diumenge, 4 d’octubre de 2015

DESAPAREGUT - Memòria dels veïns

Pere Montserrat Creus,  situació: Desaparegut.

Quantes, angoixes, incerteses, dolor, amaga aquesta paraula en la vida d'una família, d'una mare.



Família Montserrat - Creus el petit és Pere Montserrat.


Algu que va marxar obligat al front a una guerra injusta, per mirar  detenir l'avançada d'un exèrcit molt més poderós, carn de canó.


Nois sense mitjans, sense cap preparació davant un exercit organitzat i ben donat pels alemany per matar. Mentre que  els caps del bàndol perdedor fugien a l'estranger. La majoria eren nens, la quinta del biberò, els nomenaven, 17,18 anys, ningú no en tornà a saber-ne  res.

Silenci, el buit, no hi ha cap làpida on anar a plorar, o pot ser no cal ni plorar, algun dia tornaran a casa, deuen estar en alguna presó, quan les coses es calmin, segur que tornen, tard o d'hora donaran senyals de vida. Però,, passen els dies i els anys i no en reben pas cap notícia, ningú no els dóna raó d'en Pere.


Però no ha estat tan sol en Pere qui ha desaparegut es calcula que en tot Catalunya encara existeixen 3.300 despareguts durant la Guerra Civil, van morir al front o en hospitals de campanya o de comarca mal preparats, ningü va avisar a la família, van ser enterrats en foses comunes, amuntegats l'un sobre l'altre, hi havia tants que no es van aturar en fer cap llista amb els noms, són morts anònims.



A CATALUNYA ENCARA HI HA 3.300 DESAPAREGUTS DURANT LA GUERRA CIVIL.


Els desapareguts no són només un fenòmen de l’atroç dictadura argentina o del terror de Pinochet. Els desapareguts també són cosa nostra. Sí, aquí, a Catalunya. Tres mil tres-centes famílies encara no han trobat el cos dels seus éssers estimats –ara ja avis o besavis- assassinats durant l’agressió feixista contra la Segona República. No són al nostre costat, però sí són vius en la memòria. Recordar, que vé del llatí re-cordis, significa tornar a passar pel cor (Galeano). No se sap on paren. No són morts, però tampoc són vius. Algú, al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats, podria reclamar per ells? Són tres mil tres-cents. SERGI PICAZO.


Pere Montserrat i la seva germana. Fotos de la família



Les famílies esperen que apareguin algun dia, ningú no els ha comunicat pas la seva mort, queda l'esperança del miracle, però el miracle no arriba.

Es deia Pere Montserrat Creus i vivia al carrer Sales i Ferrer del Guinardó, orfe de pare, era el petit dels germans, era una persona amb una vida, amb una família, mare i germans, tenia esperances de futur, el futur mai no va arribar, diuen que es va perdre en algun punt de Gavà.


Pere Montserrat el seu germà a la casa familiar.

Han passat molts anys i les circumstàncies són unes altres. Aquest tipus de desgràcies mai no mora en les família mentre hagi persones amb memòria ningú no mor.




Recentment, un nebot que mai no el va arribar a conèixer però que va viure uns anys amb l'avia que havia perdut el fill, pregunta a les autoritats competents, s'interessa pel soldat desaparegut entre finals de 1938 i 1939.

Molts mesos més tard, arriba un sobre oficial amb totes la recerca que s'ha realitzat al respecte, ningú no en sap donar cap notícia, totes les fonts consultades han negat tenir dades sobre un soldat mort amb el nom de Pere Montserrat Creus.

Una nota al final d'un dels organismes consultats assenyala que al final de la guerra hi va haver un gran nombre de morts, molts d'aquests soldats van ser enterrats corre-cuita en fosses comunes i resulta quasi impossible poder donar cap notícia al respecte. Fi de la investigació.






Están en algún sitio / concertados
desconcertados / sordos,
buscándose / buscándonos
bloqueados por los signos y las dudas
contemplando las verjas de las plazas
los timbres de las puertas / las viejas azoteas
ordenando sus sueños, sus olvidos
quizá convalecientes de su muerte privada



Fons documentals; Fotos i documents de la família.


2 comentaris:

Serratmediterraneo ha dit...

Venim d'un passat molt trist. Tantes i tantes persones amb la vida trenacada per una guerra que no va dur-nos enlloc.
Un record amb respecte pels nostres germans que no han pogut passar del dol de la Guerra Civil i aquí mai l'Estat Espanyol ha demant perdó. En lloc d'Espanya.
Gràcies per aquest blog que ens aporta una història contrastada i per tant, molt certa. Gràcies Carme per la teva recerca hoesta.

carme ha dit...

a tu per llegir-me.