dijous, 14 de maig de 2015

TEMPS D’OCI AL BAIX GUINARDÓ DURANT EL FRANQUISME: VICENTE GARCIA I EL CENTRE ESTANISLAU KOSTKA AL TORRENT DE LLIGALBÉ



L’actual carrer Bergnes de las Casas es potser la zona urbanitzada més antiga del Baix Guinardó, ho és des de mitjans del segle XIX. Però molt a prop trobem encara un dels vestigis rurals i de comunicació del Pla de Barcelona que han resistit el pas del temps, el torrent de Lligalbé. El nom fa referència a una masia, documentada des de l’any 1147, que estaria situada, segurament, al turó de la Rovira a prop de la de can Baró. El torrent també havia portat els noms de Frares, Notari i Faura. 


Imatge actual del c. Bergnes de les Cases, fins 107 anomenat El Pou. Foto Web Ajuntament


Aquest raconet entranyable, encara que degradat amb intencionalitat, està ara en perill de desaparició i perdérem, una vegada més, una part del nostre patrimoni i de les nostres arrels. Havia estat el lloc on s’unien el torrent amb el camí de la Llegua, antiga via rural que comunicava Gràcia, com a continuació de la vella Travessera de Dalt, amb la vila de Sant Andreu. Tenia l’entrada a l’alçada del número 48-50 de la Ronda del Guinardó. 


Fa aproximadament quatre anys va quedar mutilat i tancat en aquesta part, ocupant el seu lloc l’ampliació d’una petita residència d’asil anomenada Casa de Família Sant Josep Oriol. Un estrany i fosc pacte del Districte amb una Fundació privada per crear al mateix temps un gran Centre Sociosanitari, va fer possible aquesta mutilació, que no només va tancar aquest important pas, que de fet era un camí públic, sinó que va significar el final del centre Kostka, com explicarem més endavant.



Aquesta zona, envoltada dels bonics passatges de Sant Pere i de Boné, eren propietat de Manuel Boné i Boné un fabricant d’arpilleres (sacs per al transport), que va comprar aquests terrenys als anys vint del segle passat. Precisament el passatge que porta el seu nom comunicava directament amb el torrent abans de l’obertura del carrer Lepant. Ara només queda una petita part amb entrada per carrer Padilla i una altra per Mas Casanovas amb dos petites cases baixes i una fita amb les inicials TJU, just on es separaven el torrent i el camí de la Llegua.


Pedra de Lligalbé- foto Andrés Paredes
 

Les parets d’aquest camí en aquesta part delimitaven amb un frontó, en terrenys de Boné, denominat Jai Alai i que portaven uns bascs. L’entrada estava al final del passatge Sant Pere i davant d’un barraquista que sempre anava descalç. Al final de la Guerra Civil els bascs van haver de fugir a l’exili i el frontó va quedar abandonat. A l’any 1943 un grup de joves cristians, seglars, que formaven part de la congregació de la Sagrada Família el van llogar per realitzar tasques de catequesis. En un primer moment van tractar de dinamitzar el barri ajudant la gent pobre, en aquest sentit van dirigir les seves activitats cap a la gent de les barraques que es trobaven per sobre de l’Hospital de Sant Pau, a l’actual Ronda del Guinardó.



Les activitats eren sobre tot futbol, participació en alguns campionats, jocs d’oci i petites sortides, excursions d’un dia a Montserrat i altres llocs i sobretot cinema els diumenges. Feien recaptació de diners entre els veïns i també anaven a demanar joguines per tal que els nens de les barraques en tinguessin pels Reis. Vicente Garcia va incorporar-se un mica més tard, més o menys a l’any 1951. Durant molts anys va ser l’ànima del Centre, organitzant i dirigint múltiples activitats per als més menuts. A les tedioses tardes dels caps de setmana de la dècada del cinquanta i seixanta, Vicente va deixar-s’hi la pell per tal de portar alguna alegria als nens del barri. 


Cabina del cinematrògraf.  Foto Jordi Espinal
 
Nois i noies esperant la sessió de cinema. Foto Jordi Espinal. 

Basquet a la pista del Kostka. Foto Jordi Espinal


El Centre amb el nom de “Corazón de Maria” i “Estanislau Kostka”, sant jesuïta polonès amb devoció a Barcelona, va funcionar amb els catequistes que havien iniciat les activitats des del principi, però a partir de l’any 1963 Vicente es va rodejar de dinamitzadors, que no eren altres que antics nens que havien passat pel Centre, per fer-se càrrec del funcionament. A mitjans dels seixanta a més del futbol, el partits es jugaven els dissabtes, es podien passar les estones jugant a futbolí, ping-pong, bàsquet i sobretot vèiem la pel·lícula el diumenge per la tarda. El preu del cinema era de dos pessetes més una altra per a pipes o tramussos. La paga d’un nen a casa en aquells anys a mitjans dels seixanta estava entre les quatre i les cinc pessetes. Velles pel·lícules, la majoria de l’oest, en mal estat i amb molts talls, ens feien cridar i on els indis sempre eren dolents i morien a mans dels herois de les super estrelles americanes.



Als anys setanta una nova situació econòmica familiar i sobre tot la televisió va fer baixar l’assistència de nens al Centre i per tant, que disminuíssim les activitats, tot i així va estar funcionant fins a mitjans dels vuitanta. A partir de l’any 1974 va ser també la seu de l’equip de futbol Estrella Roja, que va militar vint-i-cinc anys a categories regionals i va ser un referent al barri. 



Ara amb la mutilació del torrent Lligalbé a causa de l’ampliació d’un centre sociosanitari privat, el Centre Kostka ha anat a terra i es convertirà en un pàrquing per a cotxes, això mentre s’espera la urbanització del aquest paratge al torrent de Lligalbé i la destrucció d’un dels pocs vestigis històrics del Baix Guinardó. 

Vicente Garcia encara viu al barri i no pot ocultar la seva insatisfacció per la manera com ha actuat el Districte i el trist final del Centre Kostka. Això si, tots aquells nens que van passar pel Centre als anys cinquanta i seixanta, el portem al cor i mai oblidarem la seva dedicació, juntament amb els seus col·laboradors, a una tasca que ens va fer molt més humanitaris i una mica més feliços en aquells anys grisos del franquisme.



Records de Carles Sanz



8 comentaris:

MaryLou ha dit...

M'ha agradat molt llegir aquesta crònica sobre el meu barri! he compartit l'escrit al facebook de l'Associació de Veïns Baix Guinardó.
Petonets

carme ha dit...

m'alegra saber-ho, dóna-li les gràcies a en Carles autor de l'escrit.

Ana Maria Molina Garcia ha dit...

Cuantas historias a tenido el koska han salido del centro Buenos amigos y buenos vecinos y matrimonios con muchos años juntos y felices.besos para mis vecinos del pasaje bone y del pasaje San Pedro

Anònim ha dit...

Gracias al Sr. García, con su dedicación al centro y su paciencia consiguió niños y después adolescentes felices. ¡No olvidaré nunca mi barrio!

Besos.

Ana Rodríguez Fernández

José Miguel Burrieza Gómez, "Fanty" ha dit...

M'ha fet molt feliç tota aquesta crònica del meu barri, vaig començar a anar-hi al centre al any 1972, vaig començar a jugar a futbol i també em vaig iniciar en activitats de muntanyisme amb amics que fins ara conservo, desde fa dos anys ens trobem un cop al any i fem un dinar plegats, del sr. García que dir, era i és un bon home, tot i que sempre ens controlava doncs era molt trapelles, tinc un bon record d'ell, sempre portaré dins el meu cor el centre Kostka, van ser uns anys molt feliços, pot ser els millors de la meva vida.

Antonio Santis ha dit...

Madre mía cuantos recuerdos ..moros contra cristianos..el llanero solitario ..amigos de la infancia ...un abrazo a todos..Gracia...toda una figura..muchas gracias por publicar estas fotos. Parece que fue ayer...jejeje

Lui Poveda ha dit...

Luis Poveda, me parece estupendo esta crónica y posiblemente al margen de haber tenido una vida llena de cosas buenas, esa época fue para mí y para casi todos los que conocí el el Kostka inolvidable gracias por este trabajo y como dice Fanty fue una de mis mejores épocas con el Montes, la inolvidable Rosa y Lidia el kutus, el Bejar, el Kiko, el Juanito, el Pera, Candial, Miguel Rey, Eugenio, Cristo, Ramón, Thor, Paquito, Berlanga, Susi, Ramírez, La Pili, la Paqui, Manolo, Lalo, Braulio, Jaime, y 100 más que ahora no recuerdo y todo conducido por el incansable Sr. García. Y a todos los Koskeros ya toca hacer otra quedada está con García. POVEDA

Anònim ha dit...

Em fa molta il·lusió que el meu text sobre el Kostka us hagi recordat aquells anys tant fantàstics de la nostra adolescència, de fet parlem de diverses generacions y, es veritat, tenim que agraïr molt al Vicente Garcia que va dedicar anys a fer-nos feliços.
De fet intentaré fer un dossier ampli sobre el Kostka que seria un capitol dintre d'un futur llibre sobre la història del Baix Guinardo, per això us agrairia que qui pugui aportar-me testimonis, així com fotos o qualsevol altre document, no només del Kostka si no també del barri, us quedaria molt agraït.
El meu correu per posar-vos en contacte es carlesanz@hotmail.com
Una abraçada