divendres, 19 de maig del 2017

EDIFICIS HISTÒRICS DEL DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ QUE NECESSITEN REHABILITACIÓ AMB UNA CERTA URGÈNCIA



Fem un repàs dels nostres elements històrics que estan en en situació delicada o simplement  a prop de la ruïna:


En una valoració que va entre delicada i ruïna poden considerar que : 
1 Delicada, 2  Actuació urgent, 3 Proper a la ruïna.




LA TORRE DEL MORO : s’ha proposat un munt de vegades a l’Ajuntament que es rehabiliti i que sigui la de seu d' Interpretació dels elements de l’aigua al Districte. Valoració 3 

Fotos aconseguides a  internet

LA CASA DEL FOTÒGRAF : pel que ens han dit, els propietaris es proposen rehabilitar-la i donar una part a l’Ajuntament en lloguer, no sabem que pensa  fer l’Ajuntament amb aquest espai. El temps dirà si l’edifici es rehabilita o no, de moment han fet fora els ocupes i han netejat l’espai. Els que netejaven han considerat que totes aquestes rajoles hidràuliques ja no fan cap servei. Valoració 2.



Fotògraf passavolant amb sensibilitat cultural

LA FONT DEL CUENTO: Com moltes de les fonts antigues, no ragen aigua que és la finalitat primera de tota font.  No demanem pas, si es rehabilita, que ragi aigua de mina  però, com mínim aigua corrent. A més s’hauria de rehabilitar tot l’espai i fer una neteja a fons, no pintar a sobre les pintades i anar sumant capes de pintura,  sinó una veritable rehabilitació. Sembla que el Consistori té pensat començar-hi a treballar en un termini no massa llunyà, exactament que hi pensen fer ho desconeixem. Valoració 3.


https://fontsaigua.wordpress.com/2016/08/01/la-font-del-cuento-de-barcelona/

LA FONT DEL CARRER CAMPOAMOR: L’Ajuntament indica que com és privada no poden fer pas res. La torre d'agua és la que està en pitjor condicions. Pensem que haurien de parlar amb els propietaris i buscar una solució. Valoració 2


https://fontsaigua.wordpress.com/2016/05/10/la-torre-de-laigua-i-la-font-del-carrer-de-campoamor-de-barcelona/

FINCA CAN RAVETLLAT-PLA: Sembla que han començat a fer algun treball de neteja dels jardins però encara va per llarg, la reixa està molt deteriorada i s’hauria de pintar abans no s’acabi de fer malbé. Suposem que la reixa entra dins les competències de l’Ajuntament no pas del Consorci que administra el museu. En quan als jardins i elements decoratius dels jardins així com la porta i reixes de la finca. Valoració 2 


Collage Carme Martín

FINCA DE CAN GARCINI: Pendent de les eternes negociacions entre l’empresa Núñez i Navarro i l’Ajuntament per adquirir-la. Sinó s’arriba a un acord en breu un jutge decidira el «just preu» que el Consistori haurà de pagar per la finca. . Casa tapiada es desconeix la situació de l'interior, jardins molt fets malbé, molta arbres han mort.  Valoració 2.




Foto d'Antonio Domingo

FONT D’EN FARGUES I VOLTANTS : Un altra tema que no acaba mai. Desprès que els propietaris del restaurant que hi havia van tancar el negoci, va entrar en un període de lent deteriorament, amb la complicitat dels consistoris que al llarg dels anys no han pogut o no han sabut resoldre el tema. Durant més d’un anys els terrenys van ser ocupats per famílies nòmades de raça gitana. Quan van ser desallotjats, l’Ajuntament va netejar l’espai però es continua fent malbé dia a dia, un espai amb més de 100 anys d’història, concretament 117. Que no ens enganyi la neteja de la foto. La font sense cap protecció i sense l tanca de ferro que ha desaparegut, el quiosc modernista tapiat i molt malmés. Valoració 3.



Foto panoràmica i detall de la mateixa foto de Jordó Artés de 2013



PALAU LLUPIÀ: Altament deteriorat, gran part de l’edifici ja sense sostre. Segons sembla, l’Ajuntament recentment s’ha compromès a invertir 1,8 milions per assegurar l'edifici del Palau del Laberint i tenir-ho llest en un termini màxim de 15 mesos. Molts pocs diners ens assemblen per dur a terme una rehabilitació amb cap i peus, poca cosa més que procurar que no es caigui apuntalant parets i fent sostres nous. Valoració 3


Collage Carme Martin sobre fotos d'internet

MERCAT D'HORTA: Encara està en l'aire si es rehabilitarà i posarà al dia o simplement serà enderrocat i construït un de nou amb parking, super i demés. Molts de nosaltres estem per conservar l'edifici de l'antic mercat afegint-hi aquells elements que modernitzin el seu funcionament. Valoració 1.


https://es.slideshare.net/ManelCantos/horta-1-barcelona-presentacin-73






diumenge, 7 de maig del 2017

50 ANYS DE L'ARRIBAVA DEL METRO A LA PLAÇA D'EIVISSA



El Metro arriba a la plaça d'Eivissa

Encara recordo l’arribada del metro a la plaça d’Eivissa. Desprès d'anys d'espera finalment tots els que vivíem al final del carrer Feliu i Codina i voltants, no ens caldria vorejar el Turó de la Peira fins arriba a l’estació de Vilapiscina per pujar al metro, estació solitària en l’època , on el passeig de Fabra i Puig s’estava tot just a les beceroles, poca llum i molt de fang al carrer quan plovia.

Les persones que vivíem en la frontera d’Horta-Guinaueta, estavem allunyats de tot transport públic ja fos tramvia i/o autobús a la plaça Eivissa i metro a Vilapicina. Si havies de matinar per anar a la feina, a quarts de set o de vuit del matí, era una excursió a vegades perillosa i tot, per aquelles noies que caminàvem soles per anar a treballar.

La situació ha canviat una mica, no pas gaire, des d’aleshores. El passeig de Fabra i Puig ja està acabat, el barranc que separava Horta de la Guinaueta s’ha convertit en un parc. Pel passeig indicat passa algun autobús fins ara el núm 74, fa poc han canviat però les numeracions, les noves les desconec, que comunica el centre de la ciutat amb la Guinaueta i el metro que s’ha allargat i arriba a la Vall d’Hebron. També han allargat el recorregut de la Línia 3 que arriba a Canyelles i acaba a Trinitat Nova. Poc més, aquella franja d’Horta continua una mica abandonada en quan a transport. No compto pas el Bus barri atès que es concentra en el propi barri i la Vall d’Hebron.


Encerclat en blau la zona deixada de la ma dels déus

Però tornen a l’arribada del metro a la Plaça Eivissa, tal com diu el nostre mestre en història d’Horta Desideri Díez en el seu llibre ELS TRANSPORTS A HORTA, el creixement dels barris perifèrics i l’augment dels seus habitants va obrir una crisi de comunicacions entre les zones perifèriques i el centre de Barcelona.

Es necessita un transport ràpid, amb capacitat i econòmic per a l’usuari , amb capacitat per traslladar el personal d’una banda a l’altra de la ciutat de Barcelona i d'aquesta manera va néixer el Transport Metropolità de Barcelona, conegut popularment com METRO.

Tot va començar en 1924, amb el primer transport subterrani de la ciutat, que unia la plaça de Catalunya amb la plaça de Lesseps. 

En 1926 es posava en servei el metro Transversal, actual línea 1, entre plaça d'Espanya i la plaça de Catalunya.

Però la gran expansió del metro no es va produir fins la dècada dels seixanta-setanta, que va ser el període de major trascendencia en el  transport col·lectiu barceloní.

En las primavera de 1954, es comencen les obres per enllaçar el barri d’Horta, un dels més poblats i més deficients en quan a transporte urbà, amb l’estació de La Sagrera. Les seves estacions van ser La Sagrera, Congrès, Maragall; Virrei Amat i Vilapicina.


Inauguració de l'estació de Vilapicina, foto autor desconegut

Inauguració de l'estació de Vilapicina, foto autor desconegut

Estem ja a 1959, la línia arriba fins a l’estació de Vilapiscina el 21 de juliol, i no és fins l’any 1967 no va arribar fins la plaça d’Eivissa.

Hi va haver alguns accidents lamentables entre les estacions de Virrey Amat i Horta, el 30 d’octubre de 1975 van xocar dos trens a l’estació de Virrey Amat amb un balanç de 50 ferits i dos morts, el maquinista, que va morir a l’acte i Ángel Huigueras Carrions de 67 anys i veí d’Horta que morí uns dies desprès.

Les associacions de veïns de les zones afectades s’uniren, en van publicar notes de premsa queixant-se del mal funcionament de la línia d’Horta pels diferents accidents que s’hi van produir.

I aquesta és una petita part de la història de l’arribada del Metro a la plaça d’Eivissa.



Fonts d'informació. "ELS TRANSPORTS A HORTA" de Desideri Díez.