dimarts, 26 de novembre de 2013

LA GRANJA NOVA

L'anomenada com la Granja Nova, se la va conèixer també  com Can Morros, Can Meca, Casa Vidal i a la fi Can Casalins i ocupava els terrenys on avui dia es troba la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron.

Els Meca havien tingut rang nobiliari (eren marquesos de Ciutadilla); els Casalins, en canvi, eren pagesos.

Durant el siti de 1714 a la ciutat de Barcelona, els soldats que hi van intervenir ho van destruir tot al llarg dels voltants de la ciutat i la Vall d'Hebron no va ser pas una excepció.


Situació de la Granja Nova en el territori

Van arrencar els  ceps de les vinyes, destruir horts i saquejar les cases dels camperols de la contrada els quals ho van passar molt malament.

En aquest context, Félix Casalins i Clara Janer en 1730, no sabien que fer per aconseguir els mitjans per poder rehabilitar el seu habitatge que es trobava en un estat francament ruïnós, ja que que la finca resultava poc rendible, no els oferia el suficient per viure-hi del que donava i mantenir-la en condicions òptimes. Desprès de pensar-s'ho molt i no havent trobat cap solució, van posar la seva finca en pública subhasta .

La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC

Aquest fet va captar l'atenció i l'interès dels monjos jerònims perquè, entre d'altres raons, la finca es trobava prop del seu Monestir i aquest fet els va fer pensar que els seria més fàcil vigilar la propietat i els mossos que hi treballaven.(Història del Monestir del Monestir dels Jerònims).

Van oferir més que qualsevol altre pretendent 1600 lliures barcelonines i es van quedar amb tota la propietat.

La masia tenia 5 hectàrees de terra, 3 de terra per treballar, una de terra erma i una de vinyes. A més d'altres parcel.les més allunyades, algunes estaven prop de l'ermita de Sant Cebrià i deu hectàrees de bosc.

Les escriptures de compra venda es van firmar l'onze de gener de 1732, en poder del notari Severo Pujol. Els frares van rehabilitar l'habitatge i el sistema de rec , amb la qual cosa la terra es va refer i va començar adonar fruïts.

Des de 1733 se la va conèixer ja pel nom de Granja Nova dels Jerònims a fi de diferenciar-la de la Granja Vella (Història de la Granja Vella)

La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC
Aviat els Jerònims van unir ambdues granges mitjançant un camí franquejat per oliveres a banda i banda , que més d'algun de nosaltres recorreut a péu  abans de 1992,  que les  màquines del última gran reforma urbanística  l'esborrà  el seu traçat i s'enduguè tots els seus arbres. Sortosament l'Ajuntament de Barcelona el va voler recordar donant-li el  nom al carrer que el va substituir  "Carrer de la Granja Vella", malgrat fora més fidel a la memòria històrica de la contrada  si s'hagués guardar el nom pel que el coneixia la gent de la contrada "Camí de la Granja Vella", l'antiga denominació. En aquell temps però només era un camí privat. 



Camí de la Granja Vella, a la dreta es pot veure la Granja Nova i en front s'endevina Sant genís del Agudells

En 1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història si acudim als documents existents, els Jerònims cedeixen  a Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en forma d'enfideusis, amb aquesta manera de fer el Monestir conservava el domini de les terres i lliura el domini útil a un enfideute, el qual es compromet a acomplir les clàusules  del contracte i a pagar  ja d'entrada  una quantitat de diners i desprès, el cens anual pactat .

Mentre que els homes treballaven les terres, les dones indefectiblement es dedicaven  ja rentar la roba de la gent de Barcelona.

Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven  en petites masies i cadascun d'ells tenia  un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .



Fotos de la granja Nova de J. Audet de 1926, fons del CEC 




El cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa, donat que ocasionava als monjos Jerònims moltes preocupacions i poc rendiment , els quals finalment  van optar  per fer de  les terres de la Granja Vella i les de la Torre Jussana,  un conjunt que vendrien  íntegrament i així és com Torre Jussana va acabar en mans de famílies burgeses, el seu comprador fou Josep Milà de la Roca, comerciant de Vilanova i la Geltrú..

En la dècada dels cinquanta les terres de les que havia estat la Granja Vella eren propietat de l'Estat Espanyol qui les va destinar a construir la primera Ciutat Sanitària de Catalunya, Residència  del Generalísimo Franco, avui dia conegut com l'Hospital de la Vall d'Hebron.


En aquesta foto el camí a la Granja Vella es pot pareciar prou bé






La popularment coneguda com La Residència va ser inaugurada en 1955. Fou ampliada en 1965 amb la construcció de la Maternitat (l'edifici rodó) i en 1966, amb la secció de Traumatologia.




Tot aquest conjunt de grans edificis, va ser el primer gran canvi que va patir la Vall de d'Hebron, canvi que en gran part va desvirtuar i desfigurar totalment el paisatge de la contrada.

La veda s'havia obert i a partir de llavors van ser d'altres els edificis de tota mena que van anar omplint la superfície de la vall, el moviment de terres  es van endur per davant masies i torres centenàries plenes d'història i d'encant, com Can Frares, Can Rossell, Can Can Brasó, Can Barret, Can Conill, el cop definitiu la van donar les construccions i vies que es van bastir pels Jocs Olímpics de 1992 per les que es van derruir les masies de Cal Notari, Ca la Sínia i Can Glòria i tota la teranyina de camins que mil.lenàriament havien cobert el territori.


  • Fonts d'informació: Llibre "Martí -Codolar una obra social de la burgesia" de Ramon Alberdí i Rafael Casasnovas. Llibre "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez i Quijano. Fotos de diverses procedències . Fons el Cec sobre l'estudi sobre la masia catalana.








dilluns, 18 de novembre de 2013

TORRE JUSSANA

En terrenys del que era la Granja Vella  hi havia una vella torre de defensa d'origen medieval, anomenada Torre Jussana de la que no queda cap vestigi, 

Aquesta torre de defensa, no guarda més relació  amb l'edifici de finals del XIX  conegut en l'actualitat com Torre Jussana,  que el fet d'haver-se construït en les seves terres.

La primitiva Torre Jussana feia funcions de vigilància i defensa, al costat de la Torre d'Horta (Can Cortada) i la Torre Sobirana del Laberint.

Les rodones assenyalen el lloc on es trobaven les torres. Els rectangles on s'ubicaven la Granja Nova i la Granja Vella 

En 1603 va arribar en mans  d'Onofre d'Alentorn i d'Oms, procedent de la noblesa rural, Arcediano de Benasque i Canònic de Lleida, d'aquí que aparegui freqüentment en documents antics denominada com "Casa o Torre del Ardiaca". Per manca de solvència econòmica d'un dels seus hereus, va passar en Mans dela Generalitat de Catalunya , qui la va treure en pública subhasta en 1644 i així és com va arribar en mans dels monjos jerònims que són els que van pagar un millor preu per la finca.

Era molt extensa i estava dotada de vinyes, horts i terres per llaurar i boscos en la zona de Sant Cebrià i en d'altres llocs. Els frares estaven contents donat que aquella era la torre del seu monestir.

Bernat Bransí, propietari de gran extensió de terra i del mas conegut com Can Bransí, designat pel propi Ajuntament per respondre al Cuestionario Zamora, per ser una gran coneixedor de la contrada, en 1879 a donava notícia de la torre de defensa, coneguda com torre Jussana, que formava part d'una propietat veïna, l'anteriorment nomenada Granja Vella, que aleshores pertanyia al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

Bernat Bransí, propietari de gran extensió de terra i del mas conegut com Can Bransí, designat pel propi Ajuntament per respondre al Cuestionario Zamora, per ser una gran coneixedor de la contrada, a principis de segle XIX donava notícia de la torre de defensa i d'una masia deshabitada molt antiga, coneguda com torre Jussana, que formava part d'una propietat veïna, l'anteriorment nomenada Granja Vella , que aleshores pertanyia al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

En 1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història segons els documents existents, els Jerònims es cedeix  a Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en forma d'enfiteusis, el Monestir conservava el domini de les terres i lliure el domini útil a un enfideute, el qual es comprometia a acomplir les clàusules  del contracte i a pagar, ja d'entrada, una quantitat de diners i desprès, el cens anual pactat , les dones indefectiblement es dedicaven  a rentar la roba de la gent de Barcelona.

Territori dels monjos jerònims, torre Jussana queda darrera de la Granja Vella

Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven  en petites masies i cadascun d'ells tenia  un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .

El cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa ja que els portava moltes preocupacions i poc rendiment als monjos  i van optar  per fer de  les terres de la Granja Vella i les de Torre Jussana farien  un conjunt que es vendrien  íntegrament i així és com  Torre Jusana va arribar a mans de famílies burgeses, el seu comprador fou Josep Milà de la Roca.

L'edifici que coneixem ara és d'estil neoclàssic i construït sobre una construcció anterior. Fou expropiada per les lleis de Mendizábal de 1836-1837,  així que tal com hem dit més amunt el Monestir ven la finca a  Joaquim Milà de la Roca i Serra, comerciant de Vilanova i la Geltrú qui la va fer arreglar. Els seu fill Josep Joaquim de la Roca y Maynars  hi va fer construir unes basses, plantà vinya i posà en marxa els cups. Més tard hagué de vendre la finca  a   Isidre Anglada i Marquès  fill d'un altre comerciant de Vilanova i la Geltrú, gent amb moltes possessions a Cuba.

L'antiga Torre Jussana  de 1970




La Torre Jussana vista des dels horts del Camí Antic de Sant Genís. Foto fons Felip Capdevila

Ja en el segle XX,  es té constància de l'us de la torre Jussana amb la funció de masia fins que l'any 1979 s'hi instal.la l'escola Nostra Temps per impartir classes de parvulari i d'EGB, l'escola va tancar tota activitat en 1988 i en 1992 se la va quedar l'Ajuntament de Barcelona i va instal.lar les oficines de l'Olimpiada Cultural.

En 1995 l'edifici esdevé l'Agencia de Serveis a les Associacions, fins que pel seu mal estat l'Ajuntament la va rehabilitar. En 2009, un cop rehabilitat l'edifici, torna a les seves funcions Agència de Serveis a les Associacions.

Foto d'Andres Paredes


foto del web de l'Ajuntament de Barcelona

  • Fonts d'informació : Llibre "Martí-Codolar una obra social de la burgesia", de Ramón Albertí i Rafael Casasnovas i El que ha estat i és Horta", de Desideri Díez.




divendres, 15 de novembre de 2013

HEM SALVAT TORRE GARCINI


El març passat, un grup de joves ocupes van entrar a  la masia i van penjar dels balcons llençols mitjançant els quals informaven que ocupaven l'espai.

Fotos de Carme Elias





Els veïns van informar a la policia que es va personar i van desallotjar als joves sense cap incidència .

Nuñez i Navarro aleshores  propietària de la finca, va ordenar tapiar portes i finestres a la fi que no tornés a entrar ningú més a la masia.



Fotos de Carme Martín

Els veïns preocupats per l'estat de degradació dels jardins i la masia van fer una manifestació reclamant tot aquell espai pel barri, que va ser gravada per BTV:




Aquell va ser, sense cap dubte, el punt d'inflexió que va ocasionar que veïns i entitats prenguessin consciència que sinó actuaven de pressa es perdria un dels pocs vestigis del passat que encara quedaven , doncs si la constructora seguia amb els seus plans, acabaria convertint-se en un bloc d'habitatges més dels molts que ja existeixen, així que es van posar en marxa  a la fi d'aconseguir salvar la masia per usdefruit del Guinardó.

A la fi de salvar la masia i els jardins per usdefruit del barri es va muntar  una Plataforma d'entitas i de veïns del Guinardó a la fi d'unir totes les forces possibles.


ACCIONS QUE S'HAN DUT A TERME:

  1. S'han fet un munt de reunions per determinar quines accions s'havien de dur a terme,  amb la participació de les següents entitats: AAVV Passatge Garcini. AAVV Joan Maragall , El Pou, Coordinadora d’Entitats del Guinardó i de tots el veïns que van voler col.laborar a títol individual.
  2. Es van fer fulls informatius de la situació i es van repartir entre els veïns del voltant.
  3. Es van fer pintades amb el lema SALVEM TORRE GARCINI.
  4. Es va assistir al plenari a la seu del Districte i es va reivindicar la nostra resolució de salvar tant la masia com els jardins pel barri.
  5. Es van fer reunions tant amb la Regidora del Districte com amb partits de l'oposició.
  6. Es va fer una festa reivindicativa al Passatge Garcini i una pintada comunitària en la paret de la torre on quedava plasmat el desig de la majoria de veïns i entitats del barri.




Video de Leopold Magriñà
  • S'han demanat signatures als veïns tant personalment com per internet mitjançant el programa Change, tal com ho podeu apreciar si cliqueu sobre el link de sota.


  • Es van lliurar aquestes signatures a la Regidora del Districte, en un altre plenari del Districte.

Finalment hem estat informats que l'Ajuntament de Barcelona està negociant amb Núñez i Navarro, adquirir la finca Torre Garcini i una altra del barri de Sarrià, a canvi de poder construir en una determinada part de Barcelona prop del Parc de la Oreneta, tal com informa el diari LA VANGUARDIA del propassat 5 de novembre:

Barcelona. (Redacción).- El Ayuntamiento de Barcelona trabaja en un convenio urbanístico con la promotora Núñez y Navarro para adquirir dos fincas actualmente de titularidad privada y destinarlas a equipamientos públicos municipales, según ha anunciado el consistorio este martes en un comunicado. Se trata de la masia señorial de Torre Garcini y el jardín que la rodea -en la calle Xiprer 40-46, en Horta-Guinardó- y de la antigua clínica Can Ripoll -en los números 49-51 de la calle Alfons XII, en Sarrià-Sant Gervasi-.

El convenio prevé transferir la edificabilidad prevista en la masía, de 24 viviendas, a otra finca situada en la calle Montevideo 33-55, en Sarrià-Sant Gervasi, en la que el planeamiento vigente ya prevé la construcción de seis viviendas. El pacto permitiría, pues, que en ella puedan construirse hasta 5.505 m² de techo y 30 viviendas. Este tipo de canjes son un recurso habitual en el Ayuntamiento de Barcelona, también en los anteriores mandatos con alcaldía socialista, puesto que permiten hacerse con los inmuebles sin realizar ningún desembolso económico.

El convenio, que aún no ha sido firmado, debe ser sometido a una larga tramitación administrativa por parte del Ayuntamiento y requiere también una modificación puntual del Plan general metropolitano de ámbito discontinuo para promover estos cambios. Dada la complejidad administrativa, el gobierno municipal -en minoría- necesitará el apoyo de los grupos de la oposición para aprobar los trámites necesarios.


Si voleu llegir el contingut de tot l'article cliqueu sobre el link.


Aquest procés serà llarg però, aquesta resolució permet als veïns obrir una nova etapa d'estudi sobre els possibles usos que es poden donar tant a la masia com i als jardins, d'acord amb les necessitats principals del barri.

Volem organitzar una jornada de portes obertes perquè els veïns simbòlicament prenguin possessió de l'espai, ja en sereu degudament informats de quan es podrà fer.

ESTAT DELS JARDINS ARA MATEIX:


Fotos Carme Elias


dilluns, 11 de novembre de 2013

L'ESGLÉSIA DEL MENTAL

HISTÒRIA DE L'ESGLÉSIA DEL MENTAL. Visionar el vídeo de sota.





L'església del Mental  l'Any 1970. Autor desconegut

Foto dècada dels 60. Fons Gemma Sagrera . Arxiu Nou Barris

Sóc una persona agnòstica però cada vegada que veig aquest edifici abandonat i tapiat em fa molta pena. Ara que tenim tantes visions diferents del  cristianisme a casa nostra, ja que viuen entre nosaltres moltes persones que han vingut de l'est d'Europa, perquè no se'ls facilita que accedeixin a l'edifici i el converteixin en un temple de culte en comptes que erigeixin esglésies noves de dubtós gust?

En l'actualitat - Foto Montserrat Bueno
Al Camp de l'Arpa n'estan construïnt una en el lloc on hi havia unes de les casetes més antigues del barri, davant del Casal de la Gent Gran de Navas, quina pena, allà l'edifici que estan bastint canta una barbaritat amb l'entorn.

I mentrestant, edificis con l'església del Mental de la Santa Creu, dita de Sant Rafael,  es malmet dia a dia. 

És un edifici de finals del segle XIX d'estil neoclàssic que es va construir juntament amb l'institut mental de la Santa Creu i es va posar en marxa en 1889, podeu accedir-ne a la història del Mental  visionant el fantàstic  vídeo de sota:



Durant la Guerra Civil uns milicians  van entrar al Mental buscant uns capellans que s'havien amagat entre els malalts,  per respecte a ells no van entrar en les seves cel·les ni cremar l'edifici però si que van saquejar església i es van endur tot el que de valor contenia.




La Institució estava pensada perquè els malalts fessin vida sense sortir, aleshores l'edifici estava entre mig dels camp i el lloc era solitari.  La  gent rica fins i tot tenien estances privades i criada. Els pobres, com sempre, dormien en grans sales i els malalts es dividien segons el seu l'estat,  els considerats perillosos estaven situats a part.






Els que estaven en millor condicions, treballaven en la granja de la Institució o en les terres del seu voltant.


Foto d'autor desconegut

Els metges eren ajudats per monges que feien la feina d'infermeres, i duien la intendència de l'Institut que era considerar punter en la seva especialitat a tot Europa.

Ideat pel Dr. Pi i Molist, va ser dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet en 1859 i les seves obres van ser dirigides pels arquitectes Josep Artigues i Elies Rogent, i acabades en 1889.

El Mental va tancar en 1986 i des de llavors s'ha anat degradant mica a mica-


Menjador del Mental