dilluns, 1 d’octubre de 2012

CAMI DE SANT CEBRIÀ I STA. JUSTINA, CAN ROSSELL I CAN BRASÓ






El camí de Sant Cebrià era molt concorregut entre finals del XIX i el primer quart del segle XX, sobretot en festivitats religioses i aplecs. Era una via segurament d'origen medieval de gran bellesa, plena de vinyes i horts ben conreats que finalitzava d'alt de la muntanya a l'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina.

El final del camí de Sant Cebrià

 

Començava a la barriada de La Clota, seguia pel costat de Can Marcel·lí  i enfilava cap a munt de Can Travi Nou, vorejava la planta envassadora d'aigües de Montalt que feia servir l'agua de la Font d'en Marcel.lí, per passar pel costat de Can Rossell i de Can Brasó.






Passat el camí de d'alt o carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, coneguda col·loquialment com carretera d'Horta (avui dia el Pg. De la Vall d'Hebron), anava pel costat de Can Conill, can Frares i del Palau de les Heures, s'endinsava muntanya amunt pel Collserola fins arribar a Sant Cebrià.



Can Frares

Palau de les Heures

Per per informació sobre el Palau de les Heures cliqueu el link de sota:





  • CAN ROSSELL

Camí del Purgatori

Can Rossell estava situada a tocar de Can Travi Nou i Can Brasó, entre el camí de la riera Marcel·lí i el camí dit del Purgatori, a ponent de Can Travi Vell. Era una masia del segle XVII, ornamentada amb esgrafiats geomètrics a les parets. Era l'època del barroc durant el qual les masies guanyen en sumptuositat que es manifesta per sobre de tot,  pel esgrafiat de les seves parets i façanes  exteriors i elements ornamental com ferros, esferes i balustres.



En les seves terres s'hi conreava vinya i arbres fruiters. Can Rossell era camí obligat per a la comunicació de les masies i cases senyorials de la part alta d'Horta.

En la foto de sota , es pot contemplar  Can Rossell des de  l'arcada de Can Brasó, penjada sobre  el camí de Sant Cebrià,.



Tot el recorregut fins arribar a Can Rossell es feia entre camps, horts i arbres fruiters i com ja hem dit, era un camí idíl·lic i encisador que convidava a llargues passejades i era, com ja s'ha dit,  un camí obligat per a la comunicació de les masies i cases senyorials de la part alta d'Horta que tantes vegades havia recorregut el Baró de Maldà.



Fotos de l'estudi sobre la masia catalana del CEN - Fons digital de Catalunya




Citem algunes de les seves visites a Can Rossell:

arribats a Can Rossell, hem pujat a sos aposentos amb finestres i terrat de prou bella vista a totes les muntanyes, caserios i planures amb un bon tros de mar. Allí hem reposat un poc, adornats los aposentos de varis quadres de paper amb pintures pintades pegats a la paret i altres quadres i vidres i en estos que igurava la poesia”..

En una altra visita ens dóna alguna referència més de Can Rossell una gran casa blanca amb son clos....lo celler frente a l'entrada d'allò ben proveït de botes de vi, amb volta grossa..”.


Els orígens històrics de Can Rossell: Primer fou de Bernat de Vilademunt, desprès Antoni Batlle i més tard de Francina, filla i hereva, la qual es casà amb Simeó Cuyàs, anomenat de la Quadra, de la parròqiia de Cerdanyola. Desprès fou de Pere Cuyàs, fill dels dits consorts, que casà amb Rafaela Saladriga, de la qual tingué un fill Joan. Aquesta casà en primeres núpcies amb Leonor Pujol d'Alella, de la qual tingué un fill, Anton. En segones núpcies tingié quatre fills de Maria Coll.

L'any 1637, la casa fou venuda a Joan Francesc Rosell ciutadà honorífic de Barcelona. Tant Joan Francesc Rosell com el seu fill, Pere Joan havien estat metges, advocats i grans defensors del Principat contra els excessos comesos per les tropes castellanes; membres del Consell Reial i consellers en cap de 1623 i 1638.

Posteriorment aquesta masia amb la finca passà a Anton Amat i Rocabertí. ( En cursiva informació extreta del llibre de Desideri Díez Les Masies d'Horta).

Sobre la bellesa i encant  del paisatge pel qual discorria el camí de Sant Cebrià en 1944,  en canta les excel·lències en Miquel Campeny, veí d'Horta que desgrana els seus records en l'escrit publicat en núm 68 de la revista Hortavui del mes d'abril de 1993.

“”..Les hortes de Can Rossell que llancen al peu mateix del caminal, hi ha gossos que fidels, lladren entre les tanques. Amunt per la drecera fins l'arcada de can Brasó, on garrofers i feixes en renglera són tot un goig i verdor...”

I fins els peus de Can Gallart,  jo ja vaig fent via en els meus camins i en la claror, el meu esguard hi veu pins, merles i cims,

El remoreig de les aigües, vells oms, roures i alzines s'acosten fins l'ermita de San Cebrià, en els meus íntims records busco un pedrís pen descansar. De nou emprenc camí deixant la Font d'en Llog i la Meca per arribar al Pas del Rei...”

Actualment no en queda res de la masia que va desaparéixer amb la remodelació de la Vall d'Hebron.


  • CAN BRASÓ


El primer establiment que localitzem a Horta de la família Brasó data de l’any 1708. Era una família que procedia del Papiol. L'any 1762 Felicià Brasó va formalitzar l'adquisició d'uns terrenys amb una casa, que eren propietat del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i que es va conèixer amb el nom de Can Brasó. Els Brasó entre els anys 1736 i 1819 varen ocupar diversos càrrecs a l'ajuntament d'Horta. Can Brasó es va vendre per 5.000 ptas l’any 1905.  En les seves terres es cultivava la vinya i cada anys es celebrava la verema i s'elaboraven vins blanc, negres i clarets, també s'hi conreaven productes hortícoles que es venien al Mercat d'Horta.Can Brasó va desaparèixer l'any 1967 en construir-se els blocs de l'anomenat Parc de la Vall d'Hebron. 

Els Brasó van ser masovers de Can Safont a Sant Genís dels Agudells. (Informació del Web de l'Ajuntament de Barcelona). 


Can Brasó. Foto fons Foment Hortenc . E. Reguart






Treballadors de Can Brasó anys 20 Foto Fons: Isern -Ribas







Els últims Brasó que vivien a Horta es van traslladar a Gràcia. Encara l’any 1957, a la guia de Barcelona apareix un camí amb el nom de la baixada de can Brasó. 








Bosc i camí de Sant Cebrià-. Fotos Rossend Flaquer


 Avui dia, gran part del camí de Sant Cebrià s'ha perdut sota l'asfalt després des molts canvis que ha sofert la zona. Però, passat el que ara és el Pg. de la Vall d'Hebron i seguint pel carrer de l'Harmonia, aquest ens durà directament   amb el tram que sobreviu de l'antic camí i que ens portarà fins a la porta de  l'Ermita de Sant Cebrià i Sta. Justina.
El que resta del camí de Sant Cebrià. Foto WEB  Ajuntament



  • Fonts informatives: Les masies d'Horta , llibre de Desideri Díez, Cròniques d'Horta, llibre de Mingo Borràs, Lllibre l'Abans de Carlota Giménez i Compte. WEB de l'Ajuntament del districte Horta Guinardó. Fotos de procedències diverses. Alguna foto del llibre en fascícles "L'ABANS".


2 comentaris:

Anònim ha dit...

gràcies pel post! aixó es més que un blog

carme ha dit...

aquest comentari m'omple de responsabilitat, gràcies