dimarts, 8 d’abril de 2014

CARRER ESCORNALBOU - CAN CASTEL

Molts veïns del Guinardó segurament s'han fet aquesta pregunta, ¿com és possible que el nom ESCORNALBOU doni nom a d'un carrer del Guinardó,  quan en un principi s'havia denominat  Guinardó, que era el més adient?, ¿perquè es va arribar a canviar i ara el tros de carrer que sobreviu amb aquest nom formi part d'un altre barri?..


Fins no fa gaire encara estava el nom del carrer en una de de aceres


Mapa de 1925 el nom carrer  és Guinardó


Algú va deduir, jo ho he llegit en algun lloc, que el nom ve donat perquè les vaques del Mas Guinardó baixaven per aquí i degut al pendent del carrer més d'una s'havia descornat, en fi, la resposta és molt més senzilla i prosaica.

Cap a 1932-33, uns veïns del carrer van organitzar una excursió al castell-monestir d'Escornalbou (2) i sembla els va agradar tant la contrada que van demanar a ls autoritats canviar el nom del carrer, la persona que m'ho ha explicat encara hi viu i el seu avi era un dels propietaris del que van anar a l'excursió en qüestió i li ho havia explicat a la neta un munt de vegades, així que es pot donar per bo.
Mapa de 1935, el nom del carrer ja és Escornalbou

Recordarem que en el mateix carrer hi va viure uns anys la família de Federica Montseny,  just al davant de la veïna de qui us he parlat abans, la casa era llogada i el propietari es deia de cognom Gordó.
L'antic carrer Guinardó, anava des del carrer Garrotxa  als peus del  Cogoll, petit turó en el cim del qual es trobava i es troba el Mas Guinardó .
Enric Castel Fort, era un senyor que a finals del segle XIX vivia en el  carrer Còrsega, feia poc que s'havia casat amb Teresa Saseroles Subirana. El padrí del sr. Castel era Manuel Ballarín un forjador molt prestigiós que intervenia amb el producte del seu treball en la construcció de la majoria de cases modernistes de l'època i en Castel treballava en la seva empresa com tenedor de llibres (comptable). Allà va conéixer a l'arquitecte Puig i Cadafalch per a qui en Ballarín treballava.


Enric Castel Fort i la seva dona Teresa Saselores Subirana
El Sr. Ballarí a principis dels 20, tenia llogat el Castell de Mascaró on passava els estius, gràcia a aquest fet el sr. Castel va comprar una parcel·la en el projecte del futur carrer Guinardó. Mentre li bastien la casa, va llogar una torreta al carrer Dos Rius molt a prop del Castell de Mascaró, on va viure amb la seva filla Montserrat de dos anys fins 1909 que ja es va traslladar a la seva recent construïda torreta, que va ser projectada per l'arquitecte Puig i Cadafalch . Es tractava d’una casa d’estructura clàssica on el treball de l’arquitecte es podia veure en la forja de Manuel Ballarín(1) en les reixes de la façana i la picaporta de ferro forjat i en els merlets que la coronaven, recurs utilitzat força sovint per aquest arquitecte.


Parcel·la en direcció al carrer La Vinya, als fons al mig Els Mínims. Foto anys 1900


Façana de la casa al C. Escornalbou  i la iaia Teresa foto anys 40.
Mentrestant el Sr. Castel havia muntat el seu propi negoci en la part de la seva parcel·la, la que donava al carrer La Vinya , Fàbrica de Balances Enrique Castel Fort, balances que formen part de l'imaginari del país, la fàbrica va estar en actiu fins a 1959.
Propaganda de la fàbrica
Treballadors de la fàbrica



El senyor Castel va morir en 1936 i la seva filla Montserrat Castel Saseroles va heretar el negoci, que des d'aleshores va ser dirigit pel seu marit Antonio Lázaro Argilés.


Montserrat Saseroles i Antonio Lázaro, amb un fill seu.

Tota la història familiar ens ha estar explicada per la neta del sr. Castel, Elisa Lázaro Castel, que viu on era l'antiga casa del seu avi i que serva curosament tots els records familiars, entre els que cal destacar la picaporta de ferro forjat d'antiga porta de casa seva, o el document signat per Puig i Cadafalch conforme havia estat l'arquitecte de la casa Casel.


Drac de la Picaporta
És una persona inquieta, servicial instruïda que toca el piano i fa de mestre d'aquest instrument i que ha tingut l'amabilitat de cedir algunes fotos familiar per documentar aquest post i el futur llibre que sobre la història del Guinardó s'està cuinant actualment.
Elisa i el xofer de la casa
Afegirem també, que al costat de la casa Castel, es va construir una altre d'en Domènech i Muntaner de la que encara en podeu gaudir en el núm. 38 del carrer Escornalbou, que esperem que sobrevisqui a la desfeta urbanística que el barri ha patit i pateix al llarg dels últims anys, totes les cases i casetes antigues estan en perill de mort i ens agradaria que l'Ajuntament les dotés d'una protecció que en dificultés aquest procés de degradació.


Casa de Doménech i Muntaner al carrer Escornalbou. Fotos C. Martín



Una altra cosa a destacar és que en la cantonada del carrer Escornalbou amb Reinaxença, havia estat el local del que encabia l'Ateneu Català del Guinardó, de la Lliga Catalanista i que desprès el va convertir en el cinema de varietats Salón Guinardó, fins que els propietaris van construir el cinema Maragall i el local de Cinematogràfiques Marín, si en voleu saber més consulteu al link :  Casal Català del Guinardó - Salón Guinardó - Cinematografia Marín,  d'aquest bloc.

Actes celebrats a l'Ateneu Català del Guinardó

Com heu pogut comprovar, els grans arquitectes com Puig i Cadafalch i Doménech i Muntaner, també van realitzar edificacions senzilles, moltes de les quals, com és habitual en aquest tipus d’edificis, han desaparegut, com és el cas de la del Sr. Castel, enderrocada en el 2005, quan la seva propietària no va poder fer front als drets reals que li pertocava pagar l'Estat a rel del testament de la seva mare que la feia hereva de la casa familiar.

Amb el cor trencat Elisa Lázaro Castel, es va veure obligada a vendre la seva casa de tota la vida, la que havia estar llar dels seus avis i dels seus pares. Tot plegat no té massa sentit.


Can Castel poc abans de ser enderrocada


Elisa Lázaro durant l'entrevista






















  • Fonts informatives: Familiars Família Castel
  • (1) La forja també era important en les edificacions de Puig i Cadafalch i aquest és el cas del seu gran Col.·laborador en aquesta tècnica va ser Manuel Ballarín i Lacuentra , un forjador esdevingut industrial d'envergadura, present en moltes obres del Modernisme, a part de les de Puig i Cadafalch. Entre aquestes hi ha la reixa del cinquè Misteri de Dolor a Montserrat (1896),l font decorativa que hi havia al Palau de les Belles Arts, a Barcelona (1907) i elements importants del panteó Costa i macià de Lloret de Mar (1902) i del tTron de la Reina dels Joccs Florals (1908), així com intervencions diversesa les cases barcelonines Francesc Martí i Puig (1896), Amatller (1899-1900), Terrades (1903-1905), Quadres (1904), Trinxet (1904) i Company (1911). Text extret del llibre “Piig i Cadafalch i la Catalunya Contemporània”, editat per l'Institut d'Estudis Catalans.
  • (2) El Castell d'Escornalbou és una casa senyorial que ajunta monestir amb castell , situat a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatíCornu Bovis, «el corn del bou»), avui Riudecanyes al Baix Camp. (Wiquipedia).

1 comentari:

Anònim ha dit...

He intentat penjar aquest comentari i no hi ha manera. O bé no ho sé fer o la cosa no funciona.

Lupe