dimarts, 3 de febrer de 2015

Patis i jardins al Guinardó

Quan el Guinardó es va començar a urbanitzar la majoria de casetes era de mida petita i mitjana, tenien un pou i un jardí-hort al darrera, algunes un pati al davant. Ela carrer estaven sense urbanitzar, no hi havia clavegueram ni llum, de nit pocs veïns sortien de casa.



Foto família Mestres

Foto família mestres

Foto família Mestres. Casa Caldentey, amb colomar al terrat i Jardí al darrera

Poc a poc les coses es van anar normalitzant i els carrer principals es van construir aceres i es van arreglar els carrers i posar algunes llums.

Els veïns sortien a la porta de les seves cases a xerrar i prendre la fresca i la canalla jugava pels carrers mentre que els pares els vigilaven. 

Mentre que els homes baixaven a ciutat o a les barriades veïnes a treballar, les dones feinejaven en les seves cases i baixaven a comprar al Camp de l'Arpa o al Clot a comprar i la quitxalla anava a les escoles més properes.

Era una vida pràcticament de poble però dins mateix de Barcelona. Si voleu tenir una noció de com es vivia al barri abans dels 50, us aconsello llegir el llibre "EL SENYOR JOANET DEL GUINARDÓ"  de Carles Sindreu Pons.

Us heu posat mai a pensar la importància que pels habitants del Guinardó tenien els seus patis, terrasses, terrats o jardins?.

En un món on no existia encara la televisió i que a prou feines arribava la ràdio, eren molt importants.. Jo mateixa me n'hi he passat hores i hores jugant, pujant-me als arbres o seguint el camí de les formigues.

D'aquesta importància donen fe cents de fotografies on els veïns apareixen  asseguts en companyia d'altres persones, jugant , banyant-se en improvisades piscines que o eren més que cubells de llauna plens d'aigua, berenant o bé en improvisats dinars, sota les parres o arbres fruiters, alguns improvisaven petits horts on cultivaven tomàquets, bledes, mongeta tendra, etc..



Collage de Carme Martín amb fotografies de diversos veïns del Guinardó


Ha caigut a les meves mans un testimoni en forma de redacció de'n Joan Freixa, de 9 anys, que es publicava la revista de la classe de Garbí  de l'Escola del Mar de 1955,  està escrita en castellà, s'entén que per l'època, així que respectaré l'original

"...los dias de viento juego con la cometa y se va tant arriba que casi toca las nubes.

En mi jardín  cada momento tengo que cavar porque la hierba que es una cosa muy "empipadora", tiene unas raíces llamadas "castanyoles" que si no las arrancas bien siempre vuelven a salir. También hay una hierba "gram" que se pone en todas partes y ya puedes trabajar, ya. Muchos dias a yudo a mi padre a quitar las hojas de los árboles de los parterres.

He pasado por la huerta i he visto un fuego que quemaba solo. Después he subido en carro a mi casa y me he divertido mucho.

En la huerta siempre hay caminos de hormigas, hoy también habían  y me he fijado que arrastraban una mariposa muerta y de cuando en cuando descansaban, hasta que ya rendidas se fueron. Después vinieron otras que también se pusieron a arrastrarla hasta el nido. En tonces no la podian entrar.

Hoy ha hecho una gran tempestatd de rayos y truenos que daba miedo, ha caído un rayo  en mi casa. Desde la galeria de arriba se veía el mar de un color muy oscuro...

Un dia en la era de mi casa cogí una lagartija pero la cogí por la cola y se me escapó. La volví a cazar e hice un carro con un papel y até con un corden la lagartiga en el carro de papel.....

Us deixo amb aquest món de bonhomia on semblava no existir el pecat original.




4 comentaris:

Valentí Pons Toujouse ha dit...

La casa Caldentey, a quin carrer estava?

carme ha dit...

La casa dels Caldentey estava al carrer Sèrbia Valenti

Valentí Pons Toujouse ha dit...

Gràcies Carme, jo tenia registrada una de Miquel Caldentey al carrer Gènova i creia que igual podia ser la mateixa

carme ha dit...

Valentí, en el Carrer Gènova hi havia dues cases més que hi vivien dos dels seus fills, en la segona foto les pots veure, no recordo concretament de quins fills es tractava pot ser si que hi havia un que es deia Miquel que hi vivia, no recordo tots els noms ara mateix.