diumenge, 30 de novembre de 2014

PLAÇA SALVADOR RIERA


Quan Salvador Riera va presentar davant l'Ajuntament de Sant Martí el projecte d'urbanització de les terres del Mas Guinardó el 22 de juliol de 1895, la plaça dedicada a Salvador Riera ja hi constava en el plànol inicial.


Plànol que va presentar Salvador Riera de l'urbanització de les terres del Mas Guinardó. 


En principi el mas Guinardó, era un edifici bastant malmès que havia passat per una sèrie de mals moments, com van ser la mort d'un del seus habitants durant un robatori, i la crema d'uns edificis annexes, aquell era un lloc bastant solitari, circumstància que era aprofitada pels malfactors que s'amagaven prop de la Riera d'Horta.

Així, doncs, qual la família propietària se'l va vendre és molt possible que fes ja uns anys que estigués deshabitat.

El primer pensament del sr. Riera va ser derruir-lo però finalment, veient que els Casanovas havien construït al costat del que havia estat el seu mas un hotel (hotel Internacional - conegut popularment com hotel Casanovas), va pensar muntar un hotel en l'edifici del mas i el va convertir en l'edifici modernista la imatge del qual tots coneixem.

Com l'Hotel no va tenir èxit, va cedir-ne una part de la seva superfície a l'associació de propietaris i fins i tot en el primer pis hi van viure diferents famílies.

Al peu del mas Guinardó es va construir la primera plaça del Guinardó, la Plaça de Salvador Riera un petit triangle arbrat a la punta del qual hi van poar la primera font pública del barri . A finals de 1895 la Sra. Cecília Estapé, muller de Salvador Riera, el gran propietari del barri, va batejar aquesta primera plaça amb el nom del seu marit i es va convertir en l'eix vertebral de l'urbanització que començava a prendre cos.


La plaça segurament més o menys era així a principis dels segle XX

Mitjançant la família ens ha arribat una història que fa referència a la font de la plaça que, com tots sabeu, a dalt de tot llueix una bola, uns cops havia estat metàl·lica i d'altres de pedra, sembla ser que els fills d'algunes de les famílies de l'indret en una nit de gresca, la van arrencar i llençar Rambla Volart a vall fins arribar a la Clínica Victòria, sort que no hi havia ningú pel carrer a aquelles hores sinó hagués pogut passar una desgràcia.

El que desconec és si els mateixos que la van fer rodar rambla avall la van anar a buscar per tornar-la al seu lloc, seria bo que algú pogués aclarir aquest punt. En fi el jovent en totes les èpoques a fet bretolades com podem comprovar.

Per cert que la bola en qüestió es veu que no va ser la primera vegada que va desaparèixer al llarg dels anys perquè hi ha fotografies en les que hi és i en d'altres no.





La plaça per tant, era com la plaça d'un nou poble i el Mas Guinardó els seu "casino" donat que es va convertir en el lloc on els propietaris de les cases es reunien i muntaven les seves festes, timbes de cartes, balls, les primeres obretes de teatre, ballades de sardanes, balls de gala, etc.


Activitats que es feien al Mas Guinardó
Pesem que la parròquia no va començar a construir-se fins a 1921 i que els creients feien missa en la capella del Mas Viladomat, propietat i domicili de Salvador Riera donat que també l'havia comprat junt amb les seves terres també per urbanitzar-les.


Mas Viladomat Foto de l'Arxiu Històric del Districte Horta-Guinardó

Carrers costeruts, sense asfaltar, mancats d'aigua corrent, totes les cases disposaven d'un pou per proveir-se'n, no hi havia clavegueram, en fi tot estava per fer. Els habitats en principi baixaven al barris propers de Camp de l'Arpa i Clot per comprar queviures.



Guinardó a principis del segle XX. Foto del fons de la família Alòs.


El primer gran canvi va començar amb l'arribada del tramvia però aquesta ja és una altra història.