dimarts, 24 de març de 2015

CAN SELLÉS - torre senyorial

Qui no ha passejat entre aquestes boniques casetes i no ha sentit una punxada d'enveja pels veïns que poden gaudir d'una casa a la ciutat de Barcelona?. Qui no s'ha preguntat i com és que es van bastir aquestes cases precisament en aquest indret i en terres de qui és van fer?.


La urbanització Meridiana no fa masses anys

Les cases que conformen el que es coneix com Urbanització Meridiana pertanyien a la finca de Can Sellés, una magnífica masia situada en el que ara és el carrer Espronceda entre Juan de Garay i Pare Claret. Els Terrenys els va comprar la Falange Tradicionalista i de les Jons en 1941.

Can Sellés era un castell més gran que la Torre de Fang, amb uns gran soterranis en forma de quadres o gran sales amb voltes que eren en època d'en Serrallonga (el bandoler), el qual, segons la veu popular, fins i tot n'havia estat el propietari.

Segons una de les escriptures l'edifici constava  "pajar, era, terrado o otras dependencias. En un plànol de l'alineació de la Meridiana de 1936 hi ha marcades unes "barraques" i l'existència d'una bassa i d'un safareig.

El l'època del seu enderroc en 1941, can Sellés ja no tenia gairebé cap funció agrícola, tan sol un trocet d'hort que conreaven els llogueters que hi vivien i diverses figueres, una d'elles de la varietat coll de dama tenia el tronc de la qual era tant gran que ni entre quatre persones podien rodejar el seu tronc. També hi quedava un molí per extreure'n aigua.


Torre Sellés segons un dibuix de Lola Anglada

També existia en la contrada deu casetes bastides cap els anys vint que havien estat ocupades per murcians que desprès van anar a treballar al túnel del tren. Ja a prop de la Meridiana es trobaven set casetes més de planta baixa i pis propietat de la firma Santiveri que les tenia llogades. Segons s'ha pogut comprovar, en 1930 estaven ocupades per famílies procedent majoritàriament de Granada , Múrcia i Almeria.

dibuix de Ramon Badenes


L'edifici ja havia perdut tot el seu aire senyorial, i si bé era propietat dels descendents de Carles Morenés i de Tord, baró de les Quatre Torres, el propietaris no s'acostaven gairebé mai per l'indret i estaven representats pel procurador el sr. Caimel i 'administrador de la finca que també vivia en la part de la torre Sr. Manuel Llobet.. En l'edifici hi vivien també diverses famílies que es repartien els diferents espais interiors.



Foto del CEC.

Torre Sellés entre els 30-40 del segle XX



Existeixen alguns testimonis gràfics de com era la torre Sellés, un que correspon a un dibuix de Lola Anglada, fet molt possiblement a principis del segle XX que ofereix una bella imatge idíl·lica vuitcentista de l'edifici, reproduïda en els anys cinquanta en el llibre Visions Barcelonines de Francesc Curet, que respecte l'edifici assenyala que Can Sellés era una construcció de caràcter, senyorial, com ho era la Torre de Fang i una de les masies més antigues de Sant Martí de Provençals., fent una descripció acurada amb les paraules següents “Can Sellés té una majestuosa presencia i constitueix un dels exemples que més imposen de l'arquitectura rural catalana, tot és sobri però noble i ponderat, aquesta vasta construcció té aire de castell especialment en la part més antiga, la de l'esquerra. A Can Sellés es remarca ostensiblement el pas de dues èpoques distintes.

Forma dos cossos, el de l'esquerra, al que he al·ludit té els murs i a la torre robusta es merlats i correspon a un estil romànic o postromànic, si fos certa la suposada estada del nobles provençals en aquest indret no vacil·laríem en atribuir-los l'elecció del que pot qualificar-se de palau. La construcció que segueix a la dreta i que s'endinsa una mica per deixar ben visible la torre antiga, data possiblement del segle XVI i contrasta pel seu to lleugerament agrisat amb el color que tira a rosa de la torre veïna.

La documentació més antiga que hem trobat data de mitjans de segle passat però també dona alguna referència anterior que ens porta cap a mitjans del segle XVIII. En un document de 1869 la finca és descrita com una heretat “coneguda com Can Sellés”, situat al terme de sant Martí de Provençals, amb un us agrícola, part vinya i part horta amb terra campa. La finca es dividia en parcel·les i s'entenia sobre l'indret conegut com sota casa Guinardó, al nord est del torrent de la Guineu que baixava des del cim de la muntanya sobre el que està actualment el barri del Guinardó, fins a les terres de Can Ros

Una part de les terres estava travessada per la via del tren de Barcelona a Saragossa i s'estenien cap el sud-oest fins arribar al Rec Comtal, endinsant-se en el barri del Teulat.

La propietat de Can Sellés provenia de dos nobles hisendats, Francesc de Tord i de Granollachs i Joan Sellés i de Rosell, el qual, entre 1725 i 1764, havien establert vinculacions amb les terres del mas, segons les quals quedaven exclosos i privats de l'herència els seus descendents que rebessin ordres sagrats o fossin professors de religió. En 1835, la propietat estava en mans d'Antoni Tord de Sala el qual, un cop suprimida la vinculació anterior gràcies a la llei de desvinculació va establir la successió a favor dels seus fills per ordre de progenitura i la propietat va passar per tres dels seus set fills, com cap dels germans grans va tenir descendència, finalment la propietat va passar en mans de la germana Antonia, casada amb Carles de Morenés i Cassador. En morir aquest últim va dividir la finca en part indivises entre els seus fills i nores, tots ells hereus amb títol nobiliaris. Finalment Ramon Morenés i Garcia Alesson, que era baró de les Quatre Torres, comte de l'Asalto i Grande de España des de 1920 i en residències distribuïdes entre Madrid i Navarra, va ser qui va vendre la finca en 1941 a la Delegación Nacional de Sindicatos.

La urbanització Meridiana quan es va construir i poc després

Al nou barri, van venir a viure majoritàriament gent immigrada , només un terç dels residents eren de la ciutat de Barcelona. Entre el que venien de fora de Catalunya destaquen els nascuts a l'Aragó i de les dues Castelles, La Rioja i de la Comunitat de Madrid, i dins d'aquesta última destaquen les persones nascudes a Madrid capital i els nascuts a Andalusia oriental, van constituir els grups més nombrosos entre els primers residents. Molt d'ells eren funcionaris – mestres, militars, policies- que eren els immigrants més recents.

L'accés a l'habitatge va ser gestionada per l'organisme promotor, l'Obra Sindical del Hogar. Una gran part d'habitatges, sobre tot les torretes van ser de “ lliure disposició de l'esmentat organisme”, que les va distribuir entre persones recomanades per algun conegut dels directius.


La Torre Sellés més o menys on hi era



dimarts, 17 de març de 2015

CAN ROBINSON - un personatge singular.


El Sr. Robinson, ningú no el va nomenar mai pel seu nom verdader, vivia al carrer Telègraf, cantonada amb l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, per la part de muntanya,  en una casa que, sinó recordo malament, era de fusta pintada de color blau, el que ara es descriuria com una humil barraca de fusta.

El propietari segurament era un romàntic amant de les aventures  motiu pel qual es fa construir o fer construir una casa de fusta on viure i mantenir un negoci de venda de begudes i menjars al que li va posar un nom escaient per una barriada que a principis de 1900 era un lloc llunyà i solitari on hi havia poques cases com és el de ROBINSON.

Ja existia en 1904, quan es va organitzar la primera festa Major del Guinardó al carrer Dos Rius (ara Av. Mare de Déu de Montserrat, tal com es pot comprovar pel rètol que apareix darrera el arbrat de l'esquerra de la foto de sota, es pot dir que va ser un dels primers establiments de la zona

Primera festa major 1904. Foto. família Escardívol

En la dècada dels vint, data de la foto següent, els seus propietaris  pel que es pot llegir en la façana , oferien "comidas i vinos", sobre la porta d'entrada el nom de l'establiment gravat en la fusta. En la porta podem veure el propietari amb un sifons a la ma i un davantal blanc, l'acompanyen canalla del carrer i uns senyors de pas amb la gavardina penjada del braç que molt possible, van fer una aturada a la fi de prendre's alguna beguda.


Can Robinson. Foto. Família Cabrero

Les seves filles cosien per a la gent del barri i tenien les finestres que donaven al carrer obertes i mentre anaven cosint  xerraven  amb les veïnes que hi passaven.

Foto família Renom. de la dècada dels quaranta
En la foto de dalt a la dreta, ja dels anys quaranta, can Robinson encara existia però ja només era un habitatge particular.

El Sr. Robinson tenia un petit hortet i va ser famós perquè va arribar a cultivar una col que va ser l'admiració de tot Bacelona, tanmateix en Del Arco gran periodista i cronista de l'època (estem parlant dels anys cinquanta del passat segle), li va fer una entrevista on es parlava de  l'extraordinària col .


Una de les filles Renom, apareix en la foto assenyalant la col.

La verdura en qüestió va ser visitada per propis i estranys i va ser tot un espectacle en l'època.

No recordo exactament l'any en que va desaparèixer aquest característic i curíòs establiment però calculem que va ser en la dècada dels cinquanta, en el seu lloc es va construir un edifici de pesos que escara hi és.

Can Robinson estava on esta aquest edifici 

Tot i haver passat un munt d'anys i que aleshores jo era un marrec de poc més de quinze anys, encara avui recordo aquest curiós personatge veí del meu carrer.




Joan Caldentey



dimecres, 11 de març de 2015

FEM BARRI, reivindiquen, assistim als actes que es programen

Coses com fer un llibre conjuntament amb el veïnat fa barri, el llibre és com el carnet d'identitat d'un punt de Barcelona que fins ara no s'havia presentat en societat.




La reunió d'antigues famílies del Guinardó i veïns en la festa de la presentació del primer llibre sobre la història del Guinardó, també fa barri.







Tenir cura dels nostres edificis històrics, fer sentir la nostra veu a tort i a dret a la fi que els polítics prenguin nota de les nostres reivindicacions, també és fer barri.





Assistir a les festes de les entitats i compartir els actes que es programin, també és fer barri


Fotos de Lina Huélamo



El proper dia 14 de març al carrer Xiprer la Cooperativa Rocaguinarda presenta una mostra de les seves activitats relacionades amb el medi ambient




La Plataforma Salvem Torre Garcini hi participarà amb una taula on podreu trobar pancartes i xapes reivindicatives, us hi esperem, ENTRE TOTS ACONSEGUIM EL BARRI QUE VOLEM I AL QUE EN TENIM DRET.