dissabte, 2 d’agost de 2014

MARIA TORREMADÉ. Una història diferent


Mapa de principis de segle del Guinardó


Maria Torremadé va néixer al barri del Guinardó en 1923, única filla d'una família modesta que vivia al carrer Amílcar al barri del Guinardó.



Per aquella època, la llevadora era la persona que ajudava a les mares a dur les seves criatures al món donat que la gran majoria d'elles naixien a casa, ella va ser, per tant, testimoni del seu naixement i qui va determinar que el matrimoni havia tingut una nena.



A la mare el naixement d'una nena la va fer molt feliç, sempre havia desitjat una nena; durant la seva infantesa la va guarnir sempre amb  llacets de color rosa, circumstància que ella no va suportar mai.



Com tota criatura de la barriada, devia anar a alguna de les poques escoles que hi havia aleshores al Guinardó, tal vegada podia haver estat l'Escola dels Bosc, situada relativament a prop de casa seva, va créixer com totes les nenes del moment que havien de ser preparades pel seu paper de dones i mares, aprenent les quatre regles, a llegir i escriure i a les labors de la llar.

Però sorprenentment pels seus pares, a ella el que li agradava era l'esport i molt aviat va excel·lir en basquet, natació i joquei herba on va destacar donada la seva potència física.


De més gran va anar a estudiar fora del barri i va començar a practicar l'atletisme al Club Laietà.




En 1942, les seves marques esportives estaven molt lluny de les de les seves competidores: millor marca europea en 60 metres i quasi record mundial, campiona d'Espanya en 100 metres, en 200 i en 800, i grans marques en salts d'alçada . Es va donar a conèixer fent cros en 1940 i en 1941, va batre els rècords espanyols de 100m (12.0 en prova mixta), 200 (27.0), 800 (2:29.5), alçada (1,42) i longitud (5,09).


foto diari de l'època
Tanmateix però, sentia que alguna cosa no rutllava bé en la seva vida, des d'adolescent va notar que li agradaven les noies i ho va comentar amb els seus pares que van posar el crit al cel.

Aleshores, amb 19 anys i sense cap recolzament familiar, es va fer visitar per alguns metges que van determinar que patia d'una malformació de genital i que en realitat era un home.

Malgrat que el tema era tabú en l'època, molt més que no pas ho és ara, encara que també. Es va decidir a operar i adquirir el seu veritable sexe, el masculí i així es va convertir en Jordi.

Els seus pares no ho van pair mai i lògicament la notícia devia significar una veritable escàndol en el barri, el seu cas va estar en boca de veïns a amics, fins que les aigües no es van calmar va passar un temps en el que ell va procurar fer una vida el més normal possible.

Maria conscient de que ara era un home es va presentar en el registre civil a canviar el nom i el sexe.

Aquest fet li va fer perdre totes les seves marques esportives i trofeus, donats que des de sempre, encara que no ho sabia, havia estat un home donat que tenia els òrgans sexuals masculins, amagats. La pròpia Maria, ara Jordi, comentava que el seu cas havia estat un error clínic i que una simple operació en nàixer ho hauria solucionat tot, però de manera errònia va ser estimat que era una nena.

El cas es va airejar en el diari “Informaciones” el 13 de febrer de 1942, on de manera tendenciosa es publicava “María Torremadé, conocida atleta catalana, va a cambiar de condición en el Registro Civil, con lo que será desposeida de las marcas y títulos conquistados en distintas pruebas atléticas. La plusmarquista es en realidad un hombre que ha estado compitiendo travestido”,
Una vegada fet públic aquest sorprenent cas de transsexualitat o hermafroditisme, com se li denominava en la premsa, va suposar un gran entrebanc per a la pràctica de l'esport en l'àmbit femení donat que a partir d'aquest les autoritats posaren tots els entrebancs possibles per a l'activitat atlètica de les dones durant més de vint anys, on va tenir molt a veure Pilar Primo de Rivera i la Sección Femenina que van prohibir del atletisme femení fins ben entrats els anys seixanta.

És sorprenent com els seus espectacular registres, a l'alçada de les millors marques masculines, no havien provocar sospites en la Federació Española de Atletismo. En 1941 Torremadé va establir diverses marques nacionals femenines molt per sobre dels anterior rècords aconseguits per les atletes del moment.


Relleus, proves de velocitat, salt d'alçada i longitud, no havia disciplina esportiva que se li resistís, Tanmateix però, totes aquestes marques, com ja hem indicat van quedar anul·lades quan es va descobrir que Maria, malgrat havia estat educada com a dona, era en realitat Jordi.


Catalina Pons. Fons Pons
La vida des de aleshores no va ser fàcil per en Jordi Torremadé, el seu nou gènere masculí, no acceptat pels propis pares, li va entorpir aconseguir diverses feines.


Tanmateix però una dona, veïna del carrer i amiga, si que el va entendre, acceptar i donar suport en aquells moments difícils, Catalina Pons, amb qui en 1952 es va casar, malgrat l'oposició dels seus pares que no acceptaven el seu matrimoni, circumstància que va provocar que la desheretessin.

 Quan els seus pares van morir però, els seus germans la van tenir present en el repartiment dels bens familiar, malgrat l'opinió contrària dels seus progenitors. 
 

El seu matrimoni es va celebrar en la intimitat en la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat,  la seva germanastre Justina Pons (el seu pare s'havia casar dos cops), els  va oferir un berenar en el jardí de casa seva juntament amb d'altres familiars.


La situació al país no era pas gens fàcil per a ningú i menys per a ells, així que en 1959 van emigrar a París on ningú no els coneixia, a la fi de començar una vida nova.


A París en Jordi va treballar per una multinacional relacionada amb els transport ferroviari francès i Catalina en diferents camps.


No van tornar a Barcelona fins a 1969 on s'hi van establir. Ja en la dècada dels vuitanta,  en Joaquim Maria Puyal va realitzar un dels primer sinó el primer programa televisiu on es tractava el tema tabú dels canvis de sexe  (La vida en un xip), on van ser convidats a la fi de parlar  de la seva experiència tant a ell com la seva dona.

 «A medida que pasaban los años mi instinto me decía que yo era un hombre» decía un sexagenario Jordi en una entrevista a El Mundo Deportivo en 1982."
Jordí Torremadé va morir a Barcelona el 2 de novembre 1990 a l'edat de 67 anys, desprès d'una vida carregada d'experiències.

Jordi Torremadé als 60 anys 

Catalina Pons  viu a un poblet de Barcelona amb el seu nou marit.











Fons Informatives: Família Pons