dijous, 20 de desembre de 2012

SANT GENíS DELS AGUDELLS


Sant Genís s'orienta cap al llevant en el marc d´'un paratge abrupte, motiu pel qual van ser dels últims territoris en ser urbanitzats, si es pot anomenar així el desgavell constructiu de bona part de la zona.

L'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, d'origen romà, construïda entorn al segle X, es localitza en un petit altiplà al costat del camí d'origen romà que va cap a Sant Cugat del Vallès. 



 

 

El camí a Sant Cugat d'origen romà, tenia el seu inici a la Porta Episcopal i unia la ciutat amb la via Augusta al seu pas pel Vallès. Aquesta via, des de la Plaça Nova i carrers dels Arcs i porta de l'Àngel, sortia del segon recinte murat i pel que ara és el Passeig de Gràcia i Carrer Major de Gràcia es dirigia al coll de Vista Rica i, per Sant Medir i Sant Adjutori, es dirigia a Sant Cugat i s'unia a la via augusta romana. (Artícle de Joan F. Cabestany i Fort ELS CAMINS ANTICS DEL PLA DE BARCELONA).

Camí de Sant Cugat

Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, Camí dels Martirs Cristians, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat. 

El Barò de Maldà, en el seu Calaix de Sastre, recull l’excursió als Jeronis del 17 d’octubre del 1801, en el que ens descriu un dels trams, el que sortia des del poble d'Horta, enllaçant amb el camí que estem tractant a Sant Genís dels Agudells. 
 

"Jo muntava sobre del matxo d’un tal Ros, sense sàrria; i per fi, que a la vora de les parets del monestir de Sant Jeroni. Deixada la riera i les  casetes d’Horta,hem passat per la vora de la torre de Rossell, i allà informant-nos per un home quin camí teníem que prendre, guiant-nos ell a Sant Genís i  allà cerca, pujant per caminets a les vores de muntanyes, amb l’hermosura de tanta frondositat de boscos i demés arbustos, tanta caçaria que es veia en muntanyes i planures, amb lo mar i descobriment de Montjuïc; lo blau celeste sense un petit núvol, i el sol, que ens torrava un poc al ser a lavora del poble de Sant Genís. Nos ha eixit per aquelles brenyes lo Felip, tieso en sa haca fent-la trotar, i unint-se a   tota  aquella burriqueria i separant-se  un poc d’està, per allargar per millor camí que el nostre, prou empinat son passeig. I Nos hem trobat ja junts, apeats i dels ases i burres dintre del recinto i de Sant Jeroni de Vall d’Hebron a un quart de deu tocat”.

.
Sant Genís dels Agudells 1930



La parròquia rural de Sant Genís dels Agudells fou consagrada ja el 931 (segons Carreras i Candi) i era una de les més petites i pobres del territori de Barcelona, situada als vessants de la serra de Collserola (sector dit la serra dels Agudells). A l'entrada de l'esglesia i a la seva dreta, es pot admirar, escolpìt a una pedra adossada, un antic peix paleocristià. 


Foto C. Martín

La porta que mira a la serra de Collserola està condemnada. Potser en algun moment l'església va passar per problemes econòmics greus i va vendre la sortida per col·locar-hi una tomba


Foto del Web de la parròquia
 

La tomba davant de la porta condemnada gaudeix d'una situació òptima.


La toponímia dels "Agudells" apareix per primera vegada en documents dels segle X, d'origen carolingi. El mot Agudells prové del diminutiu plural d'agulla i fa referència a afilat, agut o punxegut. Per altre banda, anys més tard, la consideració d'origen topònim afirmava que es referia a terres d'aigües o terrenys d'aiguamolls.


El nucli primitiu de Sant Genís es troba format per l'església parroquial, el cementiri, la casa rectoral i la veïna masia de Can Safont que fou residència de Jaume Safont, escrivà de la Generalitat en el segle XV, més tard van aparèixer can Barret, can Besora, can Borni, can Figuerola, can Gomis, can Gresa can Janer i can Piteu ( en negreta aquelles masies de les que ja hem parlat en aquest bloc la història de les quals les hi podeu cercar). 


Can Safont, de l'antiga masia poc queda . Foto C. Martín


Després de formar part de la parròquia de Sant Andreu de Palomar, durant el segle XIII, a finals del segle XIV Sant Genís fou absorbit pel desaparegut monestir de Sant Geroni de la Vall d'Hebron ( SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON ), construït a l'any 1393 per la reina Violant de Bar esposa de Joan I d'Aragó, i que es localitzava on avui es troba la benzinera de la carretera de l'Arrabassada. 
 

Sant Genís dels Agudells, als vessants de Collserola, al peu de l'anomenat revolt de la Paella de la carretera de l'Arrabassada, té un origen antiquíssim, fou una de les deu parròquies inicials dins el territori de Barcelona.



 


Aquesta primera vida cristiana i rural predominantment muntanyenca, de reminiscència ibera, tenia com a objectiu principal protegir-se dels possibles enemics.


Sant Genís dels Agudells comptava des de la consagració (4-VII-931) amb la seva sagrera que comprenia l'església, el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes concedides pel bisbe. 
 

La sagrera era un terreny sagrat, posat sota la protecció i immunitat eclesiàstica. L'església excomunicava els que l'invaïen o profanaven. Les famílies pageses s'hi refugiaven per protegir-se de les incursions dels sarraïns i fins i tot construïen, dintre d'aquests espais, sagrers o cellers on protegien les collites dels pillatges.

En el fogatjament del 1359 tenia 55 focs i amb la seva sufragània d'Horta passà a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron des de la seva fundació al segle XIV; els jerònims nomenaven els seus vicaris.

La traça actual de l'edifici -amb el seu característic campanar punxegut- li ve donada per una reconstrucció realitzada l'any 1671.


Foto C. Martín
  

Recuperà la independència a la desaparició del monestir en 1860, fins que passà a dependre de la parròquia d'Horta (1867), la seva anterior sufragània, al fons de la vall esmentada des del 1095, que al llarg del segle XIX havia de prendre -per la molt superior expansió demogràfica i urbana- la capitalitat eclesiàstica i municipal a la parròquia de Sant Genís.


Actualment la parròquia pertany a l'arxiprest de la Vall d'Hebron i es troba catalogada com a conjunt historicoartístic per l'Ajuntament de Barcelona. El seu cementiri parroquial és l'únic que existeix actualment a tota la ciutat de Barcelona, essent un cas excepcional pel que fa a la seva utilització. És l'únic cementiri que no té caràcter municipal i que encara avui dia fa enterraments. 


Foto C. Martín

Una reial ordre dictada pel rei Carles III el 1787, suprimia els cementiris parroquials per raons higièniques, la qual cosa forçava a la construcció de cementiris dependents dels ajuntaments.

El de Sant Genís -no se sap ben bé perquè- no ha perdut mai aquest caràcter de cementiri parroquial.

Cal remarcar que en aquest cementiri va ser enterrat durant anys Manuel Carrasco i Formiguera que fou Regidor de Ajuntament de Barcelona i fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, morí pels seus ideals i fou un gran defensor de la llibertat i decidit impulsor del dret de vot de les dones.


Foto C. Martín

Afusellat a Burgos el 9 d’abril de 1938 sense cap altre motiu que la seva posició política.

Acabada la guerra, les seves despulles varen ésser traslladades a Barcelona, però l’Ajuntament de l’època impedí que fossin enterrades en el cementiri municipal i hagueren de ser-ho en el cementiri parroquial de Sant Genís dels Agudells, des d’on anys més tard foren traslladades al cementiri de Montjuïc.









3 comentaris:

Marcel Albet Guinart ha dit...

Carme, hi vaig ser fa poc, un lloc sorprenent que com tant d'altres no coneixia. Continuo amb les meves exploracions. Bon Nadal

carme ha dit...

si jo fins fa dos anys tampoc hi havia estat encara que coneixia la seva existència. És un lloc especial.

ANTONIO ha dit...

QUE EN SABEU DE LES ESCOLES DE SANT GENIS DELS AGUDELLS?. BARCELONA.
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Us trasllado una pregunta; que en sabeu d’un edifici que l’any 1936, habilitava com a Centre Escolar, a la barriada de Sant Genis dels Agudells, l’arquitecte Joan Gordillo Nieto ( 08/02/1901 - 12.03.1987 ) ?.