diumenge, 28 de febrer de 2016

CAN RECASENS - barri de can Quintana

Barri de Can Quintana. Recreació en color d'una foto de 1918 de S. Ribó.

La història dels edificis dels estiuejants del barri de Can Quintana, és de menys conegudes d'Horta situada al  llarg i al final de que ara es coneix com carrer  Feliu i Codina.

Avui ens fixarem en la torre que hi ha en el núm 72 d'aquest carrer, una de les més antigues de la contrada, malgrat no sigui la que més anys sumen les seves parets. 



Foto entre els anys 1908-1910, can Recasens s'estava construïnt



Des d'abans dels anys cinquanta en aqust edifici hi viu la família Boixaderas però, la casa és molt anterior i la va fer construir Constansa Recasens Girol entre 1908-1909.

La família Recasens-Girol no era qualsevol família, estava formada per quatre germans Perè, Manuel,Sebastià i Constància, casada amb Juan Motiño, representant a Barcelona de l'empresa d'exportació de begudes de la família de la seva muller Constàcia i del seu cunyat Pere resident a Guatemala, on dirigia una part del negoci familiar.

Pere Recasens Girol i la seva dona Concepció Siches Gils, van tornar a Barcelona en 1905 amb el seu fill Lluís Recasens Siches, quan aquest només tenia dos anys, donat que volien que creixés i estudiés en el país dels seus pares. 



Lluís Recasens Siches

Fou un gran Jurista i professor de la Universitat de Santiago de Compostela i de la Complutense de Madrid. Va escriure nombroses obras en les que exposava la seva interpretació de la filosofía del dret en funció de l'existència humana però regida per un conjunt de valors universals, entre les que destaquen: VIDA HUMANA, SOCIEDAD Y DERECHO.FUNDAMENTACIÓN DE LA FILOSOFIA DEL DERECHO (1940) i INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DEL DRET. 

Desprès de la Guerra Civil degut a les seves idees republicanes, es va exilià a Mèxic on va morir en 1977.

Pere Recasens Girol, va morir a Barcelona el 27.1.1924



Un altre membre important de la mateixa família RECASENS-GIROL, fou Sebastià Recasens Girol, germà de Constància, nascut en 1863.

Va nèixer a Barcelona el 15 d'abril de 1863. Estudià medicina i es va llicenciar amb tan sols 19 anys amb la qualificació més alta. Es va doctorar a Madrid en 1885 on va guanyar la plaça de Médico en la Beneficiencia Municipal de Granada. Poc temps desprès va tornar a Barcelona a perfeccionar-se i va treballar a l'Hospital del Sagrat Cor de Jesús al costat de cirurjà Salvador Cardenal, al mateix temps que treballava en l'Hospital de Niños.



Sebastiá Recasens Girol


En 1902 va anar a Madrid a la fi d'aconseguir la Càtedra d'Obstentricia d'aquesta ciutat, que estava vacant i la va aconseguir. Al front d'aquesta càtedra va ser ràpìdament conegut a Madrid, degut la seva sòlida preparació quirúrgica i en les seves especials dots de caràcter i de magisteri. També va introduir a España les primeres tècniques de radioteràpia i va actuar amb entusiasme i eficàcia en la lluita contra el càncer.


En 1916 fou escollit Degà de la Facultat de Medicina. Va formar part de la Junta Constructora de la Ciutat Universitaria . També va ser director duran molts anys de la Maternidad de Santa Cristina. Va morir en 1933.
Constància Recasenes propietària de l'edifici del núm. 72 de la Rambla Quintana, sens dubte era part d'una família important i a més socia junt amb els seus germans de l'empresa familiar, de la qual no hem pogut trobar més informació que la factura que seguidament reproduïm, que prova la relació familiar i econòmica d'alguns dels membres de la família en qüestió.
La Mansió que es va fer construïr anava al seu nom el que fa pensar que la fortuna familiar era de fet la seva família on el seu marit hi treballava amb un càrrec determinat.
Reproduïm seguidament la sol·licitud que Constansa Recasens va dirigir a l'Ajuntament de Barcelona, demanant permís per construir una torre-torre, compuesta por semisótano, bajos, primer piso i desvan alto para guardar productos agrícolas y un pequeño cobertizo, los planos de cuya fachada reproducimos, en març de 1909. Aquell mateix any li donaven el permís per construir amb la condició que quan l'urbanització de la barriada quedés formalitzada, si el seu terreny es veiés afectat en algun aspecte, s'hauria d'ajustar a les normes.


               Carta trobada a Todo Colección


            Reproducció de la Carta sol·licitant permís per construir, planell de la façana i signatura dels mestre d'Obres

                                                        Fotos més actuals de l'edifici. Carme Martín

D'estil historicista, estilísticament es caracteritza per l'eclecticisme neogòtic, que dóna d'aquest habitatge una imatge de casalot fortificat. Les obertures estan ordenades en tres eixos i són de dimensions decreixents en cada planta, acabant en finestres geminades només en la façana principal.
El balcó remarca l'obertura central i l'accés principal de l'habitatge. La coronació, a base d'una barana massissa, ressalta els eixos compositius verticals. Disposa d'un nivell de protecció C, és a dir, de bé d'interès urbanístic.

La mateixa Constància Recasens, en 1921 va sol.licitar de nou permís per construir dins la mateixa finca un petit edifici garatge pels masovers de la finca i que més tard, ja en mans d'un altre propietari, va ser llogat com a casa on encabir primer una escola i anys més tard una llar d'infants, que donava i dóna encara al carrer Congrés, actualment amb algunes modificacions posteriors al seu us posterior.
Situació sobre planell d'ambdós edificis

El mestre d'obres que es va encarregar dels planells de la casa va ser Josep Masdeu i Puigdemasa, reconegut per dissenyar cases com la casa Sala (1919), al carrer Campoamor, que va ser anys més tard la coneguda Academia Martí i moltes altre que podreu admirar clicant el link que segueix:



Vista lateral des del carrer Congres sobre planell 





                                   Vista actual de la casa dels masovers, amb la façana al carrer modificada



  • Fonts Informatives; les còpies dels panells aconseguits en l'Arxiu Municipal Contemporani, de l'Ajuntament de Barcelona
  • Fotos i biografia de Lluís Recasens del Web de la Universitat Carlos III de Madrid
  • Fotode Sebastià Recasens: WEB Universidad Complutense - Biblioteca- Històrica Marqués de Valdecilla.
  • Biografia Sebastià Recasens  del Web sobre Història de la Medicina Tomàs Cabacas.



dissabte, 20 de febrer de 2016

VILLA VICENTA - Liceo Castro de la Peña, història dels seus usos en el temps

La torre que encara llueix al cap de munt de la Rambla Volart, pintada d'un color verd llampant i que actualment ocupa l'escola privada Liceo Castro de la Peña, no sempre ha estat una escola, malgrat que si ho ha estat en gran part de la seva existència i no sempre la mateixa escola ni sota el mateix nom.



Veiem sinó:

La torre es va construir a les primeries del segle XX, no sabem concretament en quina data i desconeixem el nom de l'arquitecte que la va construir el que si sabem és que entre 1915 i 1920 es va convertir en l'Instituto Médico Pedagógico del dr. Córdoba, que tractava a nens amb problemes de comportament i problemes nerviosos, en la Vanguardia de l'època es van publicar un munt d'anuncis, degut a que la clínica més que res estava destinada a acollir nens de famílies benestants amb problemes de comportament i mentals com es pot comprovar pels anuncis que reproduïm seguidament:







Els anuncis del centre van aparèixer tanbé en diaris de Madrid com l'ABC




Segons informació que es troba al web de l'actual centre situat al final del carrer Dr. Cadevall:

"El Instituto Médico Pedagógico es una institución creada en 1915 y el espíritu con el que se creó sigue vigente. El doctor Córdoba, se había especializado en psicopatología en París y se casó con Rosalía Ferreiro, eminente pedagoga con la que fundó el Instituto en 1915. José Córdoba Rodríguez fue maestro en psiquiatría de numerosas promociones de médicos y abogados. El Instituto Médico Pedagógico era una casa de cura y educación para niños y niñas con retraso mental. Contaba con todo el material pedagógico adecuado, trabajos manuales, gimnasia rítmica, jardinería, régimen familiar, médico residente y emplazamiento saludable. La educación era individualizada con un programa de gimnasia psicológica, el profesorado era cuidadosamente escogido y científicamente preparado."

La clínica estava dirigida pels doctors José Córdoba i Benjamin Nonell Camp, metge de Sala de l'Hospital Clínic, especialista en comportament infantil, aquest últim va escriure el llibre "El problema de los anormales desde un punto de vista social", editat per Hijos de J. Espasa i sembla que era tot un especialita en el tema. 

Els anuncis feien èmfasi que aquell era un emplaçament saludable dotat de les millors serveis per atendre a nens rebels, inestables; els dèbils, apàtics, astènic, retardats, amb afeccions nervioses, els que patien tics i amb defectes en el llenguatge".

Finalment quan va morir el Sr. Planàs propietari de la torre coneguda com Can Mascaró (nou can Planàs) al final del carrer Dr. Cadevall, la família va cedir l'edifici a la fi que s'instal.lés definitivament la clínica del dr. Còrdoba i allà continua.

Entre 1920.1924, el més segur és que es convertís en una residència privada sota el nom de Villa Vicenta, nom gravat sobre una placa ovalada incrustada a dalt de la porta de ferro de l'entrada principal, segurament el nom de la propietària o lloguetera de la torre.



Recreació d'una foto antiga.

En 1924, apareixen diversos anuncis a la Vanguardia que oferien llogar una torre al Guinardó, amb un gran jardí, abundant aigua, fent esment a que hi havia abundante agua medicinal, el que fa pensar que la finca disposava d'agiua de mina

A final del mateix any, les Dominiques de l'Anunciata s'hi van establir, fins que van abandonar l'edifici en 1928 per traslladar-se a viure i treballar a l'edifici parroquial de la Mare de Déu de Montserrat on s'hi van estar fins que va esclatar la Guerra Civil.

La torre torna a quedar buida i un altra cop apareix l'anunci oferint-la en lloguer en 1928.




En 1933 va ser ocupat per les escoles Manjon. El centre aplicava els mètodes elaborats pel prevere Andrés Manjón, nascut a Sargentes (Burgos). Amb el seu mètode educatiu va crear una marca que es va anar estenent per tot Espanya arribant al Guinardó. El 1933 les escoles de l'Ave Maria, que aplicaven aquest mètode educatiu, es traslladaren a la torre Villa Vicenta, a la rambla Volart, 81, durant la guerra la situació política deuria aconsellar suprimr del nom "AVE MARIA" i canviar-lo pel de Liceo Manjon. (d'un estudi de Joan Corbera sobre les escoles)

Un dels alumnes que van assistir a les classes del Liceo Manjon, durant l'època de guerra, recorda la seva d'assistència al centre:

"Todos asistíamos al Liceo Manjón, en la Rambla Volart, un edificio de cuatro plantas y un gran patio, aunque con frecuencia solíamos hacer novillos, por lo que don Juan de la pipa rota, como llamábamos a uno de los maestros, nos arreaba bofetadas y puñetazos sin compasión, teniendo que cubrirnos con ambas manos para no salir dañados.", *Records de José Luis Tellado Ustárroz .

En 1945, finalmente, el centre canvia de mans i de nom i passà a denominar-se Liceo Castro de la Peña, dirigit per Enrique Castro de la Peña, i així fins el nostres dies.



Foto de la dècada dels quaranta cedida per Miquel Pera del Liceo Castro de la Peña










*Records de José Luis Tellado Ustárroz , nascut en 1928, que vivia al barri dels Indians en l´època, autor del llibre "Els espíritu del Arcabuz".