HISTÒRIA DE L'ESCOLA COOPERATIVA VANGUARDIA OBRERA

Jo vaig anar a l'escola de la Cooperativa quan ja ni era de la Cooperativa al carrer de La Plana, número 8, allà hi havia un col·legi- acadèmia a la que havien batejat amb el nom de “Colegio Academia Horta” i el dirigien dos germans don José i don Luis Navarro, del primer dels quals,  el que  recordo més  és el seu tarannà autoritari.

José Navarro feia de director i de mestre de batxiller dels nois grans, no hi havia cap nena que fes aquest curs, poques passàvem de l'ensenyament reglat, és a dir, fins els 14 anys, el que si recordo amb amb nitidesa és que a don José no li agradava gens tractar amb la part femenina de la societat. 

Sortida de la classe de batxiller del don José

Sortida de la classe de les noies al pati de l'escola en 1966

Per entrar a l'escola s'havien de pujar unes escales prou costerudes que arribaven fins el primer i únic pis.
 

Les nenes i els nenes anàvem a classes diferents, les nenes teníem una dona com a mestra, la nostra es deia Antonia Nicolás, i els nois mestres homes i el normal és que en una mateixa classe s'impartissin dos o tres cursos diferents. S'utilitzaven les conegudíssimes  Enciclopèdies Alvarez que passaven del germà gran al petit.

Les classes i el material de l'escola era molt tronat, el mobiliari crec que ja procedia de quan l'escola era de la Cooperativa Vanguardia Obrera i tant el terra com les parets i sostres de les classes eren velles i pocs cuidades. La distribució de les classes i de les estances de l'escola era bastant laberintic i els labavos estaven en el pati i ja ni us dic en quin estat estaven.

En la que havia estat la sala d'actes de la Cooperativa, s'hi encabia la casa Beltter de discos, allà es gravaven el discos de l'època.

Lògicament a cap dels mestres de l'escola se'ls va acudir ensenyar la història de edifici on s'ubicava aquella escola ni que allà mateix havia existit una de les escoles més importants i avançades d'Horta abans de la Guerra Civil.

Bastants anys desprès de deixar l'escola, en un viatge amb metro vaig trobar a la meva ex companya de pupitre , em va comunicar que s'havia casat amb Don Luis, el mestre germà del director, em vaig quedar de pedra, que voleu.

Després de molts anys de dedicació a l'ensenyament, aquesta última escola va tancar les portes cap a 1975.

En la planta baixa, quan jo hi anava en 1965, encara pervivia la cooperativa de consum i el forn de pa i la lleteria però, pel que respecte a l'escola , ni el seu sistema d'enseyança, ni la seva filosofia educativa ni, ja no diguem, el tipus de mestres que impartien classe, no tenia ja res a veure amb l'esperit de l'escola de la Cooperativa Vanguardia Obrera. 

Carnet de Soci de la Cooperativa

Ha estat ja de gran quan llegint llibres sobre la història d'Horta, vaig topar amb la del conegut mestre de la Cooperativa Josep Serradesanferm Soler d'en Mingo Borràs i la història de les escoles d'Horta que contenia el llibre “EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA”, del mai prou reconegut Desideri Díez, vaig saber l'origen de l'edifici de una de les escoles a les que hi vaig anar.

A finals del segle XVIII, l'ensenyament era objecte de gran predicament en les assembles revolucionàries i obreres que propugnaven una escola pública comuna a tots els ciutadans i gratuïta.

El decret de 19 de desembre de 1793 sobre escoles primàries, establia un sistema d'ensenyament gratuït, obligatori i lliure però controlat per l'Estat.

En aquest context històric neixen les primeres escoles al poble d'Horta, que aleshores comptava amb 78 cases i 486 habitants de m´s de 7 anys. La primera d'elles va ser L'escola del Comú que es va crear en març de 1793.

En 1884 dos treballadors d'una rajoleria d'Horta van rebre les primeres nocions de cooperativisme d'uns companys i poc desprès es creava la Cooperativa Vanguardia Obrera.

L'ensenyament al poble d'Horta, com a tants altres pobles,  estava bastant deixat de la ma , així que qual als socis de la Cooperativa se'ls va plantejar la possibilitat constituir unes escoles en l'entitat, és manifestà un gran interès per part de tots i de la gent obrera del poble que van acudir en gran nombre a integrar-se en la Societat. 

Edifici de la Cooperativa Vanguardia Obrera

Així va néixer una de les primeres escoles laiques d'Horta, amb una pedagogia activa, és a dir, un sistema d'ensenyament basat en el desenvolupament harmònic de totes les facultats humanes, una ensenyança que es base fonamental en la raó, descartant la fe, i amb la finalitat educativa primordial de formar homes lliures.

En 1923 i desprès d'altres professors, Josep Serradesanferm i la seva muller Pilar Desclòs, es van integrar al professorat del centre i al poc temps el mestre Serradesanferm va assolir la direcció de les escoles.

Una de les classes de la Cooperativa

Josep Serradesanferm va ser un professor molt estimat en la Cooperativa, per la seva manera de ser, d'educar i d'ensenyar, va morir en 1959 d'una llarga i dolorosa malaltia quan encara era jove, només tenia cinquanta i pocs anys. En honor seu existeix a Horta un carrer que du el seu nom darrera del Mercat d'Horta. La Seva dona la mestra Desclòs, va continuar la tasca del seu marit fent de directora de l'escola, desconec fins a quin any.

Nens i nenes de l'Escola Cooperativa Vanguardia Obrera en 1916, Foto E. Reguard

El mestre Serradesanferm

 El pati de l'escola era un lloc d'esplai dels alumnes, però malgrat ser molt espaiós encara resultava insuficient a l'hora de l'esbarjo, de tanta mainada que hi havia saltant i corrent entre ells o empaitant a cops de peu la pilota de draps fins esparracar-la.

No cal dir que l'escola conreava tota mena d'activitats: teatre, un grup de declamació; excursionisme infantil, activitats musicals, un grup coral molt conegut en l'època “LA LIRA HORTENSE” etc.

Dos dies desprès de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes es van suprimí entre d'altres les escoles dels ateneus, centres obrers i populars. Lògicament les característiques de l'escola de la Cooperativa van canviar, adaptant-se a les noves circumstàncies sòcio-polítiques, encara que no es va arribar mai a l'extrem al que ho van fer algunes escoles nacionals de l'Estat..

Cartell on s'anunciava una de les obres que es van escenificar en la Cooperativa

Desconec quan l'escola de la Cooperativa va passar a anomenar-se Colegio Académia Horta, encara que és de suposar que seria cap a finals dels anys cinquanta o principis dels seixanta.

Han passat els anys i les escoles de la Cooperativa i el col·legi acadèmia Horta, han desaparegut. En les aules de les escoles existeix ara mateix un centre excursionisme i una l'associació de veïns, la cooperativa de consum s'ha convertit en un garatge i les dependències on estava la sala d'actes, són habitatges l'edifici però, sortosament ha sobreviscut i és la memòria viva del que va ser i va significar en el seu moment pel poble d'Horta.

• Fonts informatives: "El que ha estat i és Horta", de Desideri Díez i "Gent Popular d'Horta" de Mingo Borràs i material propi.