dijous, 5 de desembre de 2013

UNA BODA EN CAN SITJAR, costums de l'època

Hom camina pel que ara és la Plaça Virrei Amat i li costa molt imaginar-se l'indret bucòlic de fa més de tres cents anys, quan era un pla que encabia unes poques masies, unes grans les dels terratinents nobles com el marquès de Castellbell i petits masos agrícoles comunicats entre sí per una teranyina de camins rurals alguns dels quals anaven fins a les poblacions veïnes, Horta, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, totes elles viles petites al voltant d'una o varies esglésies.


Síntesi de les masies de l'època en el territori proper a can Sitjar i traçat del Camí d'Horta

El Marquès de Castellbell i els seus familiar eren els propietaris de moltes de les grans masies de la contrada com Ca La Lapeira, Can Peguera (al que ara és el Turó de la Peira), Can Sitjar a la que ara és la Plaça que du el nom del seu antic propietari més il·lustre i Can Don Joan (Casa Cruïles) a Horta.

Can Sitjar era un gran edifici que donava l'esquena al que ara és la plaça Virrei Amat, on ara es troba l'edifici de pisos de La Caixa, la regentava la família Sitjar masovers de la finca, que també havien fet de masovers en altres dues  masies d'Horta, que també van rebre el seu nom Can Sitjar Gran, edifici que encara resisteix dividit en diversos habitatges i Can Sitjar Petit derruït a principis del segle XX en els terrenys que avui ocupa l'escola Mare Nostrum. En realitat però, el propietari era en l'època de la que parlarem Anton Amat i de Cortada, Marquès de Castellbell, fill del Virrei del Perú.


Façana de Can Sitjar a principis del segle XX

Part del darrera de Can Sitjar

Can Sitjar en els seus darrers anys

Per recrear al vida dels nobles que sovintejaven l'edifici de Can Sitjar, lògicament haurem d'atendre l'insustituible dietari que va escriure el Baró de Maldà, nebot del Marquès de Castellbell, “El Col.legi de la Bona Vida”, on va incloure descripcions del paisatge  relatius als pobles d'Horta, de Sant Andreu, Camp de l'Arpa, Can Quintana i de la Vall d'Hebron, costums, descripcions dels àpats diaris, del tarannà dels hostes del Col·legi de la Bona Vida, etc.

La noblesa no s'ha destacat mai pel seu amor a qualsevol mena de feina física,  per això ja tenien els criats, mossos, cotxers, la seva vida a Can Sitjar es limitava a descansar, dormir, resar, assistir a missa, menjar a cor que vols, anar de passeig de casa en casa, visitant als parents i coneguts i fer el tafaner. A tot arreu on anaven eren seguits per una corrua de monjos, capellans, bisbes, que vivien molt bé a les esquenes d'aquests nobles tot assegurant-los una vida eterna tanmateix millor encara que la que tenien, que ja és dir.

Tot noble que es fes valer, si era primogènit, havia de fer-se càrrec i administrar els bens familiars i tenia l'obligació de casar-se, si podia ser amb alguna dona de bona família i a poder ser cosina de la seva mateixa sang, a la fi de no dispersar els bens familiars; també calia que tingués molts fills per assegurar la pervivència del seu llinatge, si eren dones se les procurava un bon matrimoni amb persones de la mateixa classe social o superior i si no es donava el cas, vivien en la mateixa casa del cap de família o bé ingressaven en un convent, que ja procurava el clero que no en faltessin i que les postulants lliuressin el seu dot a la comunitat religiosa on quedaven recloses

El nostre protagonista, el Baró de Maldà, pertanyia a la petita noblesa rendista, a Barcelona habitava en el Palau Maldà, el que ara són les galeries Maldà, li agradava llegir, escriure, tocava més d'un instrument de música i viatjar per tot el territori, a més de parlar, francés, castellà, català i llatí i sembla que també li agradaven els noiets joves, malgrat que aquesta inclinació, no va ser impediment perquè es casés i tingués una colla de fills, una de les quals es va arribar a casar amb un dels fills del Marquès de Castellell.

El seu oncle el Marquès era propietari també de les masies de Can Peguera , al barri de Can Quintana, Ca Lapeira, prop del barri d'Horta. El seu germà era també propietari de Can Don Joan al barri de la Clota, és dir que la meitat de les terres dels voltants eren de la mateixa família.

Aquesta vegada però, ens centrarem en Can Sitjar, concretament el dia que es casa la neboda de la masovera anomenada pel baró com la Tuietes, a la fi de distingir-la de la seva tia la Tuies Sitjana, masovera de Can Sitjar , acte que es va celebrar en l'església antiga de Sta. Eulàlia.


Façana principal de Can Sitjar, dibuix de Lola Anglada


Corria el diumenge 15 d'octubre de 1797, el Baró explica que ha despertat el dia amb cel serè amb un sol clar que bromejava errant fins la tarda.

Els nuvis són Gertrudis Parellada, neboda de la Tuies Sitjana, i Pere Pujades conegut pagès de Sant Andreu.

Parla el Baró, que comença el seu viatge a Barcelona “Hem eixit a 9 hores tocades en dos cotxes compostos, a saber, en lo cupé del senyor don Anton Amat, lo senyor don Francisco Despujol, perseguidor de bruixes i bruixots, si és que n'hi hagi de presents, ni que de gavatxos, heretges i llibertins, per ser agutzil del Sant Tribunal de l''Inquisició que influeix gran respecte i jo en el cotxe de casa, lo reverend don Anton Bardolet, mon estimat Rafeló i Antònia majordoma del canonge Ponsich, est endavant amb l'Andreu, cotxero interino sols est dia i Francesc sentat en lo pescante vestit de roba de vellut mostrejat i aló, dret a la torre del Marquès de Castellbell, eixint per lo Portal Nou....cap del Pont de Vigas.



Gravats de l'època
Hem arribat a la torre /Can Sitjar) eo el Col.legi de la Bona Vida, passant a ser més que bona vida en est dia, . Ja hi havia alguna gent en expectació, en los dos sexos parentiu dels Parellada (família de la núvia), de que arribassen los músics i los nuvis, majorment la núvia amb tot los perifolls, robes i joies, per anar-se'n a casar en la capella de Santa Eulàlia, per est Sant Sacrament destinada. Tothom alegre, puix que les bodes sempre causen alegria, esperava no lo sant esdeveniment si que l'assistència a les lindes bodes, llesta la núvia de compondre's amb tota la gala i també lo nuvi a lo pagès.

Dibuix de finals del XVIII de la capella de Santa Eulàlia

Birloche
Luego de pujar al birloche Gertrudis i Peret, ha seguit salva d'alguns trons que fins a dos-cents féu dur dos dies antes (salutació amb armes de foc) de Barcelona lo pare Jaume de l'Hospital, que allí se devien tirar en la professó de Corpus i no se permeté, en virtut del pregó del senyor governador, dispars alguns tant de trons com de piules escopetades i molt menos mascles (trons disparats per uns morterets) havent-los reservat per consegüent per la celebració d'est bodori de Tuietes.

Lo gust ha estat veure passar a tant lluït acompanyament, amb los músics al davant, seguint lo birloche amb los nuvis, encaminant-se tots i totes a la capella de Santa Eulàlia.




Arribats los nuvis amb el parentiu, seguidors i seguidores, mesclats porció d'aferum i de quitxalla en los dos sexos en la capella de Sta Eulàlia verge i martir, patrona nostra de Barcelona (aleshores ho era, desprès la van canviar per la mare de Déu de la Mercè, per la qual cosa la dita popular assegura que com Sta. Eulàlia es va empipar tant pel fet, que cada any per la Mercé, fa ploure), trobant-s'hi lo senyor rector de Sant Andreu del Palomar i lo senyor Canonge Ponsich amb lloba per traure-se-la i vestir-se sos pulcros habits capitulars, amb son bonetó (barret) negre gens usat, vestit a lo canonge, quedant los futurs nuvis agenollats en la tarima de l'altar de Santa Eulàlia, los casats drets, ante fasiem Ecclesiae et coram testibus (el llatí , que significa “davant de l'església i en presècia dels testimonis”), qual han sigut testimonis los senyors Don Anton Amat i de Rocaberti i don Josep Vega, dient-los ben clar ego vos conjunto (llati - jo us uneixo), desprès d'així baixet dels dos contraients, passant luego después a la benedicció de l'anell annexa a dit sagrament, tocant luego la música i enhorabones als nuvis i parentius d'estos Parellades i de la part del marit.

Conjunt de cases de la Vilapicina antiga, C. 'Artès a l'esquerra, l'església de Sta. Eulàlia al centre i a la dreta Can Nadal (Can Bastè)

Entrats a la Sacristia, s'ha posat mantellada negra la núvia, de puntes o escumilles i demés corresponent per oir missa de benedicció, que arrodillada amb un ciri encès i l'altre el nuvi, lo senyor rector la pròpia missa de Santa Teresa amb les oracions i benediccions corresponents de la de Sponso et Sponsa, quan ha estat resada amb la benedicció del pa, per repartir a tots els fidels en la missa de comunió del sacerdot, i lo bes de la pau a tothom, tocant durant la missa algun minuet suau los músics.

Concluïda la funció a les 12 hores havent-se començada a un quart de dotze tocat, ha eixit tothom de l'església i la núvia en lo sacrosant acte de la missa duia en lo gipó totes les presentalles d'estes, tres culleres i forquilles de plata.

En tal ínter han passat triomfants los nuvis amb to l'acompanyament detràs i los músics tocant endavant i al girar a la torre, ha seguit com semifuses en música un bon raig de trons amb gran fumera que tot causava alegria i no tristor per no ser de tempestat, si de manifestació de goig i contento tot que augment de broma.

Que dia tan plausible est ha estat per lo serè, amb lo sol que ho il.luminava tot donant tot lo realç a les pintures de les galeries interiors dels aposentos-. I lo màs lindo objecte era la gran taula parada des de l'un a l'altre part de la galeria nova de vidrieres a la part de llevant.......

Estances interior de Can Sitjar

.... a baix lo bodori de la Tuietes amb Peret. No sé si passar de setanta los convidats de los dos sexos. I bulla de borratxos fou la de tirar-se amb tota la força uns als altres ametlles, cobertes a la cara, confits u àdhuc alguna poma barrejada, que no deixaren de trencar algun got, bulla d'allò ben pesada en semblants bodes....

....la multitud anava ocupant ja lloc per la sortija davant de la torre a l'últim de nostre sumptuós banquete. Luego quedaren ocupats los balcons de senyores i senyors amb los demés individus del nostre dinar...

Pujaren ja vàrios i vàries en la classe de pagesos i mossos de la torre, omplint-se ja, los aposentos, balcons i galeries.....

Pujà la parentela dels nuvis en les classes de pagesos i menestrals, que era diversió tanta broma com hi havia dintre la torre i majorment a baix que luego de guanyada la sortija se començà lo sarau...

Per major adorno de la festa de bodes se feu lluminària transparent amb fanalets de colors en tots los balcons, galeries i finestres del segon pis del frente de la torre, havent-se guarnida una vistosa perpectiva..

Lo sarau comença a les 9 hores i ja ho fou sarau per diferent terme amb tanta música de plats, culleres i forquilles lo sopar de tanta gent baix en l'habitació dels nuvis, amb tantes taules de pagesos, mossos i menestrals que semblava una fonda...

Arribats amb tots los senyors a la torre se li ha fet veure i seguir l'habitació dels nuvis, fent visita a en Peret en lo llit, amb molt bon agrado propi de sa senyoria, així també a Tuietes qual li ha ensenyat ses joies i fet admiració per lo precioses. Despuès, tota la comitiva ha pujat a la sala i seguit los aposentos, galeries i menjador, que amb los retretes en quiscun aposento, amb tan curiosa i bvaria pintua, tot l'ha satisfet amb los aposentos del segon pis, terrat i tan exel.lent vista de terreno d'Horta, amb aquelles muntanyes i planures amb algunes torres o cases de camp, com d'altres vàries cerca de les poblacions de Santa Coloma de Gramenet i Sant Martí de Provençals, amb aquell tros de mar que es descobre.

Algunes de les Sales dormitoris de Can Sitjar




Gracies a les paraules del baró de Maldà, sabem com eren els voltants de Can Sitjar, on estaven els seus horts, com eren les seves cambres, com es vivia a l'interior de la torre, quines persones la sovintejaven, que feien durant el dia, què menjaven, on anaven de passeig i quin temps feia en aquell octubre de 1797.

És un document privilegiat, mitjançant el qual sabem també, quins camins s'utilitzaven per anar a Horta, a Sant Andreu, a la Clota, a la Vall d'Hebron, a Can Quintana i a molts d'altres llocs de la contrada.

Un tram de la Riera d'Horta de Jaume Anglada
Per posar un exemple, el baró i les seves amistats seguien tota la riera d'Horta, fins arribar a Can Don Joan, a Can Tarrida, al Palau del Marquès d'Alfarràs (Laberint) o a Can Garrigó (Can Travi Vell), per les seves passejades sabem també com era el paisatge d'Horta i les finques que visitava, així com de quina manera es distreien en les seves tertúlies .

El Marqués d'Alfarràs en canvi per anar a Can Sitjar, prenia el Camí de dalt (actualment av. De la Vall d'Hebron, fins arribar amb el seu encreuament amb el Camí de Sant Iscle, el qual seguien tot vorejant Can Quintana i Can Peguera, fin arribar al que ara és la Plaça Virrei Amat, on en temps es trobava Can Sitjar.

La torre era estava voltada de jardins, safareigs i jocs d'aigua, era coneguda segons costums de la terra pel nom dels seus masovers Can Sitjar. En temps del baró aquell indret era paradisíac, zona sembrada de cases i torres disperses, sense cap carrer enlloc.

El Camí de Sant Iscle passant per davant de Can Quintana
Una carretera poc o gens confortable unia a Horta amb Barcelona, les altres vies de comunicació eren: la riera, que sempre duia algun regueró d'aigua i passava prop de Can Sitjar, viaranys que serpentejaven entre els horts cap a la muntanya, com el Camí de Sant Iscle, i alguna drecera mig perduda al fons dels torrents i entre vinyes.
Usos i costum de l'època







El Baró era per sobre de tot un hedonista i un “bon vivant”, al que li agrada especialment l'art del menjar i les bones maneres a la taula, la tertúlia amb gent intel·ligent, no li plaia parlar de problemes, ni de política malgrat ser un borbònic convençut i visceralment antífrancès a partir de la Revolució Francesa, es deia a si mateix que no calia pensar en el que anava malament ni en problemes, àdhuc no estava en les seves mans canviar res, per tant, la santa providència decidiria sobre el futur de tothom.



Així mateix era un fervorós catòlic, de misses i rosari diari, un personatge que a no ser pel seu gust pet l'escriptura, hagués passat, el més segur,desapercebut en la història del nostre país.


  • Fonts d'informació: El llibre El Col·legi de la Bona Vida, del Baró de Maldà. La majoria de fotos de Can Sitjar de la col·lecció de l'Estudi sobre la Masia Catalana, del CEC. Dibuixos de Lola Anglada.




3 comentaris:

Emili ha dit...

Carme, sóc un fidel seguidor del teu bloc, i espero amb delit la publicació de nous articles. Són deliciosos, molt ben documentats i respectuosos amb les fonts. Gràcies a tu estic adquirint interessants coneixements sobre aquestes contrades, especialment d'Horta, per on sovint faig passejades. Gràcies al teu bloc identifico millor el que veig, i procuro imaginar com serien aquests indrets, tal com els descrius. Moltes gràcies pel teu treball.

carme ha dit...

moltes gràcies, hem sap greu no saber el teu nom per personalitzar millor la meva resposta. procuro sortir en els meus post de les simples descripcions científiques i fer la història del barri més propera als seus habitants actuals.

carme ha dit...

perdona Emili, ara m'he adonat que el teu nom està més amunt, jaja. Gràcies Emili per les teves paraules, pretenc que passeu una bona estona.