dimecres, 30 d’octubre de 2013

CINEMA MUT A HORTA - Estudis a Martí Codolar i al carrer Amilcar

A rel d'una pel·licula que em va passar  Maria José González, una amiga amant del cinema de Facebook,  titulada L'HEREU DE CAN PRUNA, rodada a Horta, vaig descobrir tot un món desconegut per mi. 

 La pel·lícula en qüestió em va obrir un munt d'interrogants?, com, que va dur en 1904 a la incipient indústria cinematogràfica d'aquest país a arribar-se fins Horta per rodar una pel·lícula, quan tot just arrencava la dèria pel cinematògraf a Catalunya, i d'altra banda, on estava rodada?.

 


Sens dubte, aquests film es va rodar en les afores d'Horta i per les traces, en alguna finca gran de la contrada. Vaig visionar-la un munt de vegades i vaig creure  reconèixer un tram de l'antiga carretera d'Horta i pot ser part dels jardins de Martí Codolar. 

Coincidències que a vegades es donen en la vida, van propiciar no fa masses dies  que un llegidor d'aquest bloc, l'amic Angel, es posés en contacte amb mi per donar algunes respostes a les preguntes que m'estava fent.

Sembla ser que en la finca de Martí Codolar a principis del segle passat, es va bastir un dels primers, sinó el primer, plató cinematogràfic de Barcelona i de la resta de l'Éstat. 

Seguint aquest fil i tot buscant per internet,  vaig poder localitzar un escrit firmat per X. Ripoll en un WEB de la Generalitat,  on es  feia una mica d'història sobre el desenvolupament de la indústria cinematogràfica a Catalunya que,  va posar de manifest una realitat que jo i segurament molts de vosaltres desconeixeu,  en la coneguda finca es van rodar varies pel·licules mudes i els decorats són l'edifici principal, alguns dels seus interior i jardins de la finca.






Seguidament passo a reproduir part de l'escrit de X. Ripoll pel WEB de la Generalitat, només el que es refereix a Horta i del Guinardó, on i també en el carrer Amilcar d'aquest últim barri, es va muntar un altre d'aquest platós i laboratoris de la industria cinematogràfica a Barcelona. 



ELS ESTUDIS DE RODATGE CINEMATOGRÀFICS A CATALUNYA
L'ÈPOCA MUDA:



Foto del Bloc de Barcelofilia
 Els primers estudis de cinema del Principat i de l'Estat van ser fets construir, el 1908, pel pare de la cinematografia catalana i espanyola, Fructuós Gelabert. Aquest pioner, després d'haver treballat per lliure o ocasionalment per altres en aquest nou art, a inicis de segle va acceptar la direcció tècnica de l'Empresa Diorama, a la barcelonina plaça del Bonsuccés, que va ampliar el local, destinat habitualment a projeccions i altres espectacles, per a ubicar-hi un taller i laboratori cinematogràfics, muntats sota la direcció de Gelabert. 

 El 1906 i arran de la bona marxa de l'empresa, aquesta esdevingué productora cinematogràfica sota el nom de Films Barcelona. Dos anys més tard, Gelabert pogué convèncer al gerent Narcís Bordàs que aixequés una galeria coberta amb vidre, com les que ja es feien en altres indrets (com la de la casa gala Pathé a Montreuil-sous-Bois) i que Méliès havia encetat a Europa per a usos cinematogràfics.

 Inspirat i ajudat per mossèn Gumersind Puig, rector de la Casa de la Caritat de Barcelona, de la qual n'era president en Lluís Martí i Codolar, home de negocis culte i antic batlle de la ciutat, Gelabert va dissenyar i fer construir una galeria de 6 X 9 m. en un jardí que l'esmentat president tenia a Horta, conegut amb el nom de La Granja Vella. (el ressaltat és meu)



L'hivernacle quan es va construir i en l'actualitat



La galeria potser es tractava d'un antic hivernacle modificat, ja que en realitat consistia en una sola planta envidrada amb cortines blanques i grises, penjades per tal d'aconseguir els diferents tons de llum. La seva modesta cubicació no permetia més que disposar d'un petit decorat. Amor que mata fou el primer film rodat allí el 1908, on també s'hi filmà Guzmán el Bueno (1909). Aquesta empresa actuà com a productora fins al 1913. Hivernacle de la finca Martí-Codolar

 La finca de Martí Codolar per la seva extensió i bellesa era un perfecte plató natural per filmar tota mena de pel·lículetes, el meu amic Àngel de Vitòria, m'ha facil·litat alguna d'aquestes joies cinematogràfiques de l'època com la denominada AMOR QUE MATA de Fructuós Gelabert, de 1908, on es veu perfectament l'edifici principal i alguns dels seus interiors,  l'hivernacle de la finca vist des de fora i d'altres llocs del seu jardí.








També s'hi va rodar La Dolores..





 Contemporània de l'anterior casa, la Hispano Films va ser fundada per Albert Marro junt amb altres associats. A l'estiu de 1906 van confiar-ne la direcció tècnica i la filmació a Ricard de Baños, a la vegada que feien edificar uns laboratoris en una torre del carrer de Craywinckel, a St.Gervasi. Ricard aconseguí que el seu germà Ramon entrés a treballar-hi. A la tardor de 1909, l'empresa aixecà una galeria al mateix indret. Ricard de Baños passà a ser soci de la productora. El 1918, la productora més veterana de Catalunya desapareixia sota un incendi fortuït. 

El 1910, el prestigiós tècnic, operador i especialista en trucatges, l'aragonés Segundo de Chomón, que havia treballat a les empreses Macaya y Marro -més tard, Hispano Films- i Pathé de París, torna a Barcelona on s'associa amb l'empresari i comerciant de cinema Joan Fuster amb qui fa construir una galeria de filmació important a la Gran Via, sota el nom de "Chomón y Fuster, contratistas de Pathé Frères", d'on sortiran una veintena de films, al llarg de 1910-1911 i distribuïts per Pathé, de gèneres diferents com ara la comèdia, el drama, el fantàstic o fins i tot la sarsuela. 

Aquesta galeria fou adquirida el 1912 per la casa Iris Films, fundada el 1910 per Andreu Cabot i Joan Verdaguer que, a la vegada, comptaren amb el fotògaf Narcís Cuyàs com a realitzador; posteriorment Gelabert també hi treballà. Però els dubtosos resultats feren que en Cabot es quedés ell sol amb l'empresa sota el nom de Cabot i Puig. El 1913, construí uns moderns laboratoris i una galeria o "gran teatre de posa i plataformes", els millors estudis del moment, al carrer d'Amílcar, al Guinardó, sota el nom de Societat Galeries Cinematogràfiques: de grans proporcions, una planta d'obra per a magatzem i laboratori, i una gran galeria encristallada d'una dotzena de metres d'alçada pel centre de la teulada de vidre i d'una llargada d'uns trenta metres, permetent-hi ubicar fins a tres decorats. 


Foto cedida per Miquel Pera



La galeria de vidre del carrer Amílcar per dins

I el 1915 obrí una altra al carrer d'Aragó i va contractar com a director artístic a l'italià Godofredo Mateldi. Però Cabot Films no hi produí ni gaires ni assenyalades cintes, totes melodrames. El 1911, a Barcelona fou fundada la casa Film del Arte Español, filial de la Cines de Roma, entre els projectes de la qual hi havia la construcció d'una galeria i laboratoris a Gràcia, a prop de la Plaça de Lesseps, als antics solars del Prado Catalán coneguts com a "Els Josepets". L'objectiu d'aquesta casa era imitar a la Pathé i Gaumont franceses: introduir-se en cada país.

Però, on estaven situats els Estudis Cabot, en el carrer Amilcar?, novament el meu bon amic Àngel ha tingut la gentilessa d'ajudar-me:


Los Estudios-laboratorios Cabot, estuvieron en activo de 1915 a 1923, posteriormente fue Cine-club (Escuela de cinematografía), estaban localizados en la Carrer Nacional (actual Almicar).



Situació en un plànol de finals del segle XIX dels estudis cinematogràfics
En ellos se rodaron películas (parte superior acristalada) y en sus laboratorios, situados en la parte inferior del edificio que aparece en la foto, se realizaban los siguientes trabajos, impresión de negativos, tirajes de títulos (ya que las películas eran mudas), subtítulos, rótulos y anuncios. Una película que se rodó en parte en estos estudios, fue "El nocturno de Chopin", película de gran éxito, que se exportó a otros paises y película que se ha encontrado recientemente y que se puede buscar en Internet. 

En aquest fotograma s'aprecia el rodatge d'una pel·lícula prop de les cases dels periodistes de la Font de'n fargues




Fotos de Margarita Xirgu en la pel·lícula El Nocturno de Chopin- Fotos de l'Institut del Teatre


Tornant al tex d'en Ripoll:

 Les persones que foren enviades des d'Itàlia per fer funcionar l'empresa foren Bernardo Munzi, com a director de la mateixa, Giovanni Doria, operador, i Godofredo Mateldi, actor. Fins a la desaparició de la casa a finals de 1913, es feren deu llargmetratges, pertanyents al melodrama, aventura i drama típicamente español. Gelabert torna en acció com a autònom el 1912 quan abandona a en Cabot i s'estableix pel seu compte a la Carretera de Sants on trasllada el seu taller i laboratoris: Manufactura Cinematogràfica-Tricolor. D'allí surt el melodrama Mala raza, del mateix any. A mitjan de 1912 funda Alhambra Films, amb domicili a la Rambla de Catalunya, amb la qual produeix el film Ana Cadova (1914), alguns interiors del qual són rodats a la galeria dels terrenys de Martí i Codolar que passa a ser propietat de Gelabert. A mitjan de 1914, Gelabert, juntament amb Francesc Bech, fa construir una altra galeria i laboratoris força ben equipats també a la Carretera de Sants, coneguts com a Boreal Films. Això fou perquè l'estudi d'Horta se li havia fet petit i perquè Gelabert cercava aixecar una indústria cinematogràfica barcelonina important, amb una infraestructura al seu nivell. ..

I aquesta és l'aventura del cinema a les contrades d'Horta, Guinardó i Gràcia, sempre és bo conèixer coses noves dels nostres barris.



3 comentaris:

miguel angel valero lopez ha dit...

https://www.youtube.com/watch?v=TAP2-xaVd3U t´envio un regal molt interessant, la vida de´n Fructuós Gelabert, un documental del 1968, amb imatges, i fins i tot, films de la seva vida i miracles

carme ha dit...

gràcies, el vionaré amb molt de gust. Salutacions

carme ha dit...

ja l'havia vist i no ho recordava, està molt i molt bé.