dimecres, 14 de novembre de 2012

L'HERÈNCIA DE LA SRA. PLA




 
Si us dic “La finca de la Fitona”, em direu que no sabeu de que us parlo, si en canvi menciono la finca Ravetllat-Pla, la cosa canvia però  poca gent coneix que  l'una i l'altra són la mateixa finca.




La Fitona és el nom amb que la Dra. Núria Pla, filla del Dr. Pla. anomenava a la seva propietat, el motiu el desconeixem.



Núria Pla en la seva joventut


Aquesta finca a més de cavalls, tenia un espai on la sra. Pla criava  gossos de la raça boxer. Núria Pla era una virtuosa del piano i posseïa una gran col·lecció de mobles i atuells antics, més de 700.


Casa de la sra. Pla


Els cavalls de l'Institut
 

Respecte a la situació actual d'aquesta finca, la setmana passada vàrem tenir l'agradable sorpresa que  es posés en contacte amb nosaltres una cosina segona de la Sra. Pla que ens va posar al corrent del que segons la família, ha succeït amb la titularitat de la finca que en principi havia estat donada a l'Ajuntament de Barcelona.

En efecte, pel que aquesta amable senyora ens va explicar,  tot plegat és prou fosc com perquè els tribunals hagin d'implicar-se de cara a determinar qui té la raó i  a qui pertany la titularitat de la finca. Quan hi ha diners pel mig, ja se sap.

La cosina-segona per part de pare, que es diu Núria com la seva madrina, viu actualment a  Jerez de la Frontera, on fa de mestra de piano al Conservatori de Música d'aquesta localitat, ens ha volgut fer arribar, tal com indico més amunt,   el que per a una part de la família, és la veritat sobre l'afer que ens ocupa.

Pel aquesta senyora explica que, una colla de "persones" es van aprofitar de la debilitat física i mental d'una dona de més de 90 anys per beneficiar-se'n, aconseguint la signatura d'un nou testament en favor d'una fundació que ha rebut el nom del pare de la Sra Pla., les condicions de la signatura del qual   no està gens clara.

La cosina segona de la Núria Pla, mitjançant aquest bloc s'ha anat informant del que es parla en el barri sobre l'afer  i vol aclarir com segons la família, es va produir el canvi de titularitat d'una finca que oficialment era del barri des de fa més de 20 anys.

Al Guinardó ningú no entén que ha  passar amb tot plegat. Davant la perplexitat d'entitats i veïns els mitjans de comunicació van rebre una carta dels “nous propietaris” atribuint-se la titularitat de tots els bens de la difunta senyora Pla.



Sembla que l'Ajuntament ha presentat una reclamació, no sabem davant de quina Instància,  donat que la finca els va ser cedida i que existeix un munt d'acords firmats i un testament en el qual la senyora Pla així ho disposava, a canvi de la qual cosa la finca va quedar excent de pagar impostos al Consistori..

La neboda de la Núria Pla assegura que la voluntat de la seva tia havia estat sempre la de donar tant la finca com els edificis que conté a l'Ajuntament de Barcelona qui fa molts anys, abans de construir l'Institut, els havia cedit a Ramón Pla perquè el bastís i pogués dur a terme els seus estudis sobre la tuberculosi.

Edifici de l'Institut

Lloc on s'hostatjava als cavalls

Núria Pla no va arribar a tenir mai fills, va patir algunes interrupcions espontànies d'embaràs i els metges li van assegurar que no en podria tenir.

Molt conscient que no tindria descendència, un cop mort el seu marit, va fer testament a la fi que tot quedés prou clar de cara al futur.

D'aquesta manera i després de moltes reunions amb els responsables de l'Ajuntament de Barcelona, va cedir la seva casa, propietat i mobles de la seva col·lecció particular, a aquesta entitat i va estar d'acord amb els plans que sobre la finca se li van exposar, això és: l'edifici l'Institut es destinaria a acollir la col·lecció de mobles antics que conté la casa (de cap manera va autoritzar la dispersió d'aquesta col·lecció, és més, en els últims anys de la seva vida ella mateixa ja va fer restaurar algunes de les habitacions del l'Institut, a les que va fer traslladar una part dels mobles), la seva casa personal com a fundació per acollir a científics de pas en el país i l'altra part de la casa com a hospital, tot plegat vinculat amb els serveis de l'Hospital de Sant Pau.

un dels mobles de la col·lecció

La Núria Pla va morir el 5 de març de 2011, en dissabte, una setmana abans, inexplicablement va redactar un nou testament en el que deixava totes les seves possessions a una obscura fundació  a la que havien denominacat Fundación Ramón Pla Armengol. Al cap d'un mes i mig concretament el 27.5 del mateix any, la Fundació ja s'havia constituït, (el que es desconeix és concretament és la data de l'últim testament de Núria Pla). Molta pressa s'han donat el president, secretari i vocals d'aquesta Fundació per posar-la en marxa no?.

Com es pot explicar que una persona com en Ramon Pla, socialista  i home de ciència, poc donat al tracte amb institucions religioses pugui estar controlada per una fundació d'ideari pretessament cristià segons el qual "La Fundación Ramón Pla Armengol tiene por finalidad fomentar la expansión del Cristianismo"

Pel que ens ha dit i figura en el seu Web, la cúpula d'aquesta fundació la componen 5 persones desconegudes per nosaltres,  una de les quals està vinculada familiarment amb la persona que va tenir cura de Núria Pla tota la vida . Aquesta senyora la que la va cuidar, sembla que no té res a veure amb tota la moguda  que es va teixir al voltant de les últimes voluntats de la Núria Pla.

No serà difícil que els advocats del nostre Consistori obtinguin còpia de l'ultim testament redactat una setmana abans de la seva mort (qui diu una setmana diu deu dies, en fi no es sabem amb exactitud quan va ser) però, resulta evident que la dona estava molt malalta i amb les facultats mentals molt minvades per l'edat, per la qual cosa resulta fàcil deduir que possiblement  no sabia ni el que signava.

 L'Ajuntament, hauria de posar mans a l'obra per defensar, tant els veritables desitjos de la Sra. Pla, com els interessos dels veïns d'un barri com el Guinardó, tant necessitat d'espais públics.

Lògicament, si al final no es pogués aconseguir res (esperem que no sigui així), donat que aquestes persones tenen prou  poder i diners per pagar bons advocats que defensin els seus interessos, que tornin al Consistori tots els impostos que durant més de vint anys la Sra. Pla va estar excedent de pagar per la seva donació a l'Ajuntament de Barcelona.


  • Publicat al diari El País 6.5.2012:
  •  Detrás de las desavenencias entre coleccionista primero y la fundación ahora y el Consistorio existe una larga disputa por la titularidad de la casa y de la enorme finca de cuatro hectáreas, que todavía no está resuelta. En 1989, el Ayuntamiento expropió la parte inferior del jardín repleto de palmeras y eucaliptos para ampliar la Ronda del Guinardó, y se incoó un expediente de expropiación de toda la finca para transformarla en un jardín público. El Ayuntamiento, según Ferrero, llegó a un acuerdo con Pla y su marido, Alfonso Carro, por el cual se eliminaría el expediente a cambio de que donaran la casa y la finca post mórtem, ya que el matrimonio no tenía descendencia. El acuerdo incluía convertir la vivienda en un museo y ampliar el Hospital de Sant Pau en los terrenos con instalaciones dedicadas a investigar en neumología, la especialidad del padre.
  • Estaba previsto que los muebles ocuparan 2.500 metros en el DHUB
  • La sorpresa vino cuando en 2000, siempre según Ferrero, un plan urbanístico dividía el jardín por una calle y no aparecían las instalaciones médicas ni el museo sino equipamientos.
  • “Lo que siempre quiso Núria Pla era mantener su colección y asegurar su preservación y exponerla dignamente y el Ayuntamiento no se le garantizó”, asegura Ferrero, que reconoce que su clienta tenía una relación casi “monástica” con sus muebles.

ÚLTIMES NOTÍCIES:


Finalment i desprès de dos anys de litigi sembla que l'Ajuntament ha arribat a un acord amb la Fundación Ramón Pla, han admès que tant la finca com la casa són de l'Ajuntament i a canvi l'ajuntament els cedeix l'administració dels edificis a la fi de muntar un museu de mobles antics.

Avui 10 de maig del 2015, s'ha organitzat una jornada de portes obertes a la fi que els veïns puguin visitar el que queda dels meravellós jardins que la finca tenia. Tot està per arreglar, les estàtues estan malmeses, les fonts seques i esquarterades, els edificis s'han de rehabilitar i del jardí queda ben poc..

Esperem que es posin a disposició del veïnat el més aviat possible.







6 comentaris:

Eastriver ha dit...

Caray, sóc veí i desconeixia aquesta història...

Anònim ha dit...


buenas tardes les envio este correo porque estuve mirando su escrito y me parecio muy bien mu dar mi opinion sobre esto yo convivi con sra pla sr alfonso y la srta anita que era la que cuidaba de todos y del sr heladio que llevaba toda la vida con ellos como chofer y fallecio en la casa de la sra pla estube desde el año 80-91 que finalmente me fui de barcelona y me indigna que no se haya repartido la imensa fortuna que tenia la sra pla y que hayan aparecido estos chupa sangres para quedarse con todo no solamente con la casa de nuria pla sino con tantos edificios que tenia en toda barcelona fincas en lerida y casas en madrid

todo lo que tenia se tenia que haver repartido entre gente necesitada

carme ha dit...

Tiene usted toda la razón y entre esta gente se encuentra la sobrina de la sra. Anita que se ha aprovechado de su situacion privilegiada en la casa i del estado de debilidad física i mental de una pobre anciana de más de 90 años.

LA pròpia família de la sra. Pla està en contra de este último testamento redactado y firmado pocos dias antes de su muerte.

No estari mal esa idea de repartir entre los pobres ese dinero y las casas de la sra. Pla.

Saludos.

Anònim ha dit...

Me quedo con la Sra. Nuria de la Fitona, criadora de raza Boxer. Sus anécdotas sobre concursos caninos, de los sementales que traía desde Alemania que no podían competir por su tamaño y su cariño por los perros que incluso tenia en adopción hasta que alguien quisiera adoptarlo. Corrían finales de los 80 el Sr. Alfonos y Heladio siempre estaban arriba y abajo del jardín, Anita la eterna cuidadora de los tres y de todo lo que les rodeaba, por aquel entonces ya sufría grave deterioro la casa y todo su jardín, pero creo que realmente no les importaba, estaban bien tal cual. Solíamos ir los domingos, allí nos congregábamos gente que habíamos comprado cachorros de boxer, picabas en la puerta de entrada que era una verja y Aniata con una sonrisa siempre salia a abrir. La Sra Nuria solía vacunar los perros y luego nos hacia pasar a su casa a sellar la cartilla, nunca pasamos ningún examen, supongo no eramos anticuarios, pero te pendrabas de esos muebles. Nunca la vi exigente, ni tirante, quizás hay que conocer a las personas en un ámbito más jovial.
Gracias Sra. Nuria.
Un saludo.

Elisa ha dit...


Bona tarde! Acabo d'escoltar a les noticies que la casa de la Sra. Nuria Pla, per a mi i la meva família: "finca La Fitona" s'obrirà al públic, com a casa-museu perquè tothom pugui gaudir de les meravelles que s'amagaven allà dins. He sentit que l'Ajuntament s'encarregarà de recuperar les 4 hectàrees de terreny-jardí i d'habilitar-les pel barri: jardins, parc infantils...Només vull deixar la meva insignificant empremta i deixar constància de les grans estones: matins de dissabtes i diumenges que, la meva família i jo passàvem amb la Sra. Núria, el Sr.Alfonso i la meravellosa Sra. Anita (que cuidava d'ells i de tots els gossos i cadells que neixien a la Fitona). Nosaltres erem tres filles, el pare, la mare i el nostre "Rashiq de la Fitona", un meravellòs i meravellós bòxer que, en pocs dies va passar a ser un més de la família. Com ja he dit abans, els caps de setmana ens agradava anar a passar una estona a La Fitona, a veure la Sra. (com tots li deiem) i l'Anita, xerrar una estoneta dels nostres bòxers i veure i jugar amb els i les gossos/es que sempre hi havia a la Finca. El temps corria, tots ens feiem grans i, com sol passar a les famílies que ens estimem els animals...la saga segueix. Les meves germanes i jo ens vam independitzar i, com no, vam tornar a La Fitona, a buscar un cadell per a casa: el meu "Cóndor de la Fitona", el més meravellós del món (que he de dir), va venir a viure a casa. Creixeria amb la nostra filla. Cada ix temps agafava el telèfon i parlava amb la Sra. Anita, sempre tenia un to seré, amable, servicial i, alegre, mai cap retrec, amb la gran feina que feia i, tot i l'edat avançada. Només vull deixar aquesta nota i agraïr haver tingut el plaer de formar part, encara que d'una manera molt minsa, de la Finca de La Fitona: gràcies per la vostra dedicació als animals, als gossos, als bòxers; gràcies per haver-me donat l'oportunitat de conèixer l'amor dels meus bòxers, que un dia van nèixer a casa vostra: la Finca de la Fitona.

Anònim ha dit...

Me gustaría saber donde puedo encontrar más informción sobre Núria Pla o a quién puedo dirigirme, me podrían ayudar? Gracias