dimecres, 6 d’abril de 2016

LLOCS RELLEVANTS DURANT LA GUERRA CIVIL AL GUINARDÓ



El present post completa el publicat fa un temps sobre el primer dies de guerra al barri del Guinardó, al que podeu accedir mitjançant el link de sota:




Aportem un mapa del Guinardó de 1935 on es situen alguns del fets coneguts sobre la vida i defensa de la població civil com és una relació dels principals refugis i la indicació d'alguns dels llocs on van esclatar algunes de les poques bombes que van caure sobre la seva població civil.

En el Guinardó, menció a part de les casernes de Girona i del Pg. Maragall, no existien punts dels considerats d'especial interès per a l'aviació feixista italiana  que va donar suport al bàndol nacional.

Estem segurs també que l'existència de l'Hospital de Sant Pau també era un punt dissuasori alhora de bombardejar el barri.




Cada punt està assenyalat amb una rodona i un número a la fi que es pugui seguidament localitzar-lo en la relació que en fem més abaix dels llocs que representen.


Antiaeris: Turó de la Rovira - 1



Antiaeri del turó de la Rovira. Foto Brangulí


Refugis : 7-8-11-16-19-20-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34-35-39-42



Refugi av. Mare de Déu de Montserrat, alçada carrer Amílcar



Bombes :  Al Guinardó sortosament no en van esclatar masses bombes, pot ser degut a  la proximitat de l'Hospital de Sant Pau. Tot i així en tenim comptabilitzades les que es localitzen en els números  20-22-36-37-38-40-46, cal puntualitzar però, que les llençades sobre el convent dels Mínims, varen ser manuals. Algunes d'elles com la del carrer Villar, no està clar si provenia dels avions o dels antiaeris que estaven ben a prop.



Bomba que va caure en alguna de les pedreres del voltant. Foto de Pérez de Rozas de 1935. fons AFB

Edificis cremats : 20 Mínims, 14 -Parròquia Mare de Déu de Montserrat


Església Mare de Déu de Montserrat. Foto autor desconegut


Checa :  Petites presons destinades a fer parlar als presoners sota tortura. En el barri és coneguda la situada en el  Mas Viladomat requisat pel Comitè Revolucionari del barri de la CNT-FAI (en la relacio de sota la núm. 32), a Barcelona hi va haver un total de 46 d'aquestes cheques. En el mapa amb el número 20.





Nota explicativa :




Hospitals : Hospital General de Catalunya (Sant Pau)- 18 , Hospital de Euzcadi-4.


Companys visitant als ferits de Guerra. Foto de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Sant Pau ocupat pels milicians convertit en Hospital General de Catalunya. Autor desconegut


Cases de repòs ferits: Masia de Can Baró - 2 i  la Torre dels Pardals- 9, Castell de Mascaró - 45

Casernes : Caserna de Girona - 17, Caserna Guàrdia Civil dels Quinze -10


Caserna de Girona 1936, fotograma de pel·lícula de l'època


Colònies per a  Nens: Casa de les Altures (actual Seu del Districte) - 3



Torre de les Altures.



Comissaria :  Can Sors (avui Escola del Mar), al carrer Gènova, hi va encabir durant pocs mesos, cap al final de la guerra civil una  Comissaria de Policia, la  núm. 14 d'Horta, de  Seguridad y Asalto, comandada pel comissari , Gaspar Dalmau - 20 




Propaganda en una revista que la pròpia comissaria va editar

Escoles en cases ocupades : Torre dels Pardals (situada a l'avinguda Ascaso, avui dia Av. de la Mare de Déu de Montserrat, va acollir Escola de la Natura- 9, Can Planàs -13, Convent Monges de la Passió - es va convertir en l'escola unificada Apel.les Mestres)- 8, Part dels departaments de la Parròquia també es van convertir en escola laica per a 500 nens i nenes.- 14



Nenes de l'Escola de la Natura fent bufandes pels soldats del front

L'Escola de la Natura va ser dirigida pel Pedagog Joan Puig Elies (President de l'Escola Nova Unificada) i per la seva muller, la mestra Roca. Era una escola de signe racionalista estava sostinguda pel sindicat del tèxtil de la CNT (Confederació Nacional del Treball)

En aquesta mateixa torre hi va residir cap el final de la guerra, quan el Govern de la República abandonà València i es trasllada a Barcelona, el aleshores president de les Corts Diego Martínez Barrio,  fins el dia 23 de gener de 1939.

Llocs d'afusellament : Darrera de l'Hospital de Sant Pau i en les pedreres de l'avinguda Ascaso (avui Av. Mar de Déu de Montserrat, van afusellar algunes persones grups de la CNT-FAI,  5 - 24



Foto costumitzada d'un cotxe pujant pel carrer Catalunya (St. Quintí), per la nit amb motius foscos

Una de les pedreres on es van afusellar persones

Bombers:  Can Planàs (avui dia Centre Cívic), va acollir una dotació de bombers -13

Seu del Govern Basc a l'exili - Casa del doctor Pla, a l'avinguda Ascaso (actual Av. de la Mare de Déu de Montserrat, - 12



Casa del dr. Pla on va acollir-se al Govern Basc a l'exili

Casa Federica Montseny - Carrer Escornalbou, va ser la seva casa familiar i on es publicaven gran quantitat de revistes i publicacions de caire llibertari. Federica Montseny va assolir durant la guerra civil el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero.  

Casa Federica Montseny

Torre del Suro:  Està al costat del Convent dels Camils que aleshores encara no existia, va acollir una delegació militar russa durant la guerra




Cases particulars  i associacions ocupades : Casal de la Lliga, Torre del Suro, La Torre dels Pardals, Can Sors, Parròquia i els seus edificis annexos, Els Mínims, el Mas Guinardó, Mas Viladomat, Can Planàs, Torre de les Altures, Mas Guinardó.

Seus i casals d'alguns partits; Seu Casal de la Lliga, seu carrer Renaixement - 43, Casal Federal d'Esquerra Republicana de Catalunya, av. Ascaso - 13, Mas Guinardó Juventuds Llibertàrias 33, Círculo republicano, seu carrer Varsòcia - 44