divendres, 27 de juliol de 2012

EL CARRER SALSES - la seva història

En el carrer Salses, el carrer Campoamor i el Carrer Feliu Codina s'hi van instal·lar molts barcelonins benestants  per passar-hi  els caps de setmana i els estius. Es feien unes cases senyorials, algunes d'elles molt maques, com la casa modernista que es pot veure en la foto de sota.


C. Salses a principis del segle XX-  La Casa Modernista del Carrer Salses a la dreta.


El carrer ara Salses i abans Catalunya,  s'anomena així en honor Miquel Salsas, primer rector de l'església vella d'Horta,  independent de la parròquia de  Sant Genís dels Agudells . Va ser rector des de 1845 fins a 1862. Malgrat el rector es deia Salsas de cognom, en el català modern a quedat com Salses.

Moltes de les cases del carrer eren cases de planta baixa i jardí a la part de darrera i , en general, no tan ostentoses com les del carrer Campoamor,  com la segona pujant des de Feliu i Codina a la dreta que era modernista i tan maca que surt en moltes de les fotografies del carrer de l'època, fou el tristament conegut constructor, Núñez i Navarro qui la va enderrocar cap a finals de la dècada dels 70 per bastir uns del seus anodins edificis de pisos.


Pisos que van substituir la casa modernista de la foto de més amunt


Com no hi havia cotxes el veïnat sortia a la porta de casa i parlava amb els seus veïns, es fàcil veure'ls en algunes de les fotos de principis del segle XX. El carrer tenia 18 acàcies en 1903.



A d'alt de tot del carrer Salses en 1904


Tant el carrer Campoamor com el C. Salses, es van bastir en terrenys de Can Cortada en l'indret conegut com el barri de Les Estires.

L'epidèmia de febre groga  en 1870  impulsà la construcció de torres, en aquell moment ja hi havia 14 a la Rambla Cortada (avui Campoamor).

La urbanització del carrer Salses aleshores C. Catalunya, es remunta a 1880.

Com explica Dora Serra en el seu llibre “VALL D'HORTA”, el carrer Salses va néixer com guarda espatlles de la via principal que era el Campoamor, amb les seves cases modernistes amb grans jardins que les envoltava. Al fons les cases dels masovers que són les que donaven a l'esquerra del C. Salses i que més tard es van vendre per construir-hi pisos.





Per aquesta raó, doncs, el carrer Salses en la seva part dreta continua més o menys amb les seves cases de planta i baixa o com màxim un pis i jardí darrera, mentre que a l'altra banda s'han anant bastint cases de pisos que li han tret gran part del seu inicial encant. 





C. Salses a principis del segle XX

 
En el C. Salses, pujant a la dreta, cantonada C. Lloret, es van establir les monges Carmelitanes, on tenen una important residència on s'hostegen una colla de senyores que no tenen ja forces per viure soles.

L'Edifici on ara s'estan les Carmelites, en temps de Guerra va ser ocupat pels Mossos d'Esquadra i més tard, quan la guerra va finalitzar, va ser requisat per la Guardia Civil que  s'hi va establir. Finalment en la dècada dels cinquanta, es va construir una caserna en les Cases Barates d'Horta, aleshores de Ramon Albó, i van ser traslladats, allà s'estigueren fins més o menys els anys setanta.



Edifici de les Carmelites al C. Salses - arquitecte Miquel Bertran foto Miquel Angel Valero


En la dècada dels quaranta neixen al barri algunes escoles privades que s'estableixen en alguna de les torres que havien estat cases d'estiueig, com l'Acadèmia Montserrat, de reconegut prestigi, que ocupava la primera torre de la Colònia del carrer Salses, dirigida durant molts anys per les germanes Pilar i Laura Eroles i Pérez.

L'Academia Martin al carrer Salses, 29, en juny de 1931, dirigida per na Maria Martín, aquesta última finalment es va establir en el C. Campoamor en una torre cedida per la família Manén.

També durant una dècada hi va haver un garatge dels autobusos de l'empresa Casas, la que feia el trajecte plaça d'Eivissa - Sant Gervasi, tot parant en la Residència de la Vall d'Hebron (aleshores anomenada del Generalísimo Franco),  que finalment es va translladar a rel de les moltes queixes que veïns van dirigir a les autoritats i a la pròpia empresa,  empipats amb el soroll  i múltiples inconvenients que els  vehïcles produïen en la zona  i a la fi d'evitar possibles accidents donat que el carrer era i és no massa ample i les maniobres dels autobusos a l'hora d'entrar en la cotxera eren complicades.



Porta del garatge de l'empresa Casas


El Carrer Salses neix al carrer Feliu Codina, on s'estreny, hi ha encara la masia de Can Caparrrada, que el carrer sembla partir-la pel mig, davant per davant existeix una gran torre amb jardí ocupa per una ordre religiosa de monges; a la part alta, a tocar de la carretera de la Vall d'Hebron, existeix l'escola Mare Nostrum vestida sobre un terreny on duran la guerra civil va caure una bomba, la gent gran del lloc encara ho recorda.


Carrer Salses des d'un terrat de Feliu i Codina  anys 70 - a l'esquerra la teulada de la masia de Can Caparrada - a la dreta una torre en la que hi viuen monges (davant de la cotxera de l'empresa Casas un del seu autobusos)


Quan van voler posar en ordre aquesta part del carrer, en arreglar el clavegueram, van donar a la llum restes romanes de la famosa vila romana de Can Cortada.


Excavacions de 2007 a d'alt de tot del carrer Salses - Foto de procedència desconeguda


Sobre aquest fet escriu la Raquel Río, el que segueix:

Quién les iba a decir a los vecinos de las calles de Salses y Rembrandt, en el barrio de Horta, que bajo el suelo que pisaban cada día había escondida una prensa romana de hace más de 2.000 años. Desde el 7 de agosto, un equipo de arqueólogos del Museu d'Història de la Ciutat se encarga de realizar la excavación. Según Pep Pujades, uno de los arqueólogos del museo, lo que se ha encontrado corresponde a "la parte rústica de una villa romana". Las primeras prospecciones han descubierto restos arqueológicos que podrían ser de finales del siglo I.

Los expertos que trabajan en la zona han localizado en el subsuelo una antigua instalación romana. Todavía no se puede precisar si el producto que se obtenía de la prensa era vino o aceite, por lo que los trabajos continuarán seguramente una semana más. Con seguridad, los restos que se han encontrado ahora podrían formar parte de la villa romana de Can Cortada, que se empezó a excavar en los años 80.

El yacimiento descubierto está ubicado en la calle de Salses, en la confluencia con la calle de Rembrandt. José, un vecino del barrio, comenta que el tramo en cuestión lleva varios años siendo reivindicado por la Associació de Veïns d'Horta para la construcción de una nueva plaza.

ADVERTENCIA DE UN VECINO

Fue un habitante de la zona quien se dio cuenta de la existencia del yacimiento mientras contemplaba las obras que se realizaban en la cloaca. El hombre vio como unos albañiles trataban de mover una roca de grandes dimensiones. Los obreros aseguraban que aquella roca había llegado allí por causas naturales, pero el vecino alegaba que no había ninguna montaña por los alrededores de la que pudiera haberse desprendido la piedra. Por eso sospechó que podría tratarse de restos arqueológicos y se puso en contacto con el museo, que rápidamente envió a un equipo de arqueólogos para inspeccionar la zona y preservar el patrimonio.

Antonia, residente en la zona, está encantada con la nueva atracción del barrio. Eso sí, siempre que "las obras no afecten a las casas", apunta esta mujer de 83 años.

La excavación la promueve el distrito de Horta-Guinardó, que es quien inició las obras de las cloacas en la vía. Por eso, la prospección solamente puede realizarse por el trazado por el que debe pasar la nueva cloaca.

La asociación de vecinos ha pedido, sin embargo, que la excavación se amplíe y que se haga "a conciencia", para que no se vuelva a repetir lo que ocurrió con los restos de Can Cortada. En aquella ocasión, una parte de los vestigios que se descubrieron fueron llevados al museo mientras que el resto se tapó, y desde entonces se encuentran bajo lo que hoy es la avenida del Estatut, entre el paseo de Valldaura y la calle de Campoamor.


Tot plegat es va anar produint mica a mica fins arribar a la situació actual.

En el carrer Salses hi han viscut persones tan conegudes com l'actor  Lluís Homar (2)  que hi va néixer en una de les cases del propi carrer, el reconegut pintor Xavier Valls 1) i el conegut gimnasta Joaquim Blume (3).


1) Xavier Valls - Tras corta enfermedad, ha fallecido en su Barcelona natal Xavier Valls, una de las grandes voces secretas de la pintura catalana y española de la posguerra. Nacido en 1923 en el barrio de Horta, célebre por su Laberinto, Valls vivió como niño los desastres de la guerra civil y la inmediata posguerra. Su carrera la inició cerca de veteranos como Olga Sacharoff o Manolo, y de compañeros como Ramón Rogent, José María de Martín, Albert Ràfols Casamada o Maria Girona. 

Casa Xavier Valls al carrer Salses


Més informació: Història i obra de Xavier Valls.


2) Lluís Homar :Va néixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va començar a fer teatre al Lluïsos d'Horta. Desprès va estudiar estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra Otel·lo, sota la direcció d'Àngel Carmona.  El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i participà en dos posades en escena: Terra Baixa, dirigida per Josep Montanyes i Quiriquibú, dirigida per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.Ha fet també numbroses pel·licules. 




3) Joaquim Blume i Carreras :  Va ser un gimnasta nascut a Gràcia el 21 de juny de 1933. Fill d'un professor de gimnàstica d'origen alemany, Armand Blume Schmadecki, i de Maria de la Pau Carreras, va emigrar a Alemanya amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola. Allí hi passà els primers anys de la seva vida. Un cop acabada la guerra, va tornar a Barcelona.
Va començar a practicar la gimnàstica en un gimnàs que tenia el seu pare al carrer de Pàdua de la ciutat comtal.
Joaquim Blume va morir el 29 d'abril de 1959 quan el vol 42 d'Iberia LAE, on hi viatjaven a part d'ell, la seva esposa Maria Josefa Bonet i la resta de membres de l'equip espanyol, es va estavellar a la Sierra de Valdemecas de Conca. No hi va haver cap supervivent.


Una de les últimes fotografíes de Joaquim Blume




  • Gran part de la Informació extreta dels llibres"EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA"), Desideri Díez i VALL D'HORTA de Dora Serra i dels meus propis records. Viquipedia




dilluns, 23 de juliol de 2012

LES RESTES ARQUEOLÒGIQUES DELS BARRIS

De tant en tant els mitjans de comunicació ens ofereixen alguna notícia com les que reproduïm aquí sota, mitjançant la qual ens posen en coneixement de troballes arqueològiques en indrets on s'estan duent a terme obres públiques. La més recent que recordem és la que parlava de la trobada de restes romanes a les obres de l'Ave del barri de la Sagrera.

El protocol que s'acostuma a seguir és sempre el mateix, primer es posa en coneixement d'Organisme encarregat corresponent, es paren les obres, arriben els arqueòlegs, mesuren la importància del jaciment, s'enduen peces per al seu estudi, es cataloguen i es guarden en magatzems del Museu d'Història d'on no surten mai més.

In situ, les troballes que no es poden traslladar es tapen de nou, i aquí no ha passat res.

Amb tot, els veïns de la contrada ni els han pogut admirar i ho faran mai, en fi, tot plegat una pena.

Nosaltres que no som pas cap experts en el tema, podem albirar que seria molt interessant que totes aquestes restes poguessin arribar al públic de la contrada i ens preguntem perquè les troballes arqueològiques dels barris no es queden i s'exposen el el mateix barri on s'han trobat, on el veïnat general les puguin admirar i conèixer.?, no ha de ser pas tan difícil i seria un mitjà que serviria per donar a conèixer al barri la història de l'indret.



Restes arqueològiques de Can Cortada - les dues fotos de sota a la dreta són d'Andrés Paredes


Els veïns de La Sagrera que tenen la troballa prou fresca en les seves memòries, ho estan reivindicant i amb tota la raó del món. Demanen que La Torre de Fang sigui la possible seu del museu del barri on totes aquestes restes es puguin admirar.

Esperem que tinguin sort i que comptin amb uns polítics prou interessat i que estiguin amb més en consonància amb els desitjos del veïnat qui sempre hauria de tenir veu i vot al respecte.

Palaus, Masies i Casalots històrics els hi ha per tots els barris de Barcelona. A Horta Can Fargues, sense anar més lluny, seria a més d'escola de música, un magnífic lloc per encabir les restes arqueològiques de la contrada, com les que es van trobar a Can Cortada i al carrer Salses, totes les qual formaven part del mateix nucli romà del segle I de la nostra era.


Masia de Can Fargues  finals 1900, ara propietat de l'Ajuntament de Barcelona


cap romà localitzar a la Torre dels Pardals





Al Guinardó Can Garcini, on es podrien encabir i exposar i les restes que es van trobar al poblat Ibèric del Turó de la Rovira, les romanes de darrera de l'Hospital de Sant Pau i les de la Torre dels Pardals, entre les que nosaltres tenim coneixement.








Troballes de darrera l'Hospital de Sant Pau


Torre Garcini en 1890



Si com sembla, les autoritats, abans de restaurar cap edifici antic volen tenir clar a que el poden destinar, doncs, bé aquí tenen una possible finalitat que comptarà, a no dubtar, amb el beneplàcit dels veïns.



Restes arqueològiques a Horta: 

  • 1
Any 1987. 2007 - Excavacions a l’avinguda de L’Estatut.

Va ser el mes de juliol de l’any 1987, quan s’estava construint la carretera o via que uneix el túnel de la Rovira amb la Ronda de Dant, la que coneixem pel nom de l’avinguda de l’Estatut, que es va descobrir el jaciment de restes de l’anomenada vil·la romana de can Cortada.



En vam donar informació en els nostres butlletins números 13 (setembre de 1987), 15 (desembre de 1987) i 16 (març de 1988).

Aquelles restes foren estudiades, catalogades i després colgades sota un jardí. Aviat fou destrossat el jardinet perquè, als vespres s’hi instal·laven grans camions que ho arrasaren tot. Ha estat jardí altra vegada quan hi han plantat arbres, cosa que no volien els arqueòlegs, però el capteniment humà és com és, ja ho sabem: si no hi ha guàrdies ni multes, no es fa cas dels advertiments.

Ara, quan han començat a endreçar la part alta del carrer Salses (ja era hora!), en remenar les terres, han trobat més restes d’aquella gran casa romana en la qual hi devien haver dependències per a una colla de treballadors, potser magatzems per guardar-hi les collites o encabir-hi el bestiar. S’han trobat tres sitges, paviments, trossos de ceràmica, unes aigüeres, un enterrament fet de teules i, segons la crònica que signa la periodista Maria Favà, unes restes humanes.

Tot això anirà a parar al museu d’arqueologia de la ciutat i el carrer Salses quedarà enllestit per a poder ser trepitjat pels cotxes.

Així ho suposo, malgrat que l’Associació de Veïns d’Horta lluita perquè no quedin en l’oblit aquestes petites mostres del nostre passat.

Sé per fonts directes que quan es van construir els pisos del carrer Rembrandt, molt abans del 1987, que allí sí que hi havia material interessant. Però era l’època Porcioles i els arqueòlegs no tenien veu ni vot. Tot ha desaparegut.

No sé com ni on acabaran aquestes quatre pedres antigues que avui he anat a retratar.

Escrit per Dora Serra Any 2007. Excavacions al C. Salses.

  • 2

Quién les iba a decir a los vecinos de las calles de Salses y Rembrandt, en el barrio de Horta, que bajo el suelo que pisaban cada día había escondida una prensa romana de hace más de 2.000 años. Desde el 7 de agosto, un equipo de arqueólogos del Museu d'Història de la Ciutat se encarga de realizar la excavación. Según Pep Pujades, uno de los arqueólogos del museo, lo que se ha encontrado corresponde a "la parte rústica de una villa romana". Las primeras prospecciones han descubierto restos arqueológicos que podrían ser de finales del siglo I.

Los expertos que trabajan en la zona han localizado en el subsuelo una antigua instalación romana. Todavía no se puede precisar si el producto que se obtenía de la prensa era vino o aceite, por lo que los trabajos continuarán seguramente una semana más. Con seguridad, los restos que se han encontrado ahora podrían formar parte de la villa romana de Can Cortada, que se empezó a excavar en los años 80.

El yacimiento descubierto está ubicado en la calle de Salses, en la confluencia con la calle de Rembrandt. José, un vecino del barrio, comenta que el tramo en cuestión lleva varios años siendo reivindicado por la Associació de Veïns d'Horta para la construcción de una nueva plaza.


ADVERTENCIA DE UN VECINO

Fue un habitante de la zona quien se dio cuenta de la existencia del yacimiento mientras contemplaba las obras que se realizaban en la cloaca. El hombre vio como unos albañiles trataban de mover una roca de grandes dimensiones. Los obreros aseguraban que aquella roca había llegado allí por causas naturales, pero el vecino alegaba que no había ninguna montaña por los alrededores de la que pudiera haberse desprendido la piedra. Por eso sospechó que podría tratarse de restos arqueológicos y se puso en contacto con el museo, que rápidamente envió a un equipo de arqueólogos para inspeccionar la zona y preservar el patrimonio.

Antonia, residente en la zona, está encantada con la nueva atracción del barrio. Eso sí, siempre que "las obras no afecten a las casas", apunta esta mujer de 83 años.

La excavación la promueve el distrito de Horta-Guinardó, que es quien inició las obras de las cloacas en la vía. Por eso, la prospección solamente puede realizarse por el trazado por el que debe pasar la nueva cloaca.

La asociación de vecinos ha pedido, sin embargo, que la excavación se amplíe y que se haga "a conciencia", para que no se vuelva a repetir lo que ocurrió con los restos de Can Cortada. En aquella ocasión, una parte de los vestigios que se descubrieron fueron llevados al museo mientras que el resto se tapó, y desde entonces se encuentran bajo lo que hoy es la avenida del Estatut, entre el paseo de Valldaura y la calle de Campoamor.

Escrit per RAQUEL DEL RÍO - BARCELONA


  • 3



Construcció de la Biblioteca de Can Mariner, restes d'un forn romà i varies sitges de gra, a part de tots els elements de l'interior de l'antiga Masia, on han anat a parar?.


divendres, 13 de juliol de 2012

CAN GIRAPELLS - Història d'una mort


Aquest mas de planta basilical, també, conegut com Casa Basté comptava amb tres mojades i tres quarts de terra destinades a vinya i a cereals. Era una masoveria veïna de les de Can Berdura (al carrer Puerto Principe), de Can Vintró (a la pl. Carles Cardó) i de les terres de Can Sabastida. 

 
Can Girapells a principis del XX

Can Girapells 1914


La història de Can Girapells remunta fins a finals del segle XVII. Sabem que l'any 1776 era regentada per Miquel Basté i Ferrer, per això antigament era coneguda per Can Basté.
Era una propietat mitjana regentada des de 1776 per Miquel Basté i Ferrer i heretada pel seu fill Ramon Baste i Pujadas, el 1824. El 1899 va passar a passa a mans dels cinc fills d'Agustí Basté i Carbonell i Sebastiana Palou Sallent i la propietat s’esmicola i perd el seu sentit agrari. El 1917, aquests germans van vendre per 56.000 pessetes, la propietat a la societat Agustí i Cia, regentada pel militar, Jorge Palanca, que pretenia treure rendiment dels terrenys. Dos anys més tard, era venuda a la Compañía Fabril de Carbones Eléctricos que va instal.lar un dipòsit a la zona.

 El 1927, va ser venuda a l’industrial Antoni Vidal i Serra per 122.00 pessetes. Aquest va morir el 1933 i la va deixar a les seves filles, Carme i Montserrat Vidal Folch que la van mantenir fins que l’expropià el municipi. Havia estat una mena de taverna on també feien menús fins que va tancar aquell negoci. Va estar molts anys enrunant-se i essent lloc de trobada d’una nombrosa colònia de gats.


Projecte de Plaça Maragall. Can Girapellls a d'alt a la dreta. Darrera l'antic camí d'Horta



 El renom de Girapells li ve d'un antic masover que deia sovint com insult "et giraré la pell".

El Guinardó urbà no té més de 100 anys. Can Girapells tenia a prop altres masies : Can Berdura i Can Viudet (a sota la plaça Maragall), Can Garcini i Can Eloi (al Passeig Maragall anant cap a Barcelona),  Can Guixà, Can Vintró i Can Sabadell (passeig Maragall anant cap a Horta).

Can Girapells conreava cereals i vinya i els darrers anys es va especialitzar en floricultura.


Els camps amb els cultius de flors de Can Girapells


Tal com hem indicat, el darrer propietari de la masia va ser Antoni Vidal i Serra, l'any 1933 la van heretar les seves filles que la mantingueren fins que l'Ajuntament la va expropiar.


La masia en els últims anys de la seva existència

No va ser possible l’indult i la masia de Can Girapells va ser enderrocada a cavall del darrer cap de setmana del juliol de 2004. Tot i els intents el veïnat i de l'Associació de Veïns, la casa va ser ràpidament enderrocada, ja que l'Ajuntament va adduir que no tenia cap valor històric. D'aquesta forma. un bocí de la historia rural del pla de Barcelona que es perdia per sempre més.




enderrocament de la masia en agost de 2004



Un nou edifici s’aixeca en el solar que fa poc ocupava la masia de Can Girapells. Aquest projectat pels arquitectes Alonso i Balaguer i construït per REGESA, hi viuen persones grans i d’altres que es veuen afectades per les obres de connexió de la ronda del Guinardó amb el carrer Olesa i la futura estació de l’AVE de la Sagrera.

 Ara, el carrer Teodor Llorente a tocar el passeig Maragall s’ha ampliat mostrant com ha de ser aquest carrer en el futur. Crec que encara en la memòria de molta gent del Guinardó està present la figura de la masia de Can Girapells per això ens permetem donar una breu noticia de la seva història.




Pisos que s'han construït en terrenys de Can Girapells




  • Informació extreta d'un calendari editat per la Cooperativa Rocaguinarda. Fotos de procedències diverses.Article publicat a la Veu de la Vall d' Horta i del Guinardó. Gener 2006, artícle de Martín M. Checa-Artasu, historiador.

divendres, 6 de juliol de 2012

EL CAMPANAR D'HORTA


En l'any 1846 Horta comptava amb 1855 habitants, que en 1.887 havia pujat fins 4.437 i en el moment de l'agregació decretada per en Antoni Maura en 1903 els cens del poble era ja d'uns 6.000 habitants. El municipi aleshores aplegava Vallcarca, El Coll i el Carmel. 

Horta a finals del segle XIX
 
Horta tenia una església parroquial molt humil i una Casa Consistorial també modesta . Fa dos cents anys l'orgull de posseir una torre amb un rellotge que donés les hores, era important, ja que el cavall de batalla de la sobirania municipal de la localitat era que les campanes es poguessin escoltar fins a Sant Genís del Agudells el seu nucli progenitor.

Com l'església era petita, va ser l'autoritat civil qui va bastir la torre, amb les seves campanes corresponents i el seu rellotge utilitari per a una població majoritàriament treballadora.

Existia al segle XIX un llegat que dotava a les fadrines d'humil condició que es casaven, amb una unça d'or. No eren pas rendes sinó un fons que s'anava acabant que cada cop era més minso.

L'Ajuntament d'Horta de l'època, va fer servir el que quedava del llegat en fer fondre les campanes de la torre del rellotge, dues peces de bronze, la més gran era la que donava les hores i la més petita els quarts i duen una llegenda que diu “ A expensas de los Vecinos del Pueblo de Horta”. Així mateix tenen gravades les imatges dels Sants Joan i Gaudenci copatrons de la localitat i de Sant Genís del Agudells.





En la campana dels quarts es veu també l'efigie de sis donzelles cobertes amb mantons en honor al sacrifici de les noies casadores.

Va significar un important sacrifici el d'aquelles noies, però sabut és, com diu alguna crònica de l'època, que el que es guanya sense sacrifici i dolor no s'aprecia prou. És a dir, que pel que sembla el consistori tot plegat ho va fer pel bé de les noies casadores, ves quines coses.

Les presumptes agraciades amb aquell regal al poble, en escoltar el dringar de les campanes segurament molts cops pensarien que eren seves perquè en potencia havien contribuït a la seva foneria.

De la torre només coneixem fotos on se la veu de lluny i s'endevina que era de forma octogonal amb la campana de les hores d'alt de tot. Estava a la part de darrera de l'escorxador del poble al carrer Major (avui Horta)


Carrer Horta amb el campanar antic 


Des d'aleshores, es va convertir el un símbol de primer ordre pels vilatans de la contrada. 

Durant la guerra civil el campanar era per la seva alçada per sobre de les cases del voltant, un lloc privilegiat des d'on es podia vigilar l'entorn, un dels nets d'un avi de la contrada recorda com el seu avi li explicava com algú el va tirotejar  des de d'alt de la torre durant alguns dels aldarulls que es van produir en la barriada.

El campanar era civil com el de la plaça Rius i Taulet de Gràcia i en la dècada dels quaranta encara restava dempeus però molt malmès per culpa de la manca de manteniment i amenaçava ruïna, així que l'Ajuntament de Barcelona el va fer enderrocar, no fos que causés alguna desgràcia degut a algun despreniment. Això passava entre els dies 13 i 14 de març de 1945

La gent de tota la vida d'Horta, els indígenes, el trobaven a faltar molt., era com una companyia constant que els recordava el pas de temps.

Així és com la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, que buscava un lloc prou cèntric en el barri d'Horta, ja que el disposava se li havia quedat petit, en 1949 compra el terreny i aixeca el seu propi edifici, seguint un projecte de l'arquitecte Lluís Sagnier, que ja havia projectat altres edificis per la caixa.

Dibuix del projecte de l'edifici
L'edifici a mig construir
El Consell de la Caixa aleshores, era amic de conservar les essències populars dels llocs on s'establien, així que va tenir la gentilesa de tornar a la barriada la torre del rellotge de la qual havien estat tant orgullosos els hortencs i així fou com la contrada va tornar a gaudir de la seva torre del rellotge i campanar als quatre vents i a més amb les mateixes campanes que l'antic, cedides pel propi Ajuntament.

El nou edifici tenia i té quatre plantes una de les quals no es veu des del carrer per estar endarrerida i en la part esquerra de la qual s'aixeca la torre del nou campanar de forma general quadrada amb lloc per a les campanes i el rellotge.



El rellotge funcionava elèctricament i dic funcionava perquè ara ja fa un temps que ja no ho fa, les seves esferes es protegien darrera un vidre i el seu interior s'il·luminava a la fi que de nit els hortencs poguessin llegir-ner bé l'hora.






En la planta baixa de l'edifici estaven i estan les oficines de la Caixa i en el primer pis hi havia la biblioteca que regentava la mateixa entitat i que en l'època era l'única del barri d'Horta. L'edifici també comptava amb sis habitatges en règim de lloguer. No sabem si ara per ara els llogueters ja han adquirit les seves cases, donat que durant una època la Caixa va donar-ne la possibilitat en el seu moment.



Oficines de la Caixa

La biblioteca de la Caixa


Aquest edifici de la Caixa es va inaugurar els primers anys de la dècada del cinquanta i es conserva en perfecte estat, excepte el campanar que en l'actualitat està envoltat d'un tela transparent plastificada per evitar-ne accidents.




Porta principal de l'edifici de la Caixa

Vista general del carrer amb el inimitable campanar

Carrer Horta darreries de la dècada dels 50


Fa que està d'aquesta manera sobre un parell d'anys, les campanes ja no toquen ni els rellotges funcionen. La Caixa diu que no hi ha diners per a la seva restauració i que en tot cas es facin càrrec de la despesa els veïns del immoble.

Nosaltres no sabem a qui li pertoca legalment  fer-ho, però per lògica hauria de ser l'entitat que el va construir no pas els veïns de l'edifici,  el que si demanem a les nostres autoritats i a la regidora del districte és que facin el que calgui a la fi que el campanar no desaparegui del nostre paisatge.







  • Fonts informatives: Boletín de la Camara de la Propiedad Urbana de la Provincia de Barcelona de 1949, escrit de Ramon Aliberch. Fotos del Fons Digital de la Generalitat.