dilluns, 19 de gener de 2015

Història de l'església de SANT JOAN D'HORTA



El  document en el que per primer cop es fa referència a la parròquia de Sant Joan d'Horta és de 1095, per aquest any ja existia, car que fa de límit d'una propietat. És molt possible que aquesta primera església fos destruïda pels almogàvers que arribaren fins aquestes terres i les arrasaren; hagué de passar molt de temps abans que en un altre lloc s'aixequés una nova església dedicada també a Sant Joan i promoguda per Guillem d'Orta.

La família Orta va tenir un gran paper i va arribar a posseir terres que anaven des de Sant Genís dels Agudells fins Santa Eulàlia de Vilapicina.

El segle XIV es pot definir com el segle de l'esplendor d'Horta

L'Any 1860 l'església de Sant Joan d'Horta es va independitzar de la de Sant Genís dels Agudells segons una comunicació de la Cúria al batlle d'Horta. La importància del creixement d'Horta dins la Vall explica que es decretés que l'església de Sant Genís dels Agudells esdevingués sufragània de la de Sant Joan d'Horta.

L'església havia estat construïda d'una manera molt senzilla. La construcció del segle XII es va conservar fins a principis del segle XX, el campanar de poca alçada i de planta quadrada, amb merlets esglaonats, amb aire d'una torre medieval. El temple de tres naus de reduïdes dimensions, tenia reminiscències d'estil bizantí, romànic i gòtic. Un baix relleu de pedra picada representativa de la degollació de Sant Joan.










Al segle XVI, aprofitant materials antics, fou reconstruïda, mantenint però el caire senzill.

Juntament amb l'església hi havia un petit cementiri, que degut al seu pèssim estat de conservació  fou abandonat i el nou inaugurat en terrenys de Can Baliarda el 1867.

Aquesta església pertanyia a Can Cortada des de començaments del segle XVIII i acomplí les seves funcions pastorals fins 1909 malgrat la seva reduïda capacitat, any en que va ser cremada en l'anomenada Setmana Tràgica:









Diverses imatges e l'església cremada

Els terrenys de l'antiga església desafectats dels furs eclesiàstics, foren ocupats pel Club de Tenis Horta, fundat l'estiu de 1912 i encara avui instal·lat en aquell indret.

Desprès de la crema de l'església en la setmana tràgica de 1909, encara es mantenia en peus l'estructura i i el campanar romàtic n'era la part millor conservada, Un grup de residents del barri van reclamar el seu enderrocament al·legant el perill pel mal estat en que es trobava. Les pedres de l'enderrocament es van utilitzar com a material per a la capella del Sacrament del nou temple.


Fotos de Manuel Genovart  1922


L'església fou fotografiada poc abans de ser derruïda en 1928

Com l'edifici ja no feia serveis religiosos, també van tapiar part de la porta deixant-hi sols una porta petita per poder accedir-ne a l'interior.

El 20 de maig de 1863 Josep Oriola Cortada, comte de la Vall de Marlès i senyor de la Casa d'Orta, va cedir a l'ésglésia uns terrenys pel futur temple. Situats a la part baixa de la Rambla Cortada (avui Campoamor). Desprès de diversos entrebancs, el 24 de juny de 1905, es va col·locar la primera pedra treta de l'antic temple.


Primera pedra del nou temple







Part del nou temple fou inaugurat el 16 de gener de 1911, els altars i imatges pagades, com el temple, amb donacions de feligresos i es va donar per acabat el 21.10.1917. Per posar un exemple, les senyores Concepció i Anna Planàs Armet de Can Marcet, van donar  l'altar del Sant Sacrament on es veia també la Mare de Déu dels Dolors.

Les campanes de l'església antiga es van aprofitar pel nou temple però quan en 1936 va començar la guerra i van a cremar l'interior del temple van ser llançades des del campanar i van quedar molt malmeses, els seus noms eren Tomassa i Gaudència.




En 1939 es va iniciar la seva restauració i va prosseguir en els anys següents i de fet el temple no es va aconseguir el seu aspecte definitiu fins 1980, donat que el 24 de juny d'aquest any fou inaugurada la portalada i el timpà de la façana principal.

El 27 d'abril de 1948 va ser instal.lada la campana "Miquela", (imatge la de l'esquerra) amb el so de l'antiga "Tomassa" i a l'any següent es refon la "Lluïsa" (imatge de la dreta) que recorda el so de la "Gaudència".








La campana Miquela dóna al carrer Rectoria i la Lluïsa al carrer Campoamor.
..









*Informació extreta del llibre El que ha estat i és Horta, de Tots el barris de Barcelona de Josep Maria Huertas i J. Fabré, de la WEB de l'Ajuntament i del Web de la pròpia parròquia.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gracias por la información publicada en este artículo. Resulta especialmente curiosa la referencia a los nombres y sonidos de las campanas, un aspecto muy poco conocido. Saludos.