dimarts, 26 de novembre de 2013

LA GRANJA NOVA

L'anomenada com la Granja Nova, se la va conèixer també  com Can Morros, Can Meca, Casa Vidal i a la fi Can Casalins i ocupava els terrenys on avui dia es troba la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron.

Els Meca havien tingut rang nobiliari (eren marquesos de Ciutadilla); els Casalins, en canvi, eren pagesos.

Durant el siti de 1714 a la ciutat de Barcelona, els soldats que hi van intervenir ho van destruir tot al llarg dels voltants de la ciutat i la Vall d'Hebron no va ser pas una excepció.


Situació de la Granja Nova en el territori

Van arrencar els  ceps de les vinyes, destruir horts i saquejar les cases dels camperols de la contrada els quals ho van passar molt malament.

En aquest context, Félix Casalins i Clara Janer en 1730, no sabien que fer per aconseguir els mitjans per poder rehabilitar el seu habitatge que es trobava en un estat francament ruïnós, ja que que la finca resultava poc rendible, no els oferia el suficient per viure-hi del que donava i mantenir-la en condicions òptimes. Desprès de pensar-s'ho molt i no havent trobat cap solució, van posar la seva finca en pública subhasta .

La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC

Aquest fet va captar l'atenció i l'interès dels monjos jerònims perquè, entre d'altres raons, la finca es trobava prop del seu Monestir i aquest fet els va fer pensar que els seria més fàcil vigilar la propietat i els mossos que hi treballaven.(Història del Monestir del Monestir dels Jerònims).

Van oferir més que qualsevol altre pretendent 1600 lliures barcelonines i es van quedar amb tota la propietat.

La masia tenia 5 hectàrees de terra, 3 de terra per treballar, una de terra erma i una de vinyes. A més d'altres parcel.les més allunyades, algunes estaven prop de l'ermita de Sant Cebrià i deu hectàrees de bosc.

Les escriptures de compra venda es van firmar l'onze de gener de 1732, en poder del notari Severo Pujol. Els frares van rehabilitar l'habitatge i el sistema de rec , amb la qual cosa la terra es va refer i va començar adonar fruïts.

Des de 1733 se la va conèixer ja pel nom de Granja Nova dels Jerònims a fi de diferenciar-la de la Granja Vella (Història de la Granja Vella)

La Granja Nova - fotos de J. Audet de 1926, fons del CEC
Aviat els Jerònims van unir ambdues granges mitjançant un camí franquejat per oliveres a banda i banda , que més d'algun de nosaltres recorreut a péu  abans de 1992,  que les  màquines del última gran reforma urbanística  l'esborrà  el seu traçat i s'enduguè tots els seus arbres. Sortosament l'Ajuntament de Barcelona el va voler recordar donant-li el  nom al carrer que el va substituir  "Carrer de la Granja Vella", malgrat fora més fidel a la memòria històrica de la contrada  si s'hagués guardar el nom pel que el coneixia la gent de la contrada "Camí de la Granja Vella", l'antiga denominació. En aquell temps però només era un camí privat. 



Camí de la Granja Vella, a la dreta es pot veure la Granja Nova i en front s'endevina Sant genís del Agudells

En 1767, i segons el seguiment que es pot fer de la seva història si acudim als documents existents, els Jerònims cedeixen  a Josep Simó i a Gaspar Gausachs l'arrendament d'aquestes terres en forma d'enfideusis, amb aquesta manera de fer el Monestir conservava el domini de les terres i lliura el domini útil a un enfideute, el qual es compromet a acomplir les clàusules  del contracte i a pagar  ja d'entrada  una quantitat de diners i desprès, el cens anual pactat .

Mentre que els homes treballaven les terres, les dones indefectiblement es dedicaven  ja rentar la roba de la gent de Barcelona.

Els enfideutes de Sant Jerònim i les seves famílies habitaven  en petites masies i cadascun d'ells tenia  un petit hort que regava amb aigües extretes dels seus pous .



Fotos de la granja Nova de J. Audet de 1926, fons del CEC 




El cert però és que el sistema tampoc va funcionar massa, donat que ocasionava als monjos Jerònims moltes preocupacions i poc rendiment , els quals finalment  van optar  per fer de  les terres de la Granja Vella i les de la Torre Jussana,  un conjunt que vendrien  íntegrament i així és com Torre Jussana va acabar en mans de famílies burgeses, el seu comprador fou Josep Milà de la Roca, comerciant de Vilanova i la Geltrú..

En la dècada dels cinquanta les terres de les que havia estat la Granja Vella eren propietat de l'Estat Espanyol qui les va destinar a construir la primera Ciutat Sanitària de Catalunya, Residència  del Generalísimo Franco, avui dia conegut com l'Hospital de la Vall d'Hebron.


En aquesta foto el camí a la Granja Vella es pot pareciar prou bé






La popularment coneguda com La Residència va ser inaugurada en 1955. Fou ampliada en 1965 amb la construcció de la Maternitat (l'edifici rodó) i en 1966, amb la secció de Traumatologia.




Tot aquest conjunt de grans edificis, va ser el primer gran canvi que va patir la Vall de d'Hebron, canvi que en gran part va desvirtuar i desfigurar totalment el paisatge de la contrada.

La veda s'havia obert i a partir de llavors van ser d'altres els edificis de tota mena que van anar omplint la superfície de la vall, el moviment de terres  es van endur per davant masies i torres centenàries plenes d'història i d'encant, com Can Frares, Can Rossell, Can Can Brasó, Can Barret, Can Conill, el cop definitiu la van donar les construccions i vies que es van bastir pels Jocs Olímpics de 1992 per les que es van derruir les masies de Cal Notari, Ca la Sínia i Can Glòria i tota la teranyina de camins que mil.lenàriament havien cobert el territori.


  • Fonts d'informació: Llibre "Martí -Codolar una obra social de la burgesia" de Ramon Alberdí i Rafael Casasnovas. Llibre "El que ha estat i és Horta" de Desideri Díez i Quijano. Fotos de diverses procedències . Fons el Cec sobre l'estudi sobre la masia catalana.








2 comentaris:

Óscar GarcÍa ha dit...

Tens un blog impressionant, una joia per a qui volgui entendre Horta duna forma diferent. Malgrat tants de canvis la part de muntanya encara guarda aquest encant i si veus com era abans doncs ho valores tot molt més. Per alguna cosa els jeronims van escollir el nom de vall d'hebron, per la seva pau i tanquilitat i pujant per la font del bacallà segur que les trobes :)

Per cert ara ja sé perqué sanomena als voltants de lermita de sant cebria el bosc de la Meca :)

Una abraçada, ets una mestre trobant fotos :)

PD: Mimagino que ja deus haver vist el llibre l'Abans de la vall d'Horta, aqui a la biblio de Montbau el tenen, hi ha una foto de la façana del Laberint increible, i unes quantes més.

carme ha dit...

tinc el llibre de l'Abans de la Vall d'Horta, me'l vaig fer a fascicles, hi ha unes fotos molt bones, Horta és un del barris amb més fotos del passat, hi ha barris on quasi no n'hi ha.

Gràcies per les teves paraules, simplement sóc una divulgadora dels coneixements que prenc dels llibres que els historiadors han escrit.

Salutacions cordials