dijous, 20 d’agost de 2015

BARRI DE LA FONT D'EN FARGUES I LA FONT D'EN FARGUES

Limits del Barri:

 

Segons explica Carlota Giménez, historiadora i veïna del barri, en el WEB de de Rutes de l'Ajuntament de Barcelona:

"El barri de la Font d'en Fargues s'ha anat fent a partir de què Montserrat de Casanovas, hereva del mas Pujol (can Fargues), i el seu marit Pere Fargas i Sagristà, van presentar a l'Ajuntament de Barcelona un projecte de parcel·lació de les seves terres per crear una ciutat-jardí, el 1912, a partir de l'eix del passeig Font d'en Fargues (ja obert). El 1915 es va obrir el carrer de Verdi (després de Pedrell), transversal al passeig principal.

En aquells primers anys del segle XX es van construir torres en parcel·les més petites (bàsicament en terres de la muntanya i de més difícil accés) i torres més grans amb jardins generosos, més avall, i més a prop de la carretera d'Horta (passeig de Maragall).

Uns anys més tard, un col·lectiu molt influent a l'època, els periodistes, van formar la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de les Cases Barates i van tirar endavant el projecte de construcció de xalets per als seus associats. El primer grup es va construir en el sector del carrer Peris Mencheta (abans passeig de la Font de la Mulassa) i carrer Maryland (actual Marquès de Foronda); l'altre a la zona de la Font d'en Fargues.
Torre barriada Periodistes.Fons família Rovira Virgili


Aquesta barriada, en plena muntanya, es triava per fer-hi la torre o torreta per descansar i fer salut, ja que en èpoques de tuberculosis freqüents, el metges recomanaven passar temporades en llocs més sans i allunyats de la gran ciutat.

Després de la guerra civil molts d'aquells veïns benestants de les torres més grans, ja no van tornar i amb els anys moltes cases es van transformar en escoles, després en llars d'avis i d'altres van caure per aixecar-hi pisos d'un cert nivell econòmic, ja que la tranquil·litat i la sensació encara de ser a la muntanya, es van transformar en un valor afegit.

Ara és un barri tranquil que malgrat no ser massa gran, té un sòlid teixit associatiu, potser per herència d'aquells veïns pioners que se les van haver d'arreglar amb les dificultats que representava ser un barri tan lluny de Barcelona (recordem que per als barris perifèrics, antics pobles del pla de Barcelona, sempre "s'anava a Barcelona")".

Imatges del barri de Can Fargues de principi del segle XX
El barri de la Font d'en Fargues, és hi ha estat un barri d'Horta, amb qui sempre s'ha vinculat tan proximitat com per tarannà, és encara avui dia una zona molt tranquil·la però la seva orografia muntanyosa el fa difícil per persones d'una determinada edat i condició física.

El sector de la Font d'en Fargues, al sud d'Horta i al nord del turó de la Rovira, es situa entre la font que li donà nom i el torrent de la Carabassa, vora el Passeig de Maragall. La font havia tingut molta anomenada per la qualitat i les propietats de les seves aigües, i periòdicament s'hi celebraven festes i aplecs. 


Carro construït pels germans Llobet carreters d'Horta en 1927 (fonts Mingo Borràs)

Al respecte, cal reproduir el comentari que hi conté el llibre "Tots els barris de Barcelona", dels periodistes Josep Mª Huertas i J. Fabré " La Font d'en Fargues gaudia des de temps immemorials d'un gran prestigi. S'hi arribaven gents de La Sagrera i de Sant Andreu a buscar-ne i a passar el dia i en Lerroux (polític populista de principis del segle XX), engatussava babaus, mentre que gent de postures polítiques més revolucionàries feia els mitings a la veïna font de la Mulassa, on sovint havia d'escapar corrents amb la policia al darrera."



Font den Fargues i voltants. Fotos de diverses procedències.


Font d'en Fargues 1900
Font d'en Fargues 1972.

L'estat actual de la font és deplorable, l'Ajuntament ha promès al veïnat restaurar tant la font com l'entorn, de moment però poca cosa han fet i desprès de dos anys d'estar ocupada per gitanos romanesos va quedar molt malmesa, des d'aquí fem una crida al Consistori a la fi prengui consciència de l'estat de deteriorament progressiu d'aquest indret tan entranyable.



Collage de quan la font estava ocupada. Fotos de la Troup d'Història

A partir del 1905 s'urbanitzaren les terres del mas de Can Pujol, avui ocupades per pisos de luxe. La iniciativa fou de Pere Fargas i Sagristà, seguint l'estil de ciutat-jardí. El mateix Fargas, del qual prové el nom del barri, també va promoure cap a 1915 la construcció de torretes per als associats a la Cooperativa de Periodistes. 

Torretes de la Cooperativa dels Periodistes 1915

A més d'alguns dels edificis, n'ha quedat com a testimoni el nom del carrer Peris Mencheta, dedicat a un il·lustre periodista i empresari de premsa. 

 Dins d'aquest sector, a més dels esmentats Can Carabassa i Can Fargues, s'ha de mencionar el Casal Familiar, construït al 1928, centre cultural i social del barri, davant el qual hi ha l'església de Sant Antoni de Pàdua, incendiada durant la guerra civil i posteriorment reconstruïda amb la imatge actual. L'antiga va ser obra  de l'arquitecte Adolf Florensa que és la que surt en la foto de sota, i es va bastir en l'indret on hi havia hagut anteriorment una una antiga ermita rural. 


Can Carabassa


Masia Can Fargues dècada dels 70


Església de Sant Antoni de Pàdua 1937

El barri de la Font d'en Fargues és avui és la zona més residencial d'Horta-Guinardó, encara amb predomini de torres, si bé moltes van sent substituïdes per nous blocs de mitjana alçada. 


El Casal es va inaugurar el 1928 com a Casino per a esbarjo lúdic i cultural i espai per al teatre i la música dels veïns de l'Associació de Propietaris de Fargues Mulassa i entorn.


Foto actual del Casal d'Eulàlia Garreta Torner, publicada a Panoramio.


Teatre del Casal




*Text del WEB de l'Ajuntament de Barcelona sobre el barri.