dimecres, 13 de març de 2013

TORRE GARCINI - no la podem perdre!!

Torre Garcini porta principal. Foto J.Antonio Domingo
Torre Garcini vista des de la part de darrera. F. J.A. Domingo

Quan mor una masia, morim una mica nosaltres, les masies són un vestigi històric de la vida de la contrada duran segles

Es tarden molts anys en bastir i mantenir una masia i, en canvi, es necessiten  poques hores en derruir-la.

El Guinardó és un barri jove que havia estar part de Sant Martí de Provençals, era de fet, el seu barri de muntanya, allà on els habitants de Sant Martí, Clot, Camp de l'Arpa o Santa Eulàlia de Vilapicina pujaven a fer fontades, organitzaven aplecs i d'altres activitats de lleure.

Vista General del Guinardó, aproximadament dels anys 50

En el territori de muntanya de Sant Martí, hi havia entre 40 i 50 masies, unes més grans i importants que d'altres, totes han anat desapareixent sota la llei del totxo, avui dia només en sobreviuen tres, Can Planàs, avui Centre Cívic del Guinardó, el Mas Guinardó, hotel de les entitats del barri i finalment Can Garcini, en perill de mort per obra i gràcia de l'enemic per antonomàsia de les masies i cases modernistes de Barcelona el constructor Núñez i Navarro, que se n'ha carregat un munt amb el beneplàcit de les autoritats del moment.

Ara toca l'hora a la Torre Garcini, adquirida per la constructora en 2005, mitjançant unes molt poc clares maniobres, que a la fi aconseguirien la requalificació de la masia, de manera que va passar del nivell C de protecció, al nivell D, que donava al propietari via lliure per fer el que li vingués en gana.

Cal dir al respecte, que l'Ajuntament socialista del moment, en va tenir part de la responsabilitat en l'afer donat que quan el jutge que estudiava el tema els va cridar a la fi que donessin el seu parer respecte a la requalificació de l'edifici, no es va personar, donant com resultat que el jutge va decidir en favor dels interessos de la família Alòs, anterior propietària, que immediatament va passar la titularitat a la Constructora, que era en realitat qui estava darrera de tot plegat.

Sembla ser que el nostre Ajuntament, l'anterior i l'actual, han intentat o, això diuen, permutar la finca per d'altres terrenys, que poguessin ser d'interès per a la constructora en qüestió, a la fi de conservar la masia i jardins per a us del veïnat.

Ahir la Regidora del Districte la Sra. Francina Vila, ens va comunicar que l'Ajuntament dóna per pràcticament tancada la negociació amb la constructora i com no hi ha hagut possibilitat de permuta, es vana d'haver aconseguit que Núñez i Navarro, estigui disposat a construir en gran part del jardí (desconeixem quina), i s'avé a conservar la masia per a usos privats. Dit i beneït, el veïnat la podrà contemplar de lluny tot passant pel carrer, és clar..

Sembla que el Consistori es conforma amb aquesta possibilitat i que el Guinardó, una vegada més, es quedi sense el petit pulmó que representa el gaudi dels jardins de la masia i sense les activitats que un centre de propietat municipal pot oferir als veïns.

Recreació de l'us dels jardins

Guinardó, es una barriada amb carrers costeruts, no gaire amples en la seva gran majoria, plens de cotxes mal aparcats en les dues voreres, sense pràcticament arbrat ni places, al menys pel que respecte a la seva part baixa, on la mitjana del veïnat és gran o molt gran, no disposa ni de Casal per a gent gran, ni biblioteca, ni Centre Cívic i cap altra lloc on la gent es pugui reunir i fer activitats i a més, sembla que es pot permetre perdre un element històric de primer ordre perquè a l'Ajuntament, el que havia i el que hi ha ara mateix, no té voluntat política per actuar en favor del veïnat.

Veïns del Guinardó, està més que provat: no podem deixar les nostres reivindicacions veïnals en mans dels polítics als que cada quatre anys votem, les coses no van així, si volem que qualsevol cosa es dugui a terme, hem d'estar a sobre, hem de lluitar per a aconseguir-la.

  Si necessitem que en la zona del mercat s'acabin les obres i que l'escola, la guarderia, el Casal de Dia que estaven programats es duguin a terme , hem de queixar-nos i fer-nos sentir, i el mateix val pels terrenys de Ravetllat-Pla que també estan en perill de caure en mans privades, i per a qualsevol cosa necessària pel barri.

Ampliant la informació anterior, us oferim el que Barcelona TV va gravar, quan una colla de veïns i entitats ens manifestàvem a la porta de la Masia Torre Garcini la setmana passada, reclamant la masia i jardins pel barri


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Com que he viscut de primera ma la prepotència de l'Ajuntament (Albert Batlle, Maravillas Rojo, Jordi Lambies, etc.) he d'aclarir el que aquí es diu:
1r. Des de fa molts anys que constructores han anat darrera la masia i la resposta de la familia ha estat sempre una negativa. Per molts diners que ens oferissin.
2n. La familia va presentar a l'Ajuntament un pla per a poder construir un edifici pels 5 fills, tot respectant la normativa urbanistica i, evidentment respectant la Torre en la qual haviem nascut i viscut i tres quartes parts del jardi..
Com a terreny urbanitzable pagavem l'IBI corresponent.
3r. Després de més de 15 anys de negatives i silencis administratius, vam anar a un contenciós i el vam guanyar.
4t. Al tornar a l'Ajuntament, amb la sentencia favorable, aquest ens va tornar a impedir el projecte. La mare, amb quasi 90 anys, va dir que tornavem a ser on erem al principi. Feia quasi vint anys que lluitava per una cosa a la qual legalment tenia dret. Va ser a partir d'aquesta reunió amb l'Ajuntament, on altre cop ens van tornar a posar "pals a les rodes" que vam decidir "tirar la tovallola". No som experts en polítiques immobiliaries ni hem maniobrat amb ningú per arribar a aquesta situació que és responsabilitat única de l'Ajuntament. Adela Alos-Moner

carme ha dit...

Gràcies Adela, el teu testimoni és molt important per toto el barri, segurament us vareu trobar molt sols amb tot l'afer. Trobo de molt mal gust i una paradoxa que es deixi fer a una constructora el que no es va deixar fer a la família propietària.

Anònim ha dit...

Gràcies a tu (vosaltres) per intentar salvar-la i mantenir el blog actiu a Internet.
Us hem de dir que, pel que fa la biblioteca i arxiu, ho vam donar. A partir d'una proposta que ens va fer un especialista: el fons de llibres i revistes, en la seva totalitat, a la biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, primeres edicions, incunables i gran part dels pergamins a la Biblioteca de Catalunya, alguns pergamins que completaven colllecions a l'Arxiu Nacional de Catalunya i la part de correspondència de l'avi -Ramon d'Alos-Moner- a l'Institut d'Estudis Catalans del qual en va ser secretari. Adela d'Alos-Moner

carme ha dit...

procurarem fer tot el que estigui en les nostres mans. Gràcies per les teves paraules, divendres ens tornem a reunir per concensuar nous actes reivindicatius. Un plaer haver-te conegut ni que sigui epistolarment.