dimecres, 27 d’agost de 2014

CAN FERRER

A finals del segle XVIII, la masia de Cal Ferrer era un lloc de descans pels que feien camí cap a Barcelona des d'Horta, o en sentit  invers. 

Aquí els viatgers de les diligències, tartanes i cotxes de cavalls particulars dels nobles s'aturaven a fer un mos mentre els animals descansaven i abeuraven i finalment reprenien la resta del camí cap a la Torre Llobeta o fins a Torre de la Plaça Ciutadella a Horta, on tornaven a descansar abans d'arribar a les seves finques d'Horta o bé en sentit contrari fent via cap a Barcelona.



El Mas Ferrer estava situat més o menys entre el que ara són continuació de Pare Claret (on actualment està situat el Cap Maragall) i el carrer Indústria, aleshores encreuament dels antics camins format pel camí de Dalt o Travessera de Gràcia a Sant Andreu, Camí d'Horta a Barcelona.

Per mitjà del llibre el Col·legi de la Bona Vida, part del dietari que el baró de Maldà va escriure al llarg de tota la seva vida, podem fer-nos una idea bastant exacte de la vida i costums de la noblesa de l'època i dels pagesos de la contrada, informació sobre el que menjaven, com vestien, com eren les seves cases, quina era la seva relació amb masovers i criats, etc..

Recreació de com podia ser can Ferrer al segle XIX

El baró descrivia també els paisatges i pobles que visitava, els costums dels llocs i també de la vida que feien aquests nobles en les seves cases d'estiueig.

Descrivia com distribuïen les seves hores d'esbarjo en  la masia de Can Sitjar on s'hostejaven, un gran casalot situat al indret conegut com Santa Eulàlia, tots els col·legials (nom que rebien els convidats), assistien a primera hora a dos i tres misses diàries, esmorzaven i si feia bon temps sortien de passeig per les rodalies, San Andreu; Sant Martí de Provençals, Horta, en els seus dietaris es descriu els paisatges, com eren les cases de pagès i els seus propietaris, qui eren, com vivien.


Can Girapells i camps on desprès es va obrir el passeig Maragall

Com eren els apats pantagruèlics que es feien a la masia de Can Sitjar, quines eren les seves menges i postres predilectes, si el podeu trobar us el recomano.


Per la tarda es visitaven els uns als altres o bé a peu o muntats  en els seus cotxes de cavalls conduïts  pels seus “cotxeros”, com deia el Baró. També muntaven en les tartanes dels seus masos d'oci.

Gran part de les terres d'Horta, Santa Eulàlia, el Guinardó eren propietat del Marquès de Castellbell el seu oncle, i d'altres membres de la seva família, estaven emparentats entre sí, era normal que els cosins es casessin entre sí a la fi de conservar i engrandir els seus bens, pertanyien a la família les masies de Can Peguera, Ca Lapeira, Can Sitjar, Can Don Joan i d'altres.

El Baró de Maldà i la seva parentela moltes tardes baixaven des de Can Sitjar fins Mas Ferrer al Camp de l'Arpa on feien una petita aturada per continuar el seu passeig fins a la primera creu de terme o la segona, per anar a Can Milans, o Cal Borni, o bé s'aturaven a la fi d'esperar les visites que venien pel camí d'Horta des de Barcelona.

Seguidament en fem un tast:

feia un tan alegre matí per lo lluminós, serè i apacible, a quarts de dotze havíem eixit a passeig fins a un trocet de camí per avall de la casa 'en Ferrer, sense cansar-nos per anar com de passeig divertint-nos los objectes inanimats i més los animals, d'alguns i algunes que trobàvem en burros i a peu...i nosaltres seguint la tartana nos hi ficàrem, i en sent la primera creu, passada la casa d'en Ferrer, donàrem la volta regressant a la torre amb prou bulla, dintre. ....Lo cel quedava el més serè i la lluna com tallada de meló resplendia al cap damunt d'una de les muntanyes d'Horta cap a ponent, veient-se les estrelles

Cotxe cupé
...hem eixit a peu prenent la direcció a casa d'en Ferrer, seguint el cupé i la tartana, havent fet plausible matí per lograr-se del passeig i retrocedís d'allí al Col·legi luego de encontrats lo cotxe de conya Manuela Cruylles (mestressa de Can Don Joan a Horta), aumentant-nos lo contento suposat venir amb Teresseta i Felipeta, mes estimades noies, ses nebodes...”.



... desprès tots a peu seguint lo cupè i la tartana carretera avall tot fangosa amb alguns bassals d'aigua i lliscosa en certs passos fins a la primera creu, passada la casa d'en Ferrer, no veient cotxe hacia nosaltres, si que animals i a estos en alguna carreta de traginer, dones i demés anants i vinents per allí. Hem oït ruïdo d'esquelles no han estat altres que en les quatre mules posats sos catipons que guiava lo Frances amb molta fantasia....”.

...havent trobat prou embarassos de carretes amunt i avall d'estes amb roba bruta de Barcelona, traginers, dones i alguns xerrics que en feien anar un poc tort en certs passos difícils, no abandonant-se'n los de dintre de la tartana, per lo que ens prenien alegrement, cantant la cançó d'Horta.....”


Un dels carreters de les bugaderes d'Horta.

També molts carreters d'Horta s'hi aturaven a Can Ferrer, i les bugaderes carregades amb la roba que recollien a Barcelona per rentar. Allà els seus animals, ases o cavalls abeuraven i ells podien reposar i fer un mos.

Era aquell doncs, un lloc estratègic de repòs pels viatgers que anaven i tornaven de Barcelona a Horta o Santa Eulàlia a Barcelona, i creuament de camins principals, el Camí del mig o carretera de Sant Andreu a les Corts, també hi creuava el camí que pujava fins el barri de muntanya de Sant Martí de Provençals.

Eren aquells camins de difícil trànsit que les pluges feien fins i tot perillosos, on els viatges podien ser víctimes dels bandits que els atacaven i robaven, alguns d'ells tenien els seus amagatalls en la riera d'Horta, procuraven per aquesta raó viatjar de dia, les mateixes bugaderes tenien a ciutat un hostal o feien nit per continuar el seu viatge al dia següent.

"....Nos  hem escapat antes de girar-hi d'alguns tostorrons en un bassal d'aigua que a més lo cotxe se'ns va al canyet, a trabucar, més no ha vingut el cas (A Déu gràcies) tirant les quatre mules seguidet lo cotxe amb nosaltres dins fins el Col·legi de la Bona Vida..."

A finals del segle XIX, van aparèixer els primers tramvies i cotxes de motor, tot va començar a canviar,  les comunicacions van millorar molt i els hostal de carretera van anar desapareixen.

El Mas Ferrer havia estat, pel que es coneix, sempre propietat de família pagesa, no disposava elements nobles que el distingissin, era una típica masia catalana on en sa planta baixa es servien els menjars del hostal, el primer pis es destinava a fer d'habitatge dels propietaris i les golfes on es guardaven les collites, al pati del davant hi havia abeuradors pels cavalls dels viatgers.

Sabem poc més de Can Ferrer, només que el seu edifici el 22 d'octubre de 1935 va ser convertit en el Grup Escolar Catòlic del Camp de l'Arpa, que va ser inaugurat pel propi Bisbe de Barcelona Dr. Irurita. 

L'escola segurament va gaudir d'una curta vida, donat que el juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil i tots el locals, escoles, parròquies i d'altres entitats que depenien de l'Església Catòlica van ser intervinguts i clausurats i alguns d'ells fins i tot cremats, tals com els convents, les esglésies i cases parroquials.

He sentit a dir que desprès del conflicte la masia va patir una ràpida degradació i va tenir diferents usos i que i que finalment va desaparèixer víctima de l'especulació urbanística de mitjans del segle XX.





  • Fonts informatives : Llibre "El Col·legi de la Bona Vida" del Baró de Maldà.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

L'informació que vas recopil.lant es molt interessant i valuosa.

Hauríes de recopilar i anar actualizant tot el contingut en una mena de pdf o odf perqué mai no es perdi i sigui accesible pel futur.

Una mena de llibre/obra descargable pero no comercializable per cuestions legals es clar. També podríem així rellegir-ho tot sencer als lectors de llibres digitals.


He estant cercant, esta tot inventat i en aquesta web es pot fer.
http://www.blogbooker.com/blogger.php

carme ha dit...

conforme em vaig informant de coses noves, ho afegeixo, això té de bo el bloc, no és com un llibre que el que està escrit queda, aquí tens la facilitat de tornar a reescriure el que has escrit afegint o be canviant alguns aspectes que amb noves informacions varien l'enfoc i també les dades errònies.