divendres, 24 de febrer de 2017

Casa regal de la revista LA ILUSTRACION OBRERA.

En el Guinardó de principis de segle moltes persones del que ara es diu classe mitja i menestrals es van traslladar les seves residències al Guinardó, bé fos per passar-hi els caps de setmana i vacances com per anar-se’n a viure atès que era un barri nou que estava prop del centre de la ciutat i la zona on estava situada acabava de ser annexionada a la capital.

Aquest va ser el cas del sr. Josep Masgrau i Planas que va adquirir un terrenys en l’aleshores carrer Dos Rius, bastant a prop de la Torre dels Pardals que encara no s’havia convertit en la casa modernista de referència que va ser més tard, propietat encara de Josep Maria Valls. El nom que va rebre la casa va ser Villa Victòria.

Mapa de situació de 1907

Des de la seva torre es podia divisar, tota la plana fins Sant Andreu, el poble nou fins a la costa; eren els primers anys del segle XX, segurament cap a 1900-1904. La contrada es començava a omplir de cases baixes amb els seus jardinets i horts, Danvat l’edifici del sr. Masgrau, un cop passat el carrer Dos Rius,  es podien admirar grans extensions de vinyes i alguna casa pairal com la de Can Vindró.


Vista del Guinardó des de villa Victòria, vinyes i a la dreta la casa pairal del Mas Vintró. (par d'una de les fotos de La Ilustración Obrera)

Una mica més amunt, la Quinta Paquita, a l’altra banda del carrer de l’Aguila (ara Llobet i Vall-llossera), una granja bastant gran que ocupava tot el triangle que formaven els carrers Dos Rius-Amílcar-de l’Aguila, on es criaven i venien animals de granja, fruites i verdures per a la població dels voltants.  Ara en el mateix lloc hi ha un gran bloc de pisos que fa molts anys eren de color blau i que ara llueixen en color groc i vermell.


en primer terme els terrenys de la quinta Paquita en els anys 50. Foto de J. Miro

Paret exterior i una part de la casa en el carrer de l'Aguila/Valls/Llobet i Vall-llossera. Va anar canviant de nom

Aleshores no hi havia tendes i els habitants del nou barri havien de baixar fins el Camp de l’Arpa / Clot per anar a comprar i, fins i tot, el pa el pujaven en tartana des d’Horta. La casa doncs,  no tenia massa veïns, regnava solitària entre la granja indicada i la Torre dels Pardals, les comunicacions amb el centre de la ciutat es feien per la carretera d’Horta recent oberta, per la que feia poc circulava el tramvia elèctric que anava fins a Horta.


En la foto Villa Victòria i al fons la Torre dels Pardals 1904 (La Ilustración Obrera) BNE

Revista La Ilustración Obrera
Josep Masgrau i Planas era un conegut editor d’idees republicanes membre de l’Associació Literària i Artística de Barcelona a la que va accedir en 1894 que publicava revistes com La Ilustración Obrera i El Mundo Científico. Era conegut entre els intel·lectuals de l’epòca, i mantenia un gran interès social per aconseguir millorar el nivell de preparació i coneixement de la classe obrera.

Era un home poc donat a sortir en els mitjans de comunicació i ser objecte d’atenció, com es va poder comprovar el dia en que es va col.locar la primera pedra de la casa que es sortejava que, malgrat celebrar-se l’acte a casa seva i d’intervenir molts oradors, ell va declinar fer-ho i va ser el director de les indicades publicacions Sr. Angel Alcalde qui en el seu nom va donar les gràcies als presents. Per altra banda, ha estat impossible aconseguir-ne cap imatge de la seva persona.

La Ilustración Obrera va publicar un total de 73 números que es venien a deu cèntims l’exemplar i sortia cada setmana entre els anys 1904 i principis de 1906 i era tot un referent en determinats cercles del que ara denominaríem intel·lectuals conscienciats, en la que hi van col·laborar escriptors tan coneguts com Miguel de Unamuno.


Les idees democràtiques i igualitàries de la revista concordaven plenament en aquell moment amb les de l’il·lustre escriptor espanyol qui s’interessava per aconseguir que la instrucció arribés a les classes més desfavorides de la societat i que fos popular i laica, a la fi de situar al país al nivell de la resta de països europeus.
Publicdo 21.3.1904

A principis de segle, algunes publicacions a la fi d’aconseguir nous subscriptors, van sortejar una casa entre els seus lectors i subscriptors, normalment estava situada a les afores del centre. Aquesta pràctica també la va dur a terme la revista La Ilustración Obrera que es venia setmanalment en la que s’incloïa un cupó amb un número determinat per entrar en el sorteig de la indicada casa. La revista La Il.lustració Obrera era plena de bona i interessant informació ben fruitada de figures, dibuixos i fotografies, en relació als temes que es tocaven.

Plana de la revista sense el cupó

El sorteig de la casa i la col·locació de la primera pedra es va publicar en molts els diaris de l’època i es va organitzar una festa d’inauguració de l’inici de les obres en la casa del sr. Masgrau, les fotos de la qual es van publicar en un dels números de la revista La Ilustración Obrera, realitzades pel fotògraf de la publicació sr. Rodríguez .

Com el Sr. Masgrau a més de la seva casa era propietari del terreny del costat, el fa oferir (6000 pams quadrats) per construir la casa en qüestió, el plànols els va fer Anselmo Calvet, sobre els que van haver alguns canvis en la façana. Com la casa estava en plena muntanya era escalonada, com moltes de l’indret, en la planta baixa hi havia, el pati d’entrada el menjador i la cuina, i en el pis de d’alt la part més íntima, habitacions, sala i en la part del darrera un hort.


Plànols de la casa- 




















La primera pedra es va col·locar el 21 de maig de 1904 i l’acte el va presidir el Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Rafael  Rodríguez Méndez  i hi van assistir nombrosa representació de centres obrers i republicans de la capital. L’honor de col·locar la primera pedra es va fer per sorteig entre els nens que havien tret millor nota en diversos ateneus  i va ser el noi Vicente Alfonso de l’Ateneo Obrer de Sant Andreu en qui va recaure tal mereixement.


El notari dona fe de cessió del terreny. Al fons a l'esquerra el Mas Guinardó, a la dreta la paret de la Quinta Paquita. Foto de La Ilustración Obrera, Digitalitzades per la Biblioteca Nacional d'España.-
El public assistent en l'interior de Villa Victòria. BNE


El sorteig que anava lligat amb el número que sortís guanyador en la loteria Nacional d’España del mateix dia 21 de maig, que va ser el 22.202 i el va guanyar una dona que vivia al carrer Hospital de nom Maria Martori Sirvent. Desconeixem si hi va anar a viure mai o si simplement la va llogar a algú, el que si se sap és que entre 1935 i 1940 hi va viure la famíla Casals-Alsina.




La torre un cop acabada ostentava un gravat a dalt de tot (la façana s'havia modificat en relació als plànols originals) on s'indica que la casa va ser regalada pels propietaris de la revista MUNDO CIENTÍFICO, no sabem el motiu pel qual no apareix el nom de la revista que va iniciar l'event LA ILUSTRACION OBRERA, igual ja no s'editava.

La casa en la dècada dels seixanta encara existia, més tard va ser comprada juntament amb una altra que hi havia al costat i que ja no era la casa del sr. Masgrau, per ampliar els Laboratoris del Dr. Esteve.




Fonts informatives:

  • Fotos de la Publicació del anunci de la Casa aportades per  Josep Llorens. 
  • Coneixement de l'existencia de les fotos de la inauguració a partir d'un reportatge de Maria José González, així com la informació del nom de  l'afortunada persona a la que li va torcar la casa.    
  • Les fotos utilitzades per a la ilustració del text,de la Bibliteca Nacional de  España.   
  • La nota d'Unamuno prové del Llibre "Miguel de Unamuno desconocido de l'escriptor" de l'escriptor Manuel María Urrútia . 
  • Retalls de diari de La Vanguardia.
  • Gràcies a tots ells, la localització de la casa ha estat una tasca comunitària, com tot bon treball.                                       

dissabte, 4 de febrer de 2017

DECONSTRUÏNT EL MAS GUINARDÓ

Què fan els nostres polítics quan diuen protegir el nostre patrimoni històric?.

La majoria de vegades,  (només cal mirar Can Mariner o Can Fargues), el que fan és deconstruir més que no pas reconstruir i/o rehabilitar,  en nom de la futura utilitat pràctica  de l'edifici.

L'exemple més clar la dóna l'actuació de l'ultim Ajuntament socialista respecte el Mas Guinardó, observeu les fotografies, que són magnífiques,  i fàcilment  constatem que és el  finalment van conservar d'aquest edifici, pràcticament res. Ohhh és que estava en molt mal estat no havia més remei que fer-ho, contesten quan els ho tires en cara.

Es van menjar tota l'ala esquerra del casalot en rebaixar el terreny més de dos metres (ala que van haver de reconstuir més tard), va desaparèixer tota la distribució interior de l'edifici i la totalitat de la part del darrera així com i un extrem dels  seus fonaments.

Quan van aplanar els voltants del Mas Guinardó per procedir-ne a la que s’anomenà rehabilitació, quedà només com testimoni de la seva època modernista tres o quatre parets exteriors i amb prou feines una paret i mitja de l’antic mas.  "Van trobar en tallar el terreny el que eren els seus fonaments, una sitja, un pou i una mena de cova, com d’una mina d’aigua amb algunes inscripcions gravades. Tot això va ser degudament documentat i catalogat pels arqueòlegs, però ho van tornar a tapar. (recollit en el llibre Barcelona subterrània de Mireia Valls)". Què en saben els guinardorencs d'aquests troballes i del seu possible valor, res.

Personalment d'aquestes descobertes no en sabia pas res fins que vaig llegir aquest llibre, suposem que el que es cita és cert  però, què es va trobar en realitat en l'ànima del Mas Guinardó i que es va destruir  del que hi havia sota, en aras de l'optimització màxima de l'espai amb el que es comptava. Algú del departament d'arqueologia  ens ho pot dir?.

Hi ha moltes maneres de fer les coses. Que el mas s'havia de rehabilitar, evidentment però , conservant fins a l'extrem el seu esperit i la seva història. A la part del darrera de l'edifici hi havia prou espai per fer l'hotel d'entitats, i es van gastar un munt d'euros provinents de fons europeus, calia, tanta despesa, tant moviment de terres?, crec sincerament que no i com nosaltres d'altres persones del Guinardó.

En fi, des del carrer el veïnat no prenia consciència del que passava allà dins, però quan veus aquestes fotografies, fetes des del terrat d'una de les cases del voltant, t'adones del que signifiquen algunes actuacions municipals,  les destroces originades i  et venen ganes de dir, no si-us-plau, no toqueu res, millor s'ho queda un particular i en fa un restaurant tipus Can Cortada, que ha conservat tot el que d'interessant tenia l'edifici i pots contemplau-ho si demanes permís al responsable del local, això si, que sigui entre serveis sinó impossible.  

Senyors de l'Ajuntament així no, no ens agraden aquesta mena de rehabilitacions.


Fotos originals de Juanjo Fernández menys l'ultima de C. Martín