dilluns, 22 de juliol de 2013

LA FONT DEL CUENTO I EL PARC DEL GUINARDÓ




En els seu recorregut sota terra, la mina resseguia en paral·lel un torrent procedent de l Turó de la Rovira, de manera que la mina estava excavada en la capa freàtica del torrent. Aquesta estructura assegurava l'aigua abundant. El rec d'aigua aeri continuava cap a vall i s'ajuntava amb d'altres torrenteres formant el conegut torrent de la Guineu.


Parc del Guinardó 1919, foto Cuyàs -  En mig de la foto es pot apreciar el Castell del Guinardó

Font del Cuento en 1929


El Guinardó rural s'alimentava de pous i, sobretot, de les aigües provinents de les mines. Les masies més importants les tenien totes, com mínim, una mina amb la qual omplien basses i safaretjos. La de la font del Cuento era propietat del Mas Guinardó i la seva construcció es pot remuntar fàcilment cap a mitjans del segle XIX. La primitiva font no seria una altra cosa que el sobreeixidor de la mina. En 1917, quan Forestier projectà la urbanització i enjardinament del Parc del Guinardó, la font prengué l'aspecte actual, una mica teatral per acollir la comèdia de la vida quotidiana.



 


La construcció massiva de cases al barri posa en perill la potabilitat de l'aigua i, segons diversos testimonis, es prengué la decisió d'obturar la mina i subministrar aigua de Dosrius (de la Sociedad General d'Aigües de Barcelona). A pesar d'aquest fet, la gent del barri seguí anant a la font convençuts del seu caràcter únic i saludable.






Fotografies de la Font del Cuento i del Parc del Guinardó de 1929. Autor desconegut.




Font del Cuento 1963 - Foto de Lídia Gómez







La mina, a més a més de satisfer la set del guinardovins i guinardovines, va tenir una altra utilitat important durant els anys de la Guerra Civil. La consistència de la seva construcció la transformà en refugi on s'hi aplegaven, en cas de bombardeig, el veïnat de la zona i les persones passavolants del parc. Un espai humit, estret i poc confortable que oferia una bona protecció.



Detall de la mina de la Font del Cuento

Aquesta nota vol ser una crida a salvar la mina de la font del Cuento, a netejar-la de cara a poder ser visitada. És una mostra de la llarga llista de mines que hi ha hagut al barri i, en aquest sentit, un testimoni del nostre passat.


Joan Corbera 2011



No hi cap dubte que la font del Cuento està  indefectiblement lligada als nostres records d'infantesa, la lectura de l'escrit  de la Carme Vinaixa n'és un clar exponent, hi podeu accedir clicant el link de sota:




A la font del Cuento hi havia hagut un berenador on s'hi venien xarops i anissos i s'amenitzava l'estada amb música del gramòfon . El nom de la font, per uns, prové dels contes que s'explicaven mentre s'omplia el càntir d'aigua; per uns altres deriva de “cuento”, dels jocs amorosos de les parelles amagades en els racons del parc. La darrera és la que sembla més versemblant.


Fabrica de cerveces La Bohemia
"Cada dijous, dissabte i algun  diumenge, s'hi ballava fins a les 12 de la nit. L'arrendatari de la barraqueta de les begudes era el propietari de la taverna La Bohemia, de la Rambla Volart, que sembla que era familiar d'algun dels propietàris  de la fàbrica de cerveses La Bohemia que desprès es va convertir en la Fàbrica de Cerveses Damm.

Prop la barraqueta hi havia deu esglaons que conduïen a uns lavabos tant per homes com per dones que sempre estaven molt nets. Tot això succeïa en 1928 o 29."


Encapçala la font una inscripció on es pot llegir “JUEZ DE LA GENTE”, amb l'escut de Barcelona i la data 1739. No es coneix l'origen d'aquesta pedra però, el que sembla prou segur és que, algú dels que formava part de l'equip que va participar en la construcció entre finals del segle XIX i principis del segle XX de l' actual imatge de la font, la va dur d'algun altre lloc, se'n desconeix quin.


Inscripció de la Font del Cuento


Font informativa – Revista EL POU nº 1, Escrits d'en Joan Corbera. Fotos de la Font del Cuento antigues del Fons Memòria Digital de Catalunya de la Generalitat, Foto de 1963 de Lidia Gómez.

3 comentaris:

La gran novel·la ha dit...

Que bonic devia ser anar a la font a buscar aigua!!! i que lluny queda!!

Roser ha dit...

Sóc nascuda al Guinardó a l'any 1950. Tinc tants records de la meva infantessa,i amb els pares sobretot la mare anàvem a berenar a la "Fuente del Cuento". També recordo el enterrament de la sardina, el parc estava completament pler.
Una infància preciosa!!
Els meus fills i el meu net també son del Guinardó. Visca el Guinardó!!
Roser

Anònim ha dit...

www.change.org/p/ajuntament-de-barcelona-circuito-iluminado-en-la-montaña-del-parc-del-guinardó-para-que-las-personas-puedan-pasear-y-hacer-deporte-en-invierno

Per signar la petició, gràcies