dimarts, 21 de març de 2017

EL CONFLICTE ARMAT TAL COM EL VA VIURE UN JOVE DE LA LLEVA DEL BIBERÓ.

Quan moren els pares, en buidar la casa familiar els fills solen trobar-se amb sorpreses que no esperaven . 

Entre les moltes amb les que en Pep fill va topar en destriar aquelles coses que pagava la pena guardar de la crema, hi havia un quadern o diari de guerra que narrava les peripècies del seu pare, el seu entorn i per suposat la ciutat de Barcelona, en aquells anys tumultuosos de la guerra civil, tot narrat des de la perspectiva d’un noi de divuit anys, amb bastant perícia i lògicament en castellà atès que durant l’època poca gent sabia escriure en català.

La meva intervenció es limita en traduir el text al català i eliminar aquells paràgrafs que no són de l’interès general. Només he narrat la seva experiència durant els primers tres mesos de 1938 per no allargar massa el text i el suficient per donar una idea de com es va viure entre la població civil el conflicte armat. Les seves paraules s’escriuen en cursiva, els números que comencen algun paràgrafs es corresponen als dies del mes..

Els habitants de Barcelona procuraven dins el que era possible fer una vida «normal» en mig de bombardejos i la manca de productes de primera necessitat.

En Pep d’entrada fa un resum dels successos dels mesos anteriors, des de l’esclat de la revolució el 19 de juliol fins el dia que comença a escriure el diari, a la fi de situar al lector.

El nostre protagonista va néixer en 1919 i va viure sempre al carrer Art del Guinardó.


Carrer Art, autor desconegut.


Narra en  Pep:


Des de la Revolució del 19 de juliol de 1936 fins desembre de 1937. Resum.

Abans del 19 de juliol de 1936 , s’escoltava el rumor que els moros de la guarnició de Melilla s’havien sublevat. També es parlava de Sevilla, Burgos i desprès Madrid i Barcelona.

A Barcelona la sublevació va anar de la manera següent: Els soldats van sortir de la caserna de Pedralbes cap a la Plaça Catalunya (també van haver casernes com les de la de Girona del Guinardó que també s’hi van sublevar), però en arribar a l’alçada de Consell de Cent es van trobar amb una forta resistència, per part del Sindicat de la CNT i membres de la FAI. Els soldats van lluitar però no en tanta proporció. La lluita més forta es va dur a terme davant de la Telefònica de la Plaça Catalunya om els Guàrdies d’Assalt es van defensar de les tropes sublevades. En l’hotel Colom, també es va establir una forta confrontació. Al final de la Rambla de Catalunya prop la cerveseria El oro del Rhïn , els partidaris de l’Estat Català van lluitar desesperadament, es van utilitzar barricades construïdes amb llambordes del carrer front del local en qüestió.
Sublevació del 19 Juliol de 1936,  Plaça Catalunya

La sublevació fou dominada en les ciutats de Barcelona, Madrid, Bilbao, València i Málaga, en la resta del país va guanyar la part sublevada.

Els guerrillers van sortir en camions cap un front quan en realitat encara no existia com a tal i van arribar fins les mateixes portes de Saragossa però no van arribar a entrar pas a la ciutat.

L’entusiasme va ser enorme i totes les posicions es varen desbordar .

Com sigui que des d’alguna església es va disparar, el poble es va enardir i els més decidits van començar a cremar-les i no en van deixar cap en tota Barcelona. A Barcelona, Madrid, València i Màlaga els capellans van ser afusellats i per les carreteres es van trobar infinitat de cadàvers de dones (monges).

Es van establir patrulles que netejaren en pocs dies la reraguarda, però poc desprès van ser dissoltes.

En maig de 1937 hi va haver una convulsió intestina que dessagnar la CNT de tal manera que el govern es va ser substituït per un de molt més moderat d’esquerres presidit per en Companys. Aquesta segona lluita a Barcelona va tenir molta repercussió a l’estranger. Des d’aleshores se n’ha parlat molt sobre la unitat.

Desprès d’aquests fets, pocs en el front al·legaven pertànyer a la CNT, els de la UGT van veure la necessitat de crear un exèrcit regular i es creà mitjançant les quintes obligatòries.

L’exèrcit va aconseguir contenir als rebels però, entre febrer i maig una forta ofensiva ha fet trencar la resistència de l’exèrcit Popular regular que duia algunes campanyes victorioses.

Però aviat es va refer va continuar com sempre, bombardeigs , petits avançaments , combats oberts i guerres de trinxeres.



 
Llibre d’apunts


A la fi de guardar un record del que va ser la guerra que estem vivint he tingut la idea de fer el llibre d’apunts en el que aniré anotant tot el que em succeeixi a mi i més intensament a d’altres persones del meu voltant, sinó surto amb vida d’aquesta aventura, qui trobi aquest llibre pot afegir-ne un dies més i així no quedarà incomplert ja que al contrari faltarà l’ultim capítol sense cap dubte el més interessant de tots. 


Desembre de 1937

12. M’inscric en el camp d’instrucció premilitar.
13. Tot just començo a fer la instrucció en un camp que havia estat un Canòdrom (1)
23. Surt l’ordre que ens hem de comprar els nostres equips per anar a un camp d’instrucció fora de la ciutat.
25. No podem celebrar el Nadal donada l’escassetat d’aliments.
27. Terol ha caigut l’entusiasme és general.
31. Començo a estudiar per fer de xofer.


Canòdrom els any 30, foto Fons Marimon


Gener de 1938

Retall de la Vanguàrdia
1.Tot està nevat fa molt de fred. Barcelona està essent bombardejada, correus n’ha sortit afectat.

8 . Barcelona és bombardejada a les 6 de la tarda, a la part alta del Guinardó (2) han morts dos nens de 5 i 6 anys que eren germans.

9 . Bombardeig a les 6 de la tarda, ningú no en parla ja ens anem acostumant.

11 . Bombardeig a les 7 de la tarda, estic dins del cinema, he de tornar a casa al carrer Art a peu, els cotxes corren tocant els clàxons i els focus busquen en l’aire, la gent corre desesperada i plena de por, tot està fosc.
Els canons de la Rovira tronen i les granades esclaten en l’aire. Crec que l’afer ha estat força important. He sentit roncar diversos avions, corren rumors que ha estat prop dels canons i en la Caserna de la Guàrdia Civil (2).
Ens han donat una setmana de festa en el camp d’instrucció, el dia quinze ens tornem a incorporar.

Canons del Turó de la Rovira. Foto Branguli
15. Avui al matí s’han produït dues alarmes en l’interval de 45 minuts, estava a la Plaça Urquinaona durant la primera i en el carrer Marina durant la segona Sobre el pont de Marina no fa gaire ja va caure una bomba durant un bombardeig. Els canons antiaeris han donat una resposta contundent. Ja és de nit i desconec el perjudicis que han provocat. Es parla de tres aparells Savoia provinents de Palma de Mallorca.

16. Diumenge al matí, hi ha hagut dues alarmes

19. Un tremend bombardeig ha destruït els dipòsits del moll que s’han incendiat. En els tallers Elizalde també ha caigut una bomba de cinc-cents quilos, les han llençat al menys 12 dels avions. Es calcula que hi ha hagut cent cinquanta morts i dos-cents cinquanta ferits, jo em trobava prop del port i en quan ha sonat l’alarma he anat a veure que havia passat. Els bombers s’han fet un fart de treballar a la fi d’apagar l’incendi donat que el que cremava era en la seva majoria productes alimentaris procedents de trenta vaixells que els descarregaven al moll per desprès tornar a València.






Bombardeig nocturn al port. Foto de Brangulí feta des de casa seva

En el carrer es podien veure cavalls morts en mig d’un bassal de sang. Tot estava ple de pedres i arbres serrats per les metralles i una gran columna de fum s’elevava cap el cel . Les ambulàncies es feien sentir per tot arreu contínuament per tota la ciutat. Avui el dia ha estat horrorós, tot ha començat a les dotze del mig dia.


Foto Agustí Centelles

21. Avui el bombardeig ha començat a les 5 del matí, ja ni m’he mogut del llit, diuen que ha estat en l’Hospitalet. He sortit de casa a buscar llenya per cuinar al bosc de la font del Cuento.

22. Avui de nou bombardeig a les 5 del matí i al mig dia , les bateries del turo han repel·lit l’agressió.

23. Tornen a bombardejar a les cinc del matí, la gent està molt cansada i molts ja ni ens belluguen del llit de casa nostra. Els nostres avions han sortit al darrera i els agressors han fugit.
Diumenge vaig sortir a filmar una pel·lícula i em vaig assabentar que està prohibit filmar pels carrers

25. Avui he anar a instrucció pre-militar i ens han tornat a donar una setmana més de festa. A poc d’arribar a casa els canons han tronat sense donar cap avís les sirenes, segons sembla hi ha hagut víctimes atès que les sirenes de les ambulàncies no han deixat de sonar.

29. El Gobierno ha fet una proposició a Franco a la fi que no bombardegi les poblacions civils , que ells tampoc ho faran.

31 Diumenge Aquest matí dos bombardejos més, els antiaeris han disparat més de 500 vegades, el cel restava ple de petits núvol de les granades. Els quatre canons de la muntanya de davant de casa no han parat de disparar.

Febrer de 1938

1-.Els diaris es mostrem molt indignats per la resposta de Franco a la nota del Gobierno demanat que no es bombardegés a la població civil, es calcula que hi ha hagut 153 morts a la ciutat i 102 ferits més.

24. Ha sortit una ordres d’incorporació a files relacionada amb les lleves dels anys 1929 i 1940, jo sóc d’aquests últims i he de sortir cap el front.

26. Corren rumors que el dia 12 de maig sortirem cap el front.

Març de 1938

1. Avui he après una frase que no he d’oblidar «El covard mort mil vegades el valent només una». Els preparatius augmenten i estem segurs que partirem en pocs dies.
Des del tramvia he vist plorar un home, és de la quinta del 29 , deia que preferia suïcidar-se que anar-se’n al front.

4. Avui he vist a molts homes que anaven equipats, amb maletes, cascs d’acer i mantes, son els de la quinta del 29 que surten avui a la fi d’incorporar-se a la seva companyia.

5 . M’he anat a informar sobre el que he de fer per ingressar en l’aviació. Penso tirar una instància seguint el consell d’un amic «Tot menys anar a infanteria», ha dit, i jo me’l crec. Veurem que em crida primer el tren de l’exèrcit o l’aviació.
Semblava que avui no hi hauria bombardejos però a les 7 de la tarda sense avís previ de les sirenes, he sentit una detonació al lluny, desprès una altra, l’esparregueig d’una metralladora antiaèria i totes les llums s’han apagat. Aleshores es donava la circumstància que passava per davant d’un Ministeri, els que estaven de guàrdia ens han fet entrar a tots els qui estàvem al carrer, al menys 30 o 35 focus van creuar tot el cel, de tant el tan els detonant d’una metralladora o el retruny dels canons van arribar fins on estàvem nosaltres. Al cap de mitja hora de romandre dins el Ministeri, van acabar els bombardeigs i hem sortit amb les lampadetes que estaven disposades per casos com aquest, he sortit al carrer amb l’ànim d’anar a peu fins a casa, atès que els tramvies no circulaven.


Avions Savoia italians, amb base  a Mallorca

El Passeig de Gràcia, malgrat ser dels carrers més concorreguts estava vuit , ni un cotxe, ningú, només l’obscuritat més absoluta atès que els focus ja s’havien apagat, no sé quan temps portava caminant quan el merder ha començat de nou. Com que quan disparen els antiaeris és perillós anar pel carrer a causa de la metralla (al carrer Villar hi va caure metralla sobre una casa i va foradar de dalt abaix), he entrar en un bar en mig d’un soroll infernal de detonacions.

8. Ha sortit l’ordre d’incorporació a files de la quinta del 40, la meva. El districte IX que és al que pertanyo li toca el dia dotze.

9. Estic malalt crec que he enxampat la grip.

11 Segueixo al llit i sé que m’he de presentar demà en la Caserna del Passeig de Colom per al reclutament a les 8. No tinc por però tampoc estic content, això d’anar al front no em fa massa gràcia, no sóc pas gens aventurer.

12. No estic del tot bé però em llevo a les sis del matí a la fi de presentar-me a les 8 a la caserna. Pel camí he pogut saber, en ajuntar-me amb un grup de nois que també hi anava, que no hem de sortir cap el front de seguida i que hem d’anar de campament a Sant Cugat , «a engreixar-nos», ha dit un, atès que estaven força febles.

Tan aviat hem arribat , hi havia una cua llarga de nois de la nostra mateixa edat i ens hi hem afegit. A la fi hem entrat nosaltres, en el pati hi havia quatre taules en les que es feia l’allistament, mitjançant els fitxers dels camp d’instrucció, desprès de colar-me a la fi de guanyar temps , m’ha tocat a mi, m’han preguntat si tenia alguna cosa que al·legar i com un amic m’havia dit que digués que si, els he dit que tenia problemes amb la vista, des de petit que duc ulleres , m’han omplert un full de presumpte inútil i m’han enviat a una altra cua, desprès d’esperar un parell d’hores ens han dit que tornéssim a les quatre de la tarda i els que no eren inútils a les tres.

Quan he tornat a les quatre desprès de fer de nou una cua amb més de 60 persones al davant, m’han fet entrar en un despatx i assenyalant-me la pared , un cartell amb lletres de major a menor i les he anat anomenat fins on jo les veia. M’han tornat a donar un paper a la fi que anés als soterranis i allà m’han canviat el paper que duia per un altre que m’admetia com presumpte inútil, demà he d’anar a l’Hospital

14. he anat a l’Hospital m’han fet diverses proves i m’han demanat que torni dijous a la fi de recollir-ne el resultat.

15. En un diari que no és d’avui he llegit «Hace unos dias el buque enemigo Baleares ha sido hundido por una flotilla de destructores que le han lanzado un par de torpedos, entre la tripulación se cree que han habido unos 600 muertos, los supervivientes fueron recogidos por un buque inglés».

Foto realitzada pels pilots de l'aviació italiana

16 .- La població està molt desmoralitzada i tenen poca fe en el triomf. Els últims cops rebuts han dolgut molt, aquesta tarda he vist unes dones amb una pancarta que resava «VENCEREM» , l’han passejat pels carrer a la fi d’inculcar moral, una d’elles pujava a un lloc elevat i donava discursos, aquest espectacle ja l’he vist en diferents llocs. I també n¡he vist d’homes que demanaven que ens manifestèssim en favor dels Gobierno com a mostra de la nostra fe en el triomf, he pogur veure entre la gent que els escoltava algun somriure cínic, la majoria els escoltava escèpticament, tanmateix un transeünt s’ha permès dir-los feixistes i emboscats, que el que tenien que fer és anar al front i no col·laborar en desmoralitzar a la població civil.

17. Dijous, avui m’he presentat a la fi de saber el resultat de les proves, m’han destinat a serveis auxiliars avui a les 3 m’he d’incorporar.
En sortir de la Caserna quan estava prop de la Plaça Urquinaona he vist una gran fumerada prop de Montjuïc i de seguida el soroll d’explosions és ja el tercer bombardeig d’avui, el primer ha estat per la nit, el segons a tres quarts de vuit i ara aquest, són les deu i escaig. He anat cap el metro i he pogut veure una noia que tenia un atac de nervis, sembla que en pujar a casa seva se l’ha trobat destrossada. Un metge i dues persones més tractaven de calmar-las. Ara estic escrivint aprofitant l’alarma, són les dues i mitja i a les tres hauria d’estar a la meva destinació, doncs hauran d’esperar-me. Veurem com acabo el dia....

18. Alarma en el campament. Ara recordo que tot venint he vist els desperfectes últims en el Passeig de Gràcia, en l’Hotel Colom en la Plaça Catalunya, en el carrer de l’Hospital i del Carme, en el carrer de Provença i en la plaça de la Universitat.
Desprès de l’esmorzar hem anat a aprendre el maneig dels fusell i altre cop un bombardeig. Quan anava a dinar una altra alarma, he pogut veure els avions i el caces que han sortir en la seva persecució, pr fi ens han pogut donar el menjar, arròs, cigrons i carn tot barrejat,. A les tres hi ha hagut una alarma més. Tot plegat ha estat molt molest i angoixant. La ràdio del campament parla d’un nombrós número de víctimes més de mil, durant els últims bombardeigs....



El quadern acaba a mitjans de Juliol de 1938, en Pep escrivia aquestes notes quan tenia tot just 18 anys, en acabar la guerra encara va haver de fer la mili, 









1) Canòdrom del Guinardó.
2) La de Navas de Tolosa, o la del Pag. Maragall fidel a la República?.