><span>
Hedilla. </span></span><span><span><i>Aquest
home està sota la nostra jurisdicció </i></span></span><span><span><i>van
dir</i></span></span><span><span><i>,
ningú del </i></span></span><span><span><i>nostre
carrer</i></span></span><span><span><i>
serà tocat sense el </i></span></span><span><span><i>nostre</i></span></span><span><span><i>
consentiment.</i></span></span><span><span>
</span></span><span><span>L</span></span><span><span>es
noies avalaven a l’home que tantes vegades </span></span><span><span>els</span></span><span><span>
havia ajudat a calmar la gan</span></span><span><span>a</span></span><span><span>
amb les seves verdures de l’hort i amb els seus auxilis
d’infermeria en l’expl</span></span><span><span>o</span></span><span><span>sió
d’una bala que un veí volia manipular a fi de treure’n pólvora
i transformar-la en un ble de llum d’oli, </span></span><span><span>durant
la guerra</span></span><span><span>.
</span></span><span><span>Es
va establir una forta discussió al respecte entre veïns i el
falangista en qüestió i van guanyar els contraris a
l’encarnisament contra un home bo i honest.</span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Tots
els veïns represaliats del barri buscaven avaladors que els
permetessin tornar a les seves feines entre veïns, familiars,
capellans o coneguts convertits en vehements seguidors del nou règim
des d’on havien aconseguit alguna prebenda.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">Entre
els anys 50-60, si</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">nó</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">estem
amb informats</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">,
e</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">l
cap de Falange era un xicot jove de cognom Cifuentes. </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">A
Horta hi havia gent afiliada a la Falange o be per motius de
necessitat o bé perquè hi creie</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">n</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">,
encara avui dia en ple segle XXI els veïns prefereixen no dir noms
ja que existeixen massa familiars vius d’aquestes persones que es
passejaven per Horta vestit</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">s</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">
amb la camisa blava de la Falange i boina vermella i no saben com
s’ho podrien prendre.</span></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21; font-family: inherit;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhqnL8ncA1xAzu8L6rMKmV1yqTpa86UlBEh9p9vLIzpXmOZRuOSsLO9yprLR0b5x0y-4Hh8EQPDaIRd99mVqtdnPxOBLy6_PNdzCHxQ0KmejvMVfchs4WQholPo5v3QEMYm8A8IIlsdiaOeaQIrB8-ul3V07fmsVgS4ICiNLZ1IZ6RSMI4kE1HriOS/s570/lv%20des.%201959.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="228" data-original-width="570" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhqnL8ncA1xAzu8L6rMKmV1yqTpa86UlBEh9p9vLIzpXmOZRuOSsLO9yprLR0b5x0y-4Hh8EQPDaIRd99mVqtdnPxOBLy6_PNdzCHxQ0KmejvMVfchs4WQholPo5v3QEMYm8A8IIlsdiaOeaQIrB8-ul3V07fmsVgS4ICiNLZ1IZ6RSMI4kE1HriOS/w400-h160/lv%20des.%201959.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;">Publicat en la Vanguàrdia en 1959</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /><span style="color: #1c1e21;"><br /></span></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><u>Jordi
Robert Ollé</u>,</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><b>
</b></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">
recorda que </span></span><span> a finals dels 50 es passejava pel
barri un individu, gallec amb camisa blava i tocant la gaita,
bastant begut i presumint de ser de falange.</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">Per
qualsevol ac</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">t</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">ivitat
que es feia al barri era necessari passar per les dependències de la
Falange a la fi d’acreditar que eres un </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><i>español</i></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">
de bé, tanmateix per poder jugar a basquet, tal com ho explica<u>
l’</u></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><u>Enric
Roig</u></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;"><u>
veí d’Horta</u>., </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">amb
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">paraules
textual</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">s
seves</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1d2129;">
«</span></span><i>per a treure la llicència de jugador de
basquet, en els anys 60 tenia d'anar obligatòriament els dissabtes
disfressat a la "Centuria Roger de Lauria, Tambores y trompetas»</i><span>
(sic).</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span>Una
altra veïna,</span><span> <u>Montserrat F</u></span><u><span>à</span><span>bre</span></u><span>
que el seu pare tenia farmàcia a la plaça Eivissa, comenta que a
la post guerra els obligaven a posar-se l’uniforme de la falange
un dia al mes i presentar-se.</span></span></p>
<p style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span>Explica</span><b>
</b><span><u>Jenny Roca</u> </span><b> </b><span>que</span><span>
«Quan jo era escolta i anava al metro de la plaça, ells ens
insultaven perquè dúiem fulards amb las quatre barres i parlàvem
català. Jo tenia por de passar uniformada per allà , eren els anys
60, jo era noia guia del Congres.</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En
general la gent procurava viure dins dels seu petit univers, amb
l’imperatiu de «no comprometre’s». Més enllà de la seva
frontera hi havia «la zona de perill», per on es movien els agents
del règim: la policia, els falangistes amb excés de cel, els
delators, els ressentits. S’entrava en el domini de la por. Pere
Carbonell (2)</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">Amb
el pas del anys l</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">a
falange va anar perdent força al barri d’Horta, </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">el
«patruller </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">fatxa»</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">
amb ànsies repressores, </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">va
ser apartat del cos pels dirigents </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">falangistes,
</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">en
adonar-se del seu veritable tarannà</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">.
El seu odi mai consumit del tot, es va perdre per altres camins,
finalment va emigra</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">r</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">
a Madrid e</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">m</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">bra</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">n</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;">cat
en contribuir amb les forces repressores.</span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">Sobre
els anys 70, segons una publicació del diari La Vanguardia era cap
de la Falange </span>José Cuesta Hernàndez, degut al nomenament de nous caps de Districte. Entre els anys setanta i vuitanta, la Falange va deixar la seu d’Horta.</p><div><br /></div><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaWW3SiippSogG8PXvJ0cV2cAmz79aJk-hZzG1-QuLxiZF9RwoQSaZ5Dc6IW5e6djH62_2ytJxS1TTDtknh50YQgKGC1ABO5QS5dsq02KpfgP_HzWqBmYBKiQ7lIXS9X2kRmYVO9W01EyEtNOtCbqcTkURDY4e5fIHeHKW42rKOWYsnbD04TtLYPQn/s521/211197~1.PNG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="521" data-original-width="352" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaWW3SiippSogG8PXvJ0cV2cAmz79aJk-hZzG1-QuLxiZF9RwoQSaZ5Dc6IW5e6djH62_2ytJxS1TTDtknh50YQgKGC1ABO5QS5dsq02KpfgP_HzWqBmYBKiQ7lIXS9X2kRmYVO9W01EyEtNOtCbqcTkURDY4e5fIHeHKW42rKOWYsnbD04TtLYPQn/s320/211197~1.PNG" width="216" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><b>Epíleg:</b></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">No fa gaires anys, abans d'una de les
rehabilitacions de l'edifici de la plaça Eivissa, quan van treure
els cartells falangistes i el jou i les fletxes, a sota encara es
veia l'escut de l'ERC a la façana.</span></p>
<ul>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;">
</p>
<p style="border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; text-decoration: none; widows: 2;">
</p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0cm; margin-right: 0.16cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;">
</p>
</ul>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><b>FONTS INFORMATIVES :</b></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;">1)
Dora Serra (L’Uniforme»</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;">2)
Pere Carbonell «Tres Nadals empresonats (1939-1943).</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;">3)
Butlletins números 61 al 63 dels Lluïsos, Vivències de Joan Homar
i Gibert</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">4)
</span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Butlletí
núm. 61 de 1999 dels Lluïsos (vivències de Pere Solè i Sans)</span></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span lang="ca-ES">5)
</span><span lang="ca-ES">Revista parroquial Ideal, de 24.1.1948.</span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span lang="ca-ES"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span lang="ca-ES"><span style="font-family: inherit;"><b>Dono les gràcies a Josep Llorens, Roberto Lahuerta Melero i Andrés Paredes per les seves informacions bàsiques per situar els fets comentats. També a les persones que ens han regalat els seus record de l'època.</b></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-85961711873922401002023-06-02T21:01:00.000+02:002023-06-02T21:01:01.792+02:00JAUME PLANAS I SIMÓ, músic del Guinardó.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgl4813PNtsFtyjB2sE4A-iXPfYaiaoyQjoEekXJkzy5_aqOwgCZTwnfM2RzAH7ysDYQkrEavDsSqh7o3pU4SO-b-yUEyABvF8O0nz78H2E1_sAfdsm3jzNLwAnxK9lbnuzXn_ValUfFrG3W55zzH38YhbTTJqSjEW_dbGkJwPFtCALAJw-ZN8e5rW/s929/111566247_80445723-Foto-Jaume-Planas_Buena-Sombra.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="929" data-original-width="539" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgl4813PNtsFtyjB2sE4A-iXPfYaiaoyQjoEekXJkzy5_aqOwgCZTwnfM2RzAH7ysDYQkrEavDsSqh7o3pU4SO-b-yUEyABvF8O0nz78H2E1_sAfdsm3jzNLwAnxK9lbnuzXn_ValUfFrG3W55zzH38YhbTTJqSjEW_dbGkJwPFtCALAJw-ZN8e5rW/s320/111566247_80445723-Foto-Jaume-Planas_Buena-Sombra.jpg" width="186" /></a></div><p></p><p style="font-weight: normal; line-height: 138%; margin-bottom: 0.16cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Explica
Xavier Simó veí del Guinardó, que quan era un noiet d’escola,
al principi del carrer Polònia fent cantonada amb l’avinguda Mare
de Déu de Montserrat, hi havia un xalet abandonat des de feia anys , que el tenia encuriosit. <i>« Un cop tornant
de l’escola, m’hi vaig colar a dins per tafanejar. A les golfes
hi havia un petit estudi amb les parets folrades de cartells de
concerts i escampat per terra hi havia partitures plenes de pols. Era
un lloc misteriós que va excitar la meva curiositat, pròpia de
l’edat. Sobre la tanca que donava accés a la finca hi havia el nom
JAIME PLANAS fet amb lletres de forja. Anys després vaig estar
investigant i resulta que va ser un músic molt important,
introductor del jazz a Catalunya.</i></span></p>
<p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 138%; margin-bottom: 0.16cm; text-align: justify;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Qui
quan era jove, no s’ha interessat i traspassat la porta mig oberta d'alguna casa abandonada i plena de misteri del barri on vivia i observant els pocs o molts mobles u objectes que encara hi
quedaven, no s'ha imaginat com podia ser la vida dels seus antics habitants que com
ànimes etèries pul·lulaven encara pels aquells espais altre temps plens de vida?. </span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 138%; margin-bottom: 0.16cm; text-align: justify;">
<span><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Que
va passar amb els seus antics propietaris, per quina raó es va
abandonar el xalet que encara apareix en fotografies
aèries dels anys seixanta, formant part d'un espai poc urbanitzat conegut com la Font
Castellana .</span></span></p><p></p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfYcuHPzw2PsDSlf1apyJXSpMmB3iRrtGFR3q8szhV1Z-QltWIc7uNRZOfluzp8NYX8LxDOgqA5mYF90W41GvVNWDInd3sTNeJe5k0G2iqg0dioyF8-Q7ltDR-kYpWFH2t9lFClCPLQSB3MnolXiPoZhOjuS-OK3Lq08HkY_X6PVTBKnS-XFa8bzg_/s595/comparativa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="283" data-original-width="595" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfYcuHPzw2PsDSlf1apyJXSpMmB3iRrtGFR3q8szhV1Z-QltWIc7uNRZOfluzp8NYX8LxDOgqA5mYF90W41GvVNWDInd3sTNeJe5k0G2iqg0dioyF8-Q7ltDR-kYpWFH2t9lFClCPLQSB3MnolXiPoZhOjuS-OK3Lq08HkY_X6PVTBKnS-XFa8bzg_/w640-h304/comparativa.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p style="font-weight: normal; line-height: 138%; margin-bottom: 0.16cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El
xalet en qüestió segons sembla es va enderrocar en la dècada dels vuitanta per
construir un gran edifici de pisos que és el que es pot contemplar
avui dia, en el mateix espai.</span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">Si
llegim el poc que apareix sobre la vida del polifacètic músic,
cantant i director d’orquestra de nom </span></span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">Jaume
Planas i Simó, </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">podem
saber que </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">nasqué
a Barcelona el 29 de maig de 1889 i morí el 7 de maig 1974,
</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">segurament
aquest va ser el motiu pel qual la casa apareixia abandonada a finals dels setanta. Desconeixem si algun cop es va estar
casar ni si va tenir fills.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">Jaume Planas va comença</span></span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">r
la seva carrera musical </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">en
1906, en les principals orquestres d’Espanya, Portugal, Itàlia,
França i països d’Amèrica dels sud.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;"><span style="color: #1c1e21; font-family: inherit;">Va treballar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona en 1922, on va debutar com tenor en l’any
1923 amb l'opera La Traviata, sense massa èxit. Després va provar sort en el gènere de l'opereta i com a tal va actual a d'altres ciutats espanyoles i també de l'estranger com Portugal, Cuba, Mèxic, Brassil, Perú, Xile, Uruguai i Argentina. </span></span></span></span></p><p style="border: none; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-family: inherit;">A
Xile Creà el Teatre Nacional de la Revista, i va estrenar en aquest
teatre diverses obres musical, entre les qual citarem: Fanfàrrias,
Estrellas i Estrellones.</span></span></p><p style="border: none; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-family: inherit;">El
mateix any va crear la seva pròpia orquestra que va denominar
«Planas y sus discos vivientes», també la Jazz Band que actuava
sota el nom d’ Orquesta Planas amb la que va introduir el jazz a
Catalunya.</span></span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="color: #1c1e21; font-family: inherit;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="background: transparent;"><span style="font-variant: normal;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">A</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">m</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">b</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent;">
la seva orquestra va torcar en directe en la inauguració de l’Estudi
Gran de Radio Barcelona, que en 1926 traspassa la seva seu de l'Hotel Colon de la plaça Catalunya al carrer
Casp, </span></span></span></span></span></span></span></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="background: transparent; font-family: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></span></span></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8-rzf_lvDU3DIRh43PURjM0ufxp2vOeoGxr4XJiCjnjlwZnh5zZoL3-hlaytKuY9a9hmpQlH6jZUI7dhIcbISqw8mpCsK0eGMUf5qz4ADmcPGs3ZCmq5f8libll8BDt1rPf13kFLFYYUP8x3PzALcxdn99z4NjX-m3qtrBeq17DZVVBJiRZ2TroLr/s550/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="289" data-original-width="550" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8-rzf_lvDU3DIRh43PURjM0ufxp2vOeoGxr4XJiCjnjlwZnh5zZoL3-hlaytKuY9a9hmpQlH6jZUI7dhIcbISqw8mpCsK0eGMUf5qz4ADmcPGs3ZCmq5f8libll8BDt1rPf13kFLFYYUP8x3PzALcxdn99z4NjX-m3qtrBeq17DZVVBJiRZ2TroLr/s320/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2020.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">Inauguració de l'estudi gran de Ràdio Barcelona<br /> 1926 foto Merletti</span><br /> </span></td></tr></tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; letter-spacing: normal;"><div style="text-align: justify;"><span style="color: #1c1e21;">El
1928 actuà a L'Havana amb la companyia d'Esperanza Iris. A través
de la seva activitat com a director d'orquestrines, i com ja hem comentat, fou un dels
introductors del jazz a Catalunya amb les cèlebres sessions a la
Granja Royal de l'orquestra de Jaume Planas y sus Discos Vivientes
amb la que participà en 1932 en la primera comèdia del cine sonor
espanyol, el musical «Mercedes» de Josep Maria Castellví i
Marimon, protagonitzada per Josep Santpere i Pei .</span></div></span>
</span><p></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;"><span>A
final dels anys vint</span><span style="color: white;"> </span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">enregistrà en disc </span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">quaranta
obres originals en </span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;"> distints ritmes. Un d’ells fou el tango “Oiga, patrón”,
que va gravar el mític Carlos Gardel durant la seva estada a
Barcelona l’any 1928 (amb tot, el disc no arribà a sortir al
mercat per deficiències en la gravació).</span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #1c1e21; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">A
Gardel el conegué a Buenos Aires en la dècada dels vint quan
actuava en el Teatro Avenida i el tractà més directament a
Barcelona, on va venir per gravar diversos discos, particular en la
gravació de l’indicat tango «Oiga Patrón». Aquesta va ser
l’ultima vegada que el veiè atès que morí en un accident aeri el
24 de juny de 1935 a Medellin , Colombia.</span></span></p>
<p style="border: none; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;"><span><span><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></span></div>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieoOJb-ZqjBBKAXTZ1I-wWYe7rYkxdow-tK21AINnMhbX3fugIj1oOhZCqpd2E8RC1PvM5aSgKHxIdLYLXxhcgaCH2JCVhN6hamiuF1UKH36f1jpIbA-dol841EyaAjWsk4lqOdNwnOLJnfPwickElRhdH6JoIwmhs9HkjVH6RJ2UW8SXz5QOX9dSr/s853/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2030.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="442" data-original-width="853" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieoOJb-ZqjBBKAXTZ1I-wWYe7rYkxdow-tK21AINnMhbX3fugIj1oOhZCqpd2E8RC1PvM5aSgKHxIdLYLXxhcgaCH2JCVhN6hamiuF1UKH36f1jpIbA-dol841EyaAjWsk4lqOdNwnOLJnfPwickElRhdH6JoIwmhs9HkjVH6RJ2UW8SXz5QOX9dSr/w400-h208/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2030.JPG" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Foto Ràdio Associació de Catalunya. Foto Brangulí</span></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="color: black;">Els
inicis de la carrera musical del polifacètic Jaume Planas i Simó,
coincidiren amb els anys de la Primera Guerra Mundial </span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">en
la qual Espanya es considerava era una país neutral en el conflicte</span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">.</span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">España,
con exiguos recursos financieros y militares, no viéndose vinculada
a ninguna de las alianzas que comprometían a los países europeos,
se vio abocada de hecho a una neutralidad que produjo en un principio
enormes beneficios. Creció la fortuna de los antiguos propietarios,
se crearon nuevas empresas, y aumentó el empleo de manera
espectacular. Toda esta serie de indicadores positivos no hace sino
reforzar la idea de que las posturas prointervencionistas en el
conflicto eran meras cortinas de humo, ya que las clases dominantes
difícilmente encontrarían una coyuntura más favorable para
multiplicar sus ganancias </span></span></span></i></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">
«CATALUÑA Y LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL: LA VERDAD SOBRE EL CASO SA
VOLTA»,</span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Antoni
Rigol i Jordi Sebastián.</span></span></span></span></span></span></span></span></div>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;"><span style="color: black;">Per
aquesta raó </span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">Barcelona
es convertí en una de les ciutats més cosmopolites d’Europa </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">on
van arribar artistes refugiats de diversos països del continent </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">i
els seus locals nocturns prengueren el relleu del parisenc
Montmartre. </span></span></span></span></span></span></span></span>
</span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;"><span style="color: black;">La
ruta discorria per a</span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">l</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">gun
dels escenaris de la gran ciutat durant la Gran Guerra, des de l’alta
cultura local del «Liceu» </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">a</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">l
bullici cultural dels teatres i cabarets del Paral·lel.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;"><span style="color: black;">Per descomptat, l’itinerari també incloïa els cafès i hotels elitistes
de les Rambles, </span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">«p</span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">erò
per sobre de tot, la ruta de l’època desvela una Barcelona
cosmopolita i canalla on per primer cop arribaren les drogues com la
cocaïna o a on el tango i el jazz </span></span></i></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">que
</span></span></i></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">es
van convertir def</span></span></i></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">i</span></span></i></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;"><span style="background: transparent;">nitivament
en la banda sonora de cabarets i prostíbuls». </span></span></i></span></span></span></span></span>
</span></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">L’Edén
Concert fou un dels fars d’aquella Barcelona plena d’artistes
refugiats, espies, aristòcrates calavera i prostitutes amb ganes
d’esdevenir vedettes. Quan acabava la funció, a la segona planta
del</span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><i><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
foyer</span></span></i></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
de l’Edén se celebraven uns </span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><i><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">soupers
concert</span></span></i></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">
als quals posava música un grup dirigit per Jaume Planas.</span></span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; font-family: inherit;"><br /></span></span></span></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWy8DUcrAW-tdJzk-OvcuCL0ifdevITjW3EZKP2K2EaaFfZTT2X5Q7C7G3d2Uqq0JDDds4IipfPSUX9ML0PjxAvEKzZgK5L-VviSt-pjVkF20H9of4iTQ2WIA1_x7E_BPGyI_ehGmQWx2J9D-cmm_D-djyI1p0X1w0mD0l8j86li-TWXQutBxu-gzN/s822/interior%20eden%20concert.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="534" data-original-width="822" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWy8DUcrAW-tdJzk-OvcuCL0ifdevITjW3EZKP2K2EaaFfZTT2X5Q7C7G3d2Uqq0JDDds4IipfPSUX9ML0PjxAvEKzZgK5L-VviSt-pjVkF20H9of4iTQ2WIA1_x7E_BPGyI_ehGmQWx2J9D-cmm_D-djyI1p0X1w0mD0l8j86li-TWXQutBxu-gzN/s320/interior%20eden%20concert.png" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Interior de l'Edén Concert foto de 1920. <br />Autor desconegut, procedència Barcelofilia. </span></td></tr></tbody></table><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2lZ6ITsw7hDWEn_DFjYOsQNIszGXN1gNXMN-O_LV7ZGR5ffVyB6WITHYLtEUnLvY0uXDdJ_okokP9wteeFGRCU6cwKEc9Q3B1DOso3RM7vsWamxJfmKuqQxTpEpGlaqEQ48XN6GBEe_YtH5i4XQIeJLrImhKOlfkbwKelo-hjhbLTpOBOSdVrKoyt/s400/1930%20edenb%20concert%20.%20gabriel%20casa%20ANC.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="400" height="238" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2lZ6ITsw7hDWEn_DFjYOsQNIszGXN1gNXMN-O_LV7ZGR5ffVyB6WITHYLtEUnLvY0uXDdJ_okokP9wteeFGRCU6cwKEc9Q3B1DOso3RM7vsWamxJfmKuqQxTpEpGlaqEQ48XN6GBEe_YtH5i4XQIeJLrImhKOlfkbwKelo-hjhbLTpOBOSdVrKoyt/s320/1930%20edenb%20concert%20.%20gabriel%20casa%20ANC.png" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">En la foto el rètol lluminós de l'Edén Concert. <br />Foto Gabriel Casas de 1930</span><br /><br /><br /><br /></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span style="color: black;">L</span></span></span></span></span><span style="color: black; font-family: inherit; text-align: justify;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">a
primera Guerra Mundial va acabar </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">en
1918</span></span></span></span></span><p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;">En l’any 1930 Jaume Casas i la seva orquestra c</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;">omptava a les seves files amb músics de gran prestigi, com el clarinetista (i mestre saxofonista)</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> Marcel·lí Bayer i Gaspà, </span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"> a la dreta de tot de la foto,</span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> </span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Josep (</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span><span style="font-size: small;"><span><i>"Joe"</i></span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">)</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #cc3300;"> </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Grifoll</span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #cc3300;"> </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;">(el trompetista d'abaix, a l'esquerra), entre d'altres. En el centre de la imatge, Jaume Planas, amb la batuta. </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;">Foto Masana.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><br /></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg98nG1PSlMsfuIb-ipuSMsRcZKjjqPpto3swqf4bgAE09dQJhHYCfiZFzvJcI-3IXZF394NcevMwEC66j4j4PFSgcMWi60DosKCy-xFOLw5wb3fokLkrHwJKvRZF-AXVOZtMl3qfTsiEVnWxQ74Ssp0Txp9yDw3j04_DxEuHLPd6ZPtksHE4OOaflN/s1600/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2030%20bis_Foto__Masana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="1237" data-original-width="1600" height="247" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg98nG1PSlMsfuIb-ipuSMsRcZKjjqPpto3swqf4bgAE09dQJhHYCfiZFzvJcI-3IXZF394NcevMwEC66j4j4PFSgcMWi60DosKCy-xFOLw5wb3fokLkrHwJKvRZF-AXVOZtMl3qfTsiEVnWxQ74Ssp0Txp9yDw3j04_DxEuHLPd6ZPtksHE4OOaflN/s320/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_ANYS%2030%20bis_Foto__Masana.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">L'Orquestra de Jaume Planas en 1930. Foto Masana.</span></td></tr></tbody></table><br /></span></span></span></div>
<p></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsEY6yl8g4LhdrocdnJsU1JMdj0EGnE3EeqvyWR0kohnRPoIuOfIayN0zwiB3QDMz_v1-fTGcy7xabaWvgcfPLA25rTTptSXiTVQq4MyfkbPMEfQHPkfsB3I-PthmQxsCgqyKilGBF2gkI5TOb79Xw4zkeAE3FLB4eo9po-GEhbtMHaQK3ZOdphIRy/s986/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_1936%20-%20Programa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="986" data-original-width="395" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsEY6yl8g4LhdrocdnJsU1JMdj0EGnE3EeqvyWR0kohnRPoIuOfIayN0zwiB3QDMz_v1-fTGcy7xabaWvgcfPLA25rTTptSXiTVQq4MyfkbPMEfQHPkfsB3I-PthmQxsCgqyKilGBF2gkI5TOb79Xw4zkeAE3FLB4eo9po-GEhbtMHaQK3ZOdphIRy/w160-h400/JAIME%20PLANAS%20Y%20SUS%20DISCOS%20VIVIENTES_1936%20-%20Programa.jpg" width="160" /></span></a></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;"><span><span><span>El
diumenge dia 12 de Juliol de 1936 es va celebrar al Teatre Gran
Kursaal, de Manresa, un espectacle anomenat Cock-tail 1936, del qual
en podem veure aquí la programació: es combinava un "programa
arrevistat" amb una "programació interessant de
pel·lícules". S'anunciava l'actuació de la </span></span></span></span></span><span style="color: #333333; font-family: inherit; text-align: left;"><span><i><span>sublim</span></i></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;"><span><i><span>
</span></i></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;"><span><span><span>ORQUESTRA
JAUME PLANAS I ELS SEUS DISCS VIVENTS.</span></span></span></span></span></p></span></span></span></span></span></span></span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Sis
dies més tard, concretament el 18 de juliol de 1936</span></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><b><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> </span></span></b></span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><em>es</em></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">produí
un </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><em>cop
d'estat</em></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">militar
a Espanya </span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><em>que</em></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black; text-align: left;"><span style="font-size: small;"><span><span lang="ca-ES"><span><span><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> tenia
per objectiu destruir el govern legal i legítimament constituït,
que va donar lloc a una cruenta guerra Civil que va durar tres anys i
que va deixar el país mig destruït.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><span>Després
de la guerra civil, Jaume Planas exercí de funcionari a l’Ajuntament
de Barcelona i fou contrabaixista de l’orquestra del Liceu, plaça
que va guanyar per oposició, </span></span></span></span></span></span></span><span style="color: #1c1e21;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #1c1e21;"><span><span><span><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">a
partir d’aquest fet, poc o res sabem de que va ser de la seva vida
com músic professional.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #1c1e21; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">És
tota la informació que em pogut aconseguir d’aquest antic i famós
veí del Guinardó que la curiositat d’un jovenet ha fer sortir a
la llum. La casa de la qual parla Xavier Simó, sembla ser un xalet típic dels anys quaranta, malgrat que per la distancia en la que està feta la foto aeria, es fa difícil de determinar.</span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #1c1e21; font-family: inherit; text-align: left;">Gran
part de la informació l'hem aconseguida gràcies al contingut dels blogs
citats en el peu d’aquest escrit, al titulars del quals els dono
les gràcies.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<p></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<p></p>
<p style="border: none; line-height: 0.42cm; margin-bottom: 0.08cm; margin-left: 0.08cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">Fonts:
Fotos </span><span style="font-size: small;">i
part de la informació </span><span style="font-size: small;">del</span><span style="font-size: small;">s</span><span style="font-size: small;">
blog</span><span style="font-size: small;">s:</span><span style="font-size: small;">
<a href="https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2013/08/jaume-planas-i-els-seus-discos-vivents.html">https://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/2013/08/jaume-planas-i-els-seus-discos-vivents.html</a></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: left;"><a href="http://escriurecansa.blogspot.com/2018/11/el-retiro-i-aquelles-orquestres-dabans.html" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">http://escriurecansa.blogspot.com/2018/11/el-retiro-i-aquelles-orquestres-dabans.html</span></a></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-41735784131680444192023-03-12T20:31:00.000+01:002023-03-12T20:31:15.613+01:00FINALITAT: ALLIBERAR PRESONERS<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixR-e3EX3xEc1E6qISUSXHuwv9kTvU7vlrlNVxPhMseWYn61dhGHl1zP1B_bITxzW3oguB5mdwiee-WEUfmuZ5rgWqC-j0Qnnzv2VTNg68xpO74kXZpTzkwMnxhkyUpXACbFbotxfwrsOGgKJ2UViam6VRdpKha0oNVOk1ZA6NcfbaWPF-uDhyCrX8/s399/camp%20de%20concentraci%C3%B3.jpg" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="392" data-original-width="399" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixR-e3EX3xEc1E6qISUSXHuwv9kTvU7vlrlNVxPhMseWYn61dhGHl1zP1B_bITxzW3oguB5mdwiee-WEUfmuZ5rgWqC-j0Qnnzv2VTNg68xpO74kXZpTzkwMnxhkyUpXACbFbotxfwrsOGgKJ2UViam6VRdpKha0oNVOk1ZA6NcfbaWPF-uDhyCrX8/s320/camp%20de%20concentraci%C3%B3.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Recreación de camp de concentració d'Horta <br />i dels seus presoners. Carme Martin</span></td></tr></tbody></table><div><br /></div><div style="text-align: justify;">El febrer de 1939 es va crear a París un Consell General Moviment Llibertari, dirigit per Mariano Rodríguez Vázquez, que en companyia de Juan Manuel Molina (recordem que ell i la seva companya vivien en les cases Barates d’Horta abans de la guerra), van posar fil a l’agulla per tractar de treure dels camps de concentració d’un i l’altre costat de la frontera el nombre més gran de persones possible. </div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQf3ebBbEB9yYRQ7uNqdQkRfxptP8DQUEvymCCLTOmPIAJpr8X-acqlxuLalBwS8o6dR_YBlFB9vUEofSFIFCDkTjU-xWmj1uXIRHSVMPXbn9-JYFqVi9-hHVvVhh7vsITA5xszANyjD-ThG5-2JhifjRmotCoAxYGqZywR_XM2EQQErVNqcAIRIyQ/s501/juan%20manuel%20molina%20i%20lola%20iturbe.png" style="display: block; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="500" data-original-width="501" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQf3ebBbEB9yYRQ7uNqdQkRfxptP8DQUEvymCCLTOmPIAJpr8X-acqlxuLalBwS8o6dR_YBlFB9vUEofSFIFCDkTjU-xWmj1uXIRHSVMPXbn9-JYFqVi9-hHVvVhh7vsITA5xszANyjD-ThG5-2JhifjRmotCoAxYGqZywR_XM2EQQErVNqcAIRIyQ/s320/juan%20manuel%20molina%20i%20lola%20iturbe.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Juan Antonio Molina (Juanele) i la seva companya</td></tr></tbody></table><div><br /></div><div style="text-align: justify;">El primer que van alliberar del camp de Vernet Francisco Pozan i la seva gent, el seu grup estava especialitzat en actuar rere les línies enemigues, tant en tasques d’informació i desinformació, com el pas de persones i en sabotatges.
Un dels primers grups que es va enviar a Barcelona fou el de Salvador López Talón o José Tarín Marchet, la seva missió era alliberar companys detinguts en les presons i camps de concentració de Barcelona, entre els quals es trobava el germà de Salvador, en Rafael. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyNkfE4fxjfv0yYyxx6AOvDQ6MAlsTwLNL3arGwX07_erh0XQvIsCSRAtvQM1bo_zm2AyNRCIEZwRLaJjrotfgZeBrSdrOZRR0j9VjWV-HuuVwTwyKy2wfh7pz3zD5KJDlrTxNLaYZwB17kFjECvy1uTqcVcDHlxAyYZF1dPSDHHreE8eN4b-8BRW0/s1168/Paco-Ponzan_EDIIMA20200305_0636_19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1168" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyNkfE4fxjfv0yYyxx6AOvDQ6MAlsTwLNL3arGwX07_erh0XQvIsCSRAtvQM1bo_zm2AyNRCIEZwRLaJjrotfgZeBrSdrOZRR0j9VjWV-HuuVwTwyKy2wfh7pz3zD5KJDlrTxNLaYZwB17kFjECvy1uTqcVcDHlxAyYZF1dPSDHHreE8eN4b-8BRW0/s320/Paco-Ponzan_EDIIMA20200305_0636_19.jpg" width="274" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Francisco Pozas. Foto del Blog Un salto própio</span></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"> El 21 de juny travessen la frontera, i dirigeixen els passos cap a Barcelona. Van estudiar les guàrdies i els trasllats del camp de concentració d’Horta i de la fàbrica de cànem del Poble Nou propietat de l’amo de La Vanguàrdia, que els va cedir la fàbrica per tancar presoners. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglcI7AWRQvS8aE2VjcZRoojw23TiKHuZ39jt_Gc_SJNuwwzKvsiV7nHcIWSjDK8REC40jMLWzmF-0tqa46mNK-gYvrziLruBo7_51uIj7oGIoe4MEJboUBZV1dWvx9k_gMFnZAZRF75eQnb0Um-221jPPs-SihWyY86T0qiHtu3CqSSIyFBlEUqwH4/s651/poble%20nou%20f.%20Canem%201915%20AHpoble%20nou..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="366" data-original-width="651" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglcI7AWRQvS8aE2VjcZRoojw23TiKHuZ39jt_Gc_SJNuwwzKvsiV7nHcIWSjDK8REC40jMLWzmF-0tqa46mNK-gYvrziLruBo7_51uIj7oGIoe4MEJboUBZV1dWvx9k_gMFnZAZRF75eQnb0Um-221jPPs-SihWyY86T0qiHtu3CqSSIyFBlEUqwH4/s320/poble%20nou%20f.%20Canem%201915%20AHpoble%20nou..jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fàbrica de cànem al Poble nou, convertida més tard en <br />camp de concentració dels franquistes. Fons Carme Martín</span></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;">Van aconseguir vestits de militars i de guàrdies Civils, i van buscar companys d’arts gràfiques per començar a falsificar segells i documents.
Contactaren amb Mario Marcelino Goyeneche, un impressor del carrer del Carme i amb Manuel Benet Beltrán, gravador de professió, qui tot seguit es posà a falsificar segells i cunys de la Jefatura de la Falange del Disricte IX (segurament la que hi havia a la plaça d’Eivissa), de la Tenencia de Alcaldia, del camp de concentració d’Horta i de la Guàrdia Civil. Van alliberar presoner amb falses ordres d’alliberament o de trasllat, entre ells el del germà d’en Salvador, Rafael. </div></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKBRuPo-tQjl4gouboCOl2LqJrmTtu2R4-JyF0kYn9Foy8QItSpuxTfNUih6DJywk26Rb3lR8L6ME9ytqO6B5ToYU7V_mE6BepNFbLw10P67aenQVYReT4vlpZgzYDz5VqGsNITNa-J-hfv7cT2YWcHREAdt1_WJy8FLOVRc-s2DcjzGDqK8c4xMat/s1181/segell%20camp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1181" data-original-width="1000" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKBRuPo-tQjl4gouboCOl2LqJrmTtu2R4-JyF0kYn9Foy8QItSpuxTfNUih6DJywk26Rb3lR8L6ME9ytqO6B5ToYU7V_mE6BepNFbLw10P67aenQVYReT4vlpZgzYDz5VqGsNITNa-J-hfv7cT2YWcHREAdt1_WJy8FLOVRc-s2DcjzGDqK8c4xMat/s320/segell%20camp.jpg" width="271" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;">Com sempre, per dur a terme aquestes accions feien falta diners, així que el grup també es dedicà a donar cops econòmics.
Entre d’altres es va atracar la fàbrica de galetes “La Inglesa” del carrer Horta (?), a més d’anar facilitant l’evasió de persones. Però quan repeteixes diferents vegades la mateixa acció, sempre sorgeixen imprevistos, una de les vegades el grup van alçar sospites entre els guardes del camp de concentració d’Horta. La guàrdia va donar l’alto i van tractar escorcollar-los, aleshores es va desencadenar un fort tiroteig en el qual va resultar ferit el sergent Antonio Garrido López i mort el soldat José López Hernández. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des d’aquell moment van canviar el mètode d’acció. Vigilaven els trasllats dels presoners i les seves rutes i van començar assaltar els furgons i a alliberar la seva preuada càrrega de convictes.
Per descomptat, les autoritats franquistes estaven ja molt alarmades pels fets que s’havien produït i ben aviat van reaccionar.
El 7 de setembre de 1939, eren detinguts a Barcelona els germans Gómez Talón, juntament amb en Juan Baeza Delgado, Pascual López Laguarta, Mario Marcelino Goyeneche, Alfonso Martín González, Manuel Nebot Beltrán, Juan Pallarés Mena, Fulgencio Rosauro Martínez, los hermanos José y Dolores Tarín Marchuet, Juan Tarrazón Hernando i Rafael Valverde Cerdán, entre altres. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Quatre dies més tard, es va dur a terme un Consell de Guerra contra els anteriorment indicats alguns dels quals, que van ser executats tan sols un dia després davant d’un escamot d’afusellament en el tristament cèlebre Camp de la Bota: Rafael i Salvador Gómez Talón, Juan Baeza Delgado, Juan Pallarés Mena, Fulgencio Rosauro Martínez i José Tarín Marchuet.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La Vanguàrdia va encarregar de publicar la notícia, en data 8.9.1939</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfkYgX56-O1Ao9ybaB2s6LiI_CJy7RdKU6fm2gwMZxqN2_jNR50ZYzKPqdyMsZNmvsriIR8xBoUWZtwa-DYxGUU0f304hIiez5yI2y3cgT-9S6Hqticjv1Rby9KsR41lIcskTBp8-2FMmeHE3vMTJE9KEcdp9NolNAcHGkLCDPZoSuikyINy868AVA/s1737/actes%20contra%20el%20camp%20con.%20horta.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: center;"><img alt="" border="0" data-original-height="1737" data-original-width="1000" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfkYgX56-O1Ao9ybaB2s6LiI_CJy7RdKU6fm2gwMZxqN2_jNR50ZYzKPqdyMsZNmvsriIR8xBoUWZtwa-DYxGUU0f304hIiez5yI2y3cgT-9S6Hqticjv1Rby9KsR41lIcskTBp8-2FMmeHE3vMTJE9KEcdp9NolNAcHGkLCDPZoSuikyINy868AVA/w368-h640/actes%20contra%20el%20camp%20con.%20horta.jpg" width="368" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfkYgX56-O1Ao9ybaB2s6LiI_CJy7RdKU6fm2gwMZxqN2_jNR50ZYzKPqdyMsZNmvsriIR8xBoUWZtwa-DYxGUU0f304hIiez5yI2y3cgT-9S6Hqticjv1Rby9KsR41lIcskTBp8-2FMmeHE3vMTJE9KEcdp9NolNAcHGkLCDPZoSuikyINy868AVA/s1737/actes%20contra%20el%20camp%20con.%20horta.jpg" style="display: block; padding: 1em 0px; text-align: left;"><br /></a>- Article de la Vanguardia, de la seva Hemeroteca., 8.9.1939</div><div class="separator" style="clear: both;">- Article traduït al català i resumit per Carme Martín, de l'article del blog:https://www.elsaltodiario.com/memoria-historica/uno-primeros-grupos-guerrilleros-actuo-barcelona-ano-1939, 28.2.23 , foto de Francisco Pozan del mateix blog. Imanol</div>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-32062676217319300932023-02-28T19:56:00.001+01:002023-02-28T20:15:57.509+01:00EL RETORN D'ALGUNS EXILIATS<p><span style="font-family: inherit;"> </span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY3Vabgt7DqPvXaYG3ggFcpUGd8R5ST81_tYablMDIe_tBUqvjugW1rLLBlgMB6cKTx_Y31bph0KlfJk0P20tUm3eHN6ZQ79_qjlZ5m3ZB3At5yNb03iNMr2MOLIgbW954NJ_jdLLpH99gtmMFCxUxSNEV1XPYXHhq20UDAw6wS1eADeXwUZ7EgVYl/s1287/los-refugiados-espanoles-en-la-estacion-de-tren-de-cerbere-cw8xex.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="858" data-original-width="1287" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY3Vabgt7DqPvXaYG3ggFcpUGd8R5ST81_tYablMDIe_tBUqvjugW1rLLBlgMB6cKTx_Y31bph0KlfJk0P20tUm3eHN6ZQ79_qjlZ5m3ZB3At5yNb03iNMr2MOLIgbW954NJ_jdLLpH99gtmMFCxUxSNEV1XPYXHhq20UDAw6wS1eADeXwUZ7EgVYl/s320/los-refugiados-espanoles-en-la-estacion-de-tren-de-cerbere-cw8xex.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Refugiats espanyols en l'estació de Cervere</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">A
tots els que tornaven cap a Espanya des de l’exili, els ferroviaris
francesos els van posar una màquina i un vagó gratis a la fi que
els dugués fins a Cervére i d’allà fins a Port Bou. El camí de
1939, però al revés i com Aleshores no tenien diners, sols el que
duien posat, a Port-Bou no hi ha Creu Roja amb un plat de sopa i
roba, en realitat a l’Espanya de Franco no hi havia Creu-Roja, hi
havia la Guàrdia Civil, despr</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">é</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">s
d’un llarg dia d’interrogatoris una altra vegada e</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">l</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">s
van pujar al tren cap a Barcelona cap a casa! ¡cap a casa!.</span></div><p></p><p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-O6vA_85cK6xjV97ZpWzp5L18ADiQ0FhwMKkH8M2SpqSf0q0iW_QZU-9PFoy25_4ELcImrgDdGgit-9hKogTIBNaIatFaFz4HmLrJMC9SQKZyyp_XgpWVWF0_kHTfmC2RPchLlZS5FJByTRni_JXMQJHt-sU4JQUH0Gu_2E2DQsJ6Xl57_J4hL0jM/s305/REVESAVI%20FRANCISCO%20PIQUES%20CORTES%20%201940.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="305" data-original-width="228" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-O6vA_85cK6xjV97ZpWzp5L18ADiQ0FhwMKkH8M2SpqSf0q0iW_QZU-9PFoy25_4ELcImrgDdGgit-9hKogTIBNaIatFaFz4HmLrJMC9SQKZyyp_XgpWVWF0_kHTfmC2RPchLlZS5FJByTRni_JXMQJHt-sU4JQUH0Gu_2E2DQsJ6Xl57_J4hL0jM/w152-h203/REVESAVI%20FRANCISCO%20PIQUES%20CORTES%20%201940.jpg" width="152" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Francisco Piquer Cortés, l'avi, foto de<br />1940. Fons Rquel Piquer Alsina</span></td></tr></tbody></table></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">La
tia Rosa i Elisa van tornar el maig de 1944 i </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">són
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">acollides per caritat al Guinardó pels
Casals-Alsina, atès que a tots els fugitius de 1939 els vencedors
ens van requisar els </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">seus </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
béns i no tenim res de res.</span></span></div><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><p lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">L’avi
Piquer va tornar quasi al mateix temps que </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raquel
i les seves filles</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">, a Perpinyà el van
acollir un convent de monges i en van fer tornar en mig d’una
peregrinació a Lourdes com un malalt sense nom. Aquí estava
condemnat a mort en cas que el trobés la policia.</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">En
setembre de 1944 França era un trencadís al final de la </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">S</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">egona
Guerra Mundial, els ponts i línies aèries volades, les línies
telefòniques, telegràfiques o tota forma de contacte entre pobles
tallades. Hi ha llocs alliberats com Perpinyà, però encara es
segueix lluitant en molts llocs entre els maquis i els alemanys, no
se sap quin lloc és lliure o no, la frontera am</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">b</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
Espanya tancada, </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raquel</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
Alsina i les seves filles </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> la creuem amb
l’ajuda de la «cofradia» del</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
ferroviaris, els d’aquesta banda són antics lluitadors de la CNT
camuflats.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">L’Estació
de França, la policia va lliurar-</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">li</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
un «permís de residència» per a ella i les seves filles, dues
d’elles havien nascut a França, amb l’obligació de presentar-se
a comissaria una vegada al mes.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTjSGPRi0dWTl8rzwIDHuArIKI4RhRgAHZbnw55GHktHb1vPDKfNcsdl3P_-xTsONSjSh1DA1b-SdNgv4xY4mxJ_uvK5oqP47UEUOi_s7h5o1X9ThzpHZ6NmgmwSSeX5t-GDF45hyb4DS6gnMSFO9_jLbxM7FY9Cgl2wGqXJ79GILco6ZaDOcezZri/s750/estacio%20fran%C3%A7a%201935%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="498" data-original-width="750" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTjSGPRi0dWTl8rzwIDHuArIKI4RhRgAHZbnw55GHktHb1vPDKfNcsdl3P_-xTsONSjSh1DA1b-SdNgv4xY4mxJ_uvK5oqP47UEUOi_s7h5o1X9ThzpHZ6NmgmwSSeX5t-GDF45hyb4DS6gnMSFO9_jLbxM7FY9Cgl2wGqXJ79GILco6ZaDOcezZri/s320/estacio%20fran%C3%A7a%201935%20(1).jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><br /> Estació de França, en 1935. Fons Carme Martín</span></td></tr></tbody></table><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black; font-family: inherit;"><br /></span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoGJESfmnTyPa2atE1MoBAq6sX9ExqavTUE3NVNekXVkcnClHOHKk3K8LN6jH-LBkHPsdzt5X19TyAS1uWcacE44yT4gT23-6lEBK3uihW9dKeIA3lUN2EFu3R2F-HHuM1d4psj6S5YsQv0QwGw6kBuv1VaAzY91R8pEu0QcSIbXtcwQ92nuRL89hX/s718/paper%20per%20poder%20entrar%20a%20Espanya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="668" data-original-width="718" height="373" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoGJESfmnTyPa2atE1MoBAq6sX9ExqavTUE3NVNekXVkcnClHOHKk3K8LN6jH-LBkHPsdzt5X19TyAS1uWcacE44yT4gT23-6lEBK3uihW9dKeIA3lUN2EFu3R2F-HHuM1d4psj6S5YsQv0QwGw6kBuv1VaAzY91R8pEu0QcSIbXtcwQ92nuRL89hX/w400-h373/paper%20per%20poder%20entrar%20a%20Espanya.jpg" width="400" /></a></span></div><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">I
un co</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">p</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;"> a
Barcelona, on anar?. Quan les tropes franquistes van entrar en 1939 a
Barcelona, varen apoderar-se de tots els pisos i els seus continguts,
de tots aquells que havien fugit o bé per amagar-se o per anar-se’n
a l’estranger; segons els havien explicat de casa els avis s’havien
endut </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">tanmateix </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">les
vidrieres de la botiga. A casa de Raquer Alsina el coronel </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">d</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">e
la guàrdia civil </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">que hi vivia, </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">que
va baixar a requeriment de </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">Raquel</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt;">,
duia el seu canti de manises a la mà!.</span></div></span></span><p></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Finalment
la família els va donar un cop de mà, com no podia ser d’una
altra manera.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">La
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raquel i la filla petita </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">l’Esmeralda
anaren a viure a casa de l’oncle Nilo, afortunadament la tia Lídia
estava encantada amb la nena d’un anyet. La Carme va anar a raure a
casa la tia Rosina que no disposava de lloc per a ningú més, atès
que també havia acollit l’àvia i la tia Rosa. Havien entrat a
Espanya abans que elles i la tia rosa treballava pels seus cosins
germans. A la Raquel</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">eta</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
li toca viure amb el cosí Carles, la seva dona Maria Teresa i la
seva cunyada Matilde.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Per
a la família els que tornen són una plaga de llagosta i a sobre
perillosa davant l’autoritat i la més desagradable sembla ser la
Raquel </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">petita</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">,
que després de quatre anys fora dels país, parla ja poc català i
menys encara de castellà, no li agrada anar a missa, contradiu als
homes quan diuen bestieses i no es passa el dia pendent de la seva
roba ni cosint, llegeix el diari i li interessa tot el que passa al
món i segons repeteix sovint, no té cap interès </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">en</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
casar-se. ¿Als onze anys, tot això?, doncs així era, molt madura
per l’edat era posseïdora d’un fort caràcter resultat de tot el
que havia hagut de viure els últims </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">cinc</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
anys de la seva curta vida.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">La
tia Lídia la volia col·locar de mainadera a la part alta de
Barcelona per tal d’ajudar la família a sortir del forat on es
trobava. En quant a l’avi, que també va creuar la frontera i ningú
no sabia com, ni tampoc on vivia; apareixia i desapareixia de visita
a hores intempestives de la nit. Quasi no s’aguantava ja dret ni a
penes tenia veu, estava tísic terminal. Des de 1940 el buscava la
policia i si l’arribaven a trobar l’hague</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">ren</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
afusellat.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">El
7 de maig de 1945, despr</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">é</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s
d’haver provocat un munt de morts, acaba finalment la II Guerra
Mundial a Europa. El successor de Hitler va ser l'almirall Karl
Dönitz qui va donar la seva autorització al general Alfred Jodlper
signar la rendició incondicional d'Alemanya.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">En
Ricardo </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Piquer,</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">marit de Raquel Alsina</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">i </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">padrastre
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raquel filla, </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">va
tornar de l’exili quan la guerra mundial va acabar creuant les
muntanyes de la Vall d’Aran amb un company murcià i un altre
madrileny. Quan van arribar a Barcelona van prendre consciència de
la situació real del país i decidiren abandonar les armes i
enfrontar la duresa d’una vida en un país vençut i pobre, on
mancava de tot, i així cadascú va retornar a les seves cases i al
seu lloc d’origen.</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV7YQRewwcwGRaZzbvDbV9BxQRRmR40scGsnTjfYo1FR_lEoATaEKOShLDO9C8_vh3t5GU75hb-jRX0PzOWuUN6sVux_lYpoXMpddbYquLgLnJ7PD-QhXP-TQEz-UjSwRbBAyGAKFCNSu3EM0r5cPbNQEL-qC7sx7iaq9wORCj-S-My2Q5z954onGq/s1178/tota%20la%20fa%C3%ADlia%20piquer-Alsina%201943.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="832" data-original-width="1178" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV7YQRewwcwGRaZzbvDbV9BxQRRmR40scGsnTjfYo1FR_lEoATaEKOShLDO9C8_vh3t5GU75hb-jRX0PzOWuUN6sVux_lYpoXMpddbYquLgLnJ7PD-QhXP-TQEz-UjSwRbBAyGAKFCNSu3EM0r5cPbNQEL-qC7sx7iaq9wORCj-S-My2Q5z954onGq/s320/tota%20la%20fa%C3%ADlia%20piquer-Alsina%201943.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Tota la familiar Piquer - Alsina abans de tornar a Catalunya<br />fons Raquel Piquer.</span></td></tr></tbody></table><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Com
la família estava repartida entre diferents cases de la família, el
tiet Arseni casat amb l’Ester, germana de </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raquel
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">li va oferir una habitació on dormir.</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Mentrestant
el company murcià que havia tornat al poble, va ser denunciat per
algun veí que sabia de les seves idees i abans que cap guàrdia
civil li posés la ma a sobre, va cantar com i amb qui havia entrat
al país.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">D’aquesta
manera, la policia a Barcelona, va començar a buscar a en Ricardo, a
Barcelona i una nit es va presentar a casa de l’Arseni i se’l va
endur a la comissaria de la Via Laietana on segurament no s’ho va
passar massa bé, s’hi va estar tres dies i després va ser
traslladat a la presó on hi va estar reclòs durant sis mesos.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZlmBvjjcYfuC9TI7FEt1tYuSwimMlGRFKo_jj49D4Iw_lh1ijv7ujbMafzaQqYO4gHFrjZrSNP4bWQKAmagGxb4a0QZJe-GZqNXH4mAxPfu2me8e8RWOqyIrByeXie69zrbEQZRpDeHVzWK4pM9Ga1AfavrggNYD_s5nr-A_zEOxD5glF14eOpK5E/s1095/1944%20ESTER-ARSENI-JUDIT.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="1095" data-original-width="796" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZlmBvjjcYfuC9TI7FEt1tYuSwimMlGRFKo_jj49D4Iw_lh1ijv7ujbMafzaQqYO4gHFrjZrSNP4bWQKAmagGxb4a0QZJe-GZqNXH4mAxPfu2me8e8RWOqyIrByeXie69zrbEQZRpDeHVzWK4pM9Ga1AfavrggNYD_s5nr-A_zEOxD5glF14eOpK5E/w183-h251/1944%20ESTER-ARSENI-JUDIT.jpg" width="183" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Arseni Pellicer i la seva dona Esther 1944<br />Font Raquel Piquer</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">La
policia també va detenir a l’Arseni i se l’endugué també a la
comissaria de la Via Laietana, de trist record per a tots els qui han
passat per les seves dependències. El comissari, va començar a
fer-li les mateixes preguntes una vegada i una altra «</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><i>usted
no sabe que quando alguien acoge un huésped en su casa ha de
comunicarlo a la policia?</i></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">», el
tiet, sempre responia el mateix «</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><i>comisario
no se trata de un huésped sinó de un familiar, de un invitado»</i></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">,
així una vegada i una altra fins que </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">l’Arseni</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
ja cansat li etzivar al policia :</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="color: black;">-</span><span style="color: black;"><i>
El diccionario de la Real Academia de la Lengua, señala que un
huésped és una persona alojada en una casa ajena, i en cambio un
invitado és «una persona que ha recibido una invitación», a ver
si se lee el diccionario hombre.</i></span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">El
comissari esclatà la còlera i el va fer tancar 21 dies a la presó
Model, en un</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">a</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
cel·la d’aïllament però com les presons estaven saturades, en la
cel·la a més d’ell hi havia set persones més.</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">Arseni Pellicer era un bon dibuixant i ninotaire que mentre va estar a la presó va dibuixar una serie d'estampes on describia amb els seus dibuixos i posava de manifest la precaritat de la vida en les presons franquistes.</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS85g28Q0gxFfqs5_cl2QgwVDAXrVtX4gNpF2M67ZU0duc2QcIq1kkSq-R4rR3JpDt2Pe6f46uF4mN3qTE00V7L4YyPnvqXFX6bIG7xAz_kvNcHfx6_pwcIDvJyFUY1lTBRVxvpW-AJKWrmTE9Tx-G_whI-MbdjRNGL21TZswSMIzOWA7qiGlnDDvA/s1760/arseni%20a%20la%20pres%C3%B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="479" data-original-width="1760" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjS85g28Q0gxFfqs5_cl2QgwVDAXrVtX4gNpF2M67ZU0duc2QcIq1kkSq-R4rR3JpDt2Pe6f46uF4mN3qTE00V7L4YyPnvqXFX6bIG7xAz_kvNcHfx6_pwcIDvJyFUY1lTBRVxvpW-AJKWrmTE9Tx-G_whI-MbdjRNGL21TZswSMIzOWA7qiGlnDDvA/w640-h174/arseni%20a%20la%20pres%C3%B3.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p>Sobre
juny de 1945 torna el tiet Juan </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">de la
Raquel </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">amb els maquis que
arriben fins el Maestrasgo, on va ser capturat. Li van caure dotze
anys i un dia a la presó de San Miguel de los Reyes a València.</span></span><p></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black; font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZvhYnGP6B7ztbWjIXZRvOxyxgQDn2TZxWG9LIgtfDqp2hQWIErnAFAK5mNKcb_PCACXM9VS8BOEvnszx450wNrT26Co11xBktQKqSZKbyU_hxcwc0F93yFKEYcRzPFoS-1Innyk5Vr_hTI9mzksJj8TFbORKIDdU-K-YHkeWH9zQOvRc6TzdhVUy/s1205/1950%20CARA%20POSTAL%20SAN%20MIGUEL%20REYES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="1205" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguZvhYnGP6B7ztbWjIXZRvOxyxgQDn2TZxWG9LIgtfDqp2hQWIErnAFAK5mNKcb_PCACXM9VS8BOEvnszx450wNrT26Co11xBktQKqSZKbyU_hxcwc0F93yFKEYcRzPFoS-1Innyk5Vr_hTI9mzksJj8TFbORKIDdU-K-YHkeWH9zQOvRc6TzdhVUy/s320/1950%20CARA%20POSTAL%20SAN%20MIGUEL%20REYES.jpg" width="320" /></a><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieosSzRNAy69VVX6LaYWrmvG1trRzA-3NICNPuM-AJ-rrqSFePBCnS2yDaNcnZjmZDVCt_CJ5SQlCe0rl8hXjcfTkMEGc18B-g8xAhN0aYn3I8EeHYycTVi_3BI-XwQ61u1S2fy4MSrX0z0XjEPSLnVcA1itPosYVIcZ7WTu5feP5xmN6dKPww5EE-/s1214/1947%20DORS%20POSTAL%20SAN%20MIGUEL%20REYES.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="858" data-original-width="1214" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieosSzRNAy69VVX6LaYWrmvG1trRzA-3NICNPuM-AJ-rrqSFePBCnS2yDaNcnZjmZDVCt_CJ5SQlCe0rl8hXjcfTkMEGc18B-g8xAhN0aYn3I8EeHYycTVi_3BI-XwQ61u1S2fy4MSrX0z0XjEPSLnVcA1itPosYVIcZ7WTu5feP5xmN6dKPww5EE-/s320/1947%20DORS%20POSTAL%20SAN%20MIGUEL%20REYES.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Tarja envada des de la presó de San Miguel de los Reyes- <br />València</span></td></tr></tbody></table><br /></span></div><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">En
Franco en 1946 es belluga amb més de compte a la fi que els aliats
oblidin qui és i on està ideològicament parlant. La guerra s’ha
acabat a Europa malgrat a l’Asia encara continua.</span></span><p></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Es
van llençar dues bombes atòmiques a</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> ciutats del Japó</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">, </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">una
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">a
Hiroshima i una altra Nagasaki,</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> però
els aliats ja sols pensen en tancar ferides.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Al
llarg de la Guerra Civil Espanya gràcies a Franco, havia perdut al
seus millors intel·lectuals, lliure pensador</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">,
etcètera i busca desesperadament la forma de convèncer al món que
ell és un governant legítim i que aquí hi ha lloc per a tothom.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">Per
aquesta circumstància, els </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">parents de
Raquel </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">els Coromines, nets d’una de
les germanes de l’àvia Montañà, fills de</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">l</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">
cosí germà de</span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">l pare </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">en
Pere Coromines (regidor de l’Ajuntament de Barcelona </span><span style="color: #222222; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">en
les eleccions del 1909 i diputat a Corts en les eleccions generals
espanyoles de 1910 i 1914. </span><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">De 1928-1930
durant la dictadura d’en Primo de Rivera, fou President de l’Ateneu
Barcelonés, va morir exiliat a Buenos Aires), van poder tornar.</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">En
Joan Coromines el seu fill, era filòleg que fundà a Nova York el
casal català, en Franco li promet el retorn de tots els seus bens,
que inclouen una cadena de farmàcies a Sans i Hostafranc, per tal
que torni, tan desesperats estaven per la manca d’intel·lectuals
que poder lluir en aquest país tan gris, i així ho va</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">n</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
fer.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGHno-gVmjnVcIAQKubse-r1tjlFMhFuSwaQWMDLRjlnCGTV0bQnxdWSyycEbz8Gz_hsHCpumTYbY1cJ_gym-bscoYp1DJy2lBWoVdyBKDFb__Y_Tm4zh3BEw52hBLHzwE36mXEBBjQzSfbcgHwXOhxSujB2mGsb8AS9X75dLdYPBMfqGl5BtkU6iw/s2018/fam%C3%ADlia%20Sala%20-%20Corma%20anys%2040%20Raqyel%20Piqur.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2018" data-original-width="1482" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGHno-gVmjnVcIAQKubse-r1tjlFMhFuSwaQWMDLRjlnCGTV0bQnxdWSyycEbz8Gz_hsHCpumTYbY1cJ_gym-bscoYp1DJy2lBWoVdyBKDFb__Y_Tm4zh3BEw52hBLHzwE36mXEBBjQzSfbcgHwXOhxSujB2mGsb8AS9X75dLdYPBMfqGl5BtkU6iw/s320/fam%C3%ADlia%20Sala%20-%20Corma%20anys%2040%20Raqyel%20Piqur.jpg" width="235" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Josep Sala i Mercè Corma i els seus fills,<br />Foto de finals dels anys 40, Fons Raquel Piquer.</span></td></tr></tbody></table>En
José Sala es va veure obligat de tornar en 1943, perseguit per
pertànyer a una xarxa que passava jueus a Espanya, té la sort que
el seu pare, a la caseta que va construir al Guinardó en 1888 al
carrer Sales i Ferrer, hi va afegir un pis pensant en el seu fill i
hereu, per altra banda, com era orfebre i treballa a casa, té feina
per a ell.<br /></span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">La
seva dona la Mercè Corma qui va anar amb nosaltres a viure a Tarbes
amb la seva germana la Rosa Corma, intenta convèncer a en José a la
fi que torni a França. La seva germana està casada amb un ric joier
del sud de França així que feina bona no li faltarà però en José
mig obligat per la família vols quedar-se a Barcelona i fa que la
Mercè finalment torni amb els seus fills Griselda i Francesc en
1946.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Els
fills dels que varen fugir en 1939, la majoria es senten desubicats en un
país, gris, fosc i pobre que era la Barcelona de postguerra. En
Franc</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">es</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">c té
17 anys, la família del seu pare volen que faci de manobre per dur
diners a casa, la Mercè es rebota i treballa nit i dia de modista
per tal de pagar els estudis del seu fill al Licee Francés de
Barcelona.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Però
també lluita perquè la seva filla Griselda pugui estudiar i </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">ha
de convèncer </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">als meus pares a la fi que ho pugui fer, però com no hi ha diners per fer el
batxillerat ni cap carrera, fa el Peritatge Mercantil a l’acadèmia
Jaumà a Gràcia. La Griselda va durant el dia, i Raquel filla de nit atès que
durant el dia ha de cuidar de la seva casa i de les meves germanes.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Mentrestant
els parel de Raquel filla, havien pogut llogar un semisoterrani al carrer
Ercilla, a la fi de viure tots plegats. Raquel segueix fent la feina de casa fins que fa catorce anys l'edat legal de l'època per entrar a treballar per`p segueix estudiant per la nit.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">El seu pare li troba feina a casa d’un «ex company armes» que
oficialment no existeix, donat que consta oficialment que va ser
afusellat i mort (2), l’empresa, per tant, consta a nom de la seva
dona.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Quan
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Raqueleta </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">ja
treball</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">a</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> la
mare deixa la seva feina, segueix estudiant fins que un dia en </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">J</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">aumà
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">li</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> comunica
que he esgotat totes les pròrrogues i que no podré examinar-me
oficialment a menys que no faci el servei social. Trig</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">a</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
uns quants anys en decidir-</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">se</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
a fer-lo i com els estudis són l’única cosa que </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">la</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
fa suportar aquest món gris que l’oprimeix, estudia anglès en
l’acadèmia Massé.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">A
casa les coses es compliquen amb la malaltia de la meva germana
Carme, segons els metges pot morir en hores, dies, o alguna setmana.
Finalment viu 8 anys, dels 12 als 20, ells encantats però la
seguretat social de l’època només cobria sis mesos i Caritas no
els ajuda atès que no anaven a missa. Aquest problema fa que
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s’endeutin </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
durant anys.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">Parlem
una mica d’aquest món gris dels anys quaranta i cinquanta. No
existeix diàleg entre els que van tornar i els que es van quedar.
Aquests últims no sabem res de l’odissea que han viscut els
refugiats a França i els que van marxar tampoc coneixen els temps
d’oli de ricí, la gana i el dolor viscut.</span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Els soldats republicans els obliguen fer dos anys de mili quan tornen, de les places de toros, els camps de
concentració d’en Franco plenes a vessar, el cap afaitat de les
dones «</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><i>considerades rojas</i></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">»,
del</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> nadons
morts d’inanició perquè els abastos falangistes «</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><i>no
dan leche a los hijos de los rojos</i></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">»
i les mares tampoc tenen llet al pit a causa de la desnutrició, però
com deia en Queipo de Llano, el General Mola i un llarg etc, «</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><i>debe
acabarse con los lobos, lobas y lobeznos».</i></span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: 12pt; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Així
anaven les coses durant la llarga època de la postguerra, una
postguerra que va ser molt llarga i on només pel que fa a Barcelona
es van afusellar més de 160.000 persones.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>Estave</b></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>n</b></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>
de refugiats allà en el que hauria de ser casa </b></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>seva</b></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><b>!,
</b></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">era el càstig pels sommiatruites
que es permetien creure que podien crear un món millor.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigOJNW1W4EOOQAVXHLgwL59IXaCZHFcRdJd2Z83hbjleTKyaYLFOcmS13yxKup1dY9wH18qK9bUZqw5AP462r7LV-febBRJc5vBh6Qzdo_6xsQP2NsBNgybf8BbhQyWV0GKymz6_j02OqPfI2XNGBaE5Ydocj5a7MYO-D_xZkBNiwgMsUwtBJzq4i_/s796/necro%20raquel%20piquer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="458" data-original-width="796" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigOJNW1W4EOOQAVXHLgwL59IXaCZHFcRdJd2Z83hbjleTKyaYLFOcmS13yxKup1dY9wH18qK9bUZqw5AP462r7LV-febBRJc5vBh6Qzdo_6xsQP2NsBNgybf8BbhQyWV0GKymz6_j02OqPfI2XNGBaE5Ydocj5a7MYO-D_xZkBNiwgMsUwtBJzq4i_/s320/necro%20raquel%20piquer.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br />
</span><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="color: black; font-family: inherit;">1)Relat basat en els record de Raquel Piquer Alsina - DEP</span></span></p><p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="color: black;">2)
</span><span style="color: #000081;">https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Coromines_i_Montanya</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span style="color: black;">2)
L’amic d’en Ricardo, que constava com oficialment afusellat, en
realitat va poder escapar de la mort, estava darrera de tot de les
persone</span><span style="color: black;">s </span><span style="color: black;">que
anaven a afusellar en massa i fent-se el mort i poc a poc va reptar
pel terra i fugir de la mor.</span></span></p>
<p align="justify" lang="zxx" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p><br /><p></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-88588575056947592312023-01-28T22:30:00.005+01:002023-01-28T22:30:56.113+01:00TEATRE AL GUINARDÓ DE PRINCIPIS DELS 60, "EL DIARIO DE ANA FRANK"<p> <br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKToC-mIfWYWip-0sGdulaaDtok-tHU3vmwTuLUhARz44rGhWZI4bhNquybmsSIHpitteeZnadypqXDRjX-Q85jMdSpoe14-0VGOS1RDo-t7m1UaNre0uLY0DjC2T4yPcdvTjNlLfUdXI9nQs3PRTxsCpr1Uz1FylOBlWEnBrHboHs5Ynpb5EHOVIJ/s700/GND-011-0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="449" data-original-width="700" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKToC-mIfWYWip-0sGdulaaDtok-tHU3vmwTuLUhARz44rGhWZI4bhNquybmsSIHpitteeZnadypqXDRjX-Q85jMdSpoe14-0VGOS1RDo-t7m1UaNre0uLY0DjC2T4yPcdvTjNlLfUdXI9nQs3PRTxsCpr1Uz1FylOBlWEnBrHboHs5Ynpb5EHOVIJ/s320/GND-011-0008.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antic teatre de la parròquia- Fons C. Martín</td></tr></tbody></table><br /><p><span style="font-family: inherit;">Feia ja vint anys que la guerra s’havia acabat i es vivia el que en
deien «la paz de Franco».</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">El jovent ballava el
rock, el twist en festes que es feien en cases particulars, moltes
tenien pati i amb un tocadiscos i aquells discos de quatre cançons,
i unes quantes coca coles ja en tenien ben bé prou prou per
passar-s’ho bé.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">A la parròquia un
grup nombrós de joves feien teatre cada setmana a la part de baix de
la parròquia, on anteriorment havia estat l’església que
aleshores ja havia crescut i ja s’entrava al recinte per l’avinguda
mare de Déu de Montserrat.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">La parròquia
aleshores cedia espais a fi de fer activitats de tota mena teatre,
cine fòrums, xerrades, espais per dones, etc, fins que va arribar
un determinat rector que els va fer a tots fora argumentant que si
no anaven a missa no hi havia motiu per gaudir de les instal·lacions
de la parròquia. Ara tenen l’espai llogat a una escola de dansa
que es dona calerons.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirhvmb6Jn1hDRQ8NZrIHPT6sXKXTJTap9VWpXfFMSWM0qiqIw-0Z_8DdrF0MmCDAkbgwSWrkeLsRd__xOTA8db3NT4oxAh39fSC0P8g2t_eFi1KciFOahhCdNq18nYCH4_hz6UPiDQkt57JUug2xU72mVmspffzAQrePCVE8OAreJEbIrsqT0-uP71/s740/escola%20de%20dansa%20en%20l'antic%20teatre%20de%20la%20parr%C3%B2quia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="740" data-original-width="615" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEirhvmb6Jn1hDRQ8NZrIHPT6sXKXTJTap9VWpXfFMSWM0qiqIw-0Z_8DdrF0MmCDAkbgwSWrkeLsRd__xOTA8db3NT4oxAh39fSC0P8g2t_eFi1KciFOahhCdNq18nYCH4_hz6UPiDQkt57JUug2xU72mVmspffzAQrePCVE8OAreJEbIrsqT0-uP71/s320/escola%20de%20dansa%20en%20l'antic%20teatre%20de%20la%20parr%C3%B2quia.png" width="266" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antiga sala del teatre de la parròquia<br /> convertida en escola de dansa.<br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Les obres de teatre
les dirigia Enric Gràcia, ells mateixos es muntaven els decorats,
creaven el muntatge escènic, els efectes del so, la luminotècnia,
els vestits dels actors adaptats a l’època a més i un dels fills
Gràcia atenia d’un petit bar on es venien begudes no alcohòliques.</span></span></div><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Normalment eren
obres distretes a la fi que la gent del barri s’ho passés bé,
però a primers dels seixanta la companyia entra en la seva majoria
d’edat, es van atrevir a muntar «El diario de Ana Frank», això
si, en castellà.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhEtcBHlUcx_kes82EhfeJtwRq-u7PDtQnp4j04eGitARvFlkHwJLdoT5KQKkJwz5Z1dzhNEalbcDCTTh0Dw2cEAYtVAisbrxJ3yVFERbei-78I8v8DerBYZNnApideMhqrRdwU27ZGfYUwJH3yHzstG5PZfP0JhBinwwat_1VY7KwQDtOrEVCVQaB/s1508/programa%20del%20diari%20d'ana%20franc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1508" data-original-width="1152" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhEtcBHlUcx_kes82EhfeJtwRq-u7PDtQnp4j04eGitARvFlkHwJLdoT5KQKkJwz5Z1dzhNEalbcDCTTh0Dw2cEAYtVAisbrxJ3yVFERbei-78I8v8DerBYZNnApideMhqrRdwU27ZGfYUwJH3yHzstG5PZfP0JhBinwwat_1VY7KwQDtOrEVCVQaB/s320/programa%20del%20diari%20d'ana%20franc.jpg" width="244" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;"><br />
</span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD4elxMxhwao-mWrZczqFcw_C-snr8WbWsq0oyxxW6c_4ETXIc_FCtTcxkSVOYoYiEVE-1sS3yQv_ZUTVPcZOmjsTfhbs1Hd_8uc8uOwqTNotiYwca2prhElpPGuDVE0Jyv6mWN250-abAeJb2R-u3QUns-_I0JtglkZtcotF7HTpEo_vXFHLAF4oC/s792/paraules%20e.%20gracia%20sobre%20l'obra.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="792" data-original-width="491" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD4elxMxhwao-mWrZczqFcw_C-snr8WbWsq0oyxxW6c_4ETXIc_FCtTcxkSVOYoYiEVE-1sS3yQv_ZUTVPcZOmjsTfhbs1Hd_8uc8uOwqTNotiYwca2prhElpPGuDVE0Jyv6mWN250-abAeJb2R-u3QUns-_I0JtglkZtcotF7HTpEo_vXFHLAF4oC/s320/paraules%20e.%20gracia%20sobre%20l'obra.jpg" width="198" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Anotacions sobre l'obra de <br />Enric Gràcia..Fons família Gràcia</span>-</td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">El mateix Enric
Gràcia entre els seus records fa esment a l’especial il·lusió
que li va fer muntar l’obra, ja en fa tants anys que ja
dissortadament ningú no pot aportar més detalls sobre qui i de
quina manera es va triar el llibret del «Diario de Ana Frank»,
donat el contingut ideològic de l’obra, clar que suposaven que ja
entrats en els anys seixanta del segle XX, no tindrien pas cap
problema,</span></span></div><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ja des del principi
el muntatge d’aquesta obra sofrir bastants entrebancs, l’escenari
era petit i havien de fer encabir quatre escenaris diferents,
situació complicada.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per altra banda a
última hora es va decidir que la persona que havia de fer el paper
d’Ana Frank, la personal que normalment assumia els papers
principals no donava imatge atès que tenia una edat determinada i no
donava per representar una nena de catorze anys i al final, al final
el problema es va resoldre i les actrius van arribar a una entesa,
malgrat que una d’elles s’ho va prendre bastant malament.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Al final el 28 de
febrer de 1960, l’obra es va estrenar amb gran èxit de públic,
era un tema compromès atès que tocava el paper dels nazis durant la
Segona Guerra Mundial i no hem de perdre de vista que estàvem en un
país dictatorial on els alemanys van ajudar a Franco a guanyar la
guerra.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquesta va ser única
representació, suposadament algú va anar a explicar el contingut de
l’obra als falangistes que encara ocupaven la masia de can Planàs.
És de suposar que el responsable de l’associació feixista
s’oposaria frontalment a què es tornés a representar i tot
parlant sobre el tema amb el rector de la parròquia va quedar clar
quina era la seva posició.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiOfrJkIuguiKw7yb5I_MDXitsMGZumFfYLDDMLYVJwrpQA0Mk2q6v5AILZ8lVs8OsJ96JcLQKjwURC6eYtxjCikxeO-uLxzZ8OpkTXx1ZfTM5HGZzwWhLoOQgORwwDLZ5nby42WAQHXEs5QTlu_uQq_JUwkiRVyFEtImwextneu-sN2CQJZ9aveCk/s467/collage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="467" data-original-width="417" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiOfrJkIuguiKw7yb5I_MDXitsMGZumFfYLDDMLYVJwrpQA0Mk2q6v5AILZ8lVs8OsJ96JcLQKjwURC6eYtxjCikxeO-uLxzZ8OpkTXx1ZfTM5HGZzwWhLoOQgORwwDLZ5nby42WAQHXEs5QTlu_uQq_JUwkiRVyFEtImwextneu-sN2CQJZ9aveCk/w358-h400/collage.jpg" width="358" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">I així va ser no es
va poder representar més ni a la parròquia ni als teatres del
voltant, normalment les companyies amateurs com la del barri del
Guinardó, solien anar a representar-les a altres barris com el
foment o ateneu d’Horta o al Clot.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Gràcies a Antoni
Maria. Gràcia, fill d’Enric Gràcia que ha guardat tot de material
del teatre de la parròquia dels anys quaranta , cinquanta, hem pogut
cosir la història que només ens havia arribat de de viva veu per
mitjà de Raquel Piquer recentment finada i una de les persones que
van intervenir en el «DIARIO DE ANA FRANK».</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En aquest moment al
Guinardó no existeix ni una sola sala on es puguin representar obres
de teatre amateur amb cara i ulls, sales polivalents on alhora es
pugui tocar tota mena de música sense molestar al veïnat, es podia
haver aprofitat un espai al mateix parc del doctor Pla i Armengol per
a construir-ne un o aprofitar la sala principal de l’antic mercar
del Guinardó, però existeix una acusada manca d’interès polític
per dur-ho a terme. Que els votants es distreguin, però que no
pensin, seria perillós per als polítics.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-35695466941607449612022-11-15T22:40:00.001+01:002022-11-23T20:32:44.436+01:00El paper de la ràdio durant la guerra Civil.<p> </p><p align="justify"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">El
14 de novembre de 1924, comença les emissions Radi</span><span lang="ca-ES">o</span><span lang="ca-ES">
Barcelona, la </span><span lang="ca-ES">més antiga</span><span lang="ca-ES">
de totes les emissores de ràdio</span><span lang="ca-ES"> de Espanya
emetia des de l’Hotel Colom situat a la Plaça Catalunya, en el
terrat del qual es va plantar una antena de trenta metres d’alçada
a la fi d’assegurar la recepció dels futurs oients. La Locutora
que va emetre per primer cop va ser Maria Sabaté, i va ser la
primera veu que es va deixar sentir des del alhora poquíssims
aparells de ràdio que existien en les llars catalanes</span><span lang="ca-ES">.</span></span></span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">De
tota manera aviat aquest nou mitjà de comunicació esdev</span><span lang="ca-ES">ingué
</span><span lang="ca-ES"> molt popular en les cases dels
barcelonins, </span><span lang="ca-ES">al cap de pocs mesos es
calculava que només a Barcelona havia 80.000 oients i 500.000 a tot
Catalunya. </span></span></span>
</p>
<p align="justify"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;">
</span></span></span><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Q</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ui
disposava un a aparell de rà</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">d</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">io
en època havia de pagar una petita quota, els aparells de ràdio
grans pagaven m</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">és
</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">que
les més petites, però com en tot hi havia qui feia trampes i si
</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">t'enxampaven</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
havien de pagar una multa. </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">nys
desprès la ràdio es </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">va
sostenir </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
amb els anuncis de productes que es venien </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">al
mercat</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
i va passar a ser gratuïta </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">pels
consumidors.</span></span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"></span></span></span></span></span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpqsLcdMED-GzNTeHlEvvEZSP-CC2LzB20wK_XHfuGYIE9I4fiz6EYeaJ0tdKEbwsnYxxPVDPFuh4BaWkVRQ71VEF5nXWdl9db9q3pW2n4xP-2ssKatIHhAqxmtpPMPS9M5ci1otzeXyp1WEhehB3w4LvKkKqLChX4pHcu6L6fOsBifL8K4cG7wUtM/s700/collage%20r%C3%A0dios.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpqsLcdMED-GzNTeHlEvvEZSP-CC2LzB20wK_XHfuGYIE9I4fiz6EYeaJ0tdKEbwsnYxxPVDPFuh4BaWkVRQ71VEF5nXWdl9db9q3pW2n4xP-2ssKatIHhAqxmtpPMPS9M5ci1otzeXyp1WEhehB3w4LvKkKqLChX4pHcu6L6fOsBifL8K4cG7wUtM/s320/collage%20r%C3%A0dios.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">F. Martín amb la radio que escoltava els partes de guerra<br /> i més tard ràdio Pirenaica</span>.</td></tr></tbody></table><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span><p></p><p align="justify"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">Aviat
però, els governs van prendre consciència que el mitjà de
comunicació podia servir com una bona eina de propaganda política
i de fet durant el cop d’Estat va ser controlada pels Governs
central i de la Generalitat</span></p>
<p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
19 d’abril de 1930, comença a radiar la nova emissora:</span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span></span></span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><strong>RÀDIO
ASSOCIACIÓ </strong></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><strong>DE</strong></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><strong>
CATALUNYA EAJ15 (RAC)</strong></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
però només pot emetre 3’5 hores diàries: d’11’30 a 13h i de
15 a 17h., moments de poca audiència i sotmesa a cancel·lació</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">
“cuando la Dirección General lo considere oportuno”</span></i></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">,
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">atès
que l’idioma d’aquest mitjà de comunicació era el català. </span></span></span>
</p>
<p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">El
18 de juliol Radio Nacional d’Espanya anunciava el cop d’Estat
d’aquesta manera</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"> ANUNCI DEL COP D'ESTAT DES DE RADIO NACIONAL D'ESPAÑA</span></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><iframe frameborder="0" height="270" src="https://youtube.com/embed/-8LrQZ1sakE" width="480"></iframe></p><p align="justify" style="margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><br /></p>
<p align="justify" style="orphans: 2; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>El
22 de jul</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>iol
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>de
1936 el peri</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>ò</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>dic
“L’Instant”, vincu</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>lat
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>
a Ràdio Associació de Catalunya, publica el </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>compromís
de l’emissora amb el Govern de la Generalitat i de la República.</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>
El text deia </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span>“</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span>Ante
la revuelta que estos días nos ha afligido tan profundamente, Ràdio
Associació de Catalunya, al servicio de Cataluña y de la República,
ha tenido y tiene sus micrófonos a disposición constante del
Gobierno de la Generalitat y del Gobierno de la República”.</span></i></span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><i><span style="font-weight: normal;">
</span></i></span></span></span>
</p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;">El
27 de juliol de 1936, la Generalitat prepara un decret que acredita
la importància estratègica del paper de la ràdio en un moment tan
convuls com és el d’un cop militar. El control dels mitjans es
convertirà en una necessitat 9 dies desprès de l’aixecament de
l’exèrcit. El president Lluís Companys signa un decret
d’apropiació de les dues emissores de Barcelona</span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><br /></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="border: none; font-style: normal; font-variant: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.42cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><b>El
text del decret diu:</b></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><em>“</em></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em>Donades
les actuals circumstàncies, i tenint en compte que la radiodifusió
és un element essencial de Govern i l’ús</em></span></span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em></em></span></span></span></span></span></span></span></span><em><a href="https://radioassociacio.cat/tal-dia-com-avui-de-1936-la-generalitat-sapropia-de-radio-associacio-i-radio-barcelona/">Tal
dia com avui de 1936, la Generalitat s’apropia de Ràdio Associació
i Ràdio Barcelona</a></em><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em>
</em></span></span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em>el
qual ha de respondre, en tot moment, a les directives que el Govern
fixi.</em></span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><em style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">A
proposta del Conseller de Cultura, i d’acord amb el Consell
Executiu, Decreto:</em></p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><em style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;">Art.1r.
La Generalitat de Catalunya s’apropia amb data d’avui les dues
emissores de radiodifusió de Barcelona.</em></p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em>Art.
2n Tot el personal que presta servei a les dues emissores
barcelonines, Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Catalunya,
passa a dependre del departament de Cultura, amb els mateixos drets i
deures que la resta del personal de plantilla de l’esmentat
Departament”.</em></span></span></span></span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><em><br /></em></span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="border: none; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; text-align: left;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCqg6CdIWqKWvS0QpaxUL8I3PfIrJsc6wOD3VidSzbGHqfd_6sqfMa7GnFGYKe9xQnIVG5vHx_md-XsKR-bqkLQrWPdNT6p4xSxlP_HY7Vwud5uJE9cGJI7JnyHIi3RiOacVnu61P248rjCy0_s9OQgqV6RwclkBC8AdZWzAQgFLMsqPRR1_O6scQ/s638/butlleti%20de%20guerra%20gene.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="638" data-original-width="444" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHCqg6CdIWqKWvS0QpaxUL8I3PfIrJsc6wOD3VidSzbGHqfd_6sqfMa7GnFGYKe9xQnIVG5vHx_md-XsKR-bqkLQrWPdNT6p4xSxlP_HY7Vwud5uJE9cGJI7JnyHIi3RiOacVnu61P248rjCy0_s9OQgqV6RwclkBC8AdZWzAQgFLMsqPRR1_O6scQ/w279-h400/butlleti%20de%20guerra%20gene.jpg" width="279" /></a></div><br />El
decret es publica al BOGC núm. 211 del 29 de juliol de 1936.»<p></p>
<p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><span>Durant
la guerra civil es converteix </span></span></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><span>el
el mitjà on es fa difusió de </span></span></span></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><span>les
proclames des del front o per al front, avisos de bombardeig,
missatges tranquil·litzadors o mobilitzadors.</span></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><span><span style="font-family: "times new roman", times, serif; font-size: 16px; text-align: justify;">Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, els barcelonins tingueren ocasió de sentir 385 cops, coincidint amb cadascuna de les alarmes per perill d’agressió aèria o naval, el següent missatge, radiat per les emissores radiofòniques de la ciutat:</span><span style="font-family: "times new roman", times, serif; font-size: 16px; text-align: justify;"> </span><em style="font-family: "times new roman", times, serif; font-size: 16px; text-align: justify;">Atenció barcelonins! <strong>Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres.(*)</strong></em><br /></span></span></span></span></span></p><p></p><p align="justify" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span></span></span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs3K89ue4imfuOpGxugRi-R3VkNWncMt7J8EHN1hvR4iBDqqn2X7RRtY4KOLhxkYVd-YoSjo37QQh7IGTW37IddymhD0ASnQXRtkfwrl_chgFECXwSv3ISAaEII-fTs_EHuanxNlMvTmOBx1GyA6NbBBxqwPZcDiBnCWpg4VlRhe-opRYbtMQC-7Db/s700/1936_Companys_comunica_nou_govern_BR.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="700" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhs3K89ue4imfuOpGxugRi-R3VkNWncMt7J8EHN1hvR4iBDqqn2X7RRtY4KOLhxkYVd-YoSjo37QQh7IGTW37IddymhD0ASnQXRtkfwrl_chgFECXwSv3ISAaEII-fTs_EHuanxNlMvTmOBx1GyA6NbBBxqwPZcDiBnCWpg4VlRhe-opRYbtMQC-7Db/s320/1936_Companys_comunica_nou_govern_BR.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Companys dirigint-se als ciutadans de Catalunya des de <br />les ones de Radio Assocació de Catalunya. Foto del fons de l'emissora.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh18bg8e7I1niXh6pHwv-23gTHdAKA2QUgvlqijqcMG5dGeItAWnjX7DDsX6y9fUIJWiMMVSKW6hqP_y7gLhmMkw4XwHjWkcmMWg_IuQGi07FE-xtmgOQYuMZYihQYWOA_XZW5b0JxX2kU-JP2Q4l48G0pa3N30JXJYufBlPSO4f-T-tRM3V3FhRAHu/s700/1936_Radio_Associacio_al_front_de_terol_2R.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="486" data-original-width="700" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh18bg8e7I1niXh6pHwv-23gTHdAKA2QUgvlqijqcMG5dGeItAWnjX7DDsX6y9fUIJWiMMVSKW6hqP_y7gLhmMkw4XwHjWkcmMWg_IuQGi07FE-xtmgOQYuMZYihQYWOA_XZW5b0JxX2kU-JP2Q4l48G0pa3N30JXJYufBlPSO4f-T-tRM3V3FhRAHu/s320/1936_Radio_Associacio_al_front_de_terol_2R.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Periodistes de Radioassociació de Catalunya<br />traslladats al front de Terol, a la fi d'informar<br />. Foto del fons de l'emissora.<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><br /><br /></span></span></span></span><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><br /></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span><b>Fonts informatives:</b></span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span>Radio Associació de Catalunya</span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span>Vídeo de Radio Nacional de Youtube</span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span><span>Wiquipèdia</span></span></span></span></p><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;">* Llibre: </span></span><span style="color: #303030; font-family: inherit; text-align: left;">Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (1936-1939)- Santiago i Elisenda Albertí.</span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-85197348641470012462022-09-23T13:31:00.002+02:002022-09-23T13:33:37.895+02:00Horta, anys anteriors a la guerra Civil<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_0eElIrzS0w34-sUh3O5rkT_JZ16puxm9K2TfgneyY7AdVrlHkXNP5BTduFzY3XWriHWlgNzW5-yoc77PHmIHWD5udMoTKWbinxjzL5Y1bYftUFo7e3tR15K9nDzVhLm5PElVpFXX0uKOCUH1H_rNKooKOgcdZCfEteN3EmmWa65K45optIbwBL7/s1200/F%201).%20Horta%20anys%2040%20E.%20Reguart.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="871" data-original-width="1200" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEji_0eElIrzS0w34-sUh3O5rkT_JZ16puxm9K2TfgneyY7AdVrlHkXNP5BTduFzY3XWriHWlgNzW5-yoc77PHmIHWD5udMoTKWbinxjzL5Y1bYftUFo7e3tR15K9nDzVhLm5PElVpFXX0uKOCUH1H_rNKooKOgcdZCfEteN3EmmWa65K45optIbwBL7/w640-h464/F%201).%20Horta%20anys%2040%20E.%20Reguart.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">Durant
els anys trenta del segle passat Horta malgrat ser oficialment una
barriada més de la ciutat de Barcelona, continuava essent un poble
tranquil i agradable que gaudia d’un paisatge i temperatura
envejables i on qui més qui menys es coneixia; a més, el fet
d’estar prou allunyat del centre neuràlgic, afavoria que les
lluites que bullien en les fàbriques que omplien altres barriades
com Sant Andreu, Poble Nou, Poble Sec o Sants que enfrontaven
treballadors i empresaris, hi arribessin molt de passada. La majoria
dels seus habitants eren pagesos, botiguers, bugaderes, paletes, ferrers i també algun professional independent, que convivien en
bona harmonia amb els estiuejants que van omplir la contrada a finals
del segle XIX i principis del XX.</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Les
possibles avantatges de la segona República dret a vot de les dones,
reforma agrària, dret a una certa sanitat pública, separació de
l’església i l’Estat i d’altres, pràcticament no es van
deixar sentir a Horta, una de les més importants fou la creació de
les escoles públiques amb idees avançades a l’època, al barri no
n’hi havia pas cap totes eren religioses menys la de la <i>Cooperativa
Vanguardia Obrera</i>, que era part de la mateixa cooperativa i on en
l’època ensenyaven les quatre regles de l’aritmètica i a llegir
a i escriure i poc més al nens i nenes de la barriada.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span><span style="font-size: 12pt;">Entre
1929 i 1930, es construeix en la part nord del Turó de la Peira, la
barriada anomenada oficialment de Ramon Albó i que amb l’adveniment
de la II República passà a denominar-se d’</span><i style="font-size: 12pt;">Hermenegildo Giner
de los Ríos</i><span style="font-size: 12pt;">. La arribada en 1931 de tota aquella gent estranya
amb accents castellans diversos, batejada per alguns com «el nou
poble espanyol" (*), que havien arribat a Barcelona per ajudar a
construir el metro i l’Exposició Universal del 29, havien
malviscut en habitatges </span>d'auto-construcció<span style="font-size: 12pt;"> principalment a la falda
de Montjuïc fins que les autoritats de l’època els van
instal·lar en diversos conjunts de les denominades cases barates,
</span><span style="font-size: 12pt; font-variant: normal;"><span style="color: #1d2129;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">aquest
fet devia produir en l'època un gran trasbals en el barri d’Horta.</span></span></span></span></span><span style="font-size: 12pt; font-style: normal;">
</span></span></span>
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">Com
sempre passa se’ls devien mirar amb el recel que produeix el que es
considera diferent. Coincideix en el temps que alguns dels
propietaris de les grans cases de la zona de can Quintana, o bé es
van vendre les cases o les llogaren com can Giralt o can Recasens.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgclvoVAzvn1-v3U1uK_RgboYOvMDOuaqs2mCMLTQ4NBkzsP2bVJPQ3Grvzo86ZKXZGgsPErb0TOJ-i9v-NYDJO-yHD38mtFLXVnTJ5qHhcXMqZ4dlejLikfk4cG8MyfWD_J4jFQjMPFnmavDqERpZlLSJMYWStv0xml8RN8r8-GQZelDim2q0uKKl/s1189/casawa%20brates%20Horta%201929%20F.%20Gaspar%20serra.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="877" data-original-width="1189" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgclvoVAzvn1-v3U1uK_RgboYOvMDOuaqs2mCMLTQ4NBkzsP2bVJPQ3Grvzo86ZKXZGgsPErb0TOJ-i9v-NYDJO-yHD38mtFLXVnTJ5qHhcXMqZ4dlejLikfk4cG8MyfWD_J4jFQjMPFnmavDqERpZlLSJMYWStv0xml8RN8r8-GQZelDim2q0uKKl/w400-h295/casawa%20brates%20Horta%201929%20F.%20Gaspar%20serra.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">C<span style="font-size: x-small;">onstrucció en 1929 de la barriada de les cases barates de Ramón <br />Albó. Foto F. Gaspar Serra</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><br /></span><p></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: black;"><i>Es
</i></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">comença
la vaga de lloguer</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">s</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">
</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">a</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">
tota la ciutat, però amb un seguit especial als quatre grups de
cases barates. Es demana al Govern republicà que garanteixi els
serveis (obertura de les escoles, serveis sanitaris, enlluernat
públic, transports, mercat) pels habitants de les cases, i la
dissolució del Patronato “per inc</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">o</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">mpliment
de la seva missió”. Especialment forta és la presència de la
CNT/FAI en aquestes mobilitzacions.</span></i></span></span></span><span style="color: black;"><i>
</i></span><span style="color: black;"><span style="font-style: normal;">(6)</span></span><span style="color: black;"><i>.
</i></span></span></span>
</p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal;">
<span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">La
gent d’aquestes barriades reclamaven amb tot el seu dret un lloc
decent i assequible a les seves butxaques on viure i les queixes dels
habitants de les cases Barates d’Horta no van ser menors; això
evidentment era nou per a la majoria dels hortencs, les seves
reivindicacions no passaven en general de queixes en alguna
publicació local demanant «un mercat com cal, més llum als carrers
i uns transports amb cara i ulls per poder traslladar-se a la feina»
o bé en algun diari de Barcelona de la ma d’algun estiuejant que
demanava més puntualitat i comoditat per poder accedir al barri
d‘Horta i del barri a les seves empreses, el servei de tramvies
era força deficient i era l’únic.</span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">En
1931 ja en temps de la II República, es va inaugurar una escola
publica i gratuïta en les Cases Barates d’Horta una bona escola
que va rebre el nom de </span><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">Grup</i><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">o</i><i style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"> Escolar Hermenegildo
Giner de los Río</i><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;">s, amb lloc per a 800 nens i nenes, que van
omplir les seves aules, criatures de famílies treballadores de les
rodalies, especialment de les Cases Barates, però també hi havia
algunes procedents dels barris com Verdum, Santa Eulàlia i Horta
(normalment de la colònia de can Quintana), però majoritàriament
la canalla d’Horta i per sobre tot els nois, anaven a escoles de
caire religiós.</span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal;"><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnc0j9cQFomu9nhR3V7XeV3j0PqTMtDw79iPaumhebcQH_hMRC9o04eg8b1nNkKmRAX-3kviHYsSdKCVG-DmkmM13Sc1-llB8zPo5vPH8pAFrx4lM1DOJ0dW6n7oZ7WQl99dqIatTqmkPXI6-CpXYRvRD2IWOJnIYExy5Wd2UVyr_q6KoFgg8Aa-tH/s650/anc_122522_122169.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="650" height="219" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnc0j9cQFomu9nhR3V7XeV3j0PqTMtDw79iPaumhebcQH_hMRC9o04eg8b1nNkKmRAX-3kviHYsSdKCVG-DmkmM13Sc1-llB8zPo5vPH8pAFrx4lM1DOJ0dW6n7oZ7WQl99dqIatTqmkPXI6-CpXYRvRD2IWOJnIYExy5Wd2UVyr_q6KoFgg8Aa-tH/s320/anc_122522_122169.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Escola Hermenegildo Giner de los Ríos foto de 1931<br />fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya.</span></td></tr></tbody></table><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f10d0c;"><i><b>CONTINUARA...</b></i></span></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f10d0c;"><i><br /></i></span></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;">(*) </span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;">Can
Peguera «Pueblo Español». Article de la Revista Ideal d’Acció
Catòlica de l’Església de San Joan d’Horta. «</span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;"><i>Horta
perdió para siempre la perspectiva poètica de un lugar encantador,
però ganó para si todo un pueblo, con el nombre de «Pueblo
Español» alguien la bautizó viendo en el una cierta relación con
el de Montjuïc...., en el pueblo español levantado sobre los
terrenos de «Can Peguera» estan representadas por varios de sus
hijos todas las provincias de España</i></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;">».
Escrit de Pedro Solé i Sans.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: #f10d0c;"><i><br /></i></span></span></span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-46673883100008857012022-09-18T16:25:00.002+02:002022-09-23T13:24:57.857+02:00GUERRA CIVIL A HORTA - una versió molt menys genèrica<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Amics i seguidors del bloc:</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquesta és realitat era l'exposició que m'hagués agradat que s'exposés, didàctica, sense floritures, on es posés de manifest les virtuts i defectes d'ambdós bàndols, on el jovent pogués saber qui i com era el dictador qui va organitzar el cop d'estat, que acabà en un guerra que va durar tres anys amb milers de morts. Qui era qui en cada part del conflicte, que era una txeca, qui eren els milicians, els brigadistes internacionals, els fatxendes que ajudats per els feixistes italians i el nazis alemanys, de quina part estava l'església catòlica i quin paper interpretà en el conflicte.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Què era un camp de concentració, qui hi estava empresonat, quanta gent va ser afusellada en el camp de la Bota anys desprès de la guerra, etc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Incloc un petit vídeo amb un passi dels de les fotos i text que vaig bastir i fer plastificar per a il·lustrar la meva idea de l'exposició.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxIqyTnbuklcs-PHpESUw_nTDOVrmErRQSzcm79x-G2ZKcw_33f7NHSH9VnDle-tdvxG2FScTilOkumNn9VPg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><p></p><p style="text-align: center;"><br /></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-24279261787092004052022-09-14T10:20:00.000+02:002022-09-14T10:20:30.499+02:00LA GUERRA CIVIL HORTA presentació<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVZIRwSjWoEGjuE2-vclsg5_cxn5SGm6Y14TpZBMNHiLTV5AoLamIxswXTTX3i5sb6VWOYwjTnI4IfuzdCpDc0yI5OyWJ4UdPOig5wi7tlogPe2jHjL4dOpslvZRkIxGNqaxCDy6V9CoZlT-8z90ltusmaoDKu6ySEN82ZhG6Kr6tWOwza9R-Dl1sS/s1749/cartell%20sobre%20la%20guerra,%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1095" data-original-width="1749" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVZIRwSjWoEGjuE2-vclsg5_cxn5SGm6Y14TpZBMNHiLTV5AoLamIxswXTTX3i5sb6VWOYwjTnI4IfuzdCpDc0yI5OyWJ4UdPOig5wi7tlogPe2jHjL4dOpslvZRkIxGNqaxCDy6V9CoZlT-8z90ltusmaoDKu6ySEN82ZhG6Kr6tWOwza9R-Dl1sS/w640-h400/cartell%20sobre%20la%20guerra,%202.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: inherit; text-align: left;">Exposició seleccionada de Projecte H. Dins del Cicle Microcomissariats</span></div><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: inherit;"><strong style="box-sizing: border-box; margin: 0px;">Inauguració: Divendres, 16 de setembre, a les 19.30 h</strong></span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; margin: 0px 0px 1em;"><span style="font-family: inherit;">Amb aquesta exposició <b>p</b></span><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">rovem de contradir la concepció segons la qual, d’una banda, existeix LA HISTÒRIA en majúscula, fets importants dignes d'incloure's en els llibres, fets heroics que normalment formen part de la cultura oficial; de l´altra, les històries oblidades i anònimes de la gent del poble. Volem tractar les petites i tràgiques històries d’alguns hortencs durant la Guerra Civil que formen part de la nostra memòria col·lectiva.</span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; margin: 0px 0px 1em;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Sempre les exposicions oficials solen patir de simplificar al màxim els continguts a la fi de fer-los "menys feixucs", per aquest motiu hi prenen el protagonisme</span><span style="font-family: inherit;"> les imatges i una presentació vistosa i no era pas aquesta la meva intenció en plantejar-me escriure la meva versió d'aquests fets, extrets en base de la documentació aconseguida i els llibres llegits al respecte. sinó la de explicar en termes el més senzills possibles uns fets tan complicats com els que es esdevenen en el transcurs d'una Guerra Civil. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per aquesta raó els continguts que penjaré en el meu bloc a partir d'ara, donaran llum a la meva idea de la exposició i els penjaré en petits capítols, a partir de la setmana que ve.</span></div><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXrI0rBPIUx2wpQYxO82ZrCwmHo-FSzt7zJF3a44hLqCz4NCn0v7RCUBRgo_Tgz4nZo81xzUqDuNS2K4uwM8AybZ6ApinUBI5QsDs4SKHeGXOgioRILYsNViYgviledFOfgvnGuRc-gvYo5OOrZPAtrD1J9ad3eWwCC6_iEL3jlCeee5gP-C8pCAaD/s4961/fuleto%20guerra%20civil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3508" data-original-width="4961" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXrI0rBPIUx2wpQYxO82ZrCwmHo-FSzt7zJF3a44hLqCz4NCn0v7RCUBRgo_Tgz4nZo81xzUqDuNS2K4uwM8AybZ6ApinUBI5QsDs4SKHeGXOgioRILYsNViYgviledFOfgvnGuRc-gvYo5OOrZPAtrD1J9ad3eWwCC6_iEL3jlCeee5gP-C8pCAaD/w640-h452/fuleto%20guerra%20civil.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <p></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-75505622483904067742022-04-17T13:08:00.002+02:002022-04-17T21:02:55.879+02:00UNA ALTRA MANERA DE VIURE A HORTA<div class="separator"><span style="font-family: inherit;"><b>ELS VERITABLES HEROIS DE LA VIDA</b></span></div><div class="separator"><b><br /></b><br /><span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8ItPahuSaNzMwH3it3dc5XlX-ZVvSJpG8-Qy2M24ksoOMM5NxtHtfzW0zU4YU_idiLu_y51I8N3zSruPCuAr_SVdtbSqC3A5rApRYM6DTLiXG7_LyZHXqvE0x_dx9PWUxtc3qELjZk9HxCXyQNnof_aVzC8v1NMETSeDgoi0KHFKtUZL3_xOAPiJz/s405/collaje%20jo.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="405" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8ItPahuSaNzMwH3it3dc5XlX-ZVvSJpG8-Qy2M24ksoOMM5NxtHtfzW0zU4YU_idiLu_y51I8N3zSruPCuAr_SVdtbSqC3A5rApRYM6DTLiXG7_LyZHXqvE0x_dx9PWUxtc3qELjZk9HxCXyQNnof_aVzC8v1NMETSeDgoi0KHFKtUZL3_xOAPiJz/s320/collaje%20jo.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator"><br /></div><div class="separator"><br /></div><div class="separator" style="text-align: justify;">Els meus pares varen anar a viure a Horta l'any 1949, quan es van casar, ells vivien al barri del Clot, on es van conèixer.</div><div class="separator" style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisQX4c8XV_o9TZciP_NnxFjAFrxFqDYm1fZdoQs9oY2nwDgwcc0H9nYeL5f3uK9OZGFsFjBnT5YTO_-7bGrO9fg48hlW9Q0NmQgitJvqkmPFSOVFc4GQrjh83EjLSEOexKd_HH8kin_D7IQbCY6kHW9YzZBTFi1ayM1eKGjJ420f6manLy7nHiroLh/s1257/bateig%20al%20pati%20de%20casa%201951.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1257" data-original-width="783" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisQX4c8XV_o9TZciP_NnxFjAFrxFqDYm1fZdoQs9oY2nwDgwcc0H9nYeL5f3uK9OZGFsFjBnT5YTO_-7bGrO9fg48hlW9Q0NmQgitJvqkmPFSOVFc4GQrjh83EjLSEOexKd_HH8kin_D7IQbCY6kHW9YzZBTFi1ayM1eKGjJ420f6manLy7nHiroLh/s320/bateig%20al%20pati%20de%20casa%201951.jpg" width="199" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Berenar del dia del meu bateig <br />al pati de casa </span></td></tr></tbody></table>La meva mare es deia Pilar i feia de sastressa i durant els primers mesos de casada va continuar cosint per a la casa a on havia treballat de soltera la sastreria Can Baró que estava al carrer Aragó, quan vaig néixer jo ho va haver de deixar, les comunicacions amb el centre de la ciutat ho feia complicat amb una criatura petita, dos anys desprès nasqué la meva germana, desprès es dedicà a fer feines en les cases d'alguns veïns que tenien tendes.</div><div class="separator" style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="text-align: justify;">Vaig ser batejada a l'església de Sant Joan d'Horta, no tinc fotos del bateig, el meu pare no va entrar a l'església i per tant no en va fer,<br /></div><div class="separator" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El meu pare era mecànic torner i desprès de treballar 8-9 hores en un taller del Clot de nom can Canosa, durant els anys 70-80, es va comprar un torn de segona o tercera ma, i en el pati del darrera de casa nostra, es va muntar un petit taller on tenia totes les seves eines comprades als encants vells perfectament ordenades, i on treballava un parell d’hores més.</span></div></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator"><span style="font-family: inherit;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfW3g_qZIBnmj5kchBcvl1-ivgoMN6OQG86gvIyfQF7u0h2CSE3W-w4enrFt7phE30m2GV03sNHH-agT-dI6u3_X31tq4VSHyHVUIEV_QZ-RcAWuC76sQ0ixvBbRRC3F51RY2x6aa3fN0NLaaIS3i0n0rcZ8B17BXgBYsdTAS0S1MJuSSavm_hV8aN/s598/f.%20Mart%C3%ADn%20un%20heroi.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="398" data-original-width="598" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfW3g_qZIBnmj5kchBcvl1-ivgoMN6OQG86gvIyfQF7u0h2CSE3W-w4enrFt7phE30m2GV03sNHH-agT-dI6u3_X31tq4VSHyHVUIEV_QZ-RcAWuC76sQ0ixvBbRRC3F51RY2x6aa3fN0NLaaIS3i0n0rcZ8B17BXgBYsdTAS0S1MJuSSavm_hV8aN/w400-h266/f.%20Mart%C3%ADn%20un%20heroi.jpg" width="400" /></a></div></span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">La seva feina era dura atès que havia de traginar amb peces d’acer inoxidable que pesaven molt, eren motllos per fornir, per exemple, envasos i altres peces més petites de plàstic, que aleshores començava a ser molt popular al país i a més, tot el treball el feia dempeus, la qual cosa li va originar que tingués mala circulació a les cames i el van haver d’operar de varius.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Es dona la circumstància que la primera vegada que el van operar, el metge que el va atendre abans de l’operació al Clínic, va ser un metge que es deia Jordi Pujol, en la segona operació durant els anys seixanta, la Residencia Sanitaria Francisco Franco, ja funcionava, el senyor Pujol estava a la presó per temes polítics a Saragossa i ja no feia de metge.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Els tallers de l’època tenien el sostre d’uralita en la seva gran majoria, es morien de calor a l’estiu i a l’hivern es pelaven de fred, les mans se’ls omplien de penellons. Desprès hem sabut que algun van morir de càncer per les uralites que molts cops estaven en mal estat.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Malgrat haver anat a escola el que era indispensable quan era petit, de jove va entrar d’aprenent en l’establiment d’un electricista i va aprendre tot el relacionat amb l’electricitat; desprès de la guerra ja va fer d’aprenent en un taller mecànic on va aprendre a fer funcionar el torn i la fresadora. Els anells de casada me’ls va fer ell mateix al torn i són d’acer inoxidable i encara estan com nous.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Com era manetes, en l’època dels cinquanta, es va muntar a casa un taller per revelar fotos que feia amb una màquina de segona ma, en bodes i batejos de veïns i coneguts per arrodonir el sou. També va fabricar les peces i bastir a una màquina de fer cinema, primer de 16 i desprès de 35. La de la foto és la de 16.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">A casa havíem vist un munt de pel·lícules que ens portava un amic seu, que no sé com aconseguia també el trossos de film tallats per la censura i els enganxava fent un continu de números musicals que no es veien en les sales de cinema, atès que els havien tallat per considerar-los massa agosarats per l’època. També portava trossos de films rodats pels alemanys en la segona guerra mundial produïts si no recordo malament per la UFA, (oficialment s'havien de cremar però... )on es mostrava tota la cruesa de la segona guerra mundial i que aquí no es podien veure, no sé d’on els treia, la veritat. Per una nena com jo veure tots aquells canons i tancs i el soroll terrible que feien, tot narrat en idioma alemany alemany era bastant impressionant.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Malgrat de provenir d’una família molt humil el meu pare es va espavilar i com tenia molta curiositat a base de llegir i de mirar com es feia, va aconseguir fins i tot muntar màquines de fer cinema i va intentar fer un aparell de televisió amb peces de segona ma, projecte que finalment va abandonar.</span><br /><br /><span style="font-family: inherit;">Les ganes de fer coses i la curiositat per tot, fa moltes vegades més que molts estudis, el jovent necessita ganes i que no li donin tot fet com estan fent ara mateix que no saben multiplicar sinó és amb una calculadora.</span><br /></div><div class="separator"><br /></div><div class="separator"><b><br /></b></div><div class="separator"><b>ALTRES MANERES DE VIURE A HORTA.</b></div><div class="separator"><br /></div><div class="separator"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnz-RN3YncWmEXBFTEWvAQm7XMS7JRCP07kI3pwKb2vspWvfGwCIcr7NeGo8sioJufSwr3wc2KAr22ja4FQ3Px2wWy3iSQ6twUFyCHEdv5oxid9ijc3l9nizVedOq-dJjL-S0uJJqJZIgmucWDRAG6P--dhuRAsfb6TOVe4nskeQiXMxS6Iz4Ez8FL/s1572/una%20altra%20manera%20de%20viure%20a%20horta.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="1293" data-original-width="1572" height="329" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnz-RN3YncWmEXBFTEWvAQm7XMS7JRCP07kI3pwKb2vspWvfGwCIcr7NeGo8sioJufSwr3wc2KAr22ja4FQ3Px2wWy3iSQ6twUFyCHEdv5oxid9ijc3l9nizVedOq-dJjL-S0uJJqJZIgmucWDRAG6P--dhuRAsfb6TOVe4nskeQiXMxS6Iz4Ez8FL/w400-h329/una%20altra%20manera%20de%20viure%20a%20horta.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 133%; margin-bottom: 0.14cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit;">Torres
d'estiueig a part, en l'eixample d'Horta, hom vivia encara com en un
poble (final del carrer Feliu i Codina). Podies passejar-te
tranquil·lament pel mig de carrer sense massa perill, hi passava una
motocicleta al dia i mira per on, aquesta única motocicleta em va
atropellar a mi que creuava el carrer com sempre, sense mirar.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 133%; margin-bottom: 0.14cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit;">Podies
també, jugar als patis de casa que poc abans havien estat horts, era
un espai ample que poc a poc es va anar reduint, ja que l'amo del
terreny el va anar venent en parcel·les.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 133%; margin-bottom: 0.14cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit;">Era
normal embrutar-te fent pastetes amb la terra mullada, banyar-te en
la bassa de l'aigua que hi havia i que en el seu moment es va fer
servir per regar els horts; córrer amunt i avall pel turó de la
Peira seguida del teu gos, anar a berenar a la font de can Quintana
sense haver de caminar molt.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 133%; margin-bottom: 0.14cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghzYeGIS-ORy8PFeE0l8IuJdNZ95LkSFSAgQNZ_VZeAYiC_U9Qgh99Sv6N8zg4-Bbs0Lae474GoFsOpoZ-OrFfffltlYA80EyyDrIUhj7m_XNpTjpogJVQy78cpRD8MKOWTKrxSJCJ-pK1rmDtzv-xmDMqlEezqZd4BJRiO4ROea1V3TrQk0fkKgpO/s294/estufa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="180" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghzYeGIS-ORy8PFeE0l8IuJdNZ95LkSFSAgQNZ_VZeAYiC_U9Qgh99Sv6N8zg4-Bbs0Lae474GoFsOpoZ-OrFfffltlYA80EyyDrIUhj7m_XNpTjpogJVQy78cpRD8MKOWTKrxSJCJ-pK1rmDtzv-xmDMqlEezqZd4BJRiO4ROea1V3TrQk0fkKgpO/w196-h320/estufa.jpg" width="196" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La nostra estufa per a tota la casa</span></td></tr></tbody></table>
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit;">També
podies tenir animals, a casa hi havia gats, gos, un canari, al que
vigilàvem no se'l mengés pas cap gat. El veí, el senyor Ton, a
més, tenia, conills, gallines, galls, i oques, la que surt en la
foto , que tenia fama de tenir mala llet, un dia que segurament la
feia empipar, em va picar el nas amb el bec, i em va fer mal us ho
puc assegurar, mai més m'hi vaig acostar.</span></span></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 133%; margin-bottom: 0.14cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit;">Ens
ho passàvem bé amb coses, senzilles, a l'estiu jugant al carrer
fins ben entrada la nit, però a l'hivern feia un fred de mil dimonis
fora i dins de casa, en el safareig que hi havia al pati l'aigua es
gelava, a dins de casa només s'escalfava una estufa de ferro colat
on cremava carbó de coc, el petroli va arribar més tard, al menys a
casa meva, però aquesta és ja una altra història</span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><b><span style="font-family: inherit;">DIA
DE LA MONA<br /></span></b></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO2D8l7aS6eJWYTlESBNQGBneE4d06I8nM65yJuDdzjCPD58Jn_rDBGg6TeTMm5gqkXh-MnScSDsUmdu5r6nseMNJoxFaXkpSrkYbJ3pSNCnDi0TGgDzp1fU_B2SXS3MZdW7mgSVxdKmJSF6_zdDzHXXantavHjgz0oXuyS9ALVx-L0PN7ZsyQyZP4/s746/la%20mona.jpg.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="483" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgO2D8l7aS6eJWYTlESBNQGBneE4d06I8nM65yJuDdzjCPD58Jn_rDBGg6TeTMm5gqkXh-MnScSDsUmdu5r6nseMNJoxFaXkpSrkYbJ3pSNCnDi0TGgDzp1fU_B2SXS3MZdW7mgSVxdKmJSF6_zdDzHXXantavHjgz0oXuyS9ALVx-L0PN7ZsyQyZP4/s320/la%20mona.jpg.jpg" width="207" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br style="text-align: start;" /><span style="font-size: x-small;"><span style="text-align: start;">Amb la mona en mig del carrer</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Feliu i Codina. Foto F Martín</span></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">La
meva padrina era la germana gran de la meva mare, es deia com jo
Carme, i d’ella vaig rebre aquest nom tan «singular». A mi no
m’agrada especialment però m’hi vaig conformar quan vaig saber
que en àrab volia dir jardí íntim, aquell que hi ha a interior de
moltes cases andalusís.</span><p></p><div><span style="font-family: inherit; text-align: justify;">A
casa meva no podien ser gaire esplèndids en productes de la
pastisseria Mayol, al menys mentre era petita, desprès quan la meva
germana hi va entrar a treballar, tenia el braç de gitano assegurat
cada diumenge.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;">Però bé, mentre que això no va arribar, l’únic pastís que entrava a casa nostra era la mona que em portava la padrina el dia de Pasqua, normalment era el dilluns el dia assenyalat. La de la meva padrina no era massa gran, ella aleshores era soltera, no es va casar fins que va ser bastant gran i per tant, tampoc li sobraven els «quartos».</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ella era una dona alta i ampla, per l’època, la família de la meva mare provenia d’un poblet petit de la província de Saragossa i la recordo, arrencant-se cantant jotes en bodes, batejos i casaments familiars acompanyada d'una guitarra, tenia una veu prou potent.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Per arribar Horta des del barri del Clot, on vivien, durant els anys cinquanta de quan parlo, només hi havia el tramvia 46 crec recordar, i desprès de caminar carrer Horta amunt fins la baixada de la combinació, un trosset del carrer Chapí, arrencar i caminar tot el llarg del carrer Feliu Codina, fins arribar a casa nostra; normalment venia amb l’avia, la seva mare, que també ho era, lògicament de la meva.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La mona quasi bé sempre es componia d’un ou de xocolata no massa gran un parell de pollets de color groc intens i quatre palmeretes de colors, sobre una base de crema cremada i ametlles trencades pel voltant, a mi em feia molta il·lusió rebre-la, ens la cruspíem tota desprès de dinar, un trosset per cadascú de nosaltres.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Abans la mona noma es regalava fins que la canalla feia la comunió, no era pas com ara que alguns han fet ja vint anys i alguna padrina encara els du la mona als seus fillols.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh64Nci9LCWaCkZpD-kHxJ890K15bCqfsUg5JKH4E9DzpZajN6g-exTbM6hrjndb0IMiyAwjTYoUyFx1CykNB_cD3YrTiOHaEjj3VQiX2uuogdb61mUzsnzMr2aMRoNTBkNsjUJaeZt-GsXuDsG-1AO8c-qncZfJq9oMD9kXgMvpHvJNZJNp2Gazjdl/s619/tieta%20tocan%20la%20guitarra.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="619" data-original-width="505" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh64Nci9LCWaCkZpD-kHxJ890K15bCqfsUg5JKH4E9DzpZajN6g-exTbM6hrjndb0IMiyAwjTYoUyFx1CykNB_cD3YrTiOHaEjj3VQiX2uuogdb61mUzsnzMr2aMRoNTBkNsjUJaeZt-GsXuDsG-1AO8c-qncZfJq9oMD9kXgMvpHvJNZJNp2Gazjdl/s320/tieta%20tocan%20la%20guitarra.jpg" width="261" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La padrina arrencant-se cantant jotes</td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;">No em pregunteu per quina raó en feia així, pot ser perquè fer la comunió es considerava com un ritus de transició a la pubertat. Si, possiblement era aquesta la raó.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ara la modernitat està esborrant tots els ritus de transició: hom naixia i era rebut per la comunitat posant-li un nom, batejant-lo. Desprès sabia que entrava en la pubertat quan feia la comunió, es casava i entrava en la edat adulta, i quan es moria hi havia el ritus final de l’acomiadament, que és l’únic que perdura. Totes les societats en tenen de costums d’aquesta mena malgrat siguin diferents i rebin altres noms.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La societat occidental ha perdut els referents, no saben quan s’han fet grans i continuen en la pubertat fins quasi els trenta. Ja no es casen, els papers empipen, la paraula compromís fa por, la vida són quatre dies i tot dura el que dura. La veritat, en aquest aspecte, no sé pas si hem guanyat massa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Tornant a la mona, es dona la circumstància ara que podria comprar-me-la, ho tinc prohibit, no em puc menjar perquè sóc al·lèrgica al gluten, La vida té aquestes coses. La foto feta pel meu pare, asseguda en una cadireta de vímec en mig del carrer Feliu i Codina, amb la mona a la faldilla.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>DIA DE LA PALMA</b></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzIdN7ggXqh4kB_qGQWVucFf-_KtDmlJDcS8nN-pT-z5kCPJRLrucCDvVxuM-1VeU2Wgq_HiS-cI0NmkLcLO0rSzY-OE6e2SCwb9E-sR9VGiiPvWGx59PBXSFPMpdlcDHC3F1D2HkhYCQLSBD0y6vvakbvAnwUWb9hEgjN0LxsLNv76sp-gvKjmE98/s815/carme%20%20palma%201959_0002.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="815" data-original-width="608" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzIdN7ggXqh4kB_qGQWVucFf-_KtDmlJDcS8nN-pT-z5kCPJRLrucCDvVxuM-1VeU2Wgq_HiS-cI0NmkLcLO0rSzY-OE6e2SCwb9E-sR9VGiiPvWGx59PBXSFPMpdlcDHC3F1D2HkhYCQLSBD0y6vvakbvAnwUWb9hEgjN0LxsLNv76sp-gvKjmE98/s320/carme%20%20palma%201959_0002.jpg" width="239" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Dia de la palma 1958</span></td></tr></tbody></table><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> A casa no érem gens religiosos, la meva mare tenia les seves
creences però mai no anava a missa ni a confessar, només veia els
capellans en casaments, batejos i enterraments; per a nosaltres, la
palma, la mona, el nadal, el pessebre eren més que res tradicions de
tota la vida.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La primera vegada
que els nostres pares ens van comprar un palmó, ja no dic una palma
treballada que era molt més cara, va ser quan jo tenia uns 8 o 9
anys, i la meva germana dos menys que jo i el palmó era compatit.
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El dia de la palma
es comprava el vestir que havia de dur-se tot l’estiu i com el dia
de la palma encara feia fresca i el vestit era d’estiu, ens posaven
un jersei a sota. El cabell i pentinat obra de la meva mare, així
llueix de maco. El vestit era de cotó amb unes floretes retallades a
la part de dalt i crec recordar que era a quadrets molt petis de
colors groc i blanc i era tan curt, que el meu pare al que li
agradava que el que es comprés durés uns quants anys (a casa no
sobraven pas els diners), es va empipar molt amb la meva mare,
precisament perquè considerava que no el podria dur ni un any sencer
atès que estàvem en època de créixer. Sabates de noi d’algun
dels meus cosins. La foto la van fer al pati del davant de casa
nostra. Desprès es queixen alguns que diuen que no tenen el que
voldrien.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><b>TOCA FER LA COMUNIÓ A L'ESCOLA</b></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Totes les nenes de les veïnes anaven a Escola a les Dominiques, nosaltres vàrem anar a l'escola nacional Ramiro de Maeztu que aleshores estava en les cases Barates d'Horta que era com de les denominava popularment en aquella època.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE_eUxf8yKHPC69HspcU2ar27l1zFXTo2WE8uqk6R4Lf3FuFpWNomEl4v8N44kTNLtsTmIO8Gvhfztpv5emdDCcLS51HoBXbPyPqrB3NMuKQLBURtiM-C1WoAKRerH4KdG10D_e-CeIZsDVxpyMrrOSdxovZrHTvoTUuCVbY6FRzfLvRMRRBwVMUW-/s866/ramiro%20de%20maeztu0003.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="866" data-original-width="656" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE_eUxf8yKHPC69HspcU2ar27l1zFXTo2WE8uqk6R4Lf3FuFpWNomEl4v8N44kTNLtsTmIO8Gvhfztpv5emdDCcLS51HoBXbPyPqrB3NMuKQLBURtiM-C1WoAKRerH4KdG10D_e-CeIZsDVxpyMrrOSdxovZrHTvoTUuCVbY6FRzfLvRMRRBwVMUW-/s320/ramiro%20de%20maeztu0003.jpg" width="242" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Altar de mes de maig i primera<br />comunió</span></td></tr></tbody></table>Cantàvem el cara al sol i l'himne nacional a l'entrar, al matí havia les classes típiques de mates, geografia, història d'Espanya que acabava quan arribava el Caudillo a salvar-nos, és a dir, una mica de tot i poc. Per la la tarda lectures morals, dijous dibuix i i els altres dies labors que normalment s'aprofitava com regal del dia de la mare. <p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Es celebrava cada any el més de Maria pel maig, bastint un altar a l'entrada de l'escola i cadascuna havia de dur una pesseta per comprar les flors que havien de ser blanques i es cantaven les avemaries, etc. Diumenge era obligatori anar a missa i portar el comprovant conforme s'havia anat, que consistia en el full dominical.<br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">El mes de maig , a més era el temps de fer la comunió aquelles nenes que tenien una determinada edat. La meva mare em va comprar un vestit blanc molt senzill en un tenda del Clot i uns guants blancs. Algú em va deixar el mantellina i la coroneta i una espècie bossa blanca on es guardava el llibre de la comunió amb tapa de nacra, que encara el tinc, com també conservo la medalleta de la mare de Déu del Carme que em regalà la padrina. La festa va consistir en un dinar a casa meva on estaven convidats la padrina, el seu marit i la família del germà gran del meu pare.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La meva mare era de les que deien que batejar-se i fer la comunió no feia pas cap mal, el meu pare no va entrar a l'església de Sant Francesc Xavier, on es va fer la cerimònia, era conseqüent amb el que pensava.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La meva germana en canvi la va fer a l'església de Sant Joan d'Horta, no tinc idea del motiu.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Anys desprès vaig entrar a treballar de diversos llocs i quan em vaig casar vaig deixar de viure a Horta.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Records de Carme Martín i Falcón</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><div style="text-align: justify;"><br /></div></div>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-7634246515464688072022-04-04T18:00:00.002+02:002022-04-05T20:19:36.368+02:00El Frente de Juventudes al Mas Planàs<p style="text-align: justify;"> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3c7vBOyYE1KsKRcs4CDmS96XVNwoWIYzDEGj7dOd7cagzb_gg1BMcgDYinaiw4RzgvMFUcqGB8X9nlX_bUNykwRQY6jdbqu1iILJgjC9vv8XqBlqwbGlb-U0pcVxsG39A8jdVM7XrWyvf_N-fumcQup0iB1xN9-f9Ckv5wGGTkaW2UOMk5rp7qCiT/s822/MAS%20PLAN%C3%80S.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="543" data-original-width="822" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3c7vBOyYE1KsKRcs4CDmS96XVNwoWIYzDEGj7dOd7cagzb_gg1BMcgDYinaiw4RzgvMFUcqGB8X9nlX_bUNykwRQY6jdbqu1iILJgjC9vv8XqBlqwbGlb-U0pcVxsG39A8jdVM7XrWyvf_N-fumcQup0iB1xN9-f9Ckv5wGGTkaW2UOMk5rp7qCiT/s320/MAS%20PLAN%C3%80S.jpg" width="320" /></span></a><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br style="text-align: left;" /></span></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Màs Planàs en 1939. Foto Josep Maria Pérez Molinos</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A partir del 21 de gener de 1939, els edificis i dependències que foren confiscades especialment però única, per persones afins a la CNT-FAI i algun altre partit d’esquerres com el POUM, varen anar a parar a mans dels falangistes, entre els quals cal destacar el mas Planàs, habilitat abans de la guerra amb finalitats de diversió i esplai de la burgesia de Barcelona, el nomenat canòdrom Catalunya i totes les seves dependències, conegut en la barriada com el canòdrom del Guinardó.</span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3iQtHVJpgCxUbl0fRssfDeWNZI2bvqhETl1WAsHIWpC7kY5yP_nfUn2RNi9-nGos84F758ZolTqp7sJLSgJxV_kLFAtL0bX_uPrT77O4ghYbHSlrBjMqU1tJJcyAcYROCC09kEo5wdjt_zjIAdg1lojM3CHD7WOnNg9RGmfUsOsXExiIKGAz247aX/s533/mort%20pi%C3%B1ol,%20mar%C3%A7%20del%2049.png" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="433" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3iQtHVJpgCxUbl0fRssfDeWNZI2bvqhETl1WAsHIWpC7kY5yP_nfUn2RNi9-nGos84F758ZolTqp7sJLSgJxV_kLFAtL0bX_uPrT77O4ghYbHSlrBjMqU1tJJcyAcYROCC09kEo5wdjt_zjIAdg1lojM3CHD7WOnNg9RGmfUsOsXExiIKGAz247aX/s320/mort%20pi%C3%B1ol,%20mar%C3%A7%20del%2049.png" width="260" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Publicació a la Vanguárdia de la mort de José M. Piñol</span>.</td></tr></tbody></table><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="font-size: small;"></span></span><p></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /></span></p><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Allà s</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">’hi va instal·lar el </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><i>Frente de Juventudes</i></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">, organisme que depenia directament de la </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><i>Falange Española Tradicionalista y de las Jons (Juntas Ofensivas Nacional </i></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><i>indicalistas)</i></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">, una de les activitats que es donaven era la relacionada amb un alberg juvenil que </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">va rebre</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> el nom </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">José Maria Piñol, </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">un falangi</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">s</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">ta mort a Barcelona víctima d’un atemptat anarquista el març de 19</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">4</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">9. </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Els espais oberts es llogaven a escoles per dur a terme actes esportius.</span></div></span><p></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>E</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>n març de 1939, tal com recull el diari </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>La Vangu</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>á</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>rdia</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>, i les fotografies </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Josep Maria Pérez Molinos es va celebrar un acte d’homenatge als caiguts </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>al</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> bàndol nacional, </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>organitzar per</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> les </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>Organizaciones Juveniles de </span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>la</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span> Falange</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> i </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>una </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>ofrena floral davant la tàpia de l'esmentat canòdrom.</span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span><br /></span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Amb l’assistència </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>d’algunes</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> d’autoritats governatives de l’època, Francisco Fuentes Otero, cap dels districtes de les <i>Organizaciones Juveniles de Falange a Barcelona</i> </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>va fer un discurs</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> davant els murs del canòdrom.</span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span><span><span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCc6WGBZozMuS9EyFVs8J9jghEnExgU-I_Hf3CHFbU9XwpZ_-EctDpvwhieQkRhsseYQVrjb6onCeXzwPrwSl7iHLfSFzrjopLu6kaCF9uYzNUS1vSE21MFkuog1_0Z6StVjZFRaPb37HfD3KY46pfixKHoQtwfKIxnU--K5PSJeL4NV6U4TpVKcCB/s822/homenatge%20ja.%20canodrom%201939.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="822" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCc6WGBZozMuS9EyFVs8J9jghEnExgU-I_Hf3CHFbU9XwpZ_-EctDpvwhieQkRhsseYQVrjb6onCeXzwPrwSl7iHLfSFzrjopLu6kaCF9uYzNUS1vSE21MFkuog1_0Z6StVjZFRaPb37HfD3KY46pfixKHoQtwfKIxnU--K5PSJeL4NV6U4TpVKcCB/s320/homenatge%20ja.%20canodrom%201939.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></span></span></div><span><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBDJiF9dIqHaunBSQq55nW3wuz76wBCT55_5XX7WmBhA1g3KqeTCSlyPDyUY4dbyVGEGLoxr0cGzy1Gz6mC0u8KdefIwg67q3i8CdAT1vDfLWOr_-nISGr6wQPo401nvX_Maz7P4jFEAOS_meV752w0T75-HT2WEbC7RNjfn6LVy1d-Kdq-0zcXN42/s822/homenatge%20als%20caiguts%201939%20can%C3%B2drom.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="822" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBDJiF9dIqHaunBSQq55nW3wuz76wBCT55_5XX7WmBhA1g3KqeTCSlyPDyUY4dbyVGEGLoxr0cGzy1Gz6mC0u8KdefIwg67q3i8CdAT1vDfLWOr_-nISGr6wQPo401nvX_Maz7P4jFEAOS_meV752w0T75-HT2WEbC7RNjfn6LVy1d-Kdq-0zcXN42/s320/homenatge%20als%20caiguts%201939%20can%C3%B2drom.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Homenatge als caiguts del bàndol nacional<br />davant la tàpia del Canòdrom. Fotos Josep Maria Pérez Molinos</span></td></tr></tbody></table><span style="font-size: medium;"><br /></span></span><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>Tres anys desprès de la ocupació de l’espai per la Falange , e</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>l </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>Gobernador Civil de Barcelona, Antonio F. De Correa </span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span></span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><i><span>Veglison</span></i></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>, el 1943 arribà a un acord amb l</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>a</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> propietat per llogar-</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>lo</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>. Durant aquesta època es van celebrar diverses taules gimnàstiques multitudinàries i campaments falangistes </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>disposant tendes d’acampada</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span> sobre el camp de l’antic canòdrom, tal com es pot veure en les fotogra</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>f</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: small;"><span><span><span>ies que s’acompanyen, a més d’un acte d’homenatge a Franco el 7 de juny de 1949.</span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><br /><span style="font-family: inherit;"><span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl7XmMdCVUWDBsA0luZSgEbYIYfGxgGBoOwFjFZZf0dNk22O0bjZ6VTdodVVPgLiVasV35eEc_V2iROl1n9st6BOH932TECyR-1UN6bkyKV34i1fGt2vjBLhSXBB_IbfcJKYQfPcmbWvJaTgo88t4ZSKWID30gJbSUTY9-VJrAWn1tBP-QKaBQTdcF/s826/falange%20guinardo%201949.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="826" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjl7XmMdCVUWDBsA0luZSgEbYIYfGxgGBoOwFjFZZf0dNk22O0bjZ6VTdodVVPgLiVasV35eEc_V2iROl1n9st6BOH932TECyR-1UN6bkyKV34i1fGt2vjBLhSXBB_IbfcJKYQfPcmbWvJaTgo88t4ZSKWID30gJbSUTY9-VJrAWn1tBP-QKaBQTdcF/s320/falange%20guinardo%201949.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">U<span style="font-size: x-small;">n dels campaments del Frente de Juventudes.<br />Foto de José M. Pérez Molinos</span></td></tr></tbody></table><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El 8 de juny de 1949, Francisco Franco visita l'estadi del Guinardó acompanyat del Governador Civil de Barcelona, del bisbe de la ciutat i un gran nombre capitostos, tan civils com militars, la llarga llista dels quals resulta innecessari reproduir. A tothom que tenia un nom o uns interessos determinats, li interessava fer-se veure en aquesta mena d'actes </span><i style="font-family: inherit;">para transmitir su inquebrantable adhesión al Caudillo de España.</i></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">La Vanguardia dedicava tota una plana per informar (propaganda política clara), del lluït acte, lloant el discurs del Dictador i repetint a tort i a dret, a tothom que volgués llegir, el fervor dels joves falangistes envers el seu Capità.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcGXU3vxmdSdnkBTGDlVgU25ySP2a06mkATYbUkdOV6w9cFJ5ySKli7Elgp8FoMHxH3WNmr5pacXixQkxDu4Am3WuuB0Hlsa1aqW-TmjhCW6kmz2ISp7YX8f55jajPv1zl6zna1y2I_P9kDBjRmRBH4c_wJtND8lC_hJ-4URNLVjdlaJkBGGP7ScDA/s1670/la%20vanguardia%20juny%201949.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="819" data-original-width="1670" height="314" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcGXU3vxmdSdnkBTGDlVgU25ySP2a06mkATYbUkdOV6w9cFJ5ySKli7Elgp8FoMHxH3WNmr5pacXixQkxDu4Am3WuuB0Hlsa1aqW-TmjhCW6kmz2ISp7YX8f55jajPv1zl6zna1y2I_P9kDBjRmRBH4c_wJtND8lC_hJ-4URNLVjdlaJkBGGP7ScDA/w640-h314/la%20vanguardia%20juny%201949.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqpm1xLKtnNE5OUyZG3tdK0SZexFNiXTydm-Cjtluc5-77AjipOtSoWU2Kdfx-q1R0vSyVLNw216NznXNy2NktZ3BOJnj563qLNQyIVWuUpfXUeFJta9ubtEWma_Nbp4E_X0h7aSx_G5cBI_OCacfo_Hq75egcXrzNohG8aN3sTJ3W6XcXrySxRFU/s1191/franco%20guinard%C3%B3%20%207.6.1949%20AFB%20P%C3%A9rez%20de%20Rozas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="772" data-original-width="1191" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdqpm1xLKtnNE5OUyZG3tdK0SZexFNiXTydm-Cjtluc5-77AjipOtSoWU2Kdfx-q1R0vSyVLNw216NznXNy2NktZ3BOJnj563qLNQyIVWuUpfXUeFJta9ubtEWma_Nbp4E_X0h7aSx_G5cBI_OCacfo_Hq75egcXrzNohG8aN3sTJ3W6XcXrySxRFU/s320/franco%20guinard%C3%B3%20%207.6.1949%20AFB%20P%C3%A9rez%20de%20Rozas.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto del l'acte que recull el discurs del dictador.<br />Foto de Pérez de Rozas 8.6.49</span></td></tr></tbody></table><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">El 30 de maig de l950, </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">dia de sant Ferran, patró de les milícies falangistes,</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"> </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">es va celebrar </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">a l’estadi del Guinardó</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">, un acte </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">d'adhesió al Caudillo </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">que es va obr</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">i</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">r amb un discurs de Governador Civil de Barcelona. </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">Durant l’acte</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"> es </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">van </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">dur a terme competicions esportives </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">d’</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">atletisme, futbol, tall de troncs i balls populars a més d’o</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">frenes de productes típics ramaders i agrícoles de les comarques. I com aquests que hem citat un munt d'actes de caire semblant es van celebrar al llarg dels anys 50 i 60.</span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Aquest canvi </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">de color dels dirigents del país,</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> va comportar que alguns personatges </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">i/o </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">importants </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">del barri del Guinardó, </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">si bé no es van afiliar a la Falange, si que els van </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">aixoplugar sota el seu paraigua protector a la fi d’aconseguir </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">certs </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">benefici</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">s.</span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Evidentment els primers </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">que van fer evident la seva adhesió al nou règim </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> van </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">fer va </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">ser els membres de l’església catòlica, malgrat que la parròquia del Guinardó no va ser de les més entregades, tot s'ha de dir, i </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">algunes</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> persones amb interessos empresarials i/o socials </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">però, en general i malgrat totes les demostracions propagandístiques i de força </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">que es van dur a terme</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">, la Falange no va tenir cap mena d’implantació entre els joves i gent del barri.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Tot i això, la seva presència es va fer sentir, en alguns moments, atès que </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">obertament o indirecta </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">van fer</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> censura d’alguns actes que es celebraven al barri, </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">com </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">obres de teatre que podien considerar </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">que censuraven el règim, </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">ni que fos indirectament com va ser la posada en escena de la coneguda obra antifeixista El diari d’Anna Franc, on Raquel Piquer va fer el paper principal.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Raquel recorda que des del principi van haver desacords amb qui faria del paper d’Anna Frank, donat que la que es considerava primera actriu de l’elenc teatral de la parròquia, no tenia l’edat adequada per representar-la, finalment va ser Raquel Piquer qui la va interpretar, ella durant els assaigs s’havia après el paper de memòria.</span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El teatre de la parròquia era ben ple de veïns, corrien els anys cinquanta i era prou agosarat programar aquesta obra de teatre. Algú anar amb la notícia a la seu falangista qui suposadament va parlar amb el rector i de l’obra només es va poder representar una sola vegada.</span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJPmJqYOJ5eOMnu8SV80SP-3CWLrdHxcQvVdalTcDXR7oHzCITcSkXPjQ5OQ67PuZXy24dgXx3AFAj5dYODSm5lIV6uTFS3XAiFV964MPqNuq3ohDeYZSc-sQ29VqxQ-wXyjFN91BA8wcapyz8990_3peAOZJAt7bk0GepLB3eCl_N8f8tY4vuPth/s719/22.31944%20la%20vang.%20academia%20de%20mandos.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="445" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPJPmJqYOJ5eOMnu8SV80SP-3CWLrdHxcQvVdalTcDXR7oHzCITcSkXPjQ5OQ67PuZXy24dgXx3AFAj5dYODSm5lIV6uTFS3XAiFV964MPqNuq3ohDeYZSc-sQ29VqxQ-wXyjFN91BA8wcapyz8990_3peAOZJAt7bk0GepLB3eCl_N8f8tY4vuPth/s320/22.31944%20la%20vang.%20academia%20de%20mandos.png" width="198" /></a></div><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Q</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">uan hom vol investigar </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">el paper que va jugar aquesta organització de caire feixista en el barri,</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> es troba </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">amb e fet que existeix</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> escassa informació </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">i la que es pot aconseguir és merament oral</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">, sembla que els falangistes no </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">hagin estat</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> estat mai al Guinardó, quan en realitat, </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">i </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">per </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">donar nom</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> tan sols </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">a </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">un dels seus locals més emblemàtics, </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">cal assenyalar </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">el mas Planàs i el seu canòdrom, </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">on </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">s’hi van establir </span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">durant</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> més de vint anys.</span><p></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Cal recalcar també, que l'edifici del mas Planàs va ser durant un temps, desconeixem quant, la seu de<i> l'Acadèmia Provincial de Mandos del Guinardó,</i> segons es pot comprovar pel petit article publicat en La Vanguardia del 22 de març de 1944, és a dir, que sense aquest diari podríem dir que desconeixeríem pràcticament les diferents activitats que des de aquesta organització es van dur a terme al Guinardó.</span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">Els </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">propietaris legals de la finca</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> és a dir, </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> e</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">ls fills que </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">encara vivien </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">de Claudi Planàs,</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"> els va costar bastant que els fos retornada i reconeguda la propietat de la finca, ja que </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">això no va passar fins 1978</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">, donant-se a més la circumstància que poc desprès tot el recinte va ser expropiat per l’Ajuntament </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">en 1982</span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;">.</span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Font de consulta : La Vanguardia.</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-52244595570429881402022-03-28T21:12:00.001+02:002022-04-04T18:01:34.200+02:00TESTIMONI DE LA LLEVA NOMENADA DEL BIBERÓ.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5JMsFIBwKaia_N5nSisnuzJpbJEFp8P3-lYq2tiP13fFT81HqCs0hYPYSEx9D9q2w4UQckuLkJEgp50psujldnCWXfQ15RmO6gFwzlfuJ2C8LPy5fHimPujO5MVa7In4Splk2dMvj5lcXZPCjw0oxnsz7LX3cVhl2xdE0_1siBbYxBshN6iN3yw4/s788/la%20guerra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="678" data-original-width="788" height="275" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjX5JMsFIBwKaia_N5nSisnuzJpbJEFp8P3-lYq2tiP13fFT81HqCs0hYPYSEx9D9q2w4UQckuLkJEgp50psujldnCWXfQ15RmO6gFwzlfuJ2C8LPy5fHimPujO5MVa7In4Splk2dMvj5lcXZPCjw0oxnsz7LX3cVhl2xdE0_1siBbYxBshN6iN3yw4/s320/la%20guerra.jpg" width="320" /></span></a></div><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El nom <i>Quinta del biberon</i> s'atribueix a la dirigent anarquista Federica Montseny, que fou Ministra de Sanidad del Gobierno de la República, durant un curt període durant la Guerra Civil, quan va conèixer el decret de mobilització de les lleves del 40 i 41, davant l'extrema joventut dels efectius, els quals tenien entre 17 i 19 anys. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En principi els van dir que només farien tasques auxiliars, però al final es van veure involucrats de ple en la guerra i alguns, a més, duent a terme tasques de comandament.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3rr47X7Gmn5wAbykmZbBUUgcyPoP-_xsVqsdEzagQbe3YITRTXJxv3TZF7ncYLb9kcvdJeHDx6LtBz15ozusmfetWIC9oEEAV2ONsBKTDgSj-jb4GbFMS3TIE6GqdTH-LLVK2NfX85y3q_9mJkzHOS2hOi14oB8KADHA3RoES6OhXJb6pLBLuPsU_/s644/biberon_785160209%20(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="644" height="224" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3rr47X7Gmn5wAbykmZbBUUgcyPoP-_xsVqsdEzagQbe3YITRTXJxv3TZF7ncYLb9kcvdJeHDx6LtBz15ozusmfetWIC9oEEAV2ONsBKTDgSj-jb4GbFMS3TIE6GqdTH-LLVK2NfX85y3q_9mJkzHOS2hOi14oB8KADHA3RoES6OhXJb6pLBLuPsU_/w400-h224/biberon_785160209%20(1).jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Combatents de la Lleva del biberó. Autor desconegut.</td></tr></tbody></table><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Als
nois de la lleva del biberó els posaren un fusell a les mans, arma
que feia més embalum que ells mateixos; molts encara no havien fet
els 17 anys, les van passar magres i foren molts els que deixaren la
pell, quedaren malalts i/o mal ferit , allò va ser un
infanticidi innecessari, la guerra ja estava perduda, va ser un
dispendi de vides joves per mirar d’entretenir l’enemic, mentre
els que manaven fugien a França i/o d'altres països..</span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">Josep
Paül de la Riva, era un noi de Barcelona que va anar a la Guerra de
voluntari, al 18 anys l’havien nomenat comandant, segurament per manca d’homes en condicions de comandar que hi havia en la Batalla de l’Ebre, La lluita en duia a terme en la Serra de Pàndols i escrivia un diari sobre el que passava
al seu voltant mentre lluitaven . En algunes de les seves planes nomenava a un
noi del barri de Sant Genís dels Agudells de la família Pluvinet.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Y603Ec4u16qqU6NtBa7h2mAtDdtbI3YsCm0tLG4e5ITvt0Zao1TX9RW-DuVMnTnEQznnqwMi_TuqO59MBGhq7MakPwmC0Co0sPr_xENV4cKNsemo_mHdAu1brt12E4CR0--MivpJPxxaNA5deYcL8DGgvnBmqWuWuJAJFv_8oO446CJS4zEfJydI/s1600/josep%20Pa%C3%BCl%20de%20la%20Riva.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8Y603Ec4u16qqU6NtBa7h2mAtDdtbI3YsCm0tLG4e5ITvt0Zao1TX9RW-DuVMnTnEQznnqwMi_TuqO59MBGhq7MakPwmC0Co0sPr_xENV4cKNsemo_mHdAu1brt12E4CR0--MivpJPxxaNA5deYcL8DGgvnBmqWuWuJAJFv_8oO446CJS4zEfJydI/s320/josep%20Pa%C3%BCl%20de%20la%20Riva.jpeg" width="180" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Josep Paúl de la Riva.<br /> foto de la família.</span></td></tr></tbody></table><br /></span></p>
<p align="justify" class="western"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;"><b>«</b></span></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><span style="font-weight: normal;">Entre
els incorporats, hi havia un homenàs alt i fort que vestia una
jaqueta de pell. Era cultivador de plantes i flors, en una vella
masia arraconada de la ciutat, dessota San Genis dels Agudells. Es
deia Pluvinet Era seriós i reservat i no venia, com els </span></i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><span style="font-weight: normal;">altres</span></i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><span style="font-weight: normal;">,
directament des de rereguarda i sense gens d'instrucció. Ja era
veterà foguejat, procedent d'una unitat destrossada, de la qual els
soldats restants, havien estat repartits. Quan hi havia calma,
passava les hores escrivint a la mare i a la novia. Crec que no tenia
pare.»</span></i></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i>Aquest
conjunt d'homes, la major part dels quals, no tenia instrucció
militar de cap classe, ens va ésser entregada pel Valenciano i se'n
va fer càrrec en Gonzàlez, tinent de metralladores, junt amb un
carregament de caixes de fusells xecs, bombes de mà, municions i
cartutxeres. En Valtierra i jo els hauríem d'ensenyar a manejar les
armes i ja eren quarts de sis de la tarda!</i></span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i>«...La
primera fila ens vam anar retirant. Pujàvem ja cap a la nostra
trinxera quan vaig sentir la veu d'en Coca:</i></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #222222; font-family: inherit;">—<span style="font-size: small;"><i><span lang="ca-ES">¡A
mi, a mi, me han herido! ¡socorro!</span></i></span></span></p>
<p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i>N'hi
havia tants de ferits i el moviment general, que no era possible
frenar el retrocés.</i></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">«</span></span><span lang="ca-ES"><i>Quan
menys ho esperava, mentre pujava enmig dels xiulets de les bales, una
massa pesant, talment com si fos un sac, va fer una volta i va caure
a terra, sense cap gest per protegir-se i amb un só esfereïdor. Com
un farcell llençat d'un camió en marxa. Era un home. Gairebé de
cap per vall, va anar a petar, insensible, amb les pedres. Vaig tocar
al caigut. Portava una jaqueta de pell. El vaig aconseguir girar cara
amunt i resseguint-li el pit, la mà se'm va mullar de la sang
calenta i viscosa. Segur que és en Pluvinet —vaig pensar—. Només
ell portava una jaqueta com aquella. Amb la mà vaig tocar la seva
cara. Hi vaig trobar, penjant, una massa freda i llefiscosa. Era un
ull que probablement li havia saltat amb el cop de la caiguda.
Forfollant a les butxaques, vaig extreure'n la documentació. S'havia
d'enviar a la família, sempre que fos possible. A l'altra butxaca hi
tenia un rosegó de pa que, instintivament, em vaig posar a la boca.
Sempre patíem gana i res, per fort que fos, ens la podia calmar. El
pa estava humitejat i tenia un sabor dolcenc. Vaig empassar-me'l i
després vaig pensar que segurament estava xopat amb la sang del meu
company, però l'estomac, febril i a prova de tot, no el va
rebutjar.».</i></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquesta és una petita mostra del que narra en el seu diari de guerra, la seva filla Lupe Paúl, l'està revisant per mirar de publicar-lo. És u</span></span></span><span style="color: #222222; font-family: inherit; text-align: left;">n
dels molts testimonis esfereïdors del que passa diàriament en un
camp de batalla de qualsevol guerra.</span></p><p align="justify" class="western" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #222222; font-family: inherit; text-align: left;"><br /></span></p><p align="justify" class="western" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4daTOCz8Uj_Uy8psWlQWBELV7Fz07HPeUPrxAVU6MOjjizlqjVd45cCHlH3X66Tej-7dFI3rC13CxmGWt56FyoRQglOkbmnaD1GyRV4Ih49Xmq3DQn5s6CRN-EuvLD9CC7dosJUR0rec9FipevlnMUZqOUewiy6EPi__uYU1nQXeHY_gl3Nu55YL/s430/inscripci%C3%B3%20militar.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="430" height="274" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEho4daTOCz8Uj_Uy8psWlQWBELV7Fz07HPeUPrxAVU6MOjjizlqjVd45cCHlH3X66Tej-7dFI3rC13CxmGWt56FyoRQglOkbmnaD1GyRV4Ih49Xmq3DQn5s6CRN-EuvLD9CC7dosJUR0rec9FipevlnMUZqOUewiy6EPi__uYU1nQXeHY_gl3Nu55YL/w400-h274/inscripci%C3%B3%20militar.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="color: #222222; font-family: inherit; text-align: left;"><br /></span><p></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" lang="ca-ES" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; widows: 2;"><span style="color: #222222;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p class="western" lang="ca-ES" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #222222; font-style: normal;"><span style="font-size: small;">(1) </span></span><b style="color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">Juan Negrín López</b><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">(</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Las_Palmas_de_Gran_Canaria" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Las Palmas de Gran Canaria">Las Palmas de Gran Canaria</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">,</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/3_de_febrer" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="3 de febrer">3 de febrer</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">de</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1892" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="1892">1892</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">-</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Par%C3%ADs" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="París">París</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">,</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/12_de_novembre" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="12 de novembre">12 de novembre</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">de</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1956" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="1956">1956</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">) fou un</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Medicina" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Medicina">metge</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fisiologia" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Fisiologia">fisiòleg</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">i</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtic" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Polític">polític</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">canari i</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_presidents_d%27Espanya" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Llista de presidents d'Espanya">president de govern</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">de la</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a class="mw-redirect" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_rep%C3%BAblica_espanyola" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="Segona república espanyola">Segona República</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">(</span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1937" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="1937">1937</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;">-</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-style: normal; text-align: left;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1945" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: none; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; color: #0645ad; font-style: normal; text-align: left; text-decoration-line: none;" title="1945">1945</a><span style="background-color: white; color: #202122; text-align: left;">), ja a l'exili. Va ser P<i>residente del Gobierno de la República</i> entre 1937 i 1939.</span></span></p><p style="background-color: white; color: #202122; margin: 0.5em 0px; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El cas de Negrín és atípic en la política espanyola. S'hi va incorporar tardanament després de llaurar-se una carrera d'investigador com a metge i professor de fisiologia, i dirigir una clínica privada a Madrid. Es va afiliar al PSO en 1939, abandonant les seves activitats investigadores. A més, parlava diversos idiomes, cosa inhabitual a la classe política espanyola. (fonts Viquipèdia)</span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-45987283977402181462021-11-28T18:42:00.003+01:002021-12-08T13:23:20.860+01:00CASINO FAMILIAR HORTENC<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Horta havia estat un poble i com tot poble tenia el seu casino que en aquet cas es deia «CASINO FAMILIAR HORTENC», segurament aquest nom ara no digui res a la població del barri de Barcelona que és avui dia Horta, però si us parlo del Foment oi que ja és una altra cosa?, anem doncs per pans.</span></div><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El Casino Familiar
Hortenc estava situat al carrer Santes Creus, al costat de l’edifici
de l’Ajuntament d’Horta, possiblement molts de vosaltres haureu
vist la foto de l'avui plaça de les Santes Creus, aleshores de la «Constitució» ja que així es va anomenar
durant uns anys, plena de gent sobretot homes amb barret, la foto és
de 1923 i es va fer durant la Festa de la Bandera.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgJjep26Q7pJI8_AR0gk8HmQME7iDheNISQSKNxxLd88mfgQcC_O7z_2cZy8ClnNAO148oUXDID2Tvmds0mNO5rZeqZ4bmIL0AdJDEsmgsb8teRtj5gvMgR_YldlMIs_xi8EVFeBnTaJQZhR_Y2mI8lqgjRHpd4ZhNO8vgrBS5QzOLae7QTtisYQIXe=s822" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="508" data-original-width="822" height="248" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgJjep26Q7pJI8_AR0gk8HmQME7iDheNISQSKNxxLd88mfgQcC_O7z_2cZy8ClnNAO148oUXDID2Tvmds0mNO5rZeqZ4bmIL0AdJDEsmgsb8teRtj5gvMgR_YldlMIs_xi8EVFeBnTaJQZhR_Y2mI8lqgjRHpd4ZhNO8vgrBS5QzOLae7QTtisYQIXe=w400-h248" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Plaça de la Constitució 1923, Homenatge a la Bandera, Foto Brangulí</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Com podeu observar
al costat del que era l’Ajuntament es veu un edifici de dues
plantes amb una bandera que cobreix els balcons del primer pis i a
dalt al terrat l’asta amb la senyera voleiant al vent, aquest era la seu del Casino Familiar d'Horta, un tros
d’història que ja ha desaparegut.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Peròs seguim amb la
història del Casino Familiar Hortenc, que es va néixer l’últim
terç del segle XIX concretament en 1887 es va instal.lar en aquest edifici fins a primers del segle XX, ja que poc desprès l'edifici es convertí fins l’any 1936 en la seu del «CENTRE
CATALÀ» i fou el local de la «Lliga Regionalista» partit polític
que havia estat dirigit entre d’altres per l’Enric Prat de la
Riba (1) que fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya
(2), des de 1914 fins la seva mort en 1917. Desprès el cap visible
d’aquest partir fou Francesc Cambó, mort a l’Argentina en 1947.
(3).</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El Local ja era molt
obsolet els últims anys de la seva existència, la qual cosa
obligava a aixecar un envelat perquè els seus socis i simpatitzants
celebressin la Festa Major.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">S'ha de reconèixer
però que l’edifici i els seus locals havien fet un bon servei a
Horta. Estava situat dins al rovell de l’ou, ben bé al costat
paret per paret amb la plaça del Comú o de la Constitució, com
encara consta en una placa, que hi ha a la façana de l’antic
Ajuntament, miraculosament salvada, no sabem si per ignorància dels
que van guanyar la Guerra Civil, però allà hi continua.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En la foto de
Brangulí prestigiós fotoperiodista de l’època, es pot comprovar
el poder de convocatòria que tenia aquell partit aleshores al barri
d’Horta, motiu que el va portar a guanyar les eleccions municipals
de 1934 a Horta per aquest motiu i perquè alguns partits d’esquerra
van demanar que els seus partidaris s’abstinguessin d’anar a
votar.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Les dues fotos que
segueixen mostra l’enderrocament del local, que disposava d’una
petita sala d’espectacles, amb un petit primer pis que, no sabem
el motiu però, l’anomenaven la camaril·la», i que és molt
similar en quan a dimension al que té l’Ateneu en el seu local del
carrer Pere Pau.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgD44Tj9ZTTBUqbApQPX-oaLx8ESMvY06YQE25vDNFCmbr9p7LKxN2wFpeG9TylxizCuDI8BOFcdHslk6s6C3L9qzbRNyWtlggj-JpNbv0js0yI6Vb6Xl0nOi-c8gi2vaRW4SZ3ypXLMqNooXCeMVF0i63NrpeV3jgUpvpsbZD9Gekr-0CQoZJ1BnAG=s953" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="953" data-original-width="518" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgD44Tj9ZTTBUqbApQPX-oaLx8ESMvY06YQE25vDNFCmbr9p7LKxN2wFpeG9TylxizCuDI8BOFcdHslk6s6C3L9qzbRNyWtlggj-JpNbv0js0yI6Vb6Xl0nOi-c8gi2vaRW4SZ3ypXLMqNooXCeMVF0i63NrpeV3jgUpvpsbZD9Gekr-0CQoZJ1BnAG=s320" width="174" /></a></div><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="733" data-original-width="1020" height="230" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjwotwWk-wr0kuTkxinZ6itr1H5GXlFNPsjvIuLGvpkWogudo8qa2qgNhcR6H_5TxoxMS8CweHh_HYzxUpKhH8JewlyTjl8j3bVLjVie9weNEpFTYxvtPOGK4z4JpBokQ2lIItsw8c12lXxQ3FTLabblnVAQfNJR7sdi5kS2l37YG4Fjf_ClwrJ_4Zq=s320" width="320" /></div><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Tornarem a principis del segle XX, quan uns quants socis afiliats a la lliga
Regionalista varen pressionar per tal que el Casino es convertís en
un Centre de la Lliga, amb l’oposició de la majoria que no volien
que la seva associació fos la seu d’un partit polític, Desprès
de considerables enrenous entre els socis amb opinions i posicions obertament diferenciades , finalment l’edifici del carrer Santes Creus, que estava al nom de
la Lliga va guanyar i quedà com a seu de la Lliga, com ja hem indicat més amunt.</span></p>
<p style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">D’allà l’Entitat passarà sota el nom de Casino la Verbena a can Forga de la plaça Eivissa, i desprès es traslladà al <i>Cine Unión</i> sota el nom de <i>Casino Unión.</i></p>
<p style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Finalment
alguns seguidors de la Lliga continuadors de l’esperit del Centre Catalanista, varen fundar 11
de juny de 1917 una nova entitat sota el nom Foment Hortenc , van
comprar la finca de carrer Alt de Mariner 15 per tal d’aixecar la
seu de la nova entitat, però aquesta ja és una altra història.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjd9_0VZjsj6fCPuqr7DuZs1Ee4dKaI0JjX7a70zIkEYQ49C2Df69i-4WWCjy-JLk-1SP3r9KFzxdb25MfTIfKtzUauF_WfRWO7O2L7VD_sS1MtM1JLRDVxRRXQpu21h3g2pvVZPtyoNK7yCT6FxeYDIcjCixXltlojhIwKlvRd00L2qqKzziVu_WEh=s1532" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1532" data-original-width="810" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjd9_0VZjsj6fCPuqr7DuZs1Ee4dKaI0JjX7a70zIkEYQ49C2Df69i-4WWCjy-JLk-1SP3r9KFzxdb25MfTIfKtzUauF_WfRWO7O2L7VD_sS1MtM1JLRDVxRRXQpu21h3g2pvVZPtyoNK7yCT6FxeYDIcjCixXltlojhIwKlvRd00L2qqKzziVu_WEh=w211-h400" width="211" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(1) <span style="font-variant: normal;"><span style="color: #4d5156;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Enric
Prat de la Riba i S</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #4d5156;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a</span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #4d5156;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">rrà,
advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de
Catalunya i un dels principals artífexs del ressorgiment del
sentiment nacional català del segle xix. Va participar en la
redacció i aprovació de les Bases de Manresa. </span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #4d5156;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Viquipèdia</span></span></span></span></span></span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(2) </span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">La
Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">1914
</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">i
</span></span></span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/1923" style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration-line: none;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">1923</span></span></span></span></a><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">/</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">1925
</span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">que
agrupà les quatr</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">e
diputacions catalanes </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">catalanes
</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">de
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">.
Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les
seves competències no anaven més enllà de les diputacions
provincials, va adquirir una gran importància política:
representava el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de
la personalitat i de la unitat territorial de </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Catalunya
</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">des
del </span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">1714.</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #0645ad;">
</span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">(Viquipèdia)</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">3)
Francesc Cambó i Batlle, </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #4d5156;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Francesc
Cambó i Batlle fou un empresari i polític català conservador,
fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el
catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en
diversos governs espanyols.</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
Viquipèdia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></span></span></span></span></span></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><b>Fonts d'informació:</b><span style="font-weight: normal;"> Hortavui nº 55 juliol 1990. El que ha estat i és Horta de Desideri Díez i Quijano.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-23878377875622949432021-09-19T21:44:00.003+02:002021-10-02T21:06:45.723+02:00Junta Tutelar de Menors a Horta<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><p lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87aLhbiBX89lb-UKC5HsuO-bTlCm5z58lwK3vvynkJRmnZC0SXSlOhzpPdWiDX8sFT_yTJD6ID7pbq9uu189nR3P1-5wqbRQlc1jzr7d1rjzZON9xP5WKYohZ8V-PxRDZTdavFof5IXU/s2048/Foto+10+cal+giol+nevat+1912.JPG" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="1513" data-original-width="2048" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg87aLhbiBX89lb-UKC5HsuO-bTlCm5z58lwK3vvynkJRmnZC0SXSlOhzpPdWiDX8sFT_yTJD6ID7pbq9uu189nR3P1-5wqbRQlc1jzr7d1rjzZON9xP5WKYohZ8V-PxRDZTdavFof5IXU/w320-h237/Foto+10+cal+giol+nevat+1912.JPG" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Casa Giol 371 Pg. de Maragall</span></span></td></tr></tbody></table>
<div style="text-align: justify;"><p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 24px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">La Casa Giol la projectà Guillem Busquets Vautravens en forma de dues cases mitgeres amb sortides independents (avui dia amb el 371 del passeig de Maragall i 2 del passeig de la Font d’en Fargues), d’estil modernista, fou construïda en 1912, la llicència d’obres s’havia demanat en setembre de 1910. Acabada de construir, s´hi va traslladar la família Giol, </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">en la que donava al </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">passeig</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">d</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">e la Font d’en </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">F</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">argues.</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">.</span></span></p><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div></div><p align="justify" lang="es-ES" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">L’arquitecte
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Guillem Busquets era el mateix que va
parcel·lar i dissenyar la urbanització de les terres de la senyora
Montserrat de Casanovas, </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">qui
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">personalment revisava els plànols de
les primeres cases que </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">s’hi van
</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">construir la fi d’assegurar-se que
s’ajustaven al que ella havia disposat pel nou barri.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">En
una part d’aquestes terres, es van bastir posteriorment, les cases
de la Cooperativa de Periodistes, alguna de les quals han estat declarades patrimoni protegit . També es demana la mateixa protecció per a la resta </span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"> d’edificis de la Cooperativa, que malgrat tots els entrebancs soferts al llarg dels anys, per sort han sobreviscut.</span></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12pt; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcp5hweOcv0q3wozauxPkLnxXmqarfDUPzi4v20lAnhHfyqLLYAW4xbqoA3CY-0NiwXo9J7q9hkUF7Tn3qY8uElRlsHdWeiVXcXS0sAk1l3ADjaHBlJk7aLLovi8jJBZelpnZWcbRTlM4/s2048/Foto+1+joan+Giol%252C+1900+pintor+josep+nogu%25C3%25A9+mass%25C3%25B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1539" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcp5hweOcv0q3wozauxPkLnxXmqarfDUPzi4v20lAnhHfyqLLYAW4xbqoA3CY-0NiwXo9J7q9hkUF7Tn3qY8uElRlsHdWeiVXcXS0sAk1l3ADjaHBlJk7aLLovi8jJBZelpnZWcbRTlM4/s320/Foto+1+joan+Giol%252C+1900+pintor+josep+nogu%25C3%25A9+mass%25C3%25B3.jpg" width="240" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Joan Giol en un retrat del pintor Josep Nogue. <br />Fons familiar.</span></td></tr></tbody></table><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">Jo</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">an
Giol Huguet també va comprar la parcel·la que correspon al núm</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">ero</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;">
373 del mateix passeig de Maragall, </span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">on es va construir una
torre aïllada amb un gran jardí, construïda en 1918 per
l’arquitecte Bienvenido Caballol Moran, que durant alguns anys va
ser residencia de familiars del propietari i després llogada a
d’altres persones.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-size: 12pt; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: left; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-decoration-thickness: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;"></span>
</span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7In1BaaZMxkTJP6acCB35pkUc3iB9cfHdzji5pFVHvo-iekqFO5QFQl6QgkbcyErUMgnw7PsKAtipYL_supxm4EaDVleEEKXnZrSJwP9r7FxhZN2JZWwK7i__1Lv4ZleXrCLIVlMGK_E/s650/Foto+11+bis%252C+casa+tutelar+menor+pg.+maragall+1927.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="650" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7In1BaaZMxkTJP6acCB35pkUc3iB9cfHdzji5pFVHvo-iekqFO5QFQl6QgkbcyErUMgnw7PsKAtipYL_supxm4EaDVleEEKXnZrSJwP9r7FxhZN2JZWwK7i__1Lv4ZleXrCLIVlMGK_E/w320-h216/Foto+11+bis%252C+casa+tutelar+menor+pg.+maragall+1927.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">Edifici del Pg. de Maragall 37</span>3</span></td></tr></tbody></table>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">Quan
el 1914 va entrar en funcionament el Grup Benèfic de la Junta de
Protecció a la Infància, </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">Lluís
Maria </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">Folch
</span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">i
Torres </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">va
ser nomenat director. </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">Aquesta
entitat disposava de diferents residències </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">on
duia a terme una gran diversitat de serveis per afavorir una millor
vida a a nens procedent de famílies modestes o simplement que no
tenien família., entre elle algunes situades a la barriada d'Horta, como podrem comprovar .</span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">La
</span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #0645ad;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">s</span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">eu
principal v</span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #0645ad;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">a
</span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">ser
dissenyada pe</span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">r Enric Sagnier </span></span></span></span></span></span><span style="color: navy; font-family: inherit; text-align: left;"><span lang="zxx"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"> </span></span></span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;">(guardonat
amb el premi del 1917 al millor edifici urbà de la ciutat) i
construït (1913–1916) en uns terrenys cedits per l’Ajuntament,
al carrer de Wad Ras, va acabar omplint tota l’illa. Al Grup
Benèfic hi vivien els nens del carrer, que demanaven caritat, la
majoria calçaven espardenyes velles o foradades i anaven mal
vestits. Els anomenats “trinxeraires” El 28 de desembre de 1915
es va inaugurar oficialment.</span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;">En
</span></span><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;">Bonav</span></span><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;">entura
Gassol *, sobre els anys 20 es va establir a Barcelona i va ingressar a
la Protecció de Menors, on va cooperar activament en la tasca iniciada per Lluis Mª Folch i Torres que
va estar al </span></span><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">capdavant
de la Junta de Protecció de la Infància (o de Menors, segons
altres).</span></span></span></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: black;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);"><br /></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; text-align: left;"><span lang="ca-ES"></span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12pt; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiREPooEuqSL3k7lpTObKuvmq1oqPQLomFJNtN3qOTr5CfkGYwUMiKo47Ek-AlUhl3wNM_MEfqhZiMYnIrq6QA4kHiapi63Pm6kOLmW02MCkac_qmdm6dFnx7JpwUQZRYGTsKcg1yNLo2U/s588/cases+tutelar+menor+pg.+maragall+1930.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="399" data-original-width="588" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiREPooEuqSL3k7lpTObKuvmq1oqPQLomFJNtN3qOTr5CfkGYwUMiKo47Ek-AlUhl3wNM_MEfqhZiMYnIrq6QA4kHiapi63Pm6kOLmW02MCkac_qmdm6dFnx7JpwUQZRYGTsKcg1yNLo2U/s320/cases+tutelar+menor+pg.+maragall+1930.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Casa Giol Pg. Maragall, 371, per la part del darrera <br />on tenia entrada també al edifici del nº 373.<br /> Fons Carme Martín. Autor desconegut.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><span style="color: black; text-align: left;"><span lang="ca-ES"><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="font-size: 12pt; margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGlUkS6oxVgfn7Lhu_jDGS2CAo7CO8JK2SubEXUzAL0i7wkSCyVgfwHJyoVptio9LCYmkQjXm-qX9z-SfqgPpQ5KiR2Xgl_dYjGE3ioiXZZ8ywQQPSAoPhu4XKsJhG5A8f8lHiR9c4xA/s430/pg%252C+Maragall+i+can+giol.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="265" data-original-width="430" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPGlUkS6oxVgfn7Lhu_jDGS2CAo7CO8JK2SubEXUzAL0i7wkSCyVgfwHJyoVptio9LCYmkQjXm-qX9z-SfqgPpQ5KiR2Xgl_dYjGE3ioiXZZ8ywQQPSAoPhu4XKsJhG5A8f8lHiR9c4xA/s320/pg%252C+Maragall+i+can+giol.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Les dues cases en una mateixo foto vistes des del Pg. de Maragall.<br /> Autor desconegut, postal d'època. </span></td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: 12pt;">En
la dècada dels vint aquesta Institució va ocupar els edificis dels
Pa</span></span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">s</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">seig
de Maragall núm</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">eros</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
371-373, en fotografies de 1927 i 1929, tant aquest edifici com el de la
casa del núm. 371 del Passeig de Maragall (pr</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">ò</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">piament
casa Giol), van ser la seu de</span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">ls</span></span><span lang="ca-ES" style="font-size: 12pt; text-align: left;">
serveis de tutelatge de menors</span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">
dirigida per Lluís Maria Folch i Torres </span></span><span style="color: black; font-size: 12pt; text-align: left;"><span lang="ca-ES">a
Horta.</span></span></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrSTFOBZFasgzB5r6LF9PxnQEh_DLVapH9CBBGF42c62B_KDyreOF8gooL400-PDkQg-QhQAJbvbO465jKm2D2E0HkIncdSksTIOPcUR5wp-p_0scDYw9a5TdPNeTfuaFTf11qhbqQoRE/s628/pg.+maragall+tutelar+de+menors+1930.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="628" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrSTFOBZFasgzB5r6LF9PxnQEh_DLVapH9CBBGF42c62B_KDyreOF8gooL400-PDkQg-QhQAJbvbO465jKm2D2E0HkIncdSksTIOPcUR5wp-p_0scDYw9a5TdPNeTfuaFTf11qhbqQoRE/s320/pg.+maragall+tutelar+de+menors+1930.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Noies en un taller de costura de l'edifici del núms. 373.<br />Fons Carme Martín, autor desconegut.</span></td></tr></tbody></table>
<p align="justify" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Lluís
María Folch i Torres (de avis i besavis hortencs), fou periodista,
crític d’art, professor i pedago</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">g</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">
i destacà en la seva tasca d’orientació i rehabilitació de
menors delinqüents en el context de la Junta de protecció de la
Infància.</span></span></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><br /></span></span></span></p><p align="justify" style="line-height: 150%;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD49YlvBZCqW-5h2IKwiIzYbQ5r2HWYxtU-hI6xwttTsYqx3noP5V11cQsnhURj3t8PebO_NpSCjLfMBon4P5y-hBSwOIy949OW7qCIr6nP_4kAhe2oL4cfgjCbim1_20tL9j8YhM7ciQ/s535/Fam%25C3%25ADlia+Brossa+-+Horta+Folch+i+Torres++2.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="535" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD49YlvBZCqW-5h2IKwiIzYbQ5r2HWYxtU-hI6xwttTsYqx3noP5V11cQsnhURj3t8PebO_NpSCjLfMBon4P5y-hBSwOIy949OW7qCIr6nP_4kAhe2oL4cfgjCbim1_20tL9j8YhM7ciQ/s320/Fam%25C3%25ADlia+Brossa+-+Horta+Folch+i+Torres++2.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Branca de la família Brossa d'Horta, avantpassats de<br />Lluís Maria Folch i Torres. Part del seu arbre familiar.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><br /><span style="color: #202122;"><br /></span></span></span><p></p><p align="justify" style="line-height: 150%;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdLD7LU6r5G6Rd0IkElsomebJUXPrApuuj_TOcxs3Z0K35-2FgOAOoaqQmKZraqsNIMcv9P3ykUQW0tlObqpdU_hDSPioHJ3KKzSHEtI_ehNXF_u5-2j1U28IsMdxceKT0dwgxzA2Vo7o/s314/Llu%25C3%25ADs+M.+Folch+i+torres.png" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="215" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdLD7LU6r5G6Rd0IkElsomebJUXPrApuuj_TOcxs3Z0K35-2FgOAOoaqQmKZraqsNIMcv9P3ykUQW0tlObqpdU_hDSPioHJ3KKzSHEtI_ehNXF_u5-2j1U28IsMdxceKT0dwgxzA2Vo7o/w137-h200/Llu%25C3%25ADs+M.+Folch+i+torres.png" width="137" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Lluís Maria Folch i Torres. <br />Foto de la Fundació Folch i Torres</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"><span style="background: rgb(255, 255, 255);">El
1928 és l’any de la fundació de la casa de Família de Sant Benet
per a nois, de l’organització de l’Escola Agrícola de
Bellaplana per a noies,</span></span></span></span><span style="font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #202122;"><span style="font-size: 12pt;"><i><span style="background: rgb(255, 255, 255);">
de la inauguració del servei de dides per a mares tuberculoses i de
la Casa del Bon Repòs, que era un conjunt de petits edificis de la
barriada d’Horta per a noies que patien malalties contagioses o que
eren convalescents de llargues </span></i></span></span></span><span style="font-size: 12pt; text-align: left;">malalties.</span></span><p></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2CjdfwEsc9X-WhbBjdh2MMoQajsKkZzf8_joIsPtVCe32Wq-RxHTy1Uavj6sDlGuF7LbILC3syVurWKExVtvTKEpFkuVlVzsZxhJe5tz-bYdF3_EUYAuLh_O1d9gSXO2mDoo7H_Afr3w/s419/empara+maernal+inauguracio+1932.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="294" data-original-width="419" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2CjdfwEsc9X-WhbBjdh2MMoQajsKkZzf8_joIsPtVCe32Wq-RxHTy1Uavj6sDlGuF7LbILC3syVurWKExVtvTKEpFkuVlVzsZxhJe5tz-bYdF3_EUYAuLh_O1d9gSXO2mDoo7H_Afr3w/s320/empara+maernal+inauguracio+1932.jpg" width="320" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Casa del Bon Repós i el seu servei de dides<br />per a nens necessitats.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">Acabada la Guerra
Civil les cases 371-373, van tornar a llogar-se com habitatges.</span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">A finals dels
seixanta l’edifici del núm. 373 també va ser seu de l’escola
Heura i posteriorment de l’escola Arrel.</span></p>
<p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">En quan a la casa núm 371 del mateix Passeig de Maragall, va
transformar-se en la seu de la revista</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieJjf5WpFVJC7r9AcHT06VX6ESjMoMihVY5JrFXw8d6pQPKjiHjXpAAnTY1pedZ6gG4OPYAQxGABuiWTdSFoJCJaNebMBpUFWR7U5VWPWETcPSnDmpdN6G0DEn6gv-8vj-_WTL_Myg2e8/s601/integral+anys+70.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="601" data-original-width="453" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieJjf5WpFVJC7r9AcHT06VX6ESjMoMihVY5JrFXw8d6pQPKjiHjXpAAnTY1pedZ6gG4OPYAQxGABuiWTdSFoJCJaNebMBpUFWR7U5VWPWETcPSnDmpdN6G0DEn6gv-8vj-_WTL_Myg2e8/w151-h200/integral+anys+70.png" width="151" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /> Integral, de la que en
Santi Giol en va ser el primer director. Aquesta revista tractava
temes de medi ambient, ecologia i alimentació i ja en el 1978
informava sobre l´efecte hivernacle, la destrucció de la capa
d’ozó, el diòxid de carboni i la pluja acida com també
promocionava l´agricultura ecològica. </span><p></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">Finalment es convertí en
llar d’avis i actualment està en projecte la seva rehabilitació
de tot l’edifici.</span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">* Bonaventura Gassol Rovira. </span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">més conegut com a </span><b style="background-color: white; color: #202122; font-family: sans-serif; font-size: 14px;">Ventura Gassol</b><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">, la néixer en La Selva del Camp, en 1893 i morí en 1980.</span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> fou un destacat </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Poeta" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Poeta">poeta</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> i </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtic" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Polític">polític</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Catalunya">català</a><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">.</span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><b>Fonts informatives</b> : Santi Giol, Fundació Folch i Torres https://fundaciofolchitorres.org/; Wiquipedia.</span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">*<span style="font-family: inherit;">Bonaventura Gassol Rovira. </span></span><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">Bonaventura Gassol i Rovira</span><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">, més conegut com a </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">Ventura Gassol, va néixer en la Selva del Camp el 1893 i morí a Tarragona el 1980, </span><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> fou un destacat </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Poeta" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Poeta">poeta</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> i </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADtic" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Polític">polític</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalunya" style="background: none rgb(255, 255, 255); color: #0645ad; font-size: 14px; text-decoration-line: none;" title="Catalunya">català</a><span style="background-color: white; color: #202122; font-size: 14px;">.</span></span></p><p style="line-height: 150%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-22150137412856908532021-07-25T13:58:00.007+02:002021-09-13T18:39:54.634+02:00El paisatge rural d'Antonia Valls (terreny de bugaderes)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> </span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFpg-77qzLdIBaxnfw-hHnfvdgO5fF5ZbX6RhlIlfC5_eEh0QCPEuI6RIxvZMLxiQlkUxLX29TVxgxSHLNgQ2-VytLFzxj8XCoU5HnL-01whCBcl4FYtQ8uTmpPZyWeDeMoBK8I7CaVnc/s1515/IMG_20210725_125339_resized_20210725_125424150.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1515" data-original-width="1300" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFpg-77qzLdIBaxnfw-hHnfvdgO5fF5ZbX6RhlIlfC5_eEh0QCPEuI6RIxvZMLxiQlkUxLX29TVxgxSHLNgQ2-VytLFzxj8XCoU5HnL-01whCBcl4FYtQ8uTmpPZyWeDeMoBK8I7CaVnc/w344-h400/IMG_20210725_125339_resized_20210725_125424150.jpg" width="344" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa del llibre Atles de l'Aigua - obra d'EL POU</td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Jo
vaig néixer i viure allà on s’juntaven els dos torrents, el del
Carmel que baixava per el carrer Llobregós, i el de can Carbassa,
que venia des de més el passatge de les gavarres .. seguint per sota
al pont de Marquès de Foronda i seguint el mateix traçat que
existeix avui en dia, quan arribava al Torrent del Carmel, avui dia
Llobregos, s’ajuntaven per continuar, avall per la zona més
plana fins a Cartellà/Petrarca.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Per
confirmar els noms de per a on passava el torrent del Carmel, que
baixava per Llobregós des de el carrer Ciències, fins a passatge
Marí, he vist en el planell que els noms no coincideixen amb el que
jo us dic. No entenc el perquè els han canviat.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Quan
arribaves a Llobregos/passatge Marí, el carrer ampla s'acabava i
continuava a vall un carreró sense asfaltar que a ma esquerra
quedaven les cases i horts conegudes com de Calantxo (no se com
s'escriu) i a ma dreta quedava la part de darrera del col·legi
Torres que hi havia a Marquès de Foronda, després sense deixa la ma
dreta hi havia la part de darrera de sis casetes adossades, que ja no
existeixen. Aquestes casetes, son les que feien xamfrà amb els 2
torrents: Torrent d’en Carbassa i Torrent del Carmel.</span></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEpo4uYKWQyrhZpvqzL6T-vFB1mtrZGZSao8s_ROwv4fi0K89o-aZjRxAMogqiV4-2yC_d5nWJU429jWhipSroHT17DaEZ5X_8-SmA-1igBJ6viHug3mb_mal7-sGBARe-2tXLo4PKf8/s1520/mapa+on+vivia.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="825" data-original-width="1520" height="347" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimEpo4uYKWQyrhZpvqzL6T-vFB1mtrZGZSao8s_ROwv4fi0K89o-aZjRxAMogqiV4-2yC_d5nWJU429jWhipSroHT17DaEZ5X_8-SmA-1igBJ6viHug3mb_mal7-sGBARe-2tXLo4PKf8/w640-h347/mapa+on+vivia.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una petita part del grn mapa de Barcelona realitzat per Martorell el 1930</td></tr></tbody></table><span style="color: #050505; font-family: inherit;"><br /></span><p></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Aquestes
casetes tenien dues entrades, una just al costat del pont del carrer
Marquès de Foronda i l'altre per el Torrent de Can Carbassa. Hi
tenien un carreró que les unia que es deia carrer de Sant Jaume.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Jo
vaig néixer en el Num 5 d'aquelles casetes que per cert només
tenien números senassos 1,3,5,7,9,11</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">El
Torrent de Can Carabassa, rebia aquest nom, per que portava l'aigua
sobrant de la mina de Can Carabassa. Suposo que també d'altres. Però
des de la Mina de Can Carabassa portaven l'aigua a la casa. Avui dia
és la anomenada torre neoclàssica de can Carabassa (1), que es
manté a dins el col·legi Safa.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;"></span></p>A l'entrada del que avui dia és el poliesportiu SaFa, hi havia una bassa, aquesta bassa recollia un altre conducta de la nomenada mina, i l'aigua que sobrava d'aquesta bassa, es tornava al Torrent era un xorro, com una gran Font. Tenia la gruix d'un braç de persona, que fluïa sense interrupció dia i nit.<p></p>
<p style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVktWCCOAryw2AysX_xTOqcJzZ3oB8T1eX93cxyH-T7zo84IxQ4Pp1YWdiqUUW7eO7M0m07jiwzUSAXnKGTMg2ZeLrxjrCg6bw-QHxuUCbTiocRlCrHj9vxijndrRqJ5HVb1sRclq_I4A/s1019/casetes+de+torrent+carabassa%252C+antonia+valls+1954.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="1019" data-original-width="773" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVktWCCOAryw2AysX_xTOqcJzZ3oB8T1eX93cxyH-T7zo84IxQ4Pp1YWdiqUUW7eO7M0m07jiwzUSAXnKGTMg2ZeLrxjrCg6bw-QHxuUCbTiocRlCrHj9vxijndrRqJ5HVb1sRclq_I4A/s320/casetes+de+torrent+carabassa%252C+antonia+valls+1954.jpg" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Pati de les casetes 1954. Foto Antonia Valls</span></td></tr></tbody></table><br /></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquestes casetes tenien els corresponents safareigs, cada casa en tenia dos. Un servia per rentar i l'altre per esbandir la roba. L'aigua s'ha agafava dels tres pous que hi havien, un per cada dos cases. Fins i tot, hi havia un petit refugi, però deien que era molt perillós entrar-hi i estava tancat i mai ens hi van deixar entrar.</span></div><br /><span style="font-family: inherit;">Com ja he intentat explicar els horts, safareigs, pous,... estava davant de les cases i traspassant-los pujava un petit terraplè per on s’arribava a Marquès de Foronda.</span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Entre els anys 1962 i 1967, com eren cases de lloguer, ens van prendre els horts i safareigs i van fer la casa de pisos que encara existeix i que té entrada tant per M. Foronda com per el torrent., just davant del Poliesportiu.</span></div><p></p>
<div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A l'esquerre del Torrent de Carmel, avui dia Llobregós, en front de la part de darrera de les casetes, estaven els safareigs i els estenedors de les bugaderes. Actualment plaça de les Bugaderes, i tots els horts de les cases del carrer Aiguafreda i Cal Andal però aquest tros era intransitable fins a la baixada de Can Mateu.</div><br /><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLX3WcTzVH0zlNDuk4diKV5V5kJCFcPW-iNxi6eHV3d8ZOPRGIVahUBJHBFwVc0Klyxs3pKeKnilcKFgE6dp_3gl5fxazrqxH-CO0K-Lg1zfqXv7Xio_ez-Gt50CsyGrKQDNHzKnJ_QJo/s546/cases+del+torrent+de+la+carabassa+anys+60+antonia+valls.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="409" data-original-width="546" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLX3WcTzVH0zlNDuk4diKV5V5kJCFcPW-iNxi6eHV3d8ZOPRGIVahUBJHBFwVc0Klyxs3pKeKnilcKFgE6dp_3gl5fxazrqxH-CO0K-Lg1zfqXv7Xio_ez-Gt50CsyGrKQDNHzKnJ_QJo/w640-h480/cases+del+torrent+de+la+carabassa+anys+60+antonia+valls.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto familiar de Antonia Valls</td></tr></tbody></table><br /><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Al
davant de tot hi han els 5 horts, el sisè va desaparèixer quan es
va construir el pont de Marquès de Foronda I es va fer la sortida
que us he dit abans. A la esquerra al costat dels horts hi havia el
refugi, que suposo es va fer mal bé quan van construir la torre a
continuació dels horts I a sobre el refugi.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">A
l'esquerra si amplieu la foto, veureu els safareigs i pous. El fons
les casetes, amb el seu jardí i el carrer que tenia la sortida al
Torrent de Can Carabassa. De cases, a la foto se’n veuen 5 perquè
la sisena quedava més tapada per la torre dels srs Bayona.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">A
la dreta tenim el torrent de Can Carabassa que passa entre la paret
nostre i la paret més gran, més a la dreta, de Can Carabassa,
veureu que es distingeix l'aigua que baixava per el Torrent.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">La
paret de Can Carabassa mirada des de aquí,sembla que s'acabi en els
arbres que veiem, però no s'acabava. En aquells arbres hi havia la
font que he explicat, i els camps que es veuen es avui dia, tot
col·legi SaFa.</span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;">Darrera
dels camps, a la dreta hi ha Cal Andal, i les cases del fons, son les
del carrer Aiguafreda.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Just
a la part de darrera de les casetes, hi havien als safareigs i terrenys que hi han actualment la plaça de les Bugaderes.</span></span></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">El Torrent de can Carabassa el van cobrir enre els anys 1967-1968</span></span></p>
<p style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i>Aquel
és un món que mica a mica fan desaparèixer les gran constructores
en el seu afany d’esborrar tot el nostre passat rural.</i></span></span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;">Text i Fotografies d'Antonia Valls a qui li dono les gràcies pel seu valuós testimoni.</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-46856683858358000152021-05-30T15:46:00.004+02:002021-05-31T15:31:02.509+02:00LA INDÚSTRIA ADOBERA A HORTA (breu repàs)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> <span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">Segons
la resposta al qüestionari de F. de Zamora, </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">a
Horta </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">el
1789 treballaven a l’adoberia 26 persones, </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">é</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">s
a dir, que l’activitat de bugaderes i pellaires va ser la
predominant fins a l’inici del segle XX, i de la pell en van
derivar sabaters, guarnicioners, guanters i relligadors. </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">Malgrat
aquest fet , </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #696973;">
Horta no va ser mai un poble industrial.</span></span></span></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbySZBxRKVBWNBQw3KOx5V5HlLBCil8thyphenhyphenLyHgSInOvonkhydfaTqzYgm31QAtvKjM-s9xG9cjTd587AlSp9jelInwIY7MU_Ly5Pgn_hLWgicF_OjM_nR5_yYwlcAIw7JwB3TLocIZ_0Q/s594/pl%25C3%25A0nom+de+can+Fontanet+a+mitjans+del+XVIII.png" style="font-size: small; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="594" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbySZBxRKVBWNBQw3KOx5V5HlLBCil8thyphenhyphenLyHgSInOvonkhydfaTqzYgm31QAtvKjM-s9xG9cjTd587AlSp9jelInwIY7MU_Ly5Pgn_hLWgicF_OjM_nR5_yYwlcAIw7JwB3TLocIZ_0Q/w400-h300/pl%25C3%25A0nom+de+can+Fontanet+a+mitjans+del+XVIII.png" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Dibuix plànol de la finca Fontaner sobre el segle XVIII. Fons C. Giménez.</span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
fàbrica de pells més antiga </span></span></span></span><span style="color: black;">d’Horta
(i la més important) va ser la de </span><span style="color: black;">can
Fontaner</span><span style="color: black;">, situada en l’antiga finca
d’esbarjo d’Ignasi Fontaner (construïda a partir del 1700), en
un perímetre aproximat dels actuals carrers Horta, Jerez i Fontanet
(que realment hauria de ser Fontaner). En un plànol de 1782</span>
quan encara hi havia la torre amb la capella, horts i jardins, hi ha
un recinte que hi diu “adovaria ab sas oficines” junt amb algunes
cases ja construïdes segurament a causa de l’existència de
l’adoberia.</i></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><i>Francisco
de Zamora en fa una referència detallada en el seu Cuestionario, de
1789: “La otra casa se llama Torre Fontaner, cuyo vecindario se
compone de 18 casas, entre las de dos pisos y las de solos los
e<span style="color: black;">n</span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-weight: normal;">tresuelos,
sin la casa principal y fábrica.</span></span></span></span>... La
fábrica es de curtidos, y en ella se trabajan al año tres mil
pedaços de suela, seiscientas dozenas cordobanes, dos mil cueros de
ante para las tropas españolas, seiscientas de machos cabríos,
quatrocientas dozenas de becerros teñados y doscientas de los
anteados, y de aforros sinco mil dozenas. Para este Trabajo son
veinte y sinco los hombres empleados,y un mayordomo para la
dirección. ....» (1 . Atles de l’aigua d’Horta
Guinardó.publicació de l’entitat El Pou)</i></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">Aquesta
adoberia durant el anys que va estar en actiu va passar per diferents
mans, a mitjans del segue XIX es va construir la fàbrica que molts
coneixem i que apareix en moltes fotografies antigues d’Horta, i va
perviure fins els anys cinquanta del segle XX.</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: left;">La
fàbrica es va denominar segons els anys, Adoberia de Barcelona. La
Teneria Barcelonesa de l’empresa Deu i Companyia, els últims
propietaris coneguts van ser a p</span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">rincipis
del segle XX Esteban Pont </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">i
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">sobre</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">
191</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">0</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">
Fr</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">a</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">ncisco
Zaragoza </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">Pagés</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">,
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;">que
a Horta tenia la seva llar en en carrer Sant Tomàs, la casa d’estiu
modernista encara existeix.</span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: left;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh80mxUfp36Wu_gkh2HK29uqBDcyawdABfTYoaTufOjutJtSSATC68s6BwhHpn5tQZJ8egnkUbeOnlwJRQ_6hHUKRnxrtkGqbW94bow7LZx7ITGBj_OKWeq9ida29hdok5AIQ2oLb4D-u4/s1190/enterro+francesc+zaragoza+1916+AHDHG.JPG" style="font-size: medium; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="842" data-original-width="1190" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh80mxUfp36Wu_gkh2HK29uqBDcyawdABfTYoaTufOjutJtSSATC68s6BwhHpn5tQZJ8egnkUbeOnlwJRQ_6hHUKRnxrtkGqbW94bow7LZx7ITGBj_OKWeq9ida29hdok5AIQ2oLb4D-u4/w400-h283/enterro+francesc+zaragoza+1916+AHDHG.JPG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Enterro a Horta de l'empresari propietari de la fàbrica de can Fontaner<br />Francesc Zaragosa pagés</span></td></tr></tbody></table><h3 align="justify" class="western" style="line-height: 110%; margin-bottom: 0.26cm; margin-top: 0.53cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333; font-family: inherit;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><br />La
Teneria Barcelonesa</span></span></span></span></span></h3><div><span style="font-size: small;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333; font-family: inherit;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"><br /></span></span></span></span></span></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOBa17eHQVz2XkLyd5DlwmlgdbscgQNf2F1EH6zcKYsQpwGX_mECJqg5jN1KYXAh9IXZhfquMFpJjRBQkKbEw3xP8lx-TSjMBUk1527luWtnmSB5YvI9c3m4KEQqroPWDNW7aPelM9W5s/s882/dibuix+teneria+barcelonesa.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="662" data-original-width="882" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOBa17eHQVz2XkLyd5DlwmlgdbscgQNf2F1EH6zcKYsQpwGX_mECJqg5jN1KYXAh9IXZhfquMFpJjRBQkKbEw3xP8lx-TSjMBUk1527luWtnmSB5YvI9c3m4KEQqroPWDNW7aPelM9W5s/s320/dibuix+teneria+barcelonesa.png" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: xx-small;">Dibuix de la fàbrica bastida a mitjans del segle XIX</span></td></tr></tbody></table>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">El
8 de juny de 1853, el Ministeri de Foment espanyol autoritzava la
constitució de La Teneria Barcelonesa, SA., d’aquesta manera
l’empresa d’Antoni Deu i el seu fill es convertia així en
anònima, amb l’entrada de capital i d’accionistes, com Director
fou nomenat Jeroni Déu, que com era tradicional en l’època, vivia
en la mateixa fàbrica.</span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9RmhohYddiNrjG1EPVeOK6z9PweOb_VtKTrcm4n2TGBuavju7J1xRpHfejQPlhVUzUMvDAuQWUQUX7tyY7r2NhA5SFgdy9bfoyBHgTwGwmVQ09JRqKsdx33LyoClSbcFJU7sHkp53z4Q/s988/can+Fontanet+1900.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="711" data-original-width="988" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9RmhohYddiNrjG1EPVeOK6z9PweOb_VtKTrcm4n2TGBuavju7J1xRpHfejQPlhVUzUMvDAuQWUQUX7tyY7r2NhA5SFgdy9bfoyBHgTwGwmVQ09JRqKsdx33LyoClSbcFJU7sHkp53z4Q/w400-h288/can+Fontanet+1900.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Can Fontaner a dat de la foto a la dreta, en una foto de principis sel segle XX.<br /> Desconec l'autor</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #333333; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;"><br /></span><p></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">La
fàbrica era la que els Deu ja tenien a Horta, amb una màquina de
vapor de 40 cavalls de potència que es convertirà en única del
poble atès que no hi havia altres establiments industrials en el que
aleshores era un municipi indepe</span></span><span style="color: #333333; font-family: inherit; font-size: 12pt; text-align: left;">ndent de Barcelona.</span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBhyGpLOIp-bWe2oqyHhuy5A5tptZNOr_JVxdiIGU2mtg_aJu4KwH7gsMAPiWMovAWs3ue-IDcXeYMwKN7iqt5zPoEeKJkYzHm4nltcJYWb2ORddHrlMDIPAFAZ5lauz0btjjcd6y-Ag/" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" data-original-height="365" data-original-width="526" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRBhyGpLOIp-bWe2oqyHhuy5A5tptZNOr_JVxdiIGU2mtg_aJu4KwH7gsMAPiWMovAWs3ue-IDcXeYMwKN7iqt5zPoEeKJkYzHm4nltcJYWb2ORddHrlMDIPAFAZ5lauz0btjjcd6y-Ag/" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Part de la fàbrica de can Fontaner a principis del<br /> segle sobre els anys 50 segle XX<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /></span></td></tr></tbody></table><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Amb
una producció variada era la més important de Catalunya en el
sector de la pell, hi treballaven 200 obrers.</span></span><p></p>
<p align="justify"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">La
Teneria Barcelonesa, serà la primera que produirà corretges per a
us industrial, que eren fonamentals en totes les fàbriques com
elements de transmissió de la força, s’hi afegiren desprès
altres productes: cuir adobats destinats a soles de sabates o pells
adobades per a marroquineria. </span>
</span></p>
<p align="justify"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Van
estar presents a l’Exposición Industrial de 1860 a Barcelona i a
l’Exposició de París eñ 1867. El cronista informa al respecte
«<span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><i><span style="font-weight: normal;">es
quizá el establecimiento más importante de España en este ramo».
</span></i></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
despatx de la fàbrica ja havia passat aleshores al carrer Pincesa,
núm. 14.</span></span></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Els
finals dels anys seixanta i començament dels setanta del segle XIX
seran els més bons per a la Teneria, que reparteix uns bons
dividends entre els seus accionistes. L’Exposició barcelonina de
1871 serà la darrera de la companyia. En 1874 però va ser dolent i
s’acordà la dissolució de la societat, la liquidació de la qual
va durar quatre anys com mínim.</span></span></div>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">La
fàbrica es va aturar alguns anys i finalment entre 1884 i 1885
s’obre de nou amb el mateix nom però ja com nom comercial, però
amb diferents propietaris, pels habitants d’Horta continuà essent
l’empresa de Deu i Companyia.</span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333;"><br /></span><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqWRSaHzqDog-QDLle5CMwnCJrisEkjyYo57tTZWc_8H2CEaPOISv4ubmOBGrBQQLvMMxWEiFuEwKhDDV0zN30aBrwnx8E6i7RwRa6qaJmqBrCXiGu3jplxUlDrdjPCpgaiZfRMQmB8I/s508/la+teneria+barcelonesa+accions.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="389" data-original-width="508" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIqWRSaHzqDog-QDLle5CMwnCJrisEkjyYo57tTZWc_8H2CEaPOISv4ubmOBGrBQQLvMMxWEiFuEwKhDDV0zN30aBrwnx8E6i7RwRa6qaJmqBrCXiGu3jplxUlDrdjPCpgaiZfRMQmB8I/s320/la+teneria+barcelonesa+accions.jpg" width="320" /></a></div><p></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Es
va presentar sota aquest nom a l’Exposició Universal de Barcelona
on va guanyar una medalla de plata per les seves corretges.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">En
1904 el fet de la presencia a Horta de la fàbrica La Teneria
Barcelonesa durant l’any en que Horta deixà de ser un poble per
convertir-se en una barriada més de Barcelona, va facilitar la
creació d’altres petites empreses adoberes al mateix terme.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;">Així
doncs , seguint una acurada tradició que va començar durant els
anys 30 del segle XIX per mitjà de Francesc Valls bona part de les
empreses es situen a Horta , en concret al carrer Sta. Amàlia i
voltants. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Ja
en 1906 ja hi havia 19 firmes del sector del cuir a Barcelona i 14
estaven en aquesta zona. Aquesta especialització geogràfica no va
ser pas casual i evidentment tenia relació amb el fet de la
presència d’importants cursos d’aigües en la contrada,
torrents i principalment la Riera d’Horta, que era un element bàsic
en el procès d’adobar la pell.</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;">Al
llarg de la dècada dels vint, el sector adober d'Horta s'estendrà
al llarg pel passeig del Maragall que havia estat obert el 1901. Molt
probablement sota la influència de la firma Juan Serrarosa y Cia.
que el 1921 es presenta com el major contribuent de la zona. Aquesta
empresa tenia una plantilla de 30 operaris. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">Així,
trobem gairebé a tocar la firma Viuda de Jaime Puigdemunt, resultar
de la separació de Valls y Puigdemunt, amb 10 operaris de plantilla
i les firmes de Francisco Condal i Emilio Hierro, ambdues al carrer
Francisco Tarrega a la barriada de Can Berdura. Ja el 1934, trobem a
Francisco Tomas al carrer Garcilaso. (2).</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;">Respecte
al tipus de pell, les més grans podien diversificar la matèria
primera encara que majoritàriament utilitzaven pells de vedell.
Seràn les més petites les que treballaren en pells de menys textura
i qualitat. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="color: #333333;"><span style="font-size: small;">La
manca de tecnificació en el sector a Barcelona però, va provocar
cap 1911 la pèrdua del mercat en front els adobers d’Igualada més
tecnificats, ja que de seguida van incorporar el motor elèctric a la
producció. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.26cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">La
majoria de les firmes instal·lades a Barcelona eren empreses petites
de caràcter familiar amb una mitjana de deu operaris del tot
necessaris atès que el procès de producció era encara molt manual. Finalment per la seva evident falta de competitividad i per altres raons relacionades amb aspectes d'insalubritat, olors molt desagradables i aigues contaminades, van anar desapareixent.</span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><b><i>Fonts
d’informació</i></b>.</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: left;">(1)
</span><span style="text-align: left;">Atles de l’aigua d’Horta
Guinardó. </span><span style="text-align: left;">P</span><span style="text-align: left;">ublicació
de l’entitat El Pou</span><span style="text-align: left;">)</span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.79cm; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="color: #333333; font-family: inherit;">(2)
Informació sobre les adoberies a Horta sobre un text de Francesc
Cabana i Vancells</span></span></span></p>
<p align="justify" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-75954536934106596632021-05-02T15:49:00.042+02:002022-02-20T17:25:59.417+01:00L'EXILI DEL SR. RECTOR DE SANT JOAN D'HORTA<p style="text-align: left;"></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Els fets revolucionaris de l’any 1936 no es poden analitzar adequadament sense saber una mica la història anterior al dia en que es van produir, els esdeveniments són fruït d’una cadena de fets que en un moment donat esclaten i la majoria de vegades de manera violenta.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Durant el moment de l’eclosió industrial a Barcelona, cal remarcar la situació indecent amb que treballaven els obrers, tant els adults com les criatures, amb horaris aberrants i deshumanitzants, el pistolerisme organitzat per la patronal contra sindicalistes que defensaven els drets dels obrers explotats, una església catòlica totalment ancorada cap a la part més reaccionaria del poder, la guerra de Cuba, la pèrdua de pràcticament totes les colònies espanyoles, la guerra del Marroc on només anaven a parar els fills dels obrers atès que la gent amb diners pagava per aconseguir que els seus fills no hi anessin, i que va desembocar en la Setmana tràgica***.</span></div></span><br /><br /><br /><div style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQSqXEojnt7aH9fNomGEFXL5gYw6-iMyt73Qmkrkn94Sxxp0Pcm59kkWRaqaUYaNmOQE6WxfBNHUSb4BfPj6fC72uyUnuYyFd-CHaoA39wt8l4BtFd9f-T4h-KuG2lg2M3kmW93Vekg8/w400-h196/setmana+tr%25C3%25A0gica+2+%252C+la+vanguardia.jpg" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: inherit;"> Vista general de barcelona durant la Setmana Tràgica - foto de la Vanguárdia</span><br /></span><br /><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Seguiren la Dictadura del General Primo de Rivera en el 13 de setembre de 1923 , la primera mesura que prengué el nou govern dictatorial fou :</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">«La destitución de las autoridades provinciales y locales (gobernadores civiles, alcaldes, presidentes de las diputaciones) que fueron sustituidas por militares, cuya primera misión fue el restablecimiento del orden público por el método expeditivo de declarar el estado de guerra lo que suponía la suspensión de las garantías constitucionales (como la inviolabilidad del domicilio, la libertad de reunión y asociación, etc.) y la atribución a la jurisdicción militar de los "delitos políticos" (incluidos el de ostentar banderas no nacionales o utilizar en actos oficiales lenguas no castellanas) y buena parte de los delitos comunes.» Wikipedia (Dictadura del Gral. Primo de Rivera), amb el beneplàcit del rei Alfons XIII.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Lògicament amb totes les llibertat coartades i declarar l’estat de guerra, van desaparèixer el pistolerisme dirigit per la patronal i els atemptats de les persones contràries al règim.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La decadència de la Dictadura va començar a mitjans de 1928, influïda per diversos factors : la malaltia que patia en Primo de Rivera (diabetis) que poc desprès de deixar el poder el conduí a la mort, el fracàs de la Dictadura per instaurar un règim nou, el paper creixent de l’oposició, a la que es va sumar l’exèrcit que va organitzar diferents conspiracions armades contra el règim.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhESNC52If9NjJ3pMaprz1KxNFv4D9ZyX9m42V4YrLcLHMxFmQbdHi9ZIKGsA2pWIUIMFkLRo6UvZKWEhNXl54T2lvai-eSFp-qtbSxSApj9h00O-hSHtbQOZZtRJ4BLjc2V09CeWLBdyo/s0/primo+re+rivera+i+el+rei+foto+diari+P%25C3%25BAblico..jpg" /></a></div><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: inherit;"> El General Primo de Rivera i el rei Alfonso XIII,</span><br /><span style="font-family: inherit;"> Foto del diario Público.</span></span><div><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Amb el fracàs polític de la dictadura, el monarca va intentar impulsar un retorn a la normalitat democràtica amb la finalitat de regenerar el règim polític. Abandonat per la classe política que es va sentir traïda pel recolzament del rei a la dictadura d’en Primo de Rivera. Va abandonar España voluntàriament desprès de les eleccions municipals de l’abril de 1931 que van ser considerades com un plebiscit entre monarquia o República. Va morir a Roma</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El 28 de juny de 1931 es van celebrar a España eleccions generals a les Corts de la segona República Española. La dreta antirepublicana concorria molt dividida i les eleccions van donar un triomf rotund a la conjunció republicano-socialista, la dreta monàrquica va sofrir una derrota seriosa, tot plegat va donar lloc al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931- 1933.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Desprès de la proclamació de la Segona República, diversos alts càrrecs foren condemnats a penes d’exili i inhabilitació en un acte celebrat en el Senat, davant vint-i-un diputats de la Comissió de Responsabilitats, constituïts en Tribunal, presidit pel diputat José Franchy i Roca.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">La segona República Española fou un règim polític democràtic que va regir a España, entre el 14 d’abril de 1931 (ens substitució de la monarquia d’Alfons XIII) fins l’1 d’abril de 1939 final oficial de la Guerra Civil Española, que va donar lloc a la dictadora del General Franco que es va perpetuar en el poder més de quaranta anys.</span></span></div><div><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">A Catalunya mentrestant, e<span style="background-color: white; color: #202122;">l dia 14 d'abril, Lluís Companys , d'Esquerra Republicana de Catalunya, </span><span style="background-color: white; color: #202122;">es presentà a l'Ajuntament de Barcelona </span><span style="background-color: white; color: #202122;">, on fou rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. </span><span style="background-color: white; color: #202122;">Des del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà<i> la Bandera de la Segona República Española</i></span><span style="background-color: white; color: #202122;">. Quan Francesc Macià s'assabentà dels fets,</span><span style="background-color: white; color: #202122;"> visiblement contrariat, es reuní amb Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República </span><span style="background-color: white; color: #202122;">a Madrid, Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-se. Fons Viquipèdia.</span></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"> </span></div><div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBs4HllJK3dpSgYHmEkjSEELvGCaKmKwcFbutRrMtDLpdqceryo6RxPOWTOTsBuu0TzuBHqzxy2d1_Vlm8AHF6Lz5WtNX8-kn1kfeyp9Jsm2sfTYBQh9BVW1PjQq457oOGQuFje8g6iJ4/w320-h221/proclamacio+11+republica.+xikipedia.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></span></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-small;">Proclamació de la II República a la plaça de Sant Jaume</span></div><span style="font-size: x-small; text-align: left;">- Foto Viquipèdia</span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Desprès de diversos entrebancs polítics en la seva última etapa prèvia a l’inici de la Guerra Civil la coalició d’esquerres va guanyar les eleccions de febrer de 1936, va guanyar les eleccions el front d’esquerres que el poble va anomenar Front popular i es mantingué en el poder fins l’esclat del cop d’estat del 18 de juliol de 1936.</div></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’exèrcit, les forces polítiques més reaccionaries de l’Estat Espanyol amb el recolzament de les jerarquies eclesiàstiques catòliques, es van confabular contra el govern legítim escollit pel poble.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El 17 de juliol s’inicià al Marroc una revolta on hi van col·laborar alguns diputats de la Ceda, amb Ramon Serrano Sunyer (cunyat del General Franco) i el Conde de Mayalde. En cap moment els conspiradors van pensar que allò es convertiria en una llarga guerra que va durar tres anys, pensaven que allò seria bufar i fer ampolles. Es preveia una acció molt violenta a Madrid que portaria ràpidament al triomf de les forces revoltades a la Capital i l’establiment d’un règim dictatorial i que al llarg restauraria la Monarquia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Però allò que havia de ser un cop militar per enderrocar el Govern de la República, va dividir el país en dues meitats i es va convertir en una guerra oberta, entre la classe burgesa contra la classe obrera. Una guerra religiosa en contra d’una església que sempre estava del bàndol del poderosos i una guerra militar on mig exèrcit va trair la voluntat del poble expressat en les urnes.</div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTNhAby0Gi4BVCZ1axQQoUrZ6n4OT3Guks3MOSeXHIgyjQC6dUZL48Nm9f0LoJ1f1wDRwavAxWWihr15wVgXWENMMwmK_Ypx5Ew-A6e-DCP5cgR1OPrKr_cHUfcpt_FDhyjnENLGC-abE/s320/19+juliol+1936.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">19 de juliol de 1936 , esclat revolucionari en contra del cop </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: inherit;">d'estat. </span><span style="font-family: inherit;">Foto d'El Periódico.</span></span></div></td></tr></tbody></table><div style="font-family: inherit; text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit;"></a></div></div><div><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A Barcelona el cop d’Estat desprès d’alguns enfrontaments i morts, es va poder aturar, i Catalunya va continuar essent republicana junt amb d’altres ciutats que tampoc van ser sotmeses, i començà aleshores una guerra civil que va durar tres anys.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Entre els anys 1936-1939, va ser una època plena de tensions polítiques i els canvis revolucionaris de gran abast, pràcticament totes les grans cases es van col·lectivitzar.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Els primer dies de la guerra la CNT era la força hegemònica, això no vol dir que no intervinguessin membres d’altres partits polítics com AC, PSUC, ERC, POUM o UGT, i sobre la que va recaure el control de l'ordre públic.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Les patrulles de control estaven formades per 45 homes. Desprès es va crear un Comitè Central de Milícies Antifeixistes CCMA) que controlava les milícies, la ràdio, patrulles de control en cada barriada que tenien el poder absolut dins del territori i feien i desfeien a caprici dels que formaven aquests grups. El CCMA fou dissolt el 27 de desembre de 1936, un dia desprès de l'entrada dels anarquistes al Consell de la Generalitat.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Malgrat que totes les forces polítiques formaven part de les patrulles de control representades amb unes determinades proporcions, la línia d’actuació la marcaren, segons manté Joan Vilarroya i Font **** les forces anarquistes i el POUM.</span></span><br /><br /><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-size: x-small;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg97Oo6A6zy-rY2Q8MOsi4I6UMKkpf4vHx18tbyiZ7aA_Ir4U495eS6yzg3EkS9uvrE2Far7FDU_D9flmXA7nb6MEodF7I5dTfjbZf0_KjS_WXn3xOW7mW3IA1pdLj4cvylgRsOIitDYSw/s320/patrullas+foto++somatemps.jpg" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: left;"><span style="font-size: x-small;">Patrulla de control de la CNT - Foto Somatemps</span></span></td></tr></tbody></table><br />Els primers incidents de la Guerra Civil a Horta van tenir lloc entre el carrer Fulton i el Carrer Horta, el primer ben a prop de la masia de Can Querol on els anarquistes s'havien fet forts. En els carrers indicats s'hi van instal·lar barricades i creuar trets entre faccions diferents.</div><div><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Van morir o desaparèixer diverses personalitat significatives de la barriada, principalment religiosos i mestres vinculats amb l’església catòlica, per aquest motiu els que van poder van sortir del país ajudats per diferents personalitats de la Generalitat de Catalunya i consolats, especialment per l’italià.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">La tasca d’evacuació entre juliol i novembre de 1936 de milers d’estrangers, catalans i espanyols perseguits per revolucionaris anarquistes i en menor mesura per comunistes, és poc coneguda i estudiada, existeix al respecte un interessant article d’Arnau González Vilalta penjar en el recopilatori digital RACO * que en parla abastament i molt ben documentat.</span></span><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Itàlia i França van salvar la part destacada del conservadorisme català, militants de la Lliga Catalana, del carlisme, dels sectors monàrquics o de Falange Española que conformaven les classes dirigents</div><div style="text-align: justify;">de l’economia del país, també diverses comunitats religioses i jerarquies de l’església catòlica van ser els sectors que més directament es veieren afectats per l’esclat de la violència revolucionaria de l’estiu i tardor de 1936 que comportaria l’assassinat de milers de persones per la seva filiació política, social o religiosa.</div><br /><div style="text-align: justify;">Així mentre en la zona republicana es mantenien les ambaixades i els principals consolats, milers d’italians feixistes o no residents a Catalunya, València o Madrid eren impel·lits a deixar aquestes ciutats, l’esforç diplomàtic i militar de Roma es dirigia a assegurar l’èxit del cop d’estat dels feixistes espanyols, com mesos desprès es va poder comprovar amb els continuat bombardeig que va patir principalment Barcelona per part de l’aviació feixista italiana. .</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Els esforços principalment dels governs alemany i italià, eren els d’aprofitar l’evacuació dels seus compatriotes per introduir espies, es demanaven llistes i objectius militars a bombardejar al seu consolat, s’intentava crear una xarxa d’agents locals que substituís als que sortien del país.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La urgència de les evacuacions no podien esperar rebre el vist i plau del<i> Gobierno Republicano,</i> davant el curs dels esdeveniments que succeïren a Barcelona i a tot Catalunya en general, tot i així avisarien a les autoritats catalanes.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En una conversa mantinguda per Bossi ** amb els consellers del govern de la Generalitat, Ventura Gassol i Josep Maria Espanya, aquests recomanaren que els vaixells italians es mantinguessin fora del port fins al moment mateix de l’embarcament que caldria fer de manera separada entre les diverses naus.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfIx2zI1LjSxbyAB5KtbvcznnmSFGpnzz4EqA5StrPWb5tnHYoAi9ZqXC869rmm9aFnRzBgyVFefuBFOhIwfA7codkL8dwPMnlsjbGCXRBLXtQEag-eURb_Qgs2yPLE2XuIiDOJYzCStQ/s320/carlo+bossi+consul+itali%25C3%25A0+2.png" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: left;">Carlo Bossi cònsol italià a Barcelona</span></td></tr></tbody></table><br /><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ-_pL8Bmxz33NEGyejmQBGfQyIsfVwP6VRbAF2ADJ4_xJjgAhqAAL_f6iWikHqXZA_NWfaXns3I_e6erLcxNHC9iRlMc22b1tg46WTId-EIQKenCm4ETLWqfUCuXDC6R-rqYzIFvB__4/s320/vaixells+de+guerra+estrangers.png" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: left;">Vaixells fora del port esperant l'embarcament d'exiliats</span></td></tr></tbody></table><br /><br /><div>Tan bon punt la problemàtica de l’evacuació i/o protecció dels súbdits italians estava més o menys solucionada, la realitat proporcionaria una nova preocupació al consolat liderat per Bossi. I és que, ja a finals de juliol apareixeria la qüestió dels catalans, espanyols i d’altres nacionalitats que demanaven asil a les naus italianes es demanava el retorn del “Tevere” per continuar amb les operacions.</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Des del primer dia, i per ordre expressa de Roma, el seu Govern va donar ordre que s’acollissin i ajudessin fos quina fos la seva nacionalitat i la seva situació econòmica talment com farien també els francesos. De fet es faria gratuïtament el trasllat des de Barcelona a Gènova en vaixells italians i amb totes les facilitats burocràtiques fins a arribar a fer la vista grossa davant certs passaports de dubtosa procedència, concretament, en el primer mes de guerra les naus italianes evacuarien 4.462 persones de diverses nacionalitats , entre els quals cal destacar 1.353 catalans i espanyols.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Unes operacions d’evacuació que s’aturarien si més no momentàniament a mitjans d’agost quan el conseller de l’Interior de la Generalitat, Josep Maria Espanya (ERC), col·laborador essencial de les operacions, comunicava a Bossi la impossibilitat de prosseguir les sortides. El problema en qüestió era el descobriment, per part de la CNT-FAI, de gran quantitat de passaports falsificats pels diferents consolats amb l’objectiu de permetre l’evacuació de ciutadans realment espanyols.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta circumstància va propiciar que a mitjans d’octubre es tornés a aturar de manera quasi total l’evacuació de persones desitjoses de sortir de Catalunya i que, fins i tot, amenaçaria la presència de diferents consolats a Barcelona.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Entre els milers de catalans i espanyols que s’evacuaren en naus italianes s’hi trobarà una llarga llista de religiosos i religioses de diferents ordres i institucions que, per iniciativa del consolat, de particulars o del Vaticà, serien dirigits cap a les mans de Carlo Bossi. Així, ja des dels primers dies de l’esclat del conflicte trobarem les primeres peticions per part de la Santa Seu i de les direccions de diferents ordres al govern italià per a que, a través del seu consolat a Barcelona i de les seves naus, procedís a informar de l’estat o al salvament directe de desenes de religiosos.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquí és on entra l’evacuació del Rector de la parròquia d’Horta i del seu vicari a cavall del vaixell Tevere de la flota italiana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El dia 18 per la nit es van acostar fins a la parròquia de Sant Joan d’Horta dues persones per parlar amb el senyor rector, una li comunicà que aquella tarda en la seu del seu sindicat (la CNT segurament), s’havien repartit armes». L’altra persona li oferia una clau a la fi que la fes servir si necessitava refugiar-se en alguna casa .</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El rector el primer que va pensar va ser en salvar les els estris de culte i d’altres coses de l’església. Durant la nit dins de la foscúria més absoluta, va anar a visitar les cases d’alguns dels seus feligresos més lleials, a la fi que amaguessin les robes sagrades, ornaments, llibres parroquials, etc..</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">L’ultima missa a l’església es va celebrar molt d’hora a primera hora del mati i amb la porta tancada amb uns pocs feligresos. Poc desprès els de la CNT van entrar i cremar el la rectoria i el temple.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Diumenge 19 a primera hora del matí, quatre ulls darrera de la cortina d’un casa del davant de la parròquia, contemplaven com uns homes que varen baixar d’un camió i incendiar la casa rectoral que es va derruir en poc temps per la força del foc.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: justify;">Quan el camió se’n va anar emocionat el rector exclamà «només han cremat la casa rectoral i el foc no arribarà a l’església perquè totes les portes de comunicació estan tancades i disposen de plaques de ferro, gràcies a Déu hem salvat l’església» (Revista Ideal nº 37 de gener de 1948)</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPJFt1zqVAEQJsDQlGFAwzf6-3AU2jZXM3qPAAsDSPZ0IakXUUcPHimrNIsRSPLmcoChGkVQF1F5tev-ZdVBRwATwXS5vUMnJhQynlSb7mUdlUSkUJqkE6U2JedT33sCrzgTPGxbgMEBY/s320/guerra+civil+1936+2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" /></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-align: start;">Parròquia de Sant Joan cremada.</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Foto Revista Ideal dels Lluïsos d'Horta.</span></span></td></tr></tbody></table><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="direction: ltr; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="direction: ltr; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Però no va ser pas així, perquè o bé el foc va passar de la rectoria a l’església o bé perquè una mica més tard en adonant-se que l’església no cremava aquells homes van tornar i finalment incendiaren el temple.</span></div></div></div><div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Pocs dies desprès dels fets relatats, el senyor rector Miquel Pujol i Forn junt amb el vicari Joan Bonet Baltà, instal·lats dins d’un cotxe que portava pintat a les portes les sigles de la FAI, un dels dies en que el Tevere fondejà a Barcelona (els dies 27de juliol i 2 d'agost al matí), creuaren Barcelona i embarcaren en el vaixell-hospital «Tévere» que els dugué fins a Itàlia on s’instal·laren a la ciutat de Roma, de la que no van poder tornar fins que no acabà la guerra, no sense que abans no els deturessin les patrulles de control a l'alçada del monument a Colom comprovessin la documentació de les persones del vehicle i finalment els deixessin entrar en el port. (Joan Bonet vicari, Ideal nº 37 del gener de 1948).</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhw4mksKsJAFUaIZRkZZY-YwuaWdA9NUS81sn-1Odw7RjtfU9YSTVHmO21JXYvYQXg3mqQZEVgDn-pU7U4Po4sGg_1JvBuUK2KaNIHTYIzDr4_BZd73MLQqeMwIss4-EoiX-O_iDMZsnJw/s320/SORTIDA+D%2527hORTA+DEL+RECTOR.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><span style="text-align: left;">Recreació de la sortida del senyor rector en un cotxe</span><br style="text-align: left;" /><span style="text-align: left;">des del carrer Rectoria/Campoamor. C, Martín</span></span><br style="text-align: left;" /></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Era un vaixell destinat a evacuat la colònia italiana de Barcelona, hi va haver persones que camuflades sota identitats falses (facilitades per persones dels consolats corresponents), van poder sortir en el mateix vaixell, la majoria clergues, monjos, monges o polítics i familiars de polítics involucrats en el cop d’estat contra el Govern de la república, que temien per la seva vida</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per poder arribar fins al port el senyor Rector resulta lògic pensar que demanés l’assistència d’algú que en aquell moment disposava d’uns dels pocs cotxes que hi havia a la barriada d’Horta, suposadament un del senyor Llobet, i aquest fet té una incidència terrible en el seu tràgic final.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Com ja s'ha comentat, el viatge va anar bé fins arribaren a Colom un els detingué una de la moltes patrulles de control que hi havia pels carrer, i els va demanar on anaven, i la documentació de les persones i la del cotxe. Els va deixar passar i els passatger van abandonar Barcelona i el senyor Llobet tornà a casa seva, o el van detenir poc desprès..</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">L’Antoni Llobet Nicolau, en principi se’l donà per desaparegut i presumiblement mort, un mal dia van trucar a casa i el van detenir. el cadàver, segons una primera versió, no el van trobat fins unes setmanes més tard a Montjuïc, la segon a versió, assegura que no el van tronar mai més i la tercera, que el van localitzar el seu cadàver al cementiri de Montcada, on ha havien estar assassinats d'altres persones. Ens falta d'aclarir aquest punt.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKXThYrZa65PlB9094Rbw0Zp21v_BvS_mrCtiYJzs0scTTpowMgVVshWTLEdBBgMkL9E6CR8B28hyphenhyphenSDL4hvth8l5vtu11G2WoSPX-0Nuc3hGuihE2aoYFxB8MMKoTMvpChIeWVEUrH7wI/s417/antonio+llobet+nicolau.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="307" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKXThYrZa65PlB9094Rbw0Zp21v_BvS_mrCtiYJzs0scTTpowMgVVshWTLEdBBgMkL9E6CR8B28hyphenhyphenSDL4hvth8l5vtu11G2WoSPX-0Nuc3hGuihE2aoYFxB8MMKoTMvpChIeWVEUrH7wI/w148-h200/antonio+llobet+nicolau.jpg" width="148" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Antoni Llobet Nicolau. <br />Fons Anna Llobet</span></td></tr></tbody></table></div></span><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La família Llobet no eren pas feixistes només catòlics practicants com molta gent de l’època. Segons paraules d’un familiar, a casa seva es van sentir dues versions sobre la desaparició de l’avi, una que l’acusaven d’haver portat al mossèn fins a la frontera (en realitat fou fins el port de Barcelona) amb el seu taxi a la fi que fugís de les matances dels radicals i una altra poc creïble, que fou degut a les enveges que provocava en algunes persones el fet de tenir alguns taxis en propietat.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La família també va valorar la possibilitat d'una denúncia al sindicat per part d'un antic treballador que va ser acomiadat quan els van confiscar un dels cotxes que tenien que era el que conduïa l'empleat en qüestió.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A casa dels Llobet no es parlava massa del tema perquè, com és ben natural, els resultava molt dolorós recordar i tampoc convenia a la família que se’n parlés massa a la barriada.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">L’avia Teresa Baladàs Ribó, es va passar dies esperant que els seu marit tornés, que s’hagués pogut fer escàpol quan el van venir a buscar a casa. Teresa anava per la muntanya de la part de dalt d’Horta per mirar si trobava el seu cos.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El seu fill deia que ell sabia que l’havien matat perquè un dia de cop i volta els rellotges es van posar fora d’hora i un fort vent va fer bategar els finestrals. La família Llobet vivia aleshores al carrer Feliu i Codina, núm. 17.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div></span><div style="text-align: justify;">Al respecte, hem obtingut una última notícia comunicada a aquesta part per un des seus nets, en fa referència al fet que en primer lloc quan van detenir al senyor Llobet, el van dur fins a Can Querol. Allà no va ser gens ben tractat, finalment va patir un atac de feridura i el van retornar a casa seva. Finalment quan van considerar que estava prou refet, se'l van tornar a endur i ja no en van saber res més d'ell. Sembla, segons aquesta versió, que a can Querol hi havia alguns individus que es van dedicar a maltractar i fins i tot matar algunes persones que tenien retingudes, circumstància que no hem pogut constatar per manca de documents que ho puguin confirmar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">De tota manera el que resulta plausible és que a família denunciés la seva desaparició a les autoritats competents i en conseqüència, si el van trobar, que és el que no sabem amb seguretat, els truquessin i els fessin personar a l’Hospital Clínic a reconèixer un cadàver que s'havia trobat en algun lloc.</span> És un punt molt important que esperem un dia poder esbrinar.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Malgrat tot la família va restar en silenci, en general a Horta no es sabia el final real de la història o si es sabia no se’n parlava pas, segurament perquè tenien por que els desgraciats que el van matar, no tornessin a passar per casa i fessin mal a algú més de l família.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Al respecte cal afegir que una net de Salvador Cols, que la majordoma del senyor rector temia que li pogués passar alguna cosa només pel fet d'estar al servei de la parròquia, li va demanar que l'ajudes a sortir d'Horta per anar a fins a Gràcia on tenia la família i així ho va fer d'amagat en mig d'una negra nit.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Lligant caps amb tota la informació recavada, hem deduït que el sr. rector va demanar al pare Llobet que disposava d'un cotxe per traslladar-los fins al port on havien de pujar a un vaixell que els duria fins a Roma, segurament amb papers falsos preparats per alguna conselleria de la Generalitat i/o el propi Consolat italià, volien fugir de les matances inútils d'uns eixelebrats en mig de la revolta revolucionaria dels anarquistes, tot plegat sense calibrar quines conseqüència podria tenir aquest fet pel conductor i/o propietari del vehicle.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"></span></div></span></div><div><br /><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6SgFL_I7FTJOZ0lozIOL-MhoyNZ8KRoFf82bWxDaltuNNT-u9EQgxr_KMbl56wEMU-G4ceO84ip9DkY-Fn5n_ApJwHcNJHuTEGtdhpGi2YTkuKAgjxYg2X2aUgGpHoxnqwPD0afYZGMQ/w240-h320/miquel+pujol+rector+horta+1955.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: left;">Miquel Pujol,</span><br style="text-align: left;" /><span style="text-align: left;">Rector de la parròquia</span></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A la fi d’assegurar-se que no els detinguessin, algú els va mal aconsellar pintar en la porta del vehicle les sigles de la FAI. Tot va anar bé fins que arribaren a Colom, on els va aturar i demanar els documents que acreditessin qui eren les persones que viatjaven en el cotxe i també la documentació del seu propietari. Les patrulles de control de la CNT prengueren nota de tot plegat, circumstància que hauria de ser determinant alhora del que va succeir posteriorment.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">En el moment del viatge la família Llobet només disposava d'un cotxe, donat que l'altre li havia estat decomissat per la patrulla de control d'Horta, per tant el més segur és que fos ell qui conduïa i sobre el que va recaure la venjança dels que van considerar una ofensa que s’utilitzés fraudulentament unes sigles a la fi que dos religiosos de l’església catòlica pogueren fugir.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Finament, els van deixar passar i els viatgers amb passaports falsos van poder abandonar el país, sense saber el que comportaria la seva fugida pel conductor del cotxe.</span></div></span><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://www.blogger.com/#" style="font-family: inherit; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpC-qnXFiSDeOYqWhdmNNzcU_0lIunUlQT4Wqet9bP1ANC3NvvAeQ1ZbdRUyXLD0RZaLSeGJSHcTQ8p0i1_FACDacIq0fZYGXbNu1OBuUe5OPThb1ipN2_2Otd08dcLbItVl7x1F8u4yQ/s320/el+rector+a+roma.png" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: small; text-align: left;">Miquel Pujol junt amb altres religiosos i exiliat a Roma.</span><br style="font-size: small; text-align: left;" /><span style="font-size: small; text-align: left;">Foto Revista ideal núm 37 dels Lluïsos d'Horta.</span><br style="font-size: small; text-align: left;" /></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quan les patrulles de control que els van aturar, van confirmar que el cotxe no era pas cap dels que controlava la FAI i aclarit quines eren les persones que havia en el cotxe, la sentència ja estava cuinada.</span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Quan acabà la guerra tant el rector com el vicari van tornar a la parròquia de Sant Joan d'Horta, el pobre senyor Llobet desgraciadament no ho va poder fer.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">De tota manera ens agradaria poder constatar si les deduccions a les que hem arribat, desprès de muntar el puzle de diferents notícies de l'època, són verídiques o no, si algú disposa de més informació li agrairem que ens les faci arribar, en el blog hi ha un correu des d'on ho podeu fer.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Cal afegir a més a més com a colofó que en la retirada al final de la guerra, determinades persones van trucar insistentment a la porta dels Llobet. Venien en un cotxe i ningú els va obrir la porta, els veïns els hi van comentar desprès que sort que no van sortir o sinó els haguessin matat els individus que havien trucar a la porta.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Hem volgut fer una mica d’història per intentar que s’entengués el moment històric en que es van produir algun dels fets luctuosos d’Horta deguts a la la ràbia i frustració de les forces revolucionàries, que no pas per disculpar de cap manera als responsables de la mort de cap persona, siguin quin sigui el color de les seves idees.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><br /> <br /><br /><span style="font-family: inherit; font-style: italic; font-weight: bold;">FONTS INFORMATIVES: </span><br /><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">* LA TASCA DE SALVAMENT DE VIDES DEL CONSOLAT ITALIÀ DE BARCELONA (JULIOL-NOVEMBRE 1936). EVACUACIONS D’ITALIANS, CATALANS I MILERS D’ESTRANGERS1- Arnau González i Vilalta (article penjat al RACO)</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">**6. Carlo Bossi (Roma, 1892-1972). Enginyer i diplomàtic de carrera. Casat i sense fills.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Militant del Partito nazionale fascista des del 1925. En servei a l’oficina d’Economia i Caixa del ministeri d’Afers Exteriors el 1911. cònsol general a Barcelona entre el 18 febrer 1936 i novembre d’aquell any</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">*** Es coneix com a Setmana Tràgicales revoltes populars que succeïren a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">**** Joan Vilaroya i Font, un dels més reconeguts especialistes en temes sobre la Guerra Civil espanyola.</span></div></span><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Persones de la família Llobet.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(1) Informació general de l’època extreta de Sapiens i wikipedia.</span></div><div><p style="text-align: left;"></p></div></div>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-19950074166659595192021-03-23T16:59:00.001+01:002021-04-03T13:29:38.661+02:00CASA SALA del carrer Campoamor.<p><span style="font-family: inherit;"> </span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;">En
qualsevol fotografia panoràmica de finals del segle XIX i principis
del X, destaca la gran baluerna coronada per la gran miranda de la
casa Sala. <span lang="ca-ES">Torre </span><span lang="ca-ES">de gran
volum de</span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">dos
pisos i una torrassa,</span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">de
volumètrica </span><span lang="ca-ES">general </span><span lang="ca-ES">cúbica,
la torre, el pòrtic d’entrada i la forma de la coberta copiat
d’algun model europeu de l’època </span><span lang="ca-ES">envoltada
d’un gran jardí,</span><span lang="ca-ES"> </span><span lang="ca-ES">demostraven
el gran poder econòmic del seu propietari.</span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #050505;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></span></p><p align="justify" style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #050505; font-family: inherit;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghbVg1gmHp4ni1r0Ls8SOsthmqE1uC_gx-68Evz722d0SAu81l2eH2Z5_Btcj5tAKaZIguqesSWRoir9ezOxYaASbfGJND5ZmyDwlm6NFgvmhApvyP-uA4lOpPPtYpNZb76vnebKQ6hBM/s720/casa+sala+indicada.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="720" height="299" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghbVg1gmHp4ni1r0Ls8SOsthmqE1uC_gx-68Evz722d0SAu81l2eH2Z5_Btcj5tAKaZIguqesSWRoir9ezOxYaASbfGJND5ZmyDwlm6NFgvmhApvyP-uA4lOpPPtYpNZb76vnebKQ6hBM/w400-h299/casa+sala+indicada.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">La casa Sala destaca en mig de la foto.<br />Foto de finals del segle XIX dels fons AHDHG</span></td></tr></tbody></table><span style="color: #050505; font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span><span lang="ca-ES"><br /></span></span><p></p>
<div style="text-align: justify;">La Casa Sala està situada en el número 9 del carrer de Campoamor, aleshores Rambla Cortada, fou construïda en l’any 1861 pel mestre d’obres Frederic Farreres, per encàrrec de Ramón Sala Brugués, fill de Manresa. Fou un dels fundadors de la naviliera Línia de Vapores Tintoré, S, A, (1852-1915). Sobre 1915 aquella naviliera fundada 73 anys abans acreditava la possessió de set vapors diferents sota els noms de Francolí, Tintoré, Turia, Tordera, Tambre, Torreblanca y Telmo i seguia donant beneficis, això si, més moderats donada a conjuntura favorable per a les navilieres espanyoles derivada de la neutralitat del país en la primera Gran Guerra. Finalment la naviliera es va integrar en un nou i ambiciós projecte empresarial impulsat des de València com fou la creació de la Compañía Trasmediterránea.</div><p align="justify" style="font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">En
1876, pocs anys abans de la seva mort, el sr. Sala va demanar a
l’Ajuntament, del aleshores poble d’Horta, permís per construir
una entrada per a cotxes en la façana de la seva torre, firmat pel
mateix mestre d’obres que va construir la casa.</span></span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">En
1883 Mor Ramon Sala Brugués, un diari de l’època relatava
d’aquesta manera el seu enterrament:</span></span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm; text-align: left;"><span><i><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">-Llamó
ayer tarde la atención del público que en la Rambla del Centro
estaba </span></span></span></i></span></span><span style="text-align: left;"><i><span style="color: #333333;">reunido un entierro
concurridísimo que saliendo de la calle de Escudillers entró por la
de Fernando para llegar hasta la iglesia de San Jaime. Era el de don
Ramón Sala y Brugués, conocido fabricante de pintados en San Martín
de Provensals, <span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">fallecido
en edad algo avanzada- </span></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;">La
Vanguardia 11 d’agost de 1883.</span></span></span></span></span></i></span></span></p><p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;"><span style="text-align: left;"><i><span style="color: #333333;"><span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #333333; font-family: inherit;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial;"><br /></span></span></span></span></span></i></span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Xth4kc1TpJOTebihhq9Sdt1w9oKoLX_ElSAEKjin5UqAD76V-82mgGxxEOzVkTrtQCYTkVJi4HyuxF3WhR6lh25dSGxw16Ua6d-0QdJL0oLAfrRrfmaJz3khIKybh0gUIWuLI60vApU/s790/campoamor+rambla.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="504" data-original-width="790" height="255" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-Xth4kc1TpJOTebihhq9Sdt1w9oKoLX_ElSAEKjin5UqAD76V-82mgGxxEOzVkTrtQCYTkVJi4HyuxF3WhR6lh25dSGxw16Ua6d-0QdJL0oLAfrRrfmaJz3khIKybh0gUIWuLI60vApU/w400-h255/campoamor+rambla.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE2nLcy1gJ72BrO9oB1sficGgm6ovHFmURYDbljP1TYetlSxhC5LKdJh6snN5EcuSXQMsIMPUAVSPrvu7qJ8-5U2Q26av7Mo98svYb_ENofucIre0Ktu3BjUiT8cQLrj8j0TGHXKc6FjI/s860/carer+campoamor+1918.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="542" data-original-width="860" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE2nLcy1gJ72BrO9oB1sficGgm6ovHFmURYDbljP1TYetlSxhC5LKdJh6snN5EcuSXQMsIMPUAVSPrvu7qJ8-5U2Q26av7Mo98svYb_ENofucIre0Ktu3BjUiT8cQLrj8j0TGHXKc6FjI/w400-h253/carer+campoamor+1918.jpg" width="400" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: x-small;">Fotos de principi del selge XX on destaca la miranda de la casa Sala.<br />La primera és una postal de la època. Autors de les fotos desconeguts.<br /></span>.</span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
<span style="border: none; display: inline-block; padding: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span style="background: transparent;"><span style="color: #333333; font-family: inherit;">A
partir d’aquest moment, la propietat de la casa Sala queda en mans
del seu fill Ramón Sala Perera, casat amb Aymèe Bordes, no consta
que tinguessin pas fills, qui en l’any 1900 va fer construir la
meravellosa tanca de ferro que dona al carrer, que avui dia encara
podem contemplar .</span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="background: transparent; border: none; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; widows: 2;">
</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfov6lZxPDsr683i3duBy45NrcAXnnF2iC5wWYQaUBXgMa0JfFNP7CI6dO02SnXRFT0auil3m30x8EKo8n_BNSs48Y9ADoyEBdq8W1se3m7ohzxDeSxiGW8-0_b-nkN1huUCEC_3rs_Iw/s2048/collage+reixes.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1381" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfov6lZxPDsr683i3duBy45NrcAXnnF2iC5wWYQaUBXgMa0JfFNP7CI6dO02SnXRFT0auil3m30x8EKo8n_BNSs48Y9ADoyEBdq8W1se3m7ohzxDeSxiGW8-0_b-nkN1huUCEC_3rs_Iw/w270-h400/collage+reixes.jpg" width="270" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Fotos carme Martín . 2021</span></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: #333333; font-family: inherit; text-align: left;">En
1919, segons informacions no contrastades per no haver aconseguir els documents que ho acreditin, Ramon Sala Perera va fer engrandir la casa, el més segur per la part del darrera on,</span><span style="color: #333333; font-family: inherit; text-align: left;"> segons hem deduït in situ, va fer afegir en la planta baixa i en el primer pis una galeria arrodonida amb cinc balcons finestres i un terrat sobre l'espai que ocupa aquesta sala. En la façana posterior apareixen esgrafiats en el primer pis un gerro de terrissa ple de flors on en destaca una de més gran i en el segon, motius geomètrics en mig dels quals apareix la mateixa **flor de sis pètals, motiu que es repeteix en moltes parts de l'edifici i en la mateixa porta principal; les
obres segons sembla les va dur a terme el mestre d’obres Josep
Masdeu, </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="color: #333333; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiomZcW-88fz6I4cY37UnrCgE5f2IKot-lkDfgUGiBIBdi7uy8vi1y7gaJ6MMz759ux2Ap-d2jSx8fQD-SIQj5DoqLemaSM5FuitonpMeM-RqSLQ3Gz0FACIbrNH9q5EWYpD2mwJyFfKKk/s404/esgrafiats+part+posterior.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><img border="0" data-original-height="404" data-original-width="404" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiomZcW-88fz6I4cY37UnrCgE5f2IKot-lkDfgUGiBIBdi7uy8vi1y7gaJ6MMz759ux2Ap-d2jSx8fQD-SIQj5DoqLemaSM5FuitonpMeM-RqSLQ3Gz0FACIbrNH9q5EWYpD2mwJyFfKKk/s320/esgrafiats+part+posterior.jpg" /></span></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Detall dels esgrafiats de la part posterior de la casa.<br />Fotos Carme Martín<br /><br /></span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;">Ramon
Sala Perera, era Enginyer Industrial, també fou membre del consell
d’administració de la societat Línia de Vapores Tintoré, S.A.,
propietari d’un fàbrica de pintures de Sant Martí de Provençals
i *accionista del Banc de Barcelona que va fer fallida en 1920, Morí
a Barcelona el 4 de juny de 1953, a la seva casa del carrer Ausias
March, 48, ja feia temps que s’havia venut la torre d’Horta.</span></div><p style="background: transparent; border: none; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL7BbpHegd5QZNwWtONszGL4vH1Y3rrJivUrT3YK7f27_xaoe_jvFmZ6wkFN9LrvCfYHItIaU-4LYB1eAneyOoYG60EdkFXtSUIxc369lC67FJC5uQxQ423p2u6iAJWJLiL2oJ3yeN52Q/s509/necro+ramon+sala+perera.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="509" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL7BbpHegd5QZNwWtONszGL4vH1Y3rrJivUrT3YK7f27_xaoe_jvFmZ6wkFN9LrvCfYHItIaU-4LYB1eAneyOoYG60EdkFXtSUIxc369lC67FJC5uQxQ423p2u6iAJWJLiL2oJ3yeN52Q/s320/necro+ramon+sala+perera.png" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><p style="background: transparent; border: none; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; padding: 0cm; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;">En
1931 en la casa Sala s'instal·la l'acadèmia Martin fins que
l’escola va tancar en 1988, Des de llavors es va dividir en
diversos apartament on viuen diferents famílies. Ara mateix
l'edifici està en venda.</span></p></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;">*Ramon
Sala Perera fill de Ramon Sala Brugés, fou accionista de Banc de
Barcelona que va fer fallida en 1920, Llibre BANC DE BARCELONA
(Decadència i Fallida) de Yolanda Blasco Marell .</span></p><p style="font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;">** Flor de sis pètals, significat: </span><span style="background-color: white; color: #444444; text-align: left;">Abans que els nous corrents místics inspirats en religions orientals s’apropiessin del que anomenen la </span><em style="background-color: white; color: #444444; text-align: left;">‘flor de la vida’</em><span style="background-color: white; color: #444444; text-align: left;">, els nostres avantpassats les esculpien a les llindes de portes i finestres per protegir les llars dels mals esperits.</span></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; orphans: 2; text-align: justify; widows: 2;">
<span style="font-family: inherit;"><br />
</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-28410156106654043902021-02-26T23:28:00.010+01:002021-03-01T15:09:10.240+01:00Les oliveres del Guinardó<p> </p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV80ymfT4S-r2am7nghT-30yJrVNGsrD7KvZXHaDg1dCiXFBBIF0XmGJWUbEuBFn0etVYAPd1NhmJ1i-4ZGIpaSECcTP7dkue3Heh2sYbFoxjpoalIk5VZ9zYOtBdq5UQHO5RXuj3VOkY/s2048/coliveres+viatgeres.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2048" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjV80ymfT4S-r2am7nghT-30yJrVNGsrD7KvZXHaDg1dCiXFBBIF0XmGJWUbEuBFn0etVYAPd1NhmJ1i-4ZGIpaSECcTP7dkue3Heh2sYbFoxjpoalIk5VZ9zYOtBdq5UQHO5RXuj3VOkY/w640-h640/coliveres+viatgeres.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fotos de Juanjo Fernández i Teresa Rodríguez</span></td></tr></tbody></table><p></p><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">El
nostre amic i company de recerques històriques Enric March, va
publicar encara no fa any, en un dels seus blogs sobre cròniques de
Barcelona, la història que li havia explicat en Magí Badia net d’un
pagès de Sant Martí de Provençals de nom Pau Badia. Segons comenta
en Magí, a primers dels cinquanta, quan ell tenia set anys, el seu
avi tenia en un petit terreny en el Guinardó on tenia plantades nou oliveres que va
fer traslladar al tros que tenien en el seu poble de Banyeres del
Penedès. Ell ho recordava molt vivament perquè el va trasbalssar veure com les arrencaven. <br /></span></span><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquestes
oliveres estaven més o menys on ara està la benzinera i
el pisos del seu darrera en el passeig de Maragall, entre Rambla
Volart i carrer Villar, creixent en terrenys que havien estat de
l’antic Mas Viladomat.<br /></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Il·lustrava
el seu article amb unes fotografies de les oliveres guinardorenques,
que per coses de la vida, s’havien de tornar a arrencar atès que
ja no els resultaven rendibles als seus actuals propietaris.</span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">L’Enric
March va intuir que aquesta podia ser una narració interessant i
que podia cloure d’una manera més engrescadora que no comportés
la mort dels arbres, així que, va parlar del tema amb Carme Martín
del grup EL POU de recerca històrica del Districte d’Horta-Guinardó,
per mirar que mediessin davant el Districte a la fi de tornar
aquestes oliveres al seu lloc d’origen.<br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Carme
Martín va traslladar al seu grup la història de les oliveres i
concretament a en Juanjo Fernández, un dels seus membres, li va
interessar poder-ho aconseguir-ho. Es va traslladar al poble de
Banyeres del Penedès tractant de localitzar el pagès que havia
tingut cura dels arbres tots aquells anys però, feia poc que s’havia
jubilat i ara se n’encarregava una altra persona en Jordi Inglada,
amb qui va contactar de seguida.<br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Desprès
de diversos intents, finalment va poder establir comunicació amb el
senyor Magí Badia, propietari dels terrenys. Els posà al corrent de
les intencions que guiaven al seu grup de recerca històrica EL POU,
que no era altre que aconseguir que els arbres tornessin al seu lloc
de procedència i de la possibilitat d’aconseguir que la Regidoria
del Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, els pogués adquirir,
sempre que el preu fos raonable.<br /></span></span><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Davant d'això i donat que també a
ells els sabia greu que els arbres es malmetessin, tant un com
l'altre, van decidir que si el Districte d’Horta-Guinardó es feia
càrrec de les despeses de transport no hi havia pas cap problema. En
Jordi Inglada de manera desinteressada, amb ajuda d'en Juanjo
Fernández, es preocuparien de preparar les oliveres per el seu
trasllat, atès que prèviament s'havien de tallar algunes de les
seves branques per facilitar-ne el trasllat i millor arrelament .<br /></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Juanjo
Fernández, d’acord amb EL POU, es va dirigir a la Regidoria del
Districte en la persona del seu Gerent Eduard Vicente, amb la
finalitat de posar-los al corrent de la situació d'aquests arbres i
de la possibilitat de poder-los salvar, ressaltant les bones
condicions que els oferien per poder-ho dur a terme.</span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Finalment
els polítics responsables del Districte que saben copsar
l’oportunitat d’una bona història, d’aquelles que agraden al
ciutadà, va donar seu el vist i plau al projecte.<br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Per
concloure, cal assenyalar que dimecres passat a Banyeres del Penedès,
l'empresa contractada per la Regidoria, es va preocupar
d'arrencar i preparar les oliveres per al seu trasllat parcial
aquella mateixa tarda. Primer es van traslladar-ne sis i al mati
següent la resta.<br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Mentrestant
en el Guinardó, la mateixa empresa va començar la tasca de crear
les condicions adients per replantar les oliveres en terrenys del
parc de la Ronda del mig, darrera de l’Hospital de Sant Pau i el
proppassat dijous, es van començar a plantar les oliveres a escassos
sis-cents metres del lloc on les van arrencar fa prop de setanta
anys.<br /></span></span><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div><div style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; text-align: justify;"><span style="color: black;"><span style="font-family: inherit;">Cal
agrair la bona disposició del Districte en relació al tema tractat
i molt especialment als senyors Jordi Inglada, Magi Badia, per la
seva total col·laboració, així com a en Juanjo Fernández i el
grup d'El Pou la seva bona disposició i bona feina, que han permès
que aquesta història tingues el final que es mereixia.</span></span></div><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</p><p><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFTmFYKqqKz2MkXFXofAsdNdL1kHqcZT9b7GneML-50U1SIJn7SESNq4-V18oInlvDhBzW7idl3IsCJqjqj2w3S85SMHzGF9PjM7eo0WgJEAtqPULGKRy5paKinnd5-kBlptVocJnSiqY/s1440/tots.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="957" data-original-width="1440" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFTmFYKqqKz2MkXFXofAsdNdL1kHqcZT9b7GneML-50U1SIJn7SESNq4-V18oInlvDhBzW7idl3IsCJqjqj2w3S85SMHzGF9PjM7eo0WgJEAtqPULGKRy5paKinnd5-kBlptVocJnSiqY/w400-h266/tots.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Regidora del Districte i el seu equip, membres del grup El Pou,<br /> AAVV Joan Maragal</span>l</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtM7V-g0sxySDgvSHwcMJD-nxnV7ZDpLcSQ-_OAwXTTz5asWfNhrJMKgG9I5IoumwFvrZzKjWg_DNm6TZ8C_cGdKRA04S5_qJmMOQY_ORlvio2KLEMwgP6qf_Eau-1zF0F5B1RBhyszkI/s1440/districte+en+ple.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1440" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtM7V-g0sxySDgvSHwcMJD-nxnV7ZDpLcSQ-_OAwXTTz5asWfNhrJMKgG9I5IoumwFvrZzKjWg_DNm6TZ8C_cGdKRA04S5_qJmMOQY_ORlvio2KLEMwgP6qf_Eau-1zF0F5B1RBhyszkI/s320/districte+en+ple.jpeg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fotos d'E. Vicente.</span></td></tr></tbody></table><br /><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br /></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><br />
</p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-12155421224933911312021-02-20T21:56:00.000+01:002021-02-20T21:56:36.645+01:00EL SOMATENT DEL GUINARDÓ<p> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-NNuT9vl5WH94FEA3XpzP_Mz3PGsufUmJUIUG617XBlraBJFy2iqSmGmRj5IpLUKakBWBldbnzHeFmsgkZzFGg_Ro7I94flSqxEP1jh4SuyRdEy5Y5kxsMshONIxBqVrLylwCOkJIe0/s391/un+membre+som.+guinard%25C3%25B3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="391" data-original-width="306" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjq-NNuT9vl5WH94FEA3XpzP_Mz3PGsufUmJUIUG617XBlraBJFy2iqSmGmRj5IpLUKakBWBldbnzHeFmsgkZzFGg_Ro7I94flSqxEP1jh4SuyRdEy5Y5kxsMshONIxBqVrLylwCOkJIe0/s320/un+membre+som.+guinard%25C3%25B3.JPG" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Una de les persones del barri que formava<br />part del Sometent. sobre el anys 20-30 del<br /> segle passat. Foto Fons Caldentey</span></td></tr></tbody></table><br /></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">El
sometent fou una milicià armada purament catalana amb uns origens
que es remunten als segles XVI-XVII i la seva denominació es
relaciona amb el toc de campana que indicava perill i cridava als
elements encarregats de defensar l’odre enfront de lladres i
bandolers.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">Va
tenir una gran presència al barri del Guinardó. Es va crear a
mitjans de 1924, seguin m’impuls que donà aquest organisme del
Dictador Primo de Rivera – la seva dictadura va influir molt en el
barri del Guinardó – El cap era Ramon Castelló i els sots cap el
sr. Manzanares i en Pere Renom.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">El
Guinardó un barri nou sense totes les estructures que requeria
qualsevol altre barri de tota la vida, el seus carres disposaven
d'escàs enllumenat públic i el seu caràcter essencialment rural
en l’època, on els seus habitants conreaven horts i jardins i
tenien bestiar com gallines i conills per us propi, donava lloc
perquè lladres de tota mena hi anessin a robar per les nits.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">Per
aquesta raó, dos homes del Somatent (generalment gent del propi
barri que s’oferia voluntària, per vigilar-lo), feien guàrdia
cada nit tot recorrent aquells punts àlgids susceptibles de ser
atacats per malfactors per defensar-se carregaven a l’esquena uns
fusell Remington un pel tronat, eren tot el que tenien i normalment
eren armes destinades a la caça, molts d’ells eren caçadors que
els dies festius recorrien les muntanyes del Collserola intentant
caçar algun conill o un porc senglar.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">De
tant en tant feien una desfilada pel barri avinguda de la Mare de Déu
de Montserrat amunt i avall, carregats amb el seu fusell i la seva
bandera de seda, on apareixia brodada amb fils d’or la consigna
«PAU, PAU I SEMPRE PAU».</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2jshr0E_90RDXDVJgs5OtISryTVdAE-uv5GEVtW7ThWigK7tSmqp0igUpp9BCJ8-OU1KSVo9i7o5D29u1-vViMynNnmnsducck7dtXpRmsXMO76nPb5UJ05K1ScfZLJQtWPpieKVxbA/s900/somaten.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="515" data-original-width="900" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT2jshr0E_90RDXDVJgs5OtISryTVdAE-uv5GEVtW7ThWigK7tSmqp0igUpp9BCJ8-OU1KSVo9i7o5D29u1-vViMynNnmnsducck7dtXpRmsXMO76nPb5UJ05K1ScfZLJQtWPpieKVxbA/w400-h229/somaten.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Concurs de tir de Somatents al Guinardó</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;">D’altres
barriades del voltant com Horta i San Andreu també disposaven del
seu propi Somatent.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Durant
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">la
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">
dictadura </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">d’en
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Primo
de Rivera </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">el
dictador</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">
intentà estendre la figura del sometent a la resta de l'Estat </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">però
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">va
fracassar.</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">.</span></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">El
1931 és dissolt per la </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">segona
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><i>República
Española</i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">,
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">però
es restablí el 1936 en esclatar la guerra. Acabada la guerra, es
dissol novament el sometent.</span></span></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">La
dissolució del sometent no fou per gaire temps, car l'any </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">1945
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #0645ad;">
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">el
genera</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">l</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: black;">Franco</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #0645ad;">
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">el
reorganitza, sota el nom de </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><i>Somaten
armado </i></span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">amb
la principal finalitat de combatre els </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">maquis</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">.
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Tot
i el</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">
seu caràcter conservador, no féu que el dictador el reimplantés
del tot: bàsicament es repartí per 297 pobles de menys de
10,000 habitants, aplegant un total de 4.344 individus que </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">l</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">'any
1978, van ser acomiadats. Finalment, és dissolt definitivament pel
</span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">Senar
espanyol </span></span><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;">el
1978.</span></span></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: 12pt;"><span style="font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal;"><span style="color: #202122;"><br /></span></span></span></p><p><br /></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-38759508252712446202021-01-15T18:47:00.006+01:002021-01-19T21:06:13.218+01:00RECORDS DE LA MEVA ESCOLA - Jaume Carbonell Sebarroja<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_keJQJWV5a3tFlezMVMfjWin7NsCB2ageupQifOQELPb8sxrTyvVT4cn6iPL3T6m4AuOxGZd82k3-RMhWGhOEHNBrA1lBE6q1cQv2hlVGwLeZWc-0CSYOSL56zodw08A2U-RDBVgyWU/s1200/collage+inauguraci%25C3%25B3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="552" data-original-width="1200" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJ_keJQJWV5a3tFlezMVMfjWin7NsCB2ageupQifOQELPb8sxrTyvVT4cn6iPL3T6m4AuOxGZd82k3-RMhWGhOEHNBrA1lBE6q1cQv2hlVGwLeZWc-0CSYOSL56zodw08A2U-RDBVgyWU/w400-h184/collage+inauguraci%25C3%25B3.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Fotos de l'Arxiu Nacional de Catalunya de diversos fotògrafs</span></td></tr></tbody></table><p><br /></p>
<p lang="ca-ES" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit;">
</span></p>
<p lang="ca-ES" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"></p><p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><b style="font-family: inherit;">Els
antecedents republicans</b></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b></b></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> El
Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, -dedicat al politic
vinculat a la </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Institución
Libre de Enseñanza</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">
que va fer una gran tasca al capdavant de la Comissió de Cultura de
l´Ajuntament de Barcelona per la dignificació de l´escola pública-
és un dels quatre edificis construïts durant la dictadura de Primo
de Rivera a les cases barates de Barcelona -en aquest cas a les
d’Horta, entre el Turó de la Peira i Can Peguera- pel “</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Fomento
de la Vivienda Popular</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”.
Tenia capacitat per 800 alumnes, distribuïts en 14 aules de
primària, 4 aules de pàrvuls i una sala-guarderia. Al inaugurar-se
a la República va passar a formar part del Patronat Escolar,
juntament amb els grups escolars modernistes monumentals dissenyats
per l´arquitecte Goday (1).</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> El
Patronat Escolar neix d´una entesa entre l´Ajuntament i l´Estat
espanyol per adequar l´escola pública a la realitat nacional
catalana, i representa l´assaig més avançat d´autonomia municipal
que s´ha donat a Catalunya per gestionar les escoles de primer
ensenyament. També es converteix en un referent per diversos països
europeus. Els seus principis coincideixen plenament amb els de la
reforma republicana i la política cultural de la Generalitat. Heus
aquí alguns dels seus trets més destacables: respecte al pluralisme
ideològic, laïcisme -la religió queda fora del currículum però
es respecte la llibertat de consciència i s´ensenya cultura
religiosa-, bilingüisme , alternant les classes en català i
castellà, catalanització de l´escola pel que fa als continguts,
textos escolars i lectures, i participació democràtica dels alumne
i les famílies en la vida dels centres. Els mestres no hi accedeixen
per oposicions sinó a partir de la valoració de la seva pràctica
professional i, a més del sou de l´Estat, reben un complement
retributiu de l´Ajuntament. El nombre màxim d´alumnes per aula es
fixa en 40, i sovint no supera els 35.</span></span></p><p></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> Les
orientacions d´aquestes escoles segueixen els postulats de l’Escola
Nov</span></span><span style="font-family: inherit; text-align: left;">a i de la pedagogia activa, on l´escola obre les portes a
l´entorn i, alhora, surt a observar-lo per descobrir-hi l’art, la
ciència, la natura i la cultura. S´estimula l´autonomia de
l´infant, la cooperació i el treball en equip, a través d’una
relació de proximitat mestre-alumne. Es dona molta importància a la
conversa, al treball d’experimentació i a la formació musical i
artística. Els llibres són substituïts per la consulta a la
biblioteca i l´examen tradicional per l´avaluació contínua.
Aquest model d´escola pública, a diferència de la vella i
encotillada escola estatal, aconsegueix que la ciutadania l´estimi i
se´n senti orgullosa (2).</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Aquesta
escola catalana, que es situa a l´avantguarda de l´educació
europea, el franquisme l’estronca d’arrel, suprimint el Patronat
Escolar i altres institucions, prohibint tota mena d’idees i
propostes renovadores i depurant severament el magisteri públic,
apartant de la professió a bona part dels mestres que no simpatitzen
amb les idees del nou règim franquista. El canvi és espectacular.
Marta Mata, fundadora de “Rosa Sensat”, ho expressa d´una manera
molt gràfica: “Mai l´escola pública barcelonina havia progressat
tant com durant la República, i tampoc mai havia retrocedit tant com
durant el franquisme”. El director Tomàs Delclós i i molts
mestres de Primària del Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos
no poden seguir donant-hi classes. De la depuració d´aquest centre
se´n salven algunes mestres parvulistes molt renovadores, com és el
cas, entre d´altres, de Maria Martorell -filla del gran educador i
gestor Artur Martorell-, i de Teresa Masgrau, exalumna de l´Escola
Normal de la Generalitat. Potser perquè l´Estat franquista pensava
que això de l´educació de la primera infància no tenia cap mena
d´importància.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTT1Ytgx3t05CgdiwonyHSusSYjuOfs9ARJjq3tZ7Sc60kptOZgFVOHK8kDzez5tmqlxsOWVEvS60172d7yw2bna3yh1b7GE-IaJmMcXGkVQi_WXctnCY6yukJvH1Sab3Vufex4hHJNMM/s834/giner+de+los+rios+anys+30+foto.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="834" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTT1Ytgx3t05CgdiwonyHSusSYjuOfs9ARJjq3tZ7Sc60kptOZgFVOHK8kDzez5tmqlxsOWVEvS60172d7yw2bna3yh1b7GE-IaJmMcXGkVQi_WXctnCY6yukJvH1Sab3Vufex4hHJNMM/s320/giner+de+los+rios+anys+30+foto.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Foto d'un publicació de l'època amb els nens del parvulari, <br />al fons de la foto l'Hospital Mental de la Santa Creu</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><br /></span></div><p></p>
<p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><b style="font-family: inherit;">La
nova-vella escola franquista</b></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span><span lang="ca-ES"></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> “Prieten
las filas”. Aquesta és la primera ordre que ens donaven a l´entrar
a l’escola, on nois i noies estàvem en edificis totalment
separats. Cada classe s´havia d'alinear en una llarga fila on
havíem de mantenir la distància d´un braç estirat amb el company
del davant. Som a l´any 1960, a la “Escuela Nacional Ramiro de
Maeztu” de les Cases Barates d´Horta, entre el Turó de la Peira i
el barri de Can Peguera (Barcelona), rebaixada així als inicis del
franquisme.</span></span></span><span style="font-family: inherit; text-align: left;">Sense
deixar la formació, entràvem al vestíbul i, sota la mirada atenta
d´un director ensotanat i temible, situat al capdamunt de l'escala,
entonàvem el “Cara el sol”, l’himne patriòtic franquista.
Sempre hi havia algun alumne que es movia una mica o que es
despistava i, a l´acabar, era cridat per pujar a la direcció i
rebre la corresponent reprimenda. A vegades, en funció de la
malifeta, se´l castigava directament, fent-lo agenollar al mig del
passadís, amb les mans esteses i obertes tot suportant el pes d’un
parell d’enciclopèdies Álvarez. A la nostra classe s’utilitzava
la del Tercer Grau, destinada als alumnes de 12 a 15 anys, el
manual que ens va il·lustrar a unes quantes generacions.</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> En aquest
llibre voluminós s´ordenaven les matèries i coneixements del Pla
d’Estudis de l´Ensenyament Primari, farcit dels mites i llegendes
que conformaven la </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>“Nueva
España</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”,
les gestes del </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Mio
Cid, Don Pelayo i la Reconquista o el descubrimiento de América
</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">-això
de la conquesta no ho entendríem fins més endavant-, sempre amb el
crucifix a la mà i en nom de la Santa Església. Com deia Galeano
</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>“La
espada y la cruz marchaban juntas en la conquista y el despojo
colonial</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”.
Una informació contaminada per l´ideologia dels vencedors: “</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Lo
bueno es lo católico y español, lo malo lo masónico y liberal</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”,
mostrant la Guerra Civil com una creuada contra els rojos i els
comunistes. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> Franco hi
estava omnipresent. “</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Fue
el Generalísimo Franco, al frente del Ejército y de muchos buenos
patriotas, quien llevó a término una nueva Reconquista</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">
(</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>…)
Puede decirse que es el Salvador de España”. Els elogis a la seva
figura es remunten a la seva infància, tal com es descriu en una
altra enciclopèdia: “Franco es el primero en bravura, patriotismo
y amor a la Patria. Franco ha sido valiente desde niño. Un día,
admirado de la facilidad con que los marineros se movían en lo alto
de los mástiles de los buques amarrados en el puerto de El Ferrol y
trepaban por las escaleras de </i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">cuerda,
</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>intentó
hacer lo mismo subiéndose a un farol. Pero perdió el equilibrio y
se partió la cabeza contra el suelo. Sin llorar, aguantó la cura de
la herida aunque le dolía</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”
(3). D’aquestes enciclopèdies, convertides en manual únic, se´n
van vendre uns 22 milions d’exemplars. Els llibres de text per cada
assignatura no arribarien fins l´any 1970, amb la </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Nueva
Ley de Educación de Villar Palasí.</i></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i><br /></i></span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcIZb7FlW6YV7nZoXjg3Mzxw2gGMRduE4t1zrQkuGVBayqBJTNx9lOjK1g2s9XB1oeWbg0f-Z31gMKBU7-b_3VLul0ZMEoCwsPj9wgaVecEGn9gF-tia9VO7tSHKsz5BzfjnYtJAcfmq0/s672/dues+fotos+i+un+creu.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="459" data-original-width="672" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcIZb7FlW6YV7nZoXjg3Mzxw2gGMRduE4t1zrQkuGVBayqBJTNx9lOjK1g2s9XB1oeWbg0f-Z31gMKBU7-b_3VLul0ZMEoCwsPj9wgaVecEGn9gF-tia9VO7tSHKsz5BzfjnYtJAcfmq0/s320/dues+fotos+i+un+creu.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Entre dues fotos i una creu. Autor desconegut.</span></td></tr></tbody></table><p></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit; text-align: left;"> L´aula
disposava de taula i tarima pel mestre, situada a l´altre costat de
la porta, d´una gran pissarra d’un negre intens, amb els
pertinents guixos blancs i un esborrador amb mànec de fusta, d´un
parell de fotografies de mig cos del general Franco amb uniforme
militar i de José Antonio, el fundador de la Falange en mig dels dos una creu, i d’una
quarantena de pupitres de dues places amb seients abatibles i
respatller comú, calaix inclinat i reposapeus compartit, amb un
espai per col·locar-hi el tinter de ceràmica blanca i per als
llapis. Els pupitres, col·locats en rengles horitzontals, es van
convertir en petits ecosistemes on tots els alumnes, any rere any, hi
deixaven la seva petjada: noms, gargots gravats amb la punta d´una
navalla, taques i empastifades de tinta, xiclets enganxats i més
d´un insult i dedicatòria no gaire amable. L´aula era fosca, amb
finestres enreixades on només s’hi filtrava la llum algunes hores
al dia.</span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<b style="font-family: inherit; text-align: left;">Aules
massificades, càstigs i ensenyances</b></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"> Érem 85
alumnes quan no hi faltava ningú. A les baixes per malaltia, calia
afegir-hi els que marxaven amb els seus pares a fer la verema al Sud
de França i s’incorporaven a finals d’octubre o els que, en
algun moment del curs, també s’absentaven perquè havent d’ajudar
a la família. La majoria teníem 13 anys -era la classe dels grans
de l´escola- i el treball infantil estava a l´ordre del dia. En
els pupitres del davant hi sèiem els que estudiàvem el batxillerat
elemental -uns pocs privilegiats-, i, als del darrera, els que
seguien cursos de mecanografia i no paraven de teclejar en les
màquines Underwood de l´època. El gruix de la classe rebia la
cultura general pròpia de l´últim curs de Primària. Els
batxillers fèiem una mica la nostra i molts dies entràvem a les
vuit per rebre una atenció més específica. El mestre havia de
gestionar la feina d´aquesta àmplia diversitat d´alumnes. </span></span>
</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiovmNIE4TWJZKh3nYYziG12KzWxLtV7y0LYPQUUJTkcDmTzeiVw_HnCr3jAQ59sq7um6t6Cer2mzOHH9-EleoLrIyEAUEka0BJ98mOBhVV_XWX3Ez4I5ort0zCLSyruQrgbhWvAGXS1wA/s960/ramiro+maeztu.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="509" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiovmNIE4TWJZKh3nYYziG12KzWxLtV7y0LYPQUUJTkcDmTzeiVw_HnCr3jAQ59sq7um6t6Cer2mzOHH9-EleoLrIyEAUEka0BJ98mOBhVV_XWX3Ez4I5ort0zCLSyruQrgbhWvAGXS1wA/s320/ramiro+maeztu.jpg" /></a></div><p></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">En alguns
moments, però, les explicacions eren generals i tothom aturava el
que estava fent. Això succeïa, per exemple, amb les matemàtiques.
Repassàvem amb una sorollosa cantarella les taules de multiplicar,
fèiem càlculs i resolíem problemes, primer cadascú pel seu compte
i després els corregíem a la pissarra. En aquest moment, el pànic
s´apoderava de l´aula, doncs qui li tocava sortir a la pissarra
s’exposava a emportar-se algun clatellot si no l´encertava gaire
en les operacions. Es respirava un silenci tens i sepulcral. Els
càstigs, personalitzats o de tota la classe, eren molt diversos:
cops de regla a les mans o a les puntes dels dits ben ajuntats,
posar-nos drets una bona estona o de cara a paret, mantenint el cos
rígid, quedar-nos algunes vegades sense pati -poques- o copiar cent
vegades </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>“No
hablaré en classe”</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">.
Un càstig que es va generalitzar a les escoles de l´època i que,
quinze anys després, es prendria com a títol del primer muntatge
teatral de Dagoll Dagom, paròdia sobre l´escola franquista.</span></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small; text-align: left; text-indent: 1.25cm;"><span lang="ca-ES">Una altra
activitat compartida era el dictat, on a banda de les faltes
d’ortografia, es tenia molta cura de la cal·ligrafia, de la bona
lletra. També llegíem silenciosament o en veu alta, memoritzàvem i
a voltes recitàvem alguna poesia com la tan renombrada de Juan Ramón
Jiménez: </span></span><span style="font-family: inherit; font-size: small; text-align: left; text-indent: 1.25cm;"><span lang="ca-ES"><i>“Platero
es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo
de algodón, que no lleva huesos</i></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: small; text-align: left; text-indent: 1.25cm;"><span lang="ca-ES">”.
o algun fragment del Quixot, que llavors no vaig entendre ni gota i
vaig avorrir soberanament. No va ser fins els quaranta anys que el
vaig redescobrir, llegint-lo detingudament amb gran delit. Això m´ha
passat, també, amb més obres d´una gran qualitat literària. La
geografia l’estudiàvem en uns mapes que es penjaven al damunt de
la pissarra: el físic, amb el relleu, el polític, amb les
províncies i alguna vegada també havia aparegut el mapa de la
</span></span><span style="font-family: inherit; font-size: small; text-align: left; text-indent: 1.25cm;"><span lang="ca-ES"><i>“España
Mariana”</i></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: small; text-align: left; text-indent: 1.25cm;"><span lang="ca-ES">,
on es representava la Península Ibèrica amb les principals ciutats
i la seva verge corresponent. Altres vegades el mestre ens feia
algunes reflexions morals, tenyides d´un moderat nacionalcatolicisme
-la doctrina oficial del nou règim-, sobre el bé i el mal,
l´esperit de servei, l´esforç, l´honestedat, la sinceritat i
altres tòpics i valors de la condició humana.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<b style="font-family: inherit; text-align: left;">Don
Pablo</b></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><b style="font-family: inherit; text-align: left;"><br /></b></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3s7RW7oJsMy_DJU3QnvAMsymT-idJiU2R94O04qyjVwDCyzdC6HwSoU6-Jvy2XTV6GcXqIgQFahvJnNnJb9TTtT7c6kKiYshjr0h-trE9QHdu3qU1Rri7Xkzgv_fp4P5fklbIkqT_dM8/s526/don+pablo+a+l%2527escola+ramiro+de+maeztu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="526" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3s7RW7oJsMy_DJU3QnvAMsymT-idJiU2R94O04qyjVwDCyzdC6HwSoU6-Jvy2XTV6GcXqIgQFahvJnNnJb9TTtT7c6kKiYshjr0h-trE9QHdu3qU1Rri7Xkzgv_fp4P5fklbIkqT_dM8/s320/don+pablo+a+l%2527escola+ramiro+de+maeztu.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Classe de don Pablo, curs 1968-1969- Fons Carbonell</span></td></tr></tbody></table><b style="font-family: inherit; text-align: left;"><br /></b></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Potser ja
és hora que parlem del mestre. Es deia Pablo Bueno Caro. Desconec
l’edat però, es clar, nosaltres el vèiem molt gran. Ves a saber!
Potser no arribaria ni als cinquanta. Era baixet, amb no gaire cabell
i una mirada penetrant. A l´entrar a classe sempre es posava la
bata, de colors ocre i marronós. El tractàvem de vostè i es feia
respectar. El recordo com una bona persona, malgrat el que ens feia
patir i fins i tot atemorir en alguns moments, amb els càstigs
corresponents. Mai no podré saber si ho feia degut a una profunda
convicció personal o influït pel corrent dominant del moment: el
model pedagògic tradicional i autoritari que s´havia instal·lat;
a fi de comptes, perquè ho feia tothom. Tenia tres fills, dos dels
quals estudiaven Medecina amb una beca a la universitat navarresa de
l´Opus Dei. La dita “passes més gana que un mestre d´escola”
era ben real a jutjar per la pluriocupació de Don Pablo. Arribava a
les vuit del matí per ocupar-se especialment dels batxillers. Mai
vaig saber si aquelles hores extres les cobrava. A les dotze en punt
sortia cuita corrents per anar a treballar en una editorial i tornava
just abans de les tres, on prenia el dinar de la seva carmanyola. A
la tarda treballava dues hores més a l´editorial i els caps de
setmana, per arrodonir el sou, escrivia cròniques futbolístiques i
taurines.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Les hores
transcurrien lentament i de manera feixuga. Em venen al cap els
versos de Machado sobre els seus records infantils:</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> “Una
tarde parda y fría</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> De
invierno. Los colegiales</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> Estudian.
Monotonía</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> De lluvia
tras los cristales”.</span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><b style="font-family: inherit; text-align: left;">L´hora
del pati</b></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Esperàvem
amb delit l´hora del pati o de la sortida, mirant el rellotge
contínuament. En el “recreo” hi havia dues menes d’activitats:
les mogudes i les tranquil·les. Entre les primeres, sense cap mena
de dubte, sempre s´imposava el futbol. Ocupava bona part de l´espai
i podíem arribar a jugar-hi vint contra vint, o encara més, doncs
ens hi anàvem afegint a cada equip, seguint un criteri més o menys
proporcional. La porteria la marcàvem amb un parell de rocs, la qual
cosa feia que sempre hi haguessin contínues disputes sobre si la
pilota havia entrat o no, si el gol es donava com a vàlid. La
pilota, de cuir o de goma, sovint l´havíem d´anar a recollir al
carrer. També era molt popular el </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>“Churro,
mediamanga, mangotero, adivina qué es lo primero</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”,
on uns saltàvem, de manera alternativa segons l´encert, tan lluny
com podíen sobre una fila horizontal de cossos ajupits, amb els
genolls flexionats i enganxats amb els del davant. Els jocs més
reposats depenien de les modes que s’imposaven a cada temporada de
l´any: les bales, les baldufes, les xapes, el tres en ratlla….</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">En grups
reduïts també ens explicàvem històries, anècdotes i un munt
d´acudits -els més verds i picants eren, naturalment, els que
tenien més èxit-, o es comentaven algunes pelis que s´havien vist
el cap de setmana o els partits del Barça que es transmetien per la
ràdio. Així mateix, era l´ocasió per intercanviar cromos,
sobretot dels jugadors dels equips de futbol de primera divisió,
dels que ens sabíem de memòria algunes alineacions, i còmics:
</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Hazañas
Bélicas, Roberto Alcázar y Pedrín, el TBO, el Guerrero del Antifaz
el Jabato o el Capitán Trueno, </i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">probablement
el més popular. Més endavant, em va fer molta il·lusió conèixer
el seu guionista: Víctor Mora, un comunista català que es va haver
d´exiliar i va escriure unes quantes novel-les sobre la Barcelona de
la postguerra. Hi havia temps per tot, també per badar, per espiar,
darrera d’una reixa, els jocs de les nenes, que estaven a l´edifici
continu, o per observar a la llunyania el horts que conreaven els
“bojos” del “manicomi” de Sant Andreu -el Mental, que li
diríem després-, avui reconvertit en la seu del districte de Nou
Barris. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> Un bon
grapat d’alumnes pujàvem a dinar al menjador de la zona del
parvulari, a tocar de la pineda. Moltes tardes, a l´hora de
l´esbarjo, fèiem llargues cues per prendre un got de llet en pols
que preparaven en unes immenses olles que feien molts grumolls, així
com un tros de formatge insípid de color carbassa. Era un obsequi
dels Estats Units d´Amèrica, amb qui s´havien refet els acords
polítics i comercials l´any 1953. Aquella llet ens semblava
aleshores infecte i avui, probablement, encara m´ho semblaria més.
Des de llavors sempre vaig prescindir de la llet, perquè, a més,
l’associava al fet d’haver d’anar a l´escola, una obligació
que mai em va resultar plaent.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"> </span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Els
rituals religiosos obligatoris</b></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"></span></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Yqlt7ziVp2E-pIQCdIVdWIqjT-n8NQcjVUNAwxs7Q4KFmlN8c4hNlH1l2AdX8tjEtV202lF7l2rXO_fv09-UXMJ0T6GMEssS2ONqMZyFCUVr3GYGmVXXj4r7aOrZ4yHe95t4ziLqpck/s960/sant+frances+xavier+1985.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="639" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0Yqlt7ziVp2E-pIQCdIVdWIqjT-n8NQcjVUNAwxs7Q4KFmlN8c4hNlH1l2AdX8tjEtV202lF7l2rXO_fv09-UXMJ0T6GMEssS2ONqMZyFCUVr3GYGmVXXj4r7aOrZ4yHe95t4ziLqpck/s320/sant+frances+xavier+1985.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Església de Sant Francesc Xavier</span></td></tr></tbody></table><p></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Els
dissabtes al matí es dedicava a la religió i, més concretament, a
pintar a la pissarra, amb guixos de tots colors, un passatge o
paràbola de la Bíblia que el mestre comentava, traient-li una mica
de punta. Així mateix, repassàvem el </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>“Catecismo
de la Doctrina Cristiana”</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">,
que havíem de memoritzar. D´altra banda, recordo haver vist unes
litografies, amb reforç metàl·lic a cada extrem i cinta per
penjar, d’escenes de l´Antic i el Nou Testament. La religió
sempre hi era present. Les tardes de maig, el mes de Maria, plegàvem
una mica abans i, en el vestíbul, cantàvem amb una passió
desbordant unes quantes avemaries i alguna cosa més a la verge, ben
guarnida de flors sobre l´altar. Les úniques sortides de l´escola
tenien a veure amb la religió. A la tardor, coincidint amb el dia
del Domund, ens deixaven sortir un parell de tardes per anar a
recollir diners per les “</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Misiones</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”
evangelitzadores de l´esglesia arreu del món. Ens deixaven unes
guardioles que feien molt de goig, amb el bust i la cara d´infants
de diferents races. Després de trucar a algunes cases i pisos dels
voltants -no gaires- ens escaquejàvem i anàvem a jugar al futbolí,
reunint les escasses monedes de que disposàvem. </span></span>
</span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">L´altra
sortida era per anar-nos a confessar un dijous al mes, doncs l´endemà
hi havia missa obligatòria on calia combregar en estat de gràcia.
Ens perdíem una estona per la pineda del Turó de la Peira, que hi
havia al damunt de l´escola, i pel camí ens preguntàvem de quins
pecats ens confessaríem. Calia trobar la mida justa: alguna malifeta
havíem de reconèixer, o expressar alguns sentiments impurs, perquè
el capellà no ens apretés i ens donés aviat l´absolució, però
tampoc calia exagerar els nostres pecats -reals o ficticis- perquè
no t´acabés sermonejant de manera un pèl agressiva i et clavés,
com a penitència, un munt de parenostres i avemaries. Vaja, que
havíem de trampejar la situació, admetent més els pecats venials
que els mortals, malgrat el catecisme ens alertés de que “</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>El
que calla a sabiendas algún pecado mortal comete un grave
sacrilegio, y no se le perdonan los pecados confesados</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">”.
Un dels olors més característics de la meva infància és el del
confessionari, sobretot quan el capellà acostava la seva cara amb
la teva -perquè deia que calia parlar baixet i l´havies d´entendre
bé- i senties l´intensitat desagradable del seu alè.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Final
de trimestre</b></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Al l´acabar
el primer trimestre, coincidint amb les vacances de Nadal, algunes
mares s’acostaven al centre per obsequiar a Don Pablo amb productes
típics d’aquestes festes, altres menges, colònies o objectes
decoratius. I a finals de curs, recordo que venien alguns directius
i formadors de la SEAT, la primera empresa espanyola de fabricació
de cotxes, que s´havia instal·lat a la Zona Franca a partir del
1953, a fer una breu xerrada per a tal de captar alumnes que
acabaven l´escolaritat per a la seva escola d´aprenents o per tal
d´incorporar-los directament a la cadena de producció.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES">Sort en
tenia que, a l´apuntar-me a l´escoltisme, vaig tenir l´oportunitat
de passejar per la ciutat i d’explorar i caminar per la natura. En
aquesta escola m´hi vaig estar tres cursos, sempre amb el mateix
mestre i a la classe dels grans. El Ramiro de Maeztu va deixar de
funcionar com escola i, després de restar tancat uns anys, es va
reobrir l´any 2000 com a centre de salut mental. Avui és una
residència.</span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><br /></span></span></p><p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit; font-size: small;"><span lang="ca-ES"><b>Notes:</b></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">(1).
CAÑELLAS, C; TORAN, R (1982). </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Política
escolar de l´Ajuntament de Barcelona. </i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Barcelona:
Barcanova.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">(2).
AUTORIA COMPARTIDA (2003). </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Un
segle d´escola a Barcelona. Acció municipal i popular. 1900-2003.
</i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Barcelona:
Ajuntament de Barcelona i Octaedro.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">(3).
FERNÁNDEZ, A. (1954). </span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES"><i>Enciclopedia
Práctica del Párvulo. </i></span></span><span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">Barcelona:
Miguel Salvatella. </span></span> </span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 108%; margin-bottom: 0.28cm; text-indent: 1.25cm;"><span style="font-family: inherit;"><a name="_GoBack"></a>
<span style="font-size: small;"><span lang="ca-ES">
Montgat, 13 de novembre de 2021</span></span></span></p><p></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-52239851609447418502021-01-10T21:43:00.003+01:002021-01-10T21:43:52.019+01:00CONSERVEM L'ILLA DE LES BUGADERES TAL COM ESTÀ <div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFIvg56XaK6jCM6eB7Dt3FvhYsHJJNhHtJv3qdzshYW10TMiW-jopksJjOy7xQWknTf4PuD4B9HDJvRqafwpVMoK5z4dJxXqr1bnGWubiZojxXfKW0c64qhjAIPQgUTi5Ux0JvzTS_s4/s2048/baixada+de+can+mateu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1448" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifFIvg56XaK6jCM6eB7Dt3FvhYsHJJNhHtJv3qdzshYW10TMiW-jopksJjOy7xQWknTf4PuD4B9HDJvRqafwpVMoK5z4dJxXqr1bnGWubiZojxXfKW0c64qhjAIPQgUTi5Ux0JvzTS_s4/w452-h640/baixada+de+can+mateu.jpg" width="452" /></a></div></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">Fa ja uns quants anys vaig visitar la masia de ca l'Eudalt, la mestressa de la qual es diu Maria i és una dona molt trempada que em va ensenyar la masia i els terrenys i els espais de treball de d'un petit i interessant museu on es mostrés un determinat model de vida de fa prop més de cent anys.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">Ja el govern municipal socialista de l'època volia fer-los fora de la seva casa i terres, els volien expropiar en nom del planejament urbanístic de l'època, finalment van arribar a l'acord que els permetia viure a "casa seva " fins el final de les seves vides.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">Aquesta era última notícia que d'aquest indret tenia, ara altra vegada els senyors de l'Ajuntament i els seus plans a vegades estrambòtics, volen desvirtuar l'illa de les bugaderes de la que aquesta masia i terres en formen part més dues cases més molt similars a les del carrer Aiguafreda. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">Volen ampliar la Baixada de can Mateu, construir pisos a l'altra banda de la baixada de Can Mateu, contra els que ningú té res a dir i on ara hi són les cases i els horts fer espai verd, que més verd del que és ara mateix no ho serà pas, i ben cuidat pels seus habitants.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">El Municipi ha arribat a donar permisos per fer horts en espais petits de la ciutat on un es preguntava, que coi podran plantar aquí, en canvi en un terreny ampli com aquest on hi ha hagut horts tota la vida, que es podrien convertir en horts urbans, mira per on aquests se'ls volen carrergar, no hi ha qui els entengui, mireu quin bé dels déus d'horta que hi tenen:</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-kqJvr9U2aqyguQPPiqh3QdT-7Q_q-Lo6a4-WV-RZHFHfeoNh36AtqtawuwGTHxRmC77ilyIJ3waIJd6HjxdHwPqCttFd8wAvf_uBtp_0bps0snDX37lhyjS5OBBrBsExdzIT_vM7MU/s640/horts+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha-kqJvr9U2aqyguQPPiqh3QdT-7Q_q-Lo6a4-WV-RZHFHfeoNh36AtqtawuwGTHxRmC77ilyIJ3waIJd6HjxdHwPqCttFd8wAvf_uBtp_0bps0snDX37lhyjS5OBBrBsExdzIT_vM7MU/s320/horts+1.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeLm1iay9enLMQmlW-GP9s-rKEC4s8QOTUVxz7fl9vimOsGQ4wb0NcUKlUvNzIlS8KSGKTV25ynQaW0wqu_O72YmRT1QcFG41HYMmhBkAQcLfvd_P5G4wESfc4iqr_eQt4jr-z1RjPd8/s640/horts+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjeLm1iay9enLMQmlW-GP9s-rKEC4s8QOTUVxz7fl9vimOsGQ4wb0NcUKlUvNzIlS8KSGKTV25ynQaW0wqu_O72YmRT1QcFG41HYMmhBkAQcLfvd_P5G4wESfc4iqr_eQt4jr-z1RjPd8/s320/horts+2.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">La masia de ca l'Eudalt és de 1854 i podria convertir-se en un lloc de trobada on es pogués assessorar sobre el món rural, sobre els noms de les diferents espècies de verdures i arbres fruiters i sobre co tenir cura d'un hort. </span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><a href="https://memoriadelsbarris.blogspot.com/search?q=ca+l%27eudalt" style="white-space: normal;"><span style="font-family: inherit;"><b>Història de ca l'Eudalt</b></span></a></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">Veient venir el que s'acostava, com es podia complicar futur de part de l'illa de les Bugaderes, entitats com El Pou, i l'Associació de Veïns d'Horta van fer arribar el seu desacord amb els plans de l'Ajuntament i s'ha obert un espai per recavar firmes dels veïns i persones que estiguin en desacord amb la desafortunada decisió del Consistori :</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;">.</span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><a href="http://chng.it/5rkdXGfb "><b>signa per mantenir l'Illa de les Bugaderes</b></a><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><div dir="auto" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNIAk1c2xTSgzJ2E0zpQ3NzfBhgat-ymfi6azqMKH7-xJCDsuhN9OQ5Pk40WC5KU_zs3PdkzHmuQyp7PJpOtc-x9V9ov9GXAGoYJpJgE6kzypQe-CwkP9OqwkmblpsG4_2LWQCxJo27k/s1600/bugaderes+Mariano..jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinNIAk1c2xTSgzJ2E0zpQ3NzfBhgat-ymfi6azqMKH7-xJCDsuhN9OQ5Pk40WC5KU_zs3PdkzHmuQyp7PJpOtc-x9V9ov9GXAGoYJpJgE6kzypQe-CwkP9OqwkmblpsG4_2LWQCxJo27k/w400-h300/bugaderes+Mariano..jpeg" width="400" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_2p9oLdR7cDUEwTHmW93fzLv7cUt7xGX5maeEfvoURFrYz-LT5q2aBAHbAeOJxYHXYysQX6epTEhO7yI2T6znq5jAgktR_crvZG93XlFahBctPHp1e55UFxGafDQ0yn66eLbgSfxpTAg/s420/eudald+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="297" data-original-width="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_2p9oLdR7cDUEwTHmW93fzLv7cUt7xGX5maeEfvoURFrYz-LT5q2aBAHbAeOJxYHXYysQX6epTEhO7yI2T6znq5jAgktR_crvZG93XlFahBctPHp1e55UFxGafDQ0yn66eLbgSfxpTAg/s320/eudald+2.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PtJKoDLquMyoylpEQsTLgQjo8srKReEpEAtbj3QKuS4tqA-h9L_CA0Axso_dvPzlPBEUSkbmWrjg7K2LL3XsDMRcFbiRTc4NFLSm-gYxMkVW2tpzd2BVj7Vi00AxUSbi0GMcQMgS3X4/s604/188403_1836485162187_1542220923_1897050_7002282_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="604" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2PtJKoDLquMyoylpEQsTLgQjo8srKReEpEAtbj3QKuS4tqA-h9L_CA0Axso_dvPzlPBEUSkbmWrjg7K2LL3XsDMRcFbiRTc4NFLSm-gYxMkVW2tpzd2BVj7Vi00AxUSbi0GMcQMgS3X4/s320/188403_1836485162187_1542220923_1897050_7002282_n.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9sgJ4Nk6-uSauB581BO0hUgVnR1YrP-A5J6D2TIPNFSm75luWJdwWPtqW_rR10TVG-qTvRrisljtkBRNiHJedjFdI9YYonrkOq9w9KBMO__DuSAulF_1qNlYNGHE9Gaed4HMuYVvPa5s/s604/196616_1836487562247_1542220923_1897069_6399147_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="604" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9sgJ4Nk6-uSauB581BO0hUgVnR1YrP-A5J6D2TIPNFSm75luWJdwWPtqW_rR10TVG-qTvRrisljtkBRNiHJedjFdI9YYonrkOq9w9KBMO__DuSAulF_1qNlYNGHE9Gaed4HMuYVvPa5s/s320/196616_1836487562247_1542220923_1897069_6399147_n.jpg" width="320" /></span></a></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgERnO0wKZ-gWLuVtSApG4DNhT_spGb_vWZffsIjO2WLcg6jczLW8yL8mnNKv5Y4TB8ayps950GS_kaR2ryQWP1MpFB3CtB1LYCacFOhbtRwMjqD5UlGRpdMU1WwsfnUOnoWwfp1I4H6CQ/s604/199987_1836492282365_1542220923_1897109_2875333_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" data-original-height="453" data-original-width="604" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgERnO0wKZ-gWLuVtSApG4DNhT_spGb_vWZffsIjO2WLcg6jczLW8yL8mnNKv5Y4TB8ayps950GS_kaR2ryQWP1MpFB3CtB1LYCacFOhbtRwMjqD5UlGRpdMU1WwsfnUOnoWwfp1I4H6CQ/s320/199987_1836492282365_1542220923_1897109_2875333_n.jpg" width="320" /></span></a></div></div><p><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p><br /></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2989574154610034443.post-46079768298981905822020-11-23T11:54:00.004+01:002022-02-19T13:47:55.962+01:00HORTA, el meu poble, per Núria Manén<p><span style="font-family: inherit;"> </span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAXpJPrGFsNDRCcoj5tIQuUwnVS5-lW1SUtqNZdd3CiDerAcUDSYmlKtR5H3A3mQzd7RdWG1HcbyldN3iPYxMis3IjSTo8XIjLd0LjnVmz3qeo2jCoF550bZOiJsDPqhYKA2E0RkWnpk0/s600/collage+1.jpg" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="405" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAXpJPrGFsNDRCcoj5tIQuUwnVS5-lW1SUtqNZdd3CiDerAcUDSYmlKtR5H3A3mQzd7RdWG1HcbyldN3iPYxMis3IjSTo8XIjLd0LjnVmz3qeo2jCoF550bZOiJsDPqhYKA2E0RkWnpk0/s320/collage+1.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Casa Mata i Ramis 1920 i 1981 - <br />segona foto fons F. Capdevila</span><br /></td></tr></tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Un
dia ja fa molts anys (</span><span style="font-family: inherit;"><i>1917</i></span><span style="font-family: inherit;">),
vaig sortir del claustre de la meva mare, diuen que vaig plorar, no
sé per què. Els meus pares vivien a Horta al carrer Feliu i Codina,
en una torre de planta baixa i pis (</span><span style="font-family: inherit;"><i>una
de les cases Mates i Ramis, avui centre Cívic</i></span><span style="font-family: inherit;">), tot
plegat una casa bastant gran, a més tenia un jardinet al darrera.
Allà hi vaig viure set anys.</span></div></span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquell
carrer pel que ara hi passo algunes vegades, quasi no té res a veure
amb aquell pel qual vaig passar tantes vegades quan era petita,
adolescent i jove, ara hi ha botigues i cases de pisos.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Jo
recordo que en entrar al carrer Feliu i Codina, a la dreta, quan
havies caminat uns metres hi havia una pared molt alta que rodejava
un jardí i que tenia una gran reixa verda, alta i ample: hi vivien
els Boter. Més en davant seguien unes cases o terretes.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">La
que teníem pared per pared al costat de casa nostra a l’esquerra
era igual, com si fossin bessones, encara hi són: durant uns anys a
la que jo vaig néixer hi va haver una farmàcia, ara està buida i a
més les finestres les portes tapiades, em fa molta pena aquesta
casa plena de records encara que llunyans.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Passades
les dues cases es troba el pont que tantes i tantes vegades havia
travessat jo sola o acompanyada per algun amic o amigues, tornant del
col·legi, quan em parava a mirar aquell cel estrellat, d’aquelles
estrelles tan brillants, encara que fes fred, calor o vent. Jo em
sentia plena de vida.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnNABWJknnfDaZlCzObTUy8pbgDp4YDwYloNOrbZdjiXejcyXx6a5zVXKFEDAIDnDKMpTF2RueYQ-3lRROO8eInmLV8NK6mfQnx6RPVPN3jrDv7pj3W_bpUok4v5p8Sw-r6EQKl6kkNDs/s500/collage+2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnNABWJknnfDaZlCzObTUy8pbgDp4YDwYloNOrbZdjiXejcyXx6a5zVXKFEDAIDnDKMpTF2RueYQ-3lRROO8eInmLV8NK6mfQnx6RPVPN3jrDv7pj3W_bpUok4v5p8Sw-r6EQKl6kkNDs/s320/collage+2.jpg" /></a></div><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El
vaig començar a passar molt sovint perquè aleshores ja vivia al
carrer Mestre Dalmau. Aquest pont avia canviat, mirant de sota quasi
està ple de cases de pisos i el paisatge ara és diferent, ja no hi
veus aquell espai que et deixava veure fins bastant enllà, el turó
de la Peira i riera avall.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Des
d’allà estant veia la casa on vivíem, el seu jardí amb les seves
flors, els seus arbres, el seu bosc. Un jardí que havia vist com
passejaven junts o separats la meva mare, el meu pare, l’àvia, la
tieta.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquella
immensa casa tota blanca de persianes verdes, de galeries amb molts
vidres, amb terrasses i terrats. Aquest pont meravellós que tota la
família estimem tant i que ara en dona una mica de tristesa. De tota
manera un cop l’hem passat veiem unes petites cases, que encara son
allà i això eixampla l’esperit.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlGZzj6nTDifXCm_BofGj-SiQ5V6LCj3MalZt7KGd5soI3TymOGCniViK25GKD5Iaf2PSHSQimpbRRZPLyAdgU3-4BgF40y7TC72b7IM6_qRKnGJn-hIANhjQDXEgNpIzSamQfxlLghQ/s1658/Collage+3.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="484" data-original-width="1658" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTlGZzj6nTDifXCm_BofGj-SiQ5V6LCj3MalZt7KGd5soI3TymOGCniViK25GKD5Iaf2PSHSQimpbRRZPLyAdgU3-4BgF40y7TC72b7IM6_qRKnGJn-hIANhjQDXEgNpIzSamQfxlLghQ/w640-h186/Collage+3.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">També
queda algun arbre i això fa que a l’anar caminant tornis als anys
passats, arribes a la primera cantonada i travesses el carrer mestre
Dalmau.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ací
està una mica canviat però si vas seguint fins al final encara
queda una torre gran més o menys vella.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ara
travessem per la vorera esquerra del carrer Feliu i Codina, abans a
la cantonada hi havia una cansaladeria que feia cantonada amb el
carrer Chapí «can Quiquet». Ací havia passat moltes hores
esperant que vingués algú a recollir-me al sortir del col·legi,
fins que vaig ser gran per tornar sola a casa. Vaig arribar a veure
tres generacions. Ara hi ha una botiga de vestits, seguida d’una
pared igual que abans, desprès el teatre que nosaltres, vull dir els
de la meva generació, en dèiem «Els Lluïsos». Ara hi fan comèdia
nois i noies però aleshores la feien només homes sols. Podria
parlar molt d’aquest local , però no puc anar-me entretenint
descrivint cada casa o centre on jo havia estat per dins perquè
seria llarg d’explicar i vull parlar més del poble en conjunt.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Passat
els Lluïsos, hi ha un jardí i al fons una casa d’aquestes que es
trobaven a tantes barriades, allí hi havia la bugadera, de motiu li
deien «la caparrada», aquesta dona venia a buscar la roba bruta
nostre per rentar-la a casa d’ella. Ara no sé qui hi viu però la
casa existeix. Em fa il·lusió mirar-la quan hi passo per davant,
aquesta casa fa cantonada al carrer Salses, travessat aquest carrer i
fent cantonada hi ha una torre amb un jardí molt gran que era molt
bonica, els amos eren els Lletjós. Hi havia entrat molt poques
vegades, però si que em feia molta il·lusió entrar allà dins (</span><span style="font-family: inherit;"><i>ara
l’ocupen les monges del Convent de l’Adoració Perpètua</i></span><span style="font-family: inherit;">).</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Seguim
caminant i trobem una casa petita, amb un jardí petit, allà hi
havia estat força vegades. Hi havia un home que tenia un taxi (</span><span style="font-family: inherit;"><i>can</i></span><span style="font-family: inherit;"><i>
Llobet</i></span><span style="font-family: inherit;">) i a casa nostra aquest taxi l’havíem fet servir
bastants cops, fins havíem fet excursions de més d’un dia. Ara al
costat hi ha un bar, més endavant passem el pont i tot seguit veiem
una pared que rodeja el cap d’esports. A continuació hi ha una
torre on visqueren molts anys els nostres amics «Serra», al costat
d’aquesta hi ha la mateixa que hi havia abans. Ara arribem al camp
de futbol de l’horta, no sé com està per dins, però jo hi anava
i no es pot dir que fos molt confortable.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZzGHNM4qtysHz1FIE2NKVytnTqOVByDjVuRusMll7B_GhkK21M8g1VIh368rlRakPBVn9ou-YNPia0CFULum5KDVLOxI82VCj9nUaKWm4Cx9KTMKn1CvACQkgxCttIWKBFXUI_7Mqv28/s570/collage+4.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="520" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZzGHNM4qtysHz1FIE2NKVytnTqOVByDjVuRusMll7B_GhkK21M8g1VIh368rlRakPBVn9ou-YNPia0CFULum5KDVLOxI82VCj9nUaKWm4Cx9KTMKn1CvACQkgxCttIWKBFXUI_7Mqv28/s320/collage+4.jpg" /></a></div><span style="font-family: inherit;"><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>Seguint
carrer amunt i comença a variar el panorama, cases de pisos i així
fins al final. Carrer Feliu i Codina qui t’ha vist i qui et veu.</span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ara
parlaré del carrer Mestre Dalmau, aquest és pot ser dels carrers,
dels anys que jo hi vivia allà que més es conserven. Tot el carrer
continua amb les seves cases quasi totes iguals, quasi totes les de
la vorera dreta estan a peu pla, les de l’esquerra, quasi totes per
entrar a la casa has de pujar uns graons. Encara hi ha veïns de quan
jo hi vivia en aquella casa que hi ha al final de la vorera dreta,
sempre entrant pel Feliu i Codina. Una de les persones que encara hi
viu és la meva cosina. També hi ha arbres a les dues bandes però
el que no hi ha és aquella paret del final del carrer separant-lo
del Turó de la Peira. Aquesta paret tenia una porta de fusta i els
veïns tenien una clau per poder passar a l’altra banda. Aquesta
porta havia estat sempre tancada sobretot per la nit. Ara està tot
obert i el carrer es comunica amb el Passeig de Fabra i Puig, al
final del carrer en la seva part esquerra hi ha cases de pisos que es
començaren a fer en vida dels meus pares.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ara
entrarem a Horta pel Passeig de Maragall: Arribes a la plaça
Eivissa, aquesta si que està canviada; abans al mig de la plaça hi
havia el mercat amb les tendes que venien carn, aviram, verdures,
etc, com a tots els mercats de quasi totes les barriades. Al costat
dret, és a dir a l’altra vorera havia la peixateria.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A
la plaça també tenia començament i el final el tramvia 46. Ara al
bell mig de hi ha bancs i una estàtua que representa una
eivissenca, una mica de jardí amb taules i cadires per poder prendre
el «vermut» o berenar. Passem la plaça i pugem carrer Horta amunt;
bé abans de seguir el carrer tenim com una petita placeta o un
carrer on hi ha en un costat el bar Quimet, Jo l’he vist allà tota
la vida, hi havíem estat asseguts alguna vegada, normalment hi fèiem
parada quan anàvem a l’embalat per la Festa Major amb els meus
pares i amics.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A
l’altra costat així que entres sota les columnes, com si fessin
arcades, hi veuràs que hi ha botigues. Tenen un cert encant aquests
arcs no per la seva categoria arquitectònica sinó pel fet d’estar
allà. Abans de passar pels arcs hi ha el cine Unió, era vell i
atrotinat però tenia caliu familiar, on sempre et trobaves algun
conegut o altre, ara ja no funciona.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgouhiWvyzjqT4RZ8FtoqkLoAe3UW1QXnzvwVYlQ8gorhZbrvRygEfIyq8HIGMqz2p1Bkx7vnnXrJNlWUBhcabVvymASfKYvgDAvhJDJ4ujUMfdMhbCIcQ__1wBmmnaCgzVxF4o-r3AzFc/s570/Collage+5.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="520" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgouhiWvyzjqT4RZ8FtoqkLoAe3UW1QXnzvwVYlQ8gorhZbrvRygEfIyq8HIGMqz2p1Bkx7vnnXrJNlWUBhcabVvymASfKYvgDAvhJDJ4ujUMfdMhbCIcQ__1wBmmnaCgzVxF4o-r3AzFc/s320/Collage+5.jpg" /></a></div><span style="font-family: inherit;"><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Abans
d’enfilar el carrer amunt també hi ha una farmàcia que jo també
l’havia vist allà tota la vida «Farmàcia Laporta».</span></div></span><p></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ara
si, pujant pel carrer, hi ha algunes variacions, no hi ha les
mateixes botigues que hi havia en la meva infantesa, sobre tot hi
trobo a faltar una que es deia «El barato», era d’en Pepet
Fumadó, un gran amic del pare i de la família era un home d’una
amabilitat extraordinària amb tothom. El Barato era una merceria,
però en aquell lloc sempre es podia trobar gent fent tertúlia.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQz1p8OEjYM_D3s2G1AC3Yi_du-nhXaF3FMV2QHqxpyjzdaAjHtEjcKpumVeiUepPNd6N8w9_fKYso866N_WnzwKwjZcD8a1Y43Ut0yMMWbjjlwbGH91NBacVDkzUa9aZOuN4HMOCALU/s1456/carrer+hprta+1922.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1072" data-original-width="1456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjHQz1p8OEjYM_D3s2G1AC3Yi_du-nhXaF3FMV2QHqxpyjzdaAjHtEjcKpumVeiUepPNd6N8w9_fKYso866N_WnzwKwjZcD8a1Y43Ut0yMMWbjjlwbGH91NBacVDkzUa9aZOuN4HMOCALU/s320/carrer+hprta+1922.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Tenda El Barato en una foto de primer del segle XX.</span></td></tr></tbody></table><span style="font-family: inherit;"><br /></span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A
l’esquerra trobaves la confiteria Mayol, on encara es poden veure
cares conegudes, enfront hi ha una casa pairal Can Mariner molt
bonica, seguint carrer amunt en arribar a la primera cantonada veus
els balcons de la perruqueria Javaloy, que té l’entrada per la
baixada de la combinació.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Desprès
de Can Mayol, una mica més amunt el forn de can Ginesta o Forn del
Campanar, es diu així perquè té una torre amb un rellotge. Aquesta
torre es va fer gràcies a una deixa o testament que va fer un home
que vivia a Horta per a totes les noies de la barriada (*) . Quan
arribes a la plaça ja el veus de lluny. Mentre vas pujant amunt,
juntament amb tu van passant molts records.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSF0hciaLn9FjrLZwD8y9_xynBbhyphenhyphenHDAVuA0Z7CRGuHAVvzFfkUAxAVOJ1PuGrDOipfIGSgpDnezphYGxGaQjD7Q4h7VGDeB8mxCd4eXgPH-YpbrlkZq43L47I96h8yIIOsE0klzeASSY/s570/collage+6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="520" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSF0hciaLn9FjrLZwD8y9_xynBbhyphenhyphenHDAVuA0Z7CRGuHAVvzFfkUAxAVOJ1PuGrDOipfIGSgpDnezphYGxGaQjD7Q4h7VGDeB8mxCd4eXgPH-YpbrlkZq43L47I96h8yIIOsE0klzeASSY/s320/collage+6.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: inherit;"><br /><br /></span><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Ara
entrarem a Horta per carrer de Campoamor, per la part de la carretera
de dalt. Camps a la dreta, una fàbrica a l’esquerra, trencant
l’encís de l’entrada d’aquest passeig tan bonic; sort que tot
seguit ve el Tennis Horta, aquest camp de tennis que fa tants anys
està allà, on tantes estones divertides hi vaig passar, seguim
caminant la rambla és bastant ample, voreres amples als costats. Les
Dominiques, un gran convent, on per cer jo vaig anar-hi a escola
molts anys. Ara m’imagino que surto del col·legi, que tot el terra
és ple de fulles seques i que nosaltres les «nenes» les anem
arrossegant amb els peus Rambla avall.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Era
força divertit saber quina de les companyes en arribar a baix de tot
havia arrossegat més fulles, fet el pilot més gros. ¡bell record!.
Vaig seguint i no hi són pas totes les torres però almenys les
cases que han fet noves no són desproporcionades i conserven els
jardins. A mitja rambla hi ha una font, ara ja no hi raja aigua,
abans si, quasi al final a l’esquerra hi ha la parròquia, aquí
vaig ser batejada pel mossèn, més ben dit, el doctor Manuel Trens;
no és que sigui una església molt bonica, però per dintre està
força plena de gent que encara reconec ara; plena de familiars vius
i morts, plena d’alegries i tristeses, però allà està i això és
molt important. Enfront les torres continuen igual que quan vivien
els meus pares.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">A
continuació de la rambla el carrer Chapí, porques variacions, a la
vorera de la dreta tot un seguit de casetes fins arribar a la torre
gran de les Dominiques (</span><span style="font-family: inherit;"><i>es
coneixia com les </i></span><span style="font-family: inherit;"><i>dominiques
pobres</i></span><span style="font-family: inherit;">), bé ja ho era quan era soltera, segueixen les
cases petites, en arribar al carrer Feliu i Codina hi falta una
cansaladeria que es deia «Casa l’Angel», enfront d’aquesta hi
havia una font que ara ja no existeix.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Per
la vorera dreta porques variacions , en la primera cantonada encara
hi ha els «Hermanos de la Doctrina Cristiana» (</span><span style="font-family: inherit;">l</span><span style="font-family: inherit;"><i>a
Salle Horta</i></span><span style="font-family: inherit;">). Creues el carrer hi aquí hi ha una casa de
pisos on abans hi havia una torre «La torre dels negres». La
següent casa és la casa dels Mercader, casa on he anat moltes
vegades perquè les noies d’aquella família havien anat al
col·legi amb mi. Venen petites cases fins que arriben a la cantonada
on hi ha «Can Quiquet». A partir d’aquí fins al final que ja no
recordo exactament si el carrer hi ha massa variacions fins arribar
al carrer del Vent.</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTs_FhNC4a_74g9WwF4H-fRI68ITEQFMDcgbrggPl8UMST4PA_kRt6EkEm_D34bVzRseqDbilyX3YTGsg7HV30zgEAXHAZ570mGJJQI1womKsiXj_qLUn8PybU8NfBBI5fZiZ3Y6biRI/s570/collage+7.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="520" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaTs_FhNC4a_74g9WwF4H-fRI68ITEQFMDcgbrggPl8UMST4PA_kRt6EkEm_D34bVzRseqDbilyX3YTGsg7HV30zgEAXHAZ570mGJJQI1womKsiXj_qLUn8PybU8NfBBI5fZiZ3Y6biRI/s320/collage+7.jpg" /></a></div><br /><p></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Com
és natural Horta té altres carrers que feien i fan el poble més
gran, més ample, més llarg i que tenien i tenen un encant, però no
puc explicar-vos-els tots, jo reflecteixo els carrers pels quals hi
passava més.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Acabo
d’explicar una mica el meu poble com era abans i com és ara (</span><span style="font-family: inherit;"><i>parla
de 1981</i></span><span style="font-family: inherit;">), jo vaig viure aquí durant 19 anys, fins que em
vaig casar. Ara visc a Sarrià que ja és un altra barriada o poble
però, EL MEU POBLE ÉS HORTA.</span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;">16.2.1981
Núria Manén Marqués)</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><b>Petita nota biogràfica de Núria Manén:</b> Neix a Horta en 1917, primer la família viu en una de les cases Matas i Ramis, set anys desprès passen a viure al carrer Mestre Dalmau a la casa que ha fet construir el seu pare . Es casa als 19 anys amb Joan Serrahima i se'n va a viure a Sarrià. Es queda vídua molt jove amb deu fills, En 1981 va escriure la història que es publica a la fi que els seus fills coneixessin una mica la seva vida a Horta</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></p>
<p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(*)
Torre de les noies (es va construir amb els diners que quedaven d’una
deixa que algú havia donat al Consistori per atorgar una dot a totes
les noies d’Horta que es casaven. Quan van quedar pocs diners
l’Ajuntament va decidir que amb els que quedaven es construiria la
torre dels rellotges, a la que els hortenc van anomenar torre de les
noies. Les futures casadores no hi van estat massa d’acord, tot
s’ha de dir).</span></p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">(**) Fotos de la família Manén : </span><span style="font-family: inherit;">Eulàlia Corberó i Tina Serrahima. Escrit de records de Núria Manén cedit per Tina Serrahima i Eulàlia Corberó. Informació familiar: </span>Tina Serrahima, Eulàlia Corberó i Roser Busquets, Amb el meu total agraïment per la seva gentilesa.</p><p style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Fotos del fons Felip Capdevila, Carme Martín i postals de l'època.</span></p>carmehttp://www.blogger.com/profile/18355246785276245514noreply@blogger.com1