diumenge, 14 d’agost de 2016

CARLES I GIOCASTA K. CORMA, fills il·lustres del Guinardó

Aquest dos últims anys, degut al llibre que hem publicat sobre la història del barri,  han passat per les meves mans un munt de fotografies diferents amb un element comú el barri del Guinardó. 
Quan vaig veure les fotos dels dos germans Corma, d'entrada no vaig poder determinar on estaven fetes, me les vaig baixar a l'ordinador, vaig obrir una carpeta i allà van reposar fins que un dia parlant amb una amiga del barri, que té una memòria prodigiosa i a més és summament intel·ligent, tot parlant del  Guinardó d'abans de la guerra i dels seus veïns va sorgir el cognom Corma i es va encendre la llum.

Carrer Dos Rius (avui dia av. Mare de Déu de Montserrat), a la dreta el turó on estava el castell del Guinardó. Foto G. Casas Galobardes
Carrer Dos Rius cantonada Camí d'Horta, pard de la porta principal del Castell del Guinardó.Foto G. Casas Galobardes

Aleshores les fotos dels germans Corma jugant al carrer varen prendre forma, el carrer que sortia a les dues imatges era el carrer Dos Rius i la porta que feia cantonada era la principal del Castell de Guinardó.
Abans d'aquestes fotos no tenia ni idea de qui eren els germans Corma, no en sabia res de les seves vides, ni que durant molts anys van ser uns músics de molta nomenada. Vaig investigar per internet, en webs d'aquí i de sud-Amèrica, moltes hores amb els ulls fixats en la pantalla.  El fruït de tot plegat, juntament amb la informació de la meva amiga Raquel Piquer, han donat forma a la història que es relata tot seguit.

                                                                  ...---...

El matrimoni Corma-Centelles, ell home lliberal republicà exercia de metge a la ciutat de Barcelona; ella feia de mestressa de casa i d'ajudava del seu marit quan calia. Van tenir cinc fills, quatre noies: Hernestina, Edelmira (Mimi), Rosa (Rosina  i Mercè, i un noi de nom Antonio.

Tenir tantes filles a finals dels segle XX per a un pare de família,  era tot un inconvenient donat que per poder-les casar "com calia", sortida desitjable i finalista de moltes de les dones de l'època, calia dotar-les d'una quantitat important de diners i del seu aixovar. Els caps de família doncs, professionals autònoms com el sr. Corma, havien de treballar de valent per dotar les seves filles, i molts no ho arribaven a explicar degut a inesperats i improcedents atacs de cor o problemes de salut similars. 


Mantenir una llar al centre de la capital resultava bastant onerós i per aquesta raó van llogar una casa al carrer Dos Rius al Guinardó (avui dia avinguda de la Mare de Déu de Montserrat), on era molt més econòmic, encara que poc pràctic per qui havia de treballar a ciutat.

La tercera casa començant per la dreta era la de la família Corma.

La casa estava davant per davant del que es coneixia entre el veïnat com a Castell del Guinardó que a les primeries del segle XX, s'imposava solitari sobre un petit turó i gaudia una vista privilegiada sobre la resta de cases del veïnat. 
 
La casa de blanc del mig de la foto era la de la família Corma. Foto 1930 de Jordi Meca Marimon
El senyor Corma va morir a poc del trasllar-se amb  la família al Guinardó i la seva dona no va tardar molt en seguir-lo, així que tant les filles com l'Antonio el fill, van quedar sota la tutela de la filla gran del matrimoni l'Ernestina.
Ernestina Corma, artista deixeble d'Adrià Gual, als 20 anys havia cursat ja la carrera Superior de Magisteri, mètode pedagògic Montessori, donava conferències i era una virtuosa del piano. En 1907 a l'edat d'onze anys ja havia escrit un llibre de contes per a nens que portava per títol “Los niños en casa”.
Ernestina Corma. Foto revista Feminal
Segons recollia la revista Feminal de 1916, Ernestina als 20 anys va donar a l'Ateneu Barceloní, una conferència sota el lema la “Cultura, la dona i la pau” era, per demés, una dona feminista i d'idees avançades per a l'època.

L'Ernestina amb 23 anys, va conèixer un periodista rus de cognom Kussrow amb qui va conviure uns anys i amb qui va tenir dos fills, en Carles, el gran, que va néixer el 1919 i la petita Maria Giocasta, el 1923, aquest periodista viatjava contínuament i un bon dia ja no va tornar.
Per tirar endavant tanta família, va haver de dur a terme múltiples activitats, classes de piano, algun concert sola o amb la seva germana Rosina, conferències, escrits per a revistes especialitzades, algun llibre però, per sobre de tot es va dedicar a preparar als seus dos fills que des de ben petits van donar prova d'unes prodigioses dots per a la música, en Carles als tres anys donava ja petits concerts i na Giocasta també, ella a més a més tocava el violoncel..

Carles i Giocasta a casa seva al Guinardó. Foto 1930 Gabriel Casas Galobardes
Aquesta habilitat no passà desapercebuda entre els músics i intel.lectuals de l'època com el mestre Frank Marshall que dirigia l'escola de música pensionada per l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, destinada a recolzar a joves amb talent, qui se'n va fer càrrec de la seva preparació musical.
Carles va començar a tocar en actes públics al barri com la inauguració de l'Escola del Parc del Guinardó, coneguda popularment com l'escola del Bosc, on va donar un petit concert aprofitant l'assistència de les autoritats del Consistori, de qui depenien aquestes escoles, com l'alcalde en funcions Josep Branqué. Només tenia quatre anys.

Acte d'Inauguració de l'Escola del Parc del Guinardó. Foto Brangulí. 1923.
De 1921 a 1931, l'activitat artística d'en Carles i na Giocasta va ser important, com ho demostra l'àlbum de retalls de premsa i fotografies que Tristan Xancó Kussrow, fill de na Giocasta va lliurar a la Biblioteca de Catalunya per a la seva conservació i estudi, del que reproduïm seguidament alguna mostra.
  • 1921, Tomás Breton presenta a en Carles K. Corma en el Real Círculo de Bellas Artes, assegurant que era el cas de precocitat més extraordinària de la història de la música. Aquell mateix any en Carles Tocà davant dels rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia. Als tres anys fou pensionat per l'Ajuntament de Barcelona, confiant la seva educació al mestres Frank Marshall 1)

  • 23 Febrer de 1923, en benefici del Monte Pío del Sindicat Professional de Periodistes (Teatre Tívoli)
  • 24.11 de 1923 en la inauguració de les Escoles del Parc del Guinardó. (La veu de Sant Martí)
  • 27.5.1924 , en la Sala Granados (publicat a la Vanguardia).
  • 4.8.1924, en el Palau de les Belles Arts de Barcelona
  • 15.8.1924, en el Saló de la Reina Regente a Barcelona
  • 19.8.1924, en l'Escola del Mar.
  • 25.3.1925, Funció religiosa a càrrec dels alumnes del Liceu Ave Maria, en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, a mig construir.
  • 18.2.1927, Círculo Equestre.
La Reina Victoria Eugenia, va patrocinar l'actuació dels petits artistes a Londres
En 1927 en el Saló de Cent de l'Ajuntament (en Carles tenia 8 anys i Giocasta 4), els petits artistes van entrar al Saló acompanyats de la seva mare, de l'alcalde de l'època el Baró de Viver, el seu mestre en Frank Marshall i la majoria de tinents d'alcalde, així ho recull el diari de La Vanguardia. Remarca l'article, que no es tractava de nens prodigis sinó de nens molt intel·ligents que malgrat la seva edat, reciten i escriuen música que estava causant admiració entre artistes de fama mundial.
1930 En un concert al Palau de la Música on els presenta en Pau Casals. (1930, cercle de concerts de l’Associació Obrera de Concerts).


 
En 1933 Ernestina Corma va impartir juntament amb Carolina Molina, un curs de mètodes per a l'ensenyament musical, en l'escola catalana MOSSEN CINTO
En 1938 es casen Giocasta K. Corma amb Ernest Xancó i Creixell 2), ella encara no tenia ni 18 anys. A París en 1939, neix la seva filla Elsa.

 
....
1939, Ernestina Corma i els seus fills, Carles i Giocasta, van camí de l'exil.li en el vaixell el “Winnipeg”, junt amb d'altres intel.lectuals que fugen de la dictadura espanyola. S'estableixen a Buenos Aires on fundà en 1943 una acadèmia de piano que ha esdevingut una de les més prestigioses d’Amèrica, conjuntament amb els seus fills Carles i Giocasta, dirigida només per Carles des del 1954, any que Giocasta passà a dirigir una nova acadèmia a Santiago de Xile.
Sobre els anys 40, Giocasta K. Corma es divorcia d'Ernest Xancó i es casa amb Enrique Iniesta Cano 3), violinista de talent, amb qui té tres fills més, José Ignacio, Maria Paz i Victòria. Enric Iniesta va  formar part de la "'Orquestra Sinfónica de la Ciudad de Mendoza" i mestre  de la "Escuela Superior de Música" de la mateixa ciutat.

1967, GiocastaK. Corma, dirigeix una nova acadèmia de música a Mendoza (Argentina). A Carles el fan catedràtic de música a la Universitat de Geòrgia, EUA.


Ernestima Corma va morir a Buenos Aires el 1960.
Giocasta K. Corma, mor prematurament a l'Argentina el 1977, només tenia 54 anys
Carles K. Corma, mor a Georgia (EEUU), el 1985
Ernest Xancó Creixell, primer marit de na Giocasta, mor el 1993
Enrique Iniesta Cano, últim marit de na Giocasta, mor el 1969



  1. Acadèmia Marsahall – Associación Musical Granados-Marsahll, fundada pel músic Enric Granados.
  1. Ernest Xancó i Creixells, violoncelista, compositor i director d'orquestra, format al Conservatori del Liceu i format per Pau Casals. Giocasta K Corma va ser la seva primera esposa.
  2. Enrique Iniesta Cano, violinista espanyol nascut a Madrid .En el Reial Conservatori de la seva ciutat natal fou alumne d'Antonio Fernández Bordas. Aconseguí assenyalats triomfs a Espanya i també a Portugal, Alemanya i altres països estrangers. Se'l nomenà professor de virtuosisme en el Conservatori madrileny, i fou membre fundador de l'Agrupació Nacional de Música de Cambra. Més tard, anà a Xile on entrà a formar part de l'Orquestra Simfònica de Santiago. Després a Mendoza, fou professor en l'Escola Superior de Música, i així mateix arribà a ser violinista de l'Orquestra Simfònica d'aquella ciutat.
Fonts Informatives:
*Agraïment especial a Raquel Piqué, amiga de la família Corma, de qui hem rebut molta informació. Informació biogràfica de l'Enciclopèdia Catalana i de la Viquipedia, Diario ABC, Revista Feminal 1916. Fotos de Fabriel Casas Galobardes, de l'Arxiu Nacional de Catalunya.