dilluns, 27 de gener de 2014

THE PEM BOYS


Fotos cedides per Joan Caldentey

Un dia de l'any 1.958, al teatre de la parròquia entre altres actuacions, varen actuar un noi d'uns 25 anys, amb dos xavalets de 13 i 14 anys, cantant la cançó del Renato Carossone “Ricordate a Marcelino”, a tots els assistents ens va fer molta gràcia i els meus amics i jo ens vàrem posar en marxa  per crear un grup que rebia el nom de THE PEM BOYS, que quedava d'allò més modern per l'època.

L'actuació es feia amb música enllaunada, o sigui que només imitàvem o feien veure que cantàvem.


Fotos cedides per Joan Caldentey

Primer de tot es necessitava un tocadiscos i després un aparell de cinta magnetofònica, com els que en Narcís Renom i el seu germà Pere tenien a la torre.

A la fi de fer una prova, vàrem gravar el famós “Camarero” !! dels Xey, no sabeu la xerinola i la gresca que hi havia en els assaigs, quin tip de riure.
S

Abans però, vàrem escollir les persones que formarien el grup: el Claudi Ferré, en Llibert Vinaixa, el Pere Renom, en Joan Sàrrias i i jo mateix, Joan Caldentey. Sempre érem la colla que anàvem junts.

Va haver una mica de discussió per triar els instruments que cada un de nosaltres havia de fer veure que tocava, així el piano li va tocar a en Llibert, donat que en sabia i li era més fàcil d'imitar. Posàvem una fusta al piano perquè no sonés.

A en Pere li va tocar la bateria, era molt complicat, perquè tocar sense que soni és dificilíssim, en Claudi feia anar el contrabaix i en Joan Sarrias i jo les guitarres, això pel que fa als instruments, de cantants en fèiem tots plegats.




En Narcís Remon, en la part tècnica posava en marxa la cinta pre-gravada amb les cançons i ¡apa!, a repetir  una i un altre vegada les cançons fins saber-les ben bé.

Així vàrem arribar a aconseguir un repertori , que recordi el “Jo Pepita” dels Xey, l'esmentat “Camarero”, també dels Xey, “Nostàlgia en Alta mar” (en alemany, ni us podeu imaginar la dificultat),  “Around the clock”,   del Billy Haley, en anglès, així crec que es deia, aquesta ens sortia molt bé i altres que no me'n recordo.

Vàrem actuar per les parròquies i centres portant el nostre espectacle, si el públic estava una mica lluny, donàvem el pego, si en canvi, si el públic estava massa a prop, es notava molt la trampeta.

Vàrem, fins i tot, fer  de "teloners" al cine Montserrat on si que cantaven en Ramon Calduch i el Josep Guardiola, un èxit,  brutal, vàrem firmar autògrafs i tot.




Cinema Montserrat

Algú va utilitzar el mateix nom en 1968, algun fills dels primers o coincidència?



Penseu que cada espectacle, havíem de llogar vestits i instruments, era una gran feinada.

On teníem més èxit era a la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, era el nostre domicili social, i ja tenim a en Narcís posant la cinta, crec que la gravadora era una Ingra i nosaltres a sincronitzar les nostres veus i els instruments al que sonava.

Al cap d'uns anys, per tele es va donar un programa que duia el nom de “Escala en HI Fi”, que era un programa que es donava per pel primer canal i que va durar molt anys i que consistia exactament en la mateixa tècnica que la nostra però amb més mitjans, és clar. Podem dir, doncs, que nosaltres vàrem ser els pioners en aquest tipus d'espectacles. Ens va veure algú i s'ho va copiar?, a saber.



Versió més moderna anys 70 de una versió Escala en Hifi al Mas Guinardó



Programa escala en HIFi de TVE


Ho vàrem seguir fent durant bastants anys, al menys 5 o 6, després tot va canviar, ens anàvem fent grans i van sorgir altres obligacions, novies, feina, casaments, etc i aquí es va acabar l'historia del The Pem Boys, sorgits també del grup d'amics i jugadors del club de basquet el Pem.



Vet aquí un gat vet aquí un gos aquest conte ja s'ha fos
 
Joan Caldentey


dimecres, 22 de gener de 2014

El Guinardó recupera dues cases històriques molt reivindicades



  • TORRE GARCINI serà un equipament públic, la casa RAVETLLAT-PLA, un museu de moble antic i els seus jardins públics.


FINCA RAVETLLAT PLA

Can Garcini i Mas Ravetllat, dos edificis històrics del Guinardó, són els últims tresors arquitectònics recuperats pel Districte d'Horta-Guinardó, que des de la seva web ja fa temps que organitza visites guiades i suggereix una desena de recorreguts històrics. Un districte que, conegut pels seus espectaculars miradors i la seva àmplia oferta d'instal·lacions esportives del 92, vetlla pel seu patrimoni.



 


MOBLES DEL XIV / La recuperació de dos espais tan emblemàtics com Can Garcini (masia del segle XVIII, al passatge Garcini 15) i Mas Ravetllat (finca d'estil neoclàssic del principis del XX, a Mare de Déu de Montserrat, 114) respon a la voluntat del consistori de blindar i compartir amb tota la ciutadania el patrimoni d'Horta-Guinardó.
Foto del WEB de la Fundació Ramón Pla

«Es tracta de la culminació d'uns processos complicats, amb llargs litigis i reivindicacions veïnals històriques», subratlla el gerent del districte, Carles Mas, que calcula que durant aquest primer semestre ja es podrà obrir una de les sales de Mas Ravetllat.
Núria Pla. cedida per Pilar Alós
«L'última propietària de la finca, Núria Pla Montseny, era una gran col·leccionista de mobles exclusius, amb peces del segle XIV», explica Mas. La gestió d'aquesta finca museïtzada anirà a càrrec de la Fundació Privada Ramon Pla Armengol, amb la qual el consistori ha arribat a un acord perquè també es faci càrrec de la vigilància, el manteniment, la conservació i restauració de l'edifici principal. Amb l'adquisició dels 33.000 metres quadrats del solar de Mas Ravetllat el barri del Guinardó guanyarà a més un gran parc urbà.



CAN GARCINI
Foto cedida per l'Associació de Veïns del Passatge Garcini
ESPAI VEÏNAL / «Malgrat que arquitectònicament no tingui un excessiu valor, la torre Garcini és una de les poques masies que queden a la zona i està en molt bon estat gràcies a les reformes realitzades pels últims propietaris», explica Juanjo Ramírez, veí del passatge i membre de la tenaç plataforma responsable de la gesta.
«Els veïns estàvem lluitant des del 2005, quan vam descobrir que la família Alós havia venut la masia a una constructora», afegeix Ramírez. Ara que finalment ja ha estat salvada, continua el veí, «toca pensar què volem i què necessitem tenir al barri». Uns horts urbans, una guarderia pública i una sala polivalent són algunes de les opcions amb més possibilitats.
Els veïns esperen celebrar aquesta victòria amb una jornada de portes obertes al maig, durant la pròxima festa major del Guinardó.

  • Fonts informatives : El Periódico, artícle de Lluís Benavides, de data 22 de gener de 2014.

dilluns, 20 de gener de 2014

EL FOMENT HORTENC

Per conèixer la història del Foment ens hem de traslladar a 1887 i parlar d'una entitat que rebia el nom de Sociedad Casino Familiar, que tingué la seva seu a la Plaça Major (Santes creus) durant l'ultim terç del segle XIX.

D'aquí va passar a instal.lar-se convertit en Casino de la Berbena a Can Forga a la plaça d'Eivissa i més tard es trasllada a l'edifici del Cine Unión amb el nom de Casino Unión.

A principis del segle XX alguns socis afiliats a la Lliga Regionalista varen pressionar a la fi que el Casino es convertís en un centre de la Lliga, amb gran oposició de la majoria que no volia de cap de les maneres que la Societat fos la seu d'un partit concret.

Foto de 1912 . Fons de l'Entitat
La lluita entre ambdues faccions va ésser forta, certs membres de l'Entitat van recórrer a tota mena d'estratagemes per guanyar les votacions, com alterar l'hora del rellotge per aconseguir que alguns membres no hi poguessin votar, etc, finalment però com el titular del local era la Lliga, varen aconseguir el que volien.

Durant un temps, com hem pogut comprovar, varen anar de rodes a pilats sense trobar un lloc per aposentar-se, fins que en 1917 van poder adquirir un solar al carrer Alt de Mariner, núm 15, on van fer construir l'edifici social que va rebre el nom de Foment Hortenc, que fou bastit d'acord amb el projecte d'en Pere Serra Pau i gràcies a l'esforç de tots plegats.

Construcció del Foment al carrer Alt de Mariner. Fons de l'Entitat

El Foment Hortenc va ser fundat l'11 de juny de 1917 per un grup de membres del Casino d'Horta que volien una nova societat instructiva i recreativa. El primer president va ser Pere Serra i Pau i la primera acció de la Junta, la compra de la casa d'Andreu Sabadell, al carrer d'Alt de Mariner 15, que encara és la nostra seu. L'edifici va ser destruït pel foc el Nadal del 1946 i reconstruït el 1948 amb l'esforç de tots els socis de l'entitat, comptava amb quinze socis i avui dia en té més de cin-cents i una escola de teatre per a nens de 9 a 17 anys, que assegura el futur del teatre amateur de la seva entitat, una de les tres que existeixen al barri d'Horta. (fonts del propi Foment)

En una primera etapa es va fer de tot, des de sarsueles fins a òpera, obres teatrals amb el propi quadre d'actors o amb companyies professionals de fora, balls tradicionals, les festes del Maig Florit, fins i tot l'actuació d'una orquestra de senyoretes.

El Maig Florit era una festa molt popular en l'Horta de l'època, la sala de ball es convertia en un jardí, les noies joves esperaven amb il·lusió el ball i durant tot l'any es confeccionaven o feien confeccionar el seu vestit llarg de  gal·la, guardant-se en secret de com era i de quin teixit estava confeccionat, fins el mateix dia del ball.  

fons fotogràfic del Foment Hortenc

En dues ocasions es va organitzar també el Ball de la Selva, amb la sala plena de pins i ocells.


Tot plegat va transcórrer amb alts i baixos, enmig de problemes econòmics i sobre tot d'una forta rivalitat amb el Centre Català – entitat catalanista del barri – Hom feia pintades en els cartells dels altres i es despenjaven pissarres informatives, fins i tot es celebrava amb xampany la dissort dels altres.

En acabar la guerra gairebé es va haver de començar de nou, es varen resistir alguns intents de confiscació per part del nou règim i la majoria de socis del Centre Català van passar al Foment,

En 1946 el foc destruí el foment; uns i altres treballaren junts per a la seva reconstrucció i en aquell punt acabaren les diferències.

La reconstrucció es feu d'acord amb el projecte del consoci Andreu Serra i Heredero i fou gràcies al treball de tots els socis i de la Caixa de Pensions. La inauguració va tenir lloc el 19 de març de 1948. Foment sempre es va distingir pels seus balls familiars i per estar molt d'acord amb el tarannà del poble.

Envelat del Foment 1934


Van reprendre les activitats amb tant d'èxit que l'espai se'ls quedava petit però quan van aparèixer la televisió i el 600, l'entitat va tenir una etapa de enlentiment i poca activitat. Tot i així actualment gaudeix d'una bona etapa de participació.
Foto dels anys 70 del segle XX. Autor desconegut

Foment Hortenc també ha impulsat altres tipus d'activitats, com concerts, esbart, exposicions, balls, fotografia...
SECCIÓ FOTOGRÀFICA DEL FOMENT
l'Arxiu Històric Fotogràfic d'Horta, en 1951 organitzà el primer Concurs fotogràfic al als local de la Caixa , aleshores situada al Carrer Castelló de la Plana, on són exposades excel.lents fotografies de gran nivells artístic.
D'aquí sortirà la iniciativa de crear la “Sección Fotogràfica del Foment”, impulsat per Emili Reguart i Munté Àngel Pérez i Pérez i el President del Foment Hortenc.
L'any 1953 en el mes d'agost la secció fotogràfica del Foment , organitzà el primer concurs Social i el primer Nacional: s'exposen 78 treballs a la Sala de Cultura de la Caixa, El primer premis són concedits e Emili Reguart, Emili Ducet i Jaume Mut i a Angel Pérez, el primer premi Social.
El 9 d'octubre de 1953 naixia en el Foment Hortenc L'Arxiu Històric Fotogràfic d'Horta, “amb voluntat d'inculcar a tots els cors quelcom del nostre romanticisme i sentimentalisme per tal que algun dia tinguem un ajut efectiu i amb estimació es pugui prosseguir l'obra fins sense fi que amb tanta il·lusió hem iniciat.
En aquesta obra de recerca i recopilació història cal destacar el nom de l'Emili Reguart i munté , nascut al carrer Sant Alexandre el 27 de gener de 1908, un home dedicat a la fotografia i a través d'ella recordar la història d'Horta, i part d'aquells treballs documentals com la història de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron o del Palau de Valldaura que va recollir.
Des de 1936 visqué al carrer Mariner on va morir el 2 d'abril de 1960 am només 52 anys, és a dir que calia esperar-ne molt en pro de la història del nostre barri que, sortosament, d'altres com en Jaume Caminal han continuat.
Aquest Arxiu Fotogràfic neix al Foment però amb el suport de totes les entitats del barri que signen un document en aquest sentit el mes d'abril de 1954. La seva finalitat és “proporcionar al nostre barri quantes dades històriques siguin possible reunir i a la vegada mantenir el record d'aquelles coses que van desapareixent”.
EL TEATRE
Destacarem també la importància de la cultura teatral de l'Entitat, tant important pel nostre país, gresol de grans artistes que han començar en el teatre amateur.
Representació Marieta Cistellera. WEb de l'Entitat.

Una representació teatral de 1982

"Amb el teatre els joves es diverteixen en un entorn familiar, es desenvolupen culturalment, combaten la timidesa i s'integren socialment", explica el president de Foment Hortenc, Raimon Gandia. Durant l'any fan una dotzena d'obres, algunes creades pels membres que formen l'entitat i d'altres basades en autors teatrals, i una cinquantena de representacions. La temporada té dues cites ineludibles: els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, que es fa per Nadal, i l'espectacle musical Tomàquet , que es fa en diferents sessions al maig. "Ens hem convertit en una de les tres fonts de cultura teatral que hi ha al barri", explica el màxim representant de l'entitat.
A més, ha desenvolupat un vessant social. Dos cops a l'any les tres associacions teatrals del barri fan una obra i en destinen la recaptació a una entitat social del barri. Foment Hortenc mira al futur amb optimisme i amb tres objectius clars: adequar l'entitat al segle XXI, augmentar el nivell de participació i fomentar l'escola de teatre. (del WEB de l'entitat).
El Foment Hortenc en l'actualitat



  • Fonts informatives: Llibre  "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez, "Recull d'un temps d'Horta" de Mingo Borras i Web del Foment Hortenc.


dimecres, 1 de gener de 2014

LA TORRE FONTANER

On estava Can Fontaner? - entre els actuals carrer de Coimbra, Fàtima i Fontaner -

Can Fontaner és un petit enigma per nosaltres, es considera la primera casa senyorial que hi va haver a Horta, i diem que és un enigma perquè de la casa, malgrat la importància que va tenir durant el segle XVII, no es coneixen ni gravats ni cap dibuix que ens pugui donar una idea de com era, de la finca tan sols queda una torre coneguda com la del Moro o Ca L'Enrich, que suposadament pertanyia als Fontaner.


Recreació de com  podia havet estat Can Fontaner
Terrenys Can Fontaner anys 70. Autor desconegut AHFH

Per aconseguir més informació sobre el Mas Enrich o Torre del Moro, heu de clicar sobre el link de sota



La casa abans de conèixer-se amb el nom de Can Fontaner se l'anomenava Mas Solans, primitivament propietat del mercader Ermenegildo Grases, el mas disposava d'una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, que apareix en la llicència de benedicció i de celebració del 5 d'abril de 1677.

Posteriorment va ser destruïda i juntament amb la casa va ser comprada per Ignasi Fontaner Martell en 1700.

Ignasi Fontaner Martell era un burgés il·lustrat, la família del qual era de Perpinyà. Era un comerciant ric que no se sap amb seguretat si va néixer a Tarragona, com algunes fonts asseguren, o bé si hi visqué durant anys, per finalment traslladar-se a Barcelona quan ja tenia una certa edat. El 1679 és candidat a l'ofici de tauler del General en aquesta ciutat (DGC, VIII, 1311-1312)

També sabem que era un poeta que escrivia en castellà, i per un pergamí dipositat en la Biblioteca de Catalunya que va publicar un llibre amb un recull de poètics castellans del segle XVII, escrit en 1689 i publicat a Barcelona, fou trobat segons consta en aquesta entitat, per un tal Llobera, registrant papers en el despatx Olzina, a expenses de Foxà, segurament havia pertangut a Josep M. Grau. El donatiu el fa el Doctor D. Puig en 1923.

Segons anotacions d'aquesta entitat, “Es retroben alguns poemes amb el mateix incipit en reculls poètics castellans del s. XVII (Catálogo de manuscritos con poesía 1998: V, "índices"). D'altres són impresos en cançoners de l'època: [20], [72], [95], [108], [212] a Romances varios de diferentes autores (2a ed. de 1688; Rodríguez Moñino 1973-1978: III, 255); [75], [127] a Romancero general. Segunda parte, a cura de Miguel de Madrigal (1605; íd.: III, 27); [168] a Primavera y flor de los mejores romances, compilat per Pedro Arias Pérez (1a ed. de Madrid, 1621, amb ed. a Barcelona, Lisboa, Saragossa, Sevilla i València; íd.: III, 147-165); [208]: veg. BC, ms. 1495”.
Torres Amat identifica el compilador amb Fontano, sobrenom poètic de Fontanella, i li atribueix la Tragicomèdia pastoral d'Amor, firmesa i porfia i versos en català, primerament perquè "en el mismo paraje donde se encontraron estos versos, que junto con la pieza dramática componen un tomo en folio de 220 páginas ms., se halló otro tomo en 4o de versos castellanos, cuyo carácter de letra parece igual a la del que se deja mencionado, leyéndose en la primera llana o frontis: "Libro de diversas letras del comensal José Fontaner y Martell, de Tarragona, hecho en Barcelona a primero de enero de 1689"; y segunda, porque en todas sus poesías usa del nombre de Fontano". Diu que ha vist els versos de Fontaner a la biblioteca de Josep M. Grau, i que a Tarragona no consta cap comensal amb aquest nom, però dóna notícia d'un homònim que en el seu testament, datat a Barcelona davant del notari Bartomeu Cerveró el 24 de setembre de 1708, va fundar unes misses per a un altar de la seu tarragonina, on tenia un nebot anomenat Joan Fontaner. Mestres creu que Fontano, Josep Fontanella i Fontaner són la mateixa persona.

Dels Fontaner sabem, així mateix, que lluitaren a principis del segle XVII a favor de l'Arxiduc Carles en la guerra de Successió.

l'Emperatriu Elisabeth *
Arxiduc Carles *
L'Arxiduc Carles, que va ser proclamat comte de Barcelona, “permaneció en el término de Horta con su esposa la emperatriz alemana Isabel de Brunswich, des de el 11 de abril hasta el 28 de mayo de 1709, se aposentaron en la grandiosa casa de su entusiasta partidario don Ignacio Fontaner, que conserva como trasunto de aquella época, algunos cuadros que debieron adornar los salones de la real estancia y una luz de candil, en la qual se ven combinados los símbolos alados del imperio austrïaco....”

Ambdós monarques solien passar les seves vacances en la finca dels Fontaner a Horta, on arribaven pel juny.

(*els dos quadres de més amunt estaven en la casa de la família Alòs al Guinardó anomenada Torre Garcini, segurament hi van anar a parar quan la filla d'en Fontaner es fa casar  amb un Alòs, ara els podeu contemplar en el Museu del Born  Tresors Històrics al Guinardó)

Així doncs, el negociant Ignasi Fontaner i Martell, que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l’aiguardent, l’abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, edifici que estava situat en una gran finca de la seva propietat en el poble d'Horta. Carles III a la fi que pagar els favors rebuts, el va acabar fent noble. 

La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña”.

En 1714 La Diputació del General convoca la Junta de Braços (1) de manera extraordinària. L'Ignasi Fontaner en formava part, com tots aquells representants a les Corts catalanes que en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona .





L'Ignasi Fontaner un cop acabada la guerra es va haver de refugiar a França durant  un temps per haver pres part activa en el conflicte que van agitar el país en aquella època.

Els anys posterior a la desfeta sempre són temps de passar comptes per part dels vencedors , els catalans que com Ignasi Fontaner van recolçar la candidatura de l'Arxiduc Carles d'Austria , en front del candidat francès Felip d'Anjou, la dinastia borbònica els francesos, varen sofrir represàlies, a la casa Fontaner es procedí a la destrucció i crema de documents sobre privilegis i títols atorgat per l'Arxiduc Carles durant el temps del seu Govern a la ciutat i al Principat, i entre ells els de “Noble” a favor d'Ignasi Fontaner Marti.

Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill.

L'historiador Garcia Espuche en fa esment en el seu últim llibre denominat "Notícies" :, diu així :  "Tampoc van faltar els “bons tecnòcrates o gestors”, que no van dubtar a passar-se de bàndol sense cap mirament. És el cas del negociant Ignasi Fontaner i Martell, un ric mercader que va guanyar una gran fortuna amb el negoci de l’aiguardent, i que l’abril de 1709 va llogar una torre al mateix Carles III, que el va acabar fent noble. Supervivent nat, quan Felip V va vèncer, es va transmutar ràpidament d’austriacista a felipista, i va ser nomenat amb un càrrec de confiança com a tresorer de la construcció de la Ciutadella, càrrec que va exercir fins que el va rellevar el seu fill", com es pot observar,   sempre hi ha hagut persones que es canvien de camisa quan convé.Artícle del diari El País.

En un altre ordre de coses, i tornant a la poca informació de que es disposa sobre la descripció de la finca, el cens del Qüestionario de Francisco Zamora (personatge que es pot considerar un dels primers espies que va enviar el Gobierno de Madrid a Catalunya), facilitada per en Bernad Bransí, propietari de Can Bransí, una masia situada a la Riera d'Horta el 11 de juliol de 1789:

(...la Torre dels Fontaner, cuyo vecindario se compone de 18 casas, entre las de dos pisos a las de solos de entresuelos, sin la casa principal y fàbrica, era casa de bastante patrimonio en otro tiempo pero en el dia son mucho sus poseedores. Tiene un hermoso jardín con algunos juegos de agua, que es abundante. En medio hay un estanque rodeado de barandilla de madera, cuya circunferencia es de 42 canas catalanas o 84 varas.

Su huerta es de tres mojadas de tenencia con algunos àrboles frutales y un tantito de viña para regalo de su hortelano dueño útil de aquella, que es otro de los avecindados en esta torre, que la tiene a censo....)

A la porta de Can Fontaner hi havia una capella de molta cabuda, en Fontaner la va fer reedificar i feu nova la capella del Mas Solans, amb tres naus i la dedicà a la Mare de Déu, sota l'advocació de la Immaculada Concepció. Aquesta església fou reconstruïda a principis del segle XVIII, amb un magnific panteó familiar on foren enterrats Ignasi Fontaner i Martell, la seva germana Isabel, Josep Fontaner i de Bru, primogènit de Joan Fontaner. En 1728 hi va posar un campanar .


Possibles ruïnes de la capella de Can Fontaner

El Bisbe en visitar-la manà que no es toqués en dies de festa per no perjudicar les parròquies veïnes, sota pena de suspendre la celebració. Com no es va fer cas al manament del bisbe li suspengueren la llicència de celebració el 22 d'octubre i 9 de desembre de 1928. El propietari, aleshores Joan Antoni Fontaner, acudí a la Sagrada Congregació del Concili però, ratificaren el que el bisbe havia decidit sobre el toc de campana els dies festius, segons documents del 28 de juliol de 1830.

Com no existeixen massa documents sobre la finca, hem de seguir de nou la història de les campanes de la capella i així sabem que el 10 de maig de 1850 es demana una llicència a la capella de Sant Genís de Provençals per beneir una campana de la capella de Can Fontaner i una altra al capellà Josep Terris per beneir la campana de la mateixa casa, propietat en el moment de Mariana de Fontaner i de Bru.

La notícia de la mort de Joan Fontaner ens la dóna Rafael Amat i de Cortada Baró de Maldà, que tenia gran relació amb les cases principals d'Horta. Diu així “el 8 de gener de 1798 ha mort en l'hospital lo miserable don Joan Fontaner y enterrat, segons he ohit en sa església, qual vivia de limosna, havent son pare i ell fetsu tot malbé i venut sa famosa Torre Fontaner al sr. Antúnez. REQUIESCANT IN PACE . Amén”.

Aquí veiem doncs, com el Baró de Maldà que era borbònic convençut,com la majoria dels nobles, tracte de miserable a l'últim Fontaner que va habitar la torre, no sabem si perquè era un conegut austriacista o perquè va tenir la mala fortuna de morir pobre.

A finals del segle XVII doncs, es construeix i arrenca la fàbrica de curtits, no tenim coneixement si l'edifici de la torre va ser aprofitat o no ni que va passar amb la capella i els Fontaner que allà hi havia enterrats.

En Bernat Bransi descriu la fàbrica d'aquesta manera: “La fàbrica és de curtidos y en ella trabajan al año 3000 pedazos de suela, 600 docenas de becerros teñados y 200 anteados y de forros 5000 docenas. Para este trabajo son 25 los hombres empleados y un mayordomo para la dirección.


LA SILUETA DE LA FÀBRICA DE CURTITS ERA VISIBLE DES D'ARREU





El 20 d'abril de 1912 el propietari de la fàbrica era en Gonçal Jaumar de la Carrera: S'hi admiren vessants de ben conreada vinya, plantacions d'arbres en variada multitud i tots els conreus propis de l'hort.

Pel tipus d'edificis que es van construir,  podem deduir que la fàbrica es va enderrocat a principis de la dècada dels cinquanta.

Avui tot són pisos per gent treballadora, de l'antiga esplendor només queda com testimoni La Torre del Moro i un petit carrer que guarda el nom de la finca Fontaner.


Fotos dels canvis del barri de Can Fontaner

  1. Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència. En formaven part tots aquells representants a les Corts catalanes que en aquell moment es trobessin a la capital de Barcelona
  • Fonts informatives: El Qüestionario de  Francisco Zamora, el Dietari del Baró de Maldà, BiBlioteca de Catalunya, Wikipedia en català, el llibre El que és i a estat Horta de Desideri Díaz.