diumenge, 9 de març de 2014

Barri de les Onze Cases, Masia de Ca l'Aloi

Segons la llegenda urbana, els veïns de molt antic anomenaven a les cases del Ptge. Aloi “Les Onze Cases”, situades molt a prop de la masia que li va donar el nom. El raó sembla que ve del fet que el fill d'un terratinent d'un barri veí, Sant Martí, va deixar prenyada a una noia de la contrada. La família del noi no volia pas que es casés amb la noia i per tancar les boques dels seus familiar, els van regalar les onze casetes perquè les explotessin i les donessin de lloguer i amb això mantinguessin la noia i el fruït de la seva relació.

Foto cedida per la família Sindreu



Foto cedida per la família Sindreu

Aquesta és la llegenda però, el cert és que les casetes en qüestió, la majoria de les quals encara sobreviuen al pas del anys, es troben en el passatge Aloi, prop del Passeig de Maragall, en la frontera de tres barris diferents, Camp de l'Arpa, Navas i Guinardó, una espècie de lloc de ningú que fa que, el barri de Navas al que administrativament hi pertany, faci la forma d'un número 1, en fi coses de l'Ajuntament, jo apostaria més pel barri del Camp de l'Arpa, on els carrer més propers hi pertanyen .

Collage de fotos del Ptge Aloi. Fotos C. Martín

És un carreró estret i agradable en l'actualitat, però quan les cases es van construir, segurament a les primeries del segle XX, era un carreró polsós, on vivien persones molt humils i treballadores, les cases són estretes i al fons tenen un petit pati, i un pis a dalt, on estan les habitacions més privades.

En Anuario General de España de 1922, “el Pasaje Aloy es coneixia ja per (las Once Casas)”. Imatge cedida per David Montón, per tant aquesta denominació li ve de lluny.

Imatge cedida per David Montón


La realitat però, de l'origen i construcció d'aquestes cases nos és pas tan romàntic, sembla ser que “els antics propietaris de Ca l'Aloi van parcel·lar la finca a principis del XX , urbanitzant 3 carrers: el passatge Aloi, passatge Constància i el carrer Porvenir (Ara Capella).

Cases del C. Capella. Fotos Carme Martín.

Case del carrer. Constància. Fotos Carme Martín

Els propietaris de ca l'Aloi es van instal·lar en tres torres que feien cantonada entre el passatge Aloi i el carrer Porvenir (Capella). En l'actualitat dues d'aquestes torres han desaparegut, es van vendre i s'hi està construint un temple ortodox (sic). (Records Alfred Puig).

La porta principal de la masia de Ca l'Aloi donava al C. Guinardó, on ara hi ha la plaça del Taxi, i la masia s'encabia entre el carrer Guinardó i el passatge Constància, mentre hi havia la masia aquest carrer no passava del carrer Porvenir (Capella) .

Tot el conjunt era com un petit poblet on tothom es coneixia, la majoria de terrenys de la vora estaven sense urbanitzar, a prop hi tenien les masies de Can Garcini i Can Girapells i el carrer principal i més important era el carrer Garrotxa, és a dir l'antiga carretera d'Horta.

Masia de Can Garcini. Foto de la familia Alòs. 

Masia de Can Baste (Can Girapells). Autor desconegut

I no va ser fins la dècada del 20 als 30 quan van començar a proliferar més edificis en el que ja es coneixia com el Pg. Margall, recorda un veí del passatge que quan van construir en l'altra banda del Pg Maragall la primera casa de pisos, com hi vivia molta gent els veïns li deien el Rancho grande.


Futura Plaça Maragall i Pg. de Maragall

"Les onze cases es refereix al nom que tenia popularment el passatge Aloi, doncs havien onze habitatges, entre ells el que va ser casa meva amb el número 20, aparellats i, en aquells anys singularment, de construcció o aspecte igual o similar.

Edifici conegut com el Rancho grande
Recordo que el primer "gratacel" que va fer-se al passeig Maragall, en front del passatge Aloi, de solament quatre o cinc alçades, era anomenat com el "rancho grande", suposo que en honor de la cançó del mateix nom.
Davant d'aquest gratacel havia una de les botigues mes populars del barri, el bar o bodega Rustullet", la botiga de queviures (records de Vicenç Pera).

En el Carrer Capella la senyora Lola i en Sr. Juan tenien una tenda de comestibles, vivien en la part de darrera de la casa, ell era fotòfraf del diari esportiu "Dicen". (Records de Mario Velasco) 
Foto del Passarge Rustullet
Els Rustullet eren una família molt coneguda, propietaris dels safareigs públics, situats a la cantonada del carrer Trinxant, davant per davant de l'escola Emili Juncadella, també hi tenien una bodega o bar, cantonada Joan de Garay, nom d'un explorador i descobridor español*, en record d'aquesta família, en els terrenys que havien estat de la seva propietat, existeix un passatge amb el seu nom, Passatge Rustullet.

Els nanos de la contrada buscaven entre les deixalles del bar xapes amb les que jugar.

Per les escaletes de la dreta s'entrada als safareigs comunitaris Foto cedida per la família Rustullet

Cap els anys 40, desprès de la guerra, al final del passatge Aloi entrat en el carrer Capella, just al costa de les escales que baixen al carrer Trinxant, concretament en el número 30, la Sra. Consuelo va muntar una casa de cites coneguda com “Can Trenta”, en relació al número de l'edifici, totes les veïnes del voltant estaven sempre pendents que no hi entrés cap home conegut.

"Els xavals grans de l'escola Emili Juncadella, provocaven al més petits per veure si eren capaços de pujar les escales i trucar al timbre de la casa de cites, hi havia famílies on la mare li deien als fills que anéssin a buscar al pare a Can 30 que el dinar  ja era a taula" (Records de Mario Velasco).

Les famílies del passatge tenien mots com en els poble, al final del passatge hi havia una casa que era un dipòsit de gel que li deien Cal Bombero.

També estaven, Cal Bombo, Ca l'Estela , Ca la santera, Can Pelegrí, Trini la Drapaire, Ca la Pallissaire, Cal Mariano, Ca la Filomena, Cal Pixaolives, Can Carrasco, Can Barrachina, Ca la Mercè la morena, Ca la Maria dels Castellans, Ca la Vicenta, Ca la Filomena, Ca la Paqueña, Can Pitarch eren d'altres dels noms pels que es coneixia als veïns. (Records sr. Rustullet).

Veïns de la zona. Foto Susagna Román

Foto Família Sindreu

El 29.10.27, i amb molta expectació per part del veïnat, és va inaugurar l'Institut Ginecós (desprès rebatejat com Clínica Victòria). Va assistir el Rei d'Espanya Alfonso XIII, que va estar acompanyat per les autoritats competents, metges i el gerent i secretari de la institució. La gent de la contrada podia estar més tranquil·la, tenien ben aprop els seus metges i molts dels seus fills hi van néixer.

Institut Ginecós, Clínica Victòria i Cap Maragall

Premer el link de sota per conèixer la històriad'aquesta institució.



L'escola Emili Juncadella ja existia quan la República i es coneixia amb el nom de Pi i Margall, desprès de la Guerra va ser reoberta el 12 d'octubre de 1940, amb el nom de Emili Juncadella i és una de les escoles més longeves del districte.

Escola Emili Juncadella. Foto del bloc de Martín M. Checa-Artasu


Pocs o ningú dels voltants no sap qui va ser Emili Juncadella, ni la raó per la que li van donar aquest nom.

Per aquells que no ho saben, Emili Juncadella Vidal (1885-1936) va ser un dels nets d’un important industrial tèxtil, Jeroni Juncadella. 

  Era un enginyer industrial i un actiu mecenes cultural , un catòlic militant, amb acostumats donatius a l' Acció Catòlica i també, un monàrquic declarat. Va formar part del partit Unión Monárquica nacional i segons sembla es cartejava amb el rei alfons XIII i el seu fill Joan de Borbón, en 1924 fou nomenat regidor i diputat de la Comissió d' esports populars de l' Ajuntament de Barcelona. (Martin.M. Checa-Artasu)

Molts dels nens que hi van estudiar recorden encara l'olor de la fàbrica de Galetes Glòria, ja que els veien les trecades a millor preu. (Records de Mario Velasco" 

Ca n'Aloi, o Eloi, va sobreviure fins finals dels 80. En els últims anys s'hi va instal·lar un forner que feia un pa cuit amb llenya que era boníssim. 


Ca l'Eloi ja envoltada d'edificis de pisos, quan ja era un forn de pa

Quant es va obrir el carrer Pare Claret, després d'enderrocar l'Institut Ginecós, i les cases costat mar del carrer Porvenir , ja coneguda amb el nom de Capella, hi va quedar un petit espai que l'Ajuntament va aprofitar fer fer unes pistes esportives i una escola.

Amb la construcció de l'Escola Balmanya, el edifici de l'escola va esdevenir un casal d'avis. Ara, en els terrenys de les pistes esportives hi ha el casal de la gent gran de Navas, i l'antic edifici de l'escola són unes dependències del Institut Català de la Salut. (Records d'Alfred Puig)







    *Juan de Garay (1528 - 1583) fou un explorador i conqueridor espanyol. Va explorar el riu Paranà i va fundar, entre d'altres, les ciutats Santa Fe i Buenos Aires,

2 comentaris:

bcnsmartours ha dit...

M'han agradat molt els testimonis i
les descripcions d'aquest racó de ciutat avui gairebé desaparegut. Em desperta molts records d'infància!! Molt bona feina Carme!!

Anònim ha dit...

Bones! Sóc Belén, filla de Mª Luisa Díaz i néta de Francisco Díaz i Maria Garcia, que a mès vivien conjuntament amb Juana Quiñonero, l´àvia. Vivien al Passeig Maragall 84 cantonada Passatge Aloi des de 1940 fins 1960. A mès, al Passatge Aloi vivien els seus tiets, els avis paterna Maria Pelegrín i Pedro Díaz. El meu avi, Francisco Díaz, tenia un taller de muelles y resortes al carrer Navas de Tolosa. A mès, tots eren originaris d´Águilas (Murcia) menys ma mare que va nèixer a aquell pis. Està molt enyorada, si poguèssiu bescanviar fotos, anècdotes, ella se´n recorda d´un amic d´infantesa anomenat Santi i la senyora Estela... també ella podria passar les poques fotos que té. us deixo el mail: belencampos82@hotmail.com
Gràcies!