dijous, 10 de març de 2016

Cases d'obrers o de menestrals a finals i principis del segle XX (Horta-Guinardó)






Isabel Segura Soriano













Rellegint un interessant llibre que va publicar l'Ajuntament de Barcelona i la Regidoria d'Horta-Guinardó en 2007, escrit per Isabel Segura Soriano *, sobre el paper de les Dones en l'Horta - Guinardó de finals i mitjans dels segles XIX-XX, titulat "DONES D'HORTA-GUINARDÓ itineraris històrics", m'he aturat especialment en el capítol  "Treball domèstic", on a part de descriure el paper domèstic que jugaven les mestresses de casa durant aquests temps on va vida i la feina domèstica eren especialment pesades donat que no es gaudia de cap element ni aparell que l'alleugerís, con poden ser les rentadores, neveres, cuines i estufes de  gas i d'altres avenços moderns, em va cridar l'atenció com i  defineix la distribució de les cases estrictament per a obrers com van ser les cases barates d'Horta (avui barri de can Peguera) en contraposició a les de les ocupades per petits menestrals, més àmplies i amb més habitacions i serveis.

Descriu, en primer lloc, la distribució interior d'una típica casa de les de la barriada anomenada aleshores de Ramon Albó construïdes en 1929 a la fi d'alleugerir el greu dèficit d'habitatge de l'època

"La parcel·la disposava 43 metres quadrats, a la casa s'accedia des del carrer per un passadís. A banda i banda una habitació el passadís desembocava en una petita cuina-menjador, que permetia que diverses persones ocupessin el mateix espai fent diferents activitats alhora. Al pati un lavabo, normalment un vàter "

Menjador-cuina d'una de les cases. Foto de 1935 de Gabriel Casas Galobardes
Les reduïdes dimensions dels habitatges va fer que e carrer tingués un ús intensiu i es convertís, fins a un cert punt, en una prolongació de l'espai domèstic.



Una família fent vida al carrer. Autor desconegut, anys seixanta.
Distribució de les cases barates d'Horta






Benita Moreno, que havia viscut durant molts anys en les Cases Barates d'Horta recorda que "Hi havia tres habitacions i desprès la meva mare va fer el menjador perquè primer era menjador-cuina. Va treure la cuina al pati i també va posar una dutxa al pati. Abans ens banyàvem en aquell gibrells de zinc on posaven la bugada. Hi posàvem aigua calenta i allà ens banyàvem, a l'estiu al pati i a l'hivern a casa, a la cuina. La cuina era de llenya i anàvem al bosc a buscar-la"








Les cases barates de Can Peguera són les úniques que sobreviuen de les tres barriades que es van construir del mateix estil de cases i d'urbanització horitzontal, les altres dues estaven a Can Tunís a Montjuïc i  a Sant Adrià, i s'han convertit en un exponent importantíssim de tota una manera de viure i d'entendre la vida veïnal, gràcies a la lluita dels seus habitants per mantenir-les.

 
Vista aèria de la construcció de les cases barates d'Horta avui barri  de Can Peguera. 1929. Autor desconegut

Cases de Ramón Albó (avui Can Peguera). foto entre els 40-50, autor desconegut


Molt diferent era la concepció i distribució de les cases construïdes per a les classes mitjanes o menestrals, on les cases a més de disposar de més metres quadrats, existia ja una especialització en l'espai i també la separació física de la cuina i el menjador, ni que fos per un envà.

Hem triat una de les cases típiques del Guinardó construïda en 1899 per Ramon Roig al carrer Guinardó (ara Escornalbou), una planta baixa d'us residencial.

A la línia de la façana, explica, Isabel Segura, hi havia el despatx i una sala alcova; seguien les habitacions i a la banda posterior el menjador. Un envà separava la cuina, dotada de pica i fogons que funcionàvem amb carbó o llenya. Des de la cuina s'accedia al jardí o pati, on hi havia la comuna o el vàter .

Com eren cases on els propietaris es podien permetre ajuda externa per la llar, la cuina ja apareix separada del menjador que aïllava la persona - fos membre de la família o persona contractada - que treballava  als fogons confeccionant els àpats de la família, de la resta de persones, és a dir que ja es tendia a separar les estances de treball de les d'estar, aquesta voluntat ja evidenciava el valor que la societat atorgava i atorga al treball domèstic.

Com es pot comprovar, ni la de les cases barates d'Horta ni la planta baixa del Guinardó no disposaven d'un espai específic ni cap instal·lació per a una dutxa. La neteja corporal es duia a terme o bé en instal·lacions públiques o banys ( al Guinardó, n'hi havia una al carrer Art), o bé a casa en un gibrell.

Reproducció que s'inclou en el llibre DONES D'HORTA-GUINARDÓ.

Actualment en el carrer Escornalbou encara es conserven un parell d'aquesta mena de cases, desgraciadament  força malmeses, bé per estar ocupades per persones grans els ingressos de les quals són baixos i no els permet un correcte manteniment de l'edifici o bé perquè estan llogades i  els propietaris no es preocupen més que de cobrar els lloguers.


 



 

Aquesta casa és una petita joia de Domènech i Muntaner, que encara sobreviu.







  • Fonts informatives: Llibre d'Isabel Segura Soriano, titulat "DONES D'HORTA-GUINARDÓ itineraris històrics" 
  • WEB: la ciutat horitzontal. Cases barates de Barcelona.