dimecres, 5 de setembre de 2012

EL REFUGI ANTIAÈRI DEL MAS GUINARDÓ

Avui tinc 'l'honor de reproduir un article que sobre el refugi antiaèri del Mas Guinardó, va escriure l'historiador i periodista Joan Corbera, persona molt coneguda i estimada en el barri del Guinardó que pertany al grup d'historiadors que treballen des de l''associación cultural EL POU, amb seu amb Mas Guinardó, per donar a conèixer la història dels nostres barris.

A part dels refugis mencionats en aquest article, sabem per boca d'alguns veïns que hi havia d'altres al carrer Gènova, a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat i al  carrer Varsòria, sota del que desprès va ser cinema Maragall i segurament hi devia d'haver  alguns més,  existència dels quals no en tenim notícia per haver-se derruït durant la construcció massiva d'edificis en les dècades dels 60 als 80.

Si que hem aconseguit però,  plànol del que s'havia construït a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat, entre Amilcar i Vinyals, que reproduïm aquí sota:




Plànol d'un dels refugis de l'Avinguda Mare de Déu de Montserrat

Seguidament passem a reproduir l'artícle publicat a la revista de divulgació històrica EL POU, del passat més de desembre, es tractava del número 1, es pot trobar en el Mas Guinardó i llibreries del barri així com en la Biblioteca de Can Mariner i llibreries d'Horta.


EL REFUGI  ANTIAÈRI DEL MAS GUINARDÓ


La intervenció arquitectònica duta a terme en l'antic Mas Guinardó va permetre redescobrir el refugi antiaeri excavat en el seu subsòl durant els anys de la Guerra Civil Espanyola. Molts veïns i veïnes del barri recordaven la seva existència i alguns d'ells explicaven aventures d'infància viscudes en aquells passadissos subterrànis, fins i tot desprès d'acabat el conflicte. El nostre barri ha pogut conservar (encara que parcialment) aquest vestigi dels passat, testimoni silenciós dels fets dramàtics soferts durant els anys trenta. Aquest patrimoni històric ha ajudat a mantenir viva la història del passat.


Descobriment de l'entrada del refugi i nova entrada . Fotos de Oriol Achon i Casas

Les primeres bombes caigueren sobre Barcelona cap a febrer de 1937. Procedien dels vaixells enemics ancorats davant la costa catalana. Però pocs mesos desprès es generalitzaren els bombardejos dels avions, que no desistirem fins fins als moments anteriors de l'entrada de les forces feixistes a la ciutat. Els moments anteriors es visqueren el mes de març de 1938 . La citat comtal patí uns 200 bombardejos que causaren 2500 víctimes mortals i 3200 ferits.

El Guinardó no patí un castig aeri sever. Molts barcelonins vingueren a viure al barri buscant precisament la seva seguretat. La distància respecte del centre de la capital i la inexistència d'instal·lacions militars significatives eren circumstàncies que reduïen el perill . Les bateries antiaèries del Turó de la Rovira no entraren en funcionament fins el març de 1938 i la seva capacitat dissuasiva era limitada. De manera que el barri no incrementà els seu nivell de risc. A pesa de tot això, els veïns i veïnes prengueren precaucions i decidiren construir refugis. Moltes persones habilitaren els soterranis de les torretes per poder amagar-se quan sonaven les sirenes d'alarma. Aquests refugis particulars estaven oberts sovint al veïns propers. Aquest és el cas del que hi havia a la torre de la dirigent anarquista Federica Montseny. També s'aprofitaren construccions anteriors de provada resistència com la mina de la font del Cuento. Aquestes mesures però, eren insuficients i s'inicia la construcció de refugis soterranis oberts a més gent. Al barri s'excavaren a diversos llocs, com al carrer Amèrica i a la Torre dels Pardals. El més conegut fou el del Mas Guinardó l'únic que ha arribat fins els nostres dies.


Planol del refugi del Más Guinardó

Poques coses sabem sobre quan es va iniciar la construcció del refugi ni qui va ser el promotor. El treball voluntari dels veïns era la principal ma d'obra. Gent de l'entorn d la CNT en van ser possiblement els impulsors. A l'acabar la guerra es crema la documentació dels refugis de Barcelona per por a les represàlies, perdent-se gran part de la informació.

Excavar a sota terra tenia el seus riscos Joan Massana en el seu llibret "Memòrias de un soldado del ejército popular", ens ha deixat eb següent testimoni “En la calle Flors de Maig entre Villar i Rambla Volart, hicimos un refugio para la gente del barrio. Éramos varios picando para hacer el túnel. La tierra era muy floja- pues era “sauló”, muy arenosa – en cierta ocasión, picando otro y yo, cuando más distraçidos estábamos se hundió una parte del techo que quedamos encerrados y completamente a oscuras. El susto fué de órdago, pero sin desanimarnos retiramos poco a poco la tierra hasta lograr salir. A partir de aquel día, si no lo veía claro no iba a picar”.

La millor informació l'obtenim analitzant el refugi tal com el troben avui dia. L'any 1969, la Dirección General de Protección Civil dibuixà un plànol del refugi on hi podem observar el traçat original complet. Quan als anys noranta s'edificaren els blocs d'habitatges del carrer Flors de Maig en va desaparèixer secretament un bon tros. Els veïns i les veïnes entraven al refugi a través de dos accessos situats en aquest carrer, sense necessitat de vèncer cap desnivell ja que el túnel s'havia excavat a peu pla entrant cap a la muntanya. El tercer accés es trobava al carrer Antic del Guinardó (l'entrada que encara es conserva) però en aquest cas la gent havia de vèncer un fort pendent de baixada fins arribar a la sala de reunió.

Descripció del refugi:

Al començar les obres de reforma del Mas Guinardó i enderrocar un mur de contenció situat al Carrer Antic del Guinardó, va aparèixer l'entrada al refugi. Els tècnics del servei d'arqueologia del Museu d'Història de la Ciutat, que feien un seguiment de les obres, encomanaren un estudi de la trobada a l'empresa Arqueociència coordinat per Oriol Achón Casas. Moltes dades d'aquest article provenen d'aquest interessant estudi. Us proposem, a les ratlles següents, fer una visita virtual del refugi.

Iniciem el recorregut davant l'entrada situada al carrer Antic del Guinardó. L'eixamplament del carrer, degut a la nova urbanització de la plaça Salvador Riera, s'ha menjat 1,5 ,metres del primer tram de la galeria. S'ha construït un portal nou d'accés. El primer que trobem és un passadís amb esglaon. Iniciem una baixada per una escala de trenta-dos esglaons per recórrer quasi 50 metres de túnel, Passats els primers 13 esglaons, el túnel fa un gir a la dreta de 90 graus i s'incia un tram que serpenteja lleugerament fins el passadís central . A mesura que s'arriba al fons, el desnivell és més suau i els esglaons són més llargs. El conjunt d'aquest tunel té una mitjana 1,10 m- d'ample i d'un 1,90 m. D'alçada, en total hem baixat a més d'onze metres de profunditat.




Hem arribat a una galeria sense desnivells, el lloc on la gent esperava el final del bombardeig. Si girem a la dreta entrem en el túnel de 12 metres que queda interromput per una paret de cimen i terra. Hem topat amb els fonaments del blog edificat al carrer Flors de Maig. A l'altra banda d'aquest mur, el refugi ha desaparegut i no podem arribar als antics dos accessos de Flors de Maig. Si despès de baixar les escales girem a l'esquerra, el túnel té una llargada de 10,8 m. I entraríem en la paret més utilitzada. A la paret esquerra d'aquesta galeria trobem l'entrada a dues habitacions excavades a la roca que servien provablement com a infermeria. Cada una d'elles fa 2,1 per 1,5 metres.

Fins aquí, tot el recorregut l'hem fet per uns passadissos perfectament construïts i en molt bon estat de conservació. Estan recobertes d'obra vista i el terra endimentat. Les parets són de maons tan massissos com de foradats i el sostre dibuixa una volta semicircular també de maons- Aquesta volta carrega sobre les parets laterals deixant dos centímetres de marge, un espai que els constructor utilitzaven per recolzar les cintres semicirculars de la volta. Tant els maons com el ciment són de tipus diferents, responent a la disponibilitat de trobar materials de construcció en un moment que escassejaven.

La nostra visita però, no acaba aquí A la dreta de la galeria, un cop traspassada la zona de recobriment de l'obra vista, el túnel segueix endavant uns quants metres més on es  veu la roca del subsol. Estem davant de la part del refugi que no s'havia acabat. Un primer tram, d'uns quants metres mostra una galeria més ampla i alta, gràcies a l'espai lliure que més endavant ocuparien les parets i la volta. Al fons neix un túnel més estret i baix, 13 metres de llargada que servia com a galeria d'avançament de l'excavació. Tots aquests espais són d'un gran interès ja que ens ensenyen com es construïen els refugis. Aquests 17 metres finals deixen a la vista diversos materials geològics que composen el turó del mas Guinardó, granit tou, sauló, pissarres i licorella.

Empremtes vives:

Tot el que em explicat fins aquí, ja posa de relleu la importància d'aquest refugi antiaèri del Guinardó. El nostre recorregut seria incomplet sinó comentéssim els diversos vestigis humans que s'hi han robat, indicis de com era la vida en el refugi.

Un primer element a ressaltar és en l'esglaó 19 de l'escala de la baixada. Es tracte d'una arqueta quadrada excavada al terra i coberta per una tapa, per on hi passa un corrent d'aigua. Serviria per a recollir aigua potable de la capa freàtica i també per evacuar petites inundacions provinents de l'entrada. La majoria garantien aquesta mena de subministrament.

El conjunto de galeries disposaven de llum elèctrica. S'han robat 28 punts elèctrics, molts d'ells encara amb aïllants, clavats als sostres o a les parets. En el passadís central, a la zona plana del refugi, a part de les dues habitacions de la infermeria , s'hi ha trobat un armari que deuria acollir un equip elèctric al seu interior. Al damunt d'aquest armari encara s'hi pot llegir escrit a la paret un rètol que diu: “NO TOCAR PELIGRO DE MUERTE”. Els talls d'electricitat habituals durant els bombardejos , obligaven a portar espelmes per no quedar-se a les fosques. El llum ha deixat algunes llapissades negres en alguns sostres.

La part més entranyable de la nostra visita són els grafits trobats a les parets. Són inscripcions de naturalesa molt diversa, noms, signatures, números, dibuixos o simplement gargots. En total s'han trobat 61. Hi ha escrits noms de persones desconegudes actualment; Joan Güell, Joaquina Bobero, Ricardo Ventura, ;aria, Margarita.... També hi ha algunes frases que han arribat parcialment “Refugi CNT...”, “El que copie...". Una bona part d'aquests grafits es troben a la darrera zona del recorregut que hem fet. Seria el lloc més amagat del refugi, on la gent s'hi reunia en major nombre passant-hi bona part dels temps. Encara en poden observar uns suports, fets amb maons dels bancs de fusta que servien per seure. Hi havia tres bancs a cada banda. La inspecció realitzada en el primer moment de la reobertura del refugi va comptabilitzar també diversos objectes metàl·lics, especialment llaunes de conserva.

De totes aquestes restes inventariades, és difícil precisar quines eren del temps de guerra i quines posteriors. Per exemple, s'ha trobat un grafit fet amb retolador. La majoria però, són antigues i ens parlen del guinardorencs i guinardorenques que s'amagaven dels bombardejos.

Acabem aquí la visita virtual que anunciàvem unes ratlles més amunt. Esperem i desitgem que ben aviat es pugui fer una visita real, que els veïns i veïnes del barri puguin visitar el refugi, trepitjar cada un dels seus passadissos i deixar-se emocionar per l'ambient tant especial que s'hi respira.

JOAN CORBERA



  • Fonts informatives: Revista EL POU, Artícle de Joan Corbera. Fotos Oriol Achon i Casas. Planols dels refugis facilitats per Xavi Pérez de Tudela.

2 comentaris:

Marcel Albet Guinart ha dit...

Exhaustiu i ben documentat treball,
Endavant amb la recuperació real del que queda del refugi.

carme ha dit...

a veure si l'arreglen i el podem visitar. Gràcies per llegir-me.