dijous, 19 de febrer de 2015

TORNEM AMB L'ANTIC POBLAT IBÈRIC I LES BATERIES ANTIAÈRIES del Turó de la Rovira.

De tant en tant al nostre Ajuntament li agradar pujar al Turó de la Rovira i remenar el cim, ara el motiu és fer un museu sobre la memòria històrica on hi ha les bateries antiaèries i deixar-ho decent perquè els turistes es tornin bojos fent fotos de Barcelona.

Fotos de l'ultima excavació. Juanjo Fernánez


Des de que en 1931 l'arquitecte Josep Danés, persona interessada en arqueologia, voltant per la masia de Can Baró va trobar fragments de ceràmica en terrenys situats més amunt de la masia, que la intervenció més o menys afortunada de l'Administració de del Museu d'Arqueologia a lcim del turó no ha parat.

En Danés va publicar la teoria que en el cim podien haver les restes d'un poblat ibèric, en el diari "El Matí" el 14 d'octubre de 1931 i l'article es titulava “La Muntanya Pelada de Barcelona. Una dada sobre el problema ibèric”.

Sobre les mateixes dades l'arqueòleg i geòleg Josep Colomines i Roca, estudiava un terreny que hi havia darrera l'Hospital de Sant Pau on s'encabia l’excavació arqueològica d’una necròpolis tardo romana, que també ha desaparegut recentment del barri, a rel de la construcció de la Ronda del Guinardó.


Veïns del Guinardó tafanegen la feina dels arqueòlegs l'any 1931

Fent-se ressò de l'article que en Danés havia publicat en El Matí, va decidir pujar muntanya amunt i fer-hi prospeccions sobre el terreny.

Va fer una senzilla rasa en la part més oriental del turó de la Rovira que no estava edificada i va descobrir una sèrie d'elements que va considerar prou importants i es va decidir a estudiar el cim més a fons.

El 1932 va començar la primera campanya d'excavacions promoguda pels Serveis d'Investigacions Arqueològiques de la Generalitat. Els treballs van durar tres mesos i es va poder delimitar l'extensió del poblat ibèric que ocupava el cim de la muntanya.

També es van trobar 44 sitges per guardar productes per l'alimentació del poblat o una possible necròpolis, tot plegat ocupava una superfície de prop de 22.500 metres quadrats. Es suposa que el recinte tenia dues funcions, la de protegir les cases dels seus habitants i la de mantenir guardat el bestiar.

Sitges del poblat ibèric del Turó de la Rovira

La importància d'aquest jaciment arqueològic radica en la seva proximitat amb la ciutat de Barkeno o Barcino, segons l'època, fos el més ric en troballes o restes de tots els poblats localitzat en d'altres turons propers a la ciutat (Putxet, Peira, Montjuïc, Montcada) i dóna una idea de l'organització del territori anterior a l'època romana.

detall d'un peça de ceràmica

Dins les sitges amb un fondària que oscil·lava entre els dos i tres metres, i metre, metre i mig d'amplada, es van trobar diverses peces d'àmfores, petits vasos, ceràmica tornejada i fins i tot l'esquelet d'un ase però, cap resta humana per la qual cosa es dona per segur que el jaciment tenia més de rebost que no pas de necròpoli.

Peces trobades al Turó de la Rovira

Les peces trobades formen part del fons del Museu Arqueològic de Barcelona i del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, segurament dormen en algun dels magatzems que l'entitat en disposa, això si degudament catalogat. Una pena perquè cap dels veïns de la zona no els podrà contemplar mai.

Des d'aquí torno a reivindicar la necessitat de petits espais on encabir les peces arqueològica que formen part dels nostre passat històric que han estat trobades en els barris del districte.

Desprès d'aquesta actuació l'espai en qüestió, de cop i volta es va veure immers en mig d'una maleïda guerra, i el passat ibèric que dormia tranquil·lament els son dels déus, el va despertar el desagradable so de les bombes i pel fet que les autoritats de l'època, que no tenien temps per pensar en ruïnes històriques, hi van construir a sobre les bateries antiaèries.

Autor desconegut
Autor desconegut

foto de l'Arxiu Nacional de Catalunya






























Gran part del patrimoni se'n va anar en orris, desprès si van sumar els edificis que s'hi van construir a sobre i al voltant que van utilitzar moltes de les pedres de la muralla ibèrica per a la seva construcció.

El cim va quedar de nou oblidat fins que als seixanta una munió de gent que necessitava habitacles el va envair de nou i s'hi van construir barraques.

Foto d'autor desconegut

Foto AAAVV de Can Baró

Foto del Patronal Municipal de la Vivenda 

Els habitants de el nucli de barraques no disposaven del mínim per viure en condicions ni aigua corrent, ni carrers decents, ni llum elèctrica, ni edificis dignes .

A base de molta reivindicació l'Ajuntament hi va fer posar algunes fonts perquè disposessin d'aigua corrent i els va fer arribar la llum, només ells saben el que van passar allà dalt.

Finalment amb l'arribada de les Olimpíades l'Ajuntament els va desallotjar, la imatge no era la més adequada per una ciutat que volia semblar moderna, així que els va facilitar pisos assequibles a tots ells i els va reubicar en d'altres indrets de la ciutat.

De nou, entre els anys 1990 i 1993 es va dur a terme un nou seguiment arqueològic al Turó de la Rovira, a la mateixa zona on l'any 1932 s'havia localitzat el poblat ibèric, dins del programa d'obres de repoblament forestal i urbanització corresponent al projecte anomenat Parc dels Turons que desenvolupa l'Àrea de Projectes i Obres de l'Ajuntament de Barcelona.

En obrir nous camins d'accés al turó, es van repetir de nou treballs arqueològics que van donar com a resultat la troballa d'una nova sitja que encara es conservava intacte, d'un metre i setanta centímetres d'alçada i un metre vuitanta centímetres de diàmetre, les prospeccions es varen realitzar sota la direcció i supervisió del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, es van fer fotos, es va documentar i de nou es va tapar. el que quedava

En març del 2011, es va inaugurar un nou espai patrimonial al Turó de la Rovira que va significar la neteja i arranjament d'un indret de la ciutat molt degradat i aïllat, on es conserven restes d'unes bateries antiaèries que van intentar defensar Barcelona durant la Guerra Civil dels atans de l'aviació, així com de les restes del nucli barraquista del barri dels Canons que va perdurar fins 1990, que en 1950 va arribar a aixoplugar un set per cent de la població barcelonina.


Turó de la Rovira ja sense barraques. Foto Publispace
L'Administració va voler dignificar tots aquests pòsits històrics instal·lant plafons informatius que facilitessin la visita autoguiada i la programació d'altres visites guiades, en quatre dies, algunes d'aquests plafons o s'havien arrencat o bé estaven pintats o malmesos i és que existeix una part de la gent que utilitza els espais públics que és summament incívica en la nostra ciutat.

"Aquest espai patrimonial, únic a Europa, és el fruit del treball comú realitzat durant més de dos anys entre els arquitectes Imma Jansana i Jordi Romero, els tècnics del Museu, els del Districte d’Horta Guinardó i els de l’Agència del Carmel, a partir d’una demanda plantejada durant anys per veïns i entitats de la zona", indicava  alguna autoritat del moment el nom de la qual no recordo pas.
En fi, del somni del gran parc dels tres turons poc queda, només la part de dalt dels turons en qüestió, la resta ha estat edificada i les nostres autoritats que moltes vegades es mostren tan inflexibles amb els petits propietaris quan volen expropiar, tanquen els ulls quan els constructor fan de les seves.
Finalment però, ha arribat el gran manà en forma de turisme i en època de vaques magres ja se sap,no es pot fer pas un lleig, així que el nostre digníssim Ajuntament obre els ulls davant les possibilitats de negoci que ofereix fer l'espai assequible al turisme donat que des del cim es divisa un molt bon panorama de la gran Barcelona i de nou remena ja els tenim remenant el cim, ara diuen que el volen convertir en un museu a l'aire lliure.

Foto Carme Martín
Foto Carme Martín






















Massa tard, del poblat ibèric poc o res en queda ja i les bateries antiaèries no donen més de si, a menys que no duguin alguns dels antics canons, que ves a saber per on paren.
Els veïns es pregunten si tot plegat no significarà que el recinte es tanqui i es cobrin entrades per poder-ne accedir, com ha passat amb Sant Pau, asseguren que no serà així però la paraula dels polítics tots sabem que és paper mullat


  • Fonts d'informació : "El Carmel ignorat. Història d'un barri impossible" a càrrec de Lluís M. Bou Roura i Eva Gimeno Cases (amb la col·laboració de Virgínia Roy, Teresa Reñé i Pere Ros).




6 comentaris:

Josep Mestres ha dit...

Molt interessant. Jo recordo les tombes tardoromanes, radera Sant Pau. Quan dius Ronda de Dalt a l'article no dues voler dir Ronda del Guinardo?
JOSEP

carme ha dit...

Si Josep tens raó, ha estat un lapsus. No tinc secretari que m'ho revisi, "jo m'ho cuino i jo m'ho menjo", ja ho he arreglat gràcies.

R. R.71 ha dit...

L'ajuntament diu que no pagarem, però ja no els crec. en menys de 5 anys dues reformes, la primera necessària, la segona innecessària i tard o d'hora ens tocarà rascar-nos la butxaca per gaudir de la nostra ciutat i si no al temps..
El lloc em va impressionar tant que hi vaig dedicar-li aquesta cançó:

https://www.youtube.com/watch?v=XM4GAYR_yfE

carme ha dit...

Està molt bé el vídeo R.R., l'he penjat sense el teu permís (sic), en el grup del Guinardó a la fi que els veïns el puguin visionar. Gràcies.

R. R.71 ha dit...

Cap problema Carme, gràcies

Anònim ha dit...

Sovint m'acosto a aquest espai amb un cop de moto havent deixat els meus fills a l'escola. El dia que hi vaig veure homes amb trajo vaig començar a entristir-me, ja que els vaig preguntar que hi volien fer i m'ho van dir. Els meus fills s'enfaden quan hi pugem i veuen que encara està tancat! El teu bloc és sempre interessant, Carme. Gràcies!!!

Jordi