dilluns, 20 d’agost de 2012

HISTÒRIA DEL MAS GUINARDÓ

La crònica vital del Mas Guinardó, no es una altra que la del territori que l'envolta, no és poca cosa haver donat el nom a un barri i aparèixer en diversos capítols de la nostra història, sobretot en els setges militars que la ciutat comtal va patir durant les guerres de Secessió i Successió. Així, s'expressa  en relació a l'històric mas, el llibre que sobre la història que sobre els barris de Barcelona, va editar L'Ajuntament de Barcelona ja fa uns anys.

Es desconeix l'existència de cap fotografia del Mas Guinardó abans de ser adquirit i renovat per Salvador Riera a finals del segle XIX, només esquemàtics dibuixos en mapes militats del segle XVIII, on apareix documentat, per tant no sabem com era en realitat a finals del segle XIX.



Alguns dels mapes de les Guerres de Seccessió i Sucessió on apareix documentat el Mas Guinardó

El Mas Guinardó en un dibuix del Segle XVII

 Les guerres i setges que va patir Barcelona durant la segona meitat del segle XVII i principis del XVIII va tenir singular importància el territori que ara es coneix com El Guinardó, per la seva situació enlairada sobre el Pla de Barcelona i el mas era un edifici estratègic des d'on els comandaments dels exèrcits atacants dirigien les seves campanyes. En aquesta documentació de guerra apareix, doncs, ubicat i amb nom propi el Mas Guinardó.

En el Segle XVII, s'hi va instal.lar Juan de Austria, des on va dirigir les operacions militars i on va rebre als consellers de la ciutat de Barcelona quan li van presentar la rendició de la ciutat , donant fi d'aquesta manera a la Guerra dels Segadors que va afectar a gran part de Catalunya.

La masia està situada sobre un petit turó conegut amb el nom de Cogoll i té (o tenia, més endavant en parlarem) arrels antigues, ja que en el segle XV apareix documentada una construcció coneguda amb el nom de Colomar del Guinardó. Provablement amb l'arribada de la dinastia borbònica aquesta propietat va passar en mans dels Sentmenat Lamuza.

En començar el segle XIX temia l'us de la finca Agustí Cabané i Canet, que pagava un cens de vint lliures barcelonines als Sentmenat. En morir va passar per diferents mans .

Va ser molt comentat en 1857 el crim que es va produir en el Mas Guinardó, quan un grup de lladres van cremar a una velleta que s'hi trobava sola al mas i amb grans crits va demanar l'ajut dels masos veïns sense cap èxit, hem de pensar que els més propers eren Can Planàs, La torre dels Pardals, Can Vildomat, Can Garcini i Can Bartra, a considerable distància. Aquest fet va originar la constitució de cossos de vigilància entre els habitants de l'indret  a l'estil del somaten .

Existeix una crònica de 1884 a la revista !L'Arch de Sant Martí", posa de manifest els minsos resultats d'aquest cossos "L´'últim diumenge  a la tarda una mà criminal calà foc als pallers de l'antiga casa de pagès coneguda per lo Guinardó ; dos més ne queden lliures de tant destructor element lo qual - no prou satisfet algun "protector" d'aquella desgraciada masia - a l'ésser a la nit los hi dóna igual que a sos companys. ¡Pobre Guinardó!. Recordem lo terrible assessinat de que fou víctima ja fa temps aquella desgraciada casa i los diferents robos que ha sofert per espai de pocs anys. Sembla que algú, envejós de la importància històrica que  per a la nostra població té aquest lloc vulgui donar fi a sa glòria fent que l'abandoni sos habitants.

El 18 de juny de 1894 Salvador Riera comprà el mas als que eren els seus propietaris aleshores doña Catalina Oms i Garriga i del seu fill Josep Sagués i Oms.

Salvador Riera i Giralt, era un conegut comerciant de Sant Martí de Provençals. Al cap de pocs mesos en va promoure la urbanització.

 
El Mas Guinardó ja amb la forma que li va donar la renovació de principis del segle XX. Foto del anys 50 d'autor desconegut.


Salvador Riera tenia pressa, de manera que el 22 de juliol de 1895 presentà a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals un projecte d'urbanització del Mas Guinardó i  amb la mateixa pressa, l'Ajuntament va donar-li llum verda.


Salvador Riera i família així com els colons que treballaven la finca

És curiós observar que dos dels carrers més importants del nou barri van rebre els noms de Volart i de Villar, que es corresponien amb els del notari que va gestionar els permisos i el de l'arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals que va tramitar l'autorització, segurament en agraïment pels seus bons serveis,  els quals van reportar al Sr. Riera uns bons guanys econòmics.

Però la cosa no va acabar aquí. El 9 d'abril de 1896 el mateix Riera va comprar la finca veïna  situada al sud-oest del Guinardó que arribava fins el carrer Sant Antoni Ma. Claret i el Passeig de Maragall. L'heretat Viladomat estava formada per una torre i una gran extensió de terreny. Només sis dies desprès d'haver-la comprat, Salvador Riera va presentar una proposta urbanística que integrava les dues propietats, la del Mas Guinardó i la del Mas Viladomat.  Faltaven només dos mesos perquè Sant Martí de Provençals fos agregat a Barcelona.

El Sr. Riera va fer doncs,  un gran negoci  en comprar terres i cases a preu de poble, quan només dos mesos més tard serien part de la ciutat de Barcelona, vet aquí el motiu de tantes presses, l'especulació i l'afany de lucre, sempre han existit.






 La idea de Salvador Riera era aixecar una ciutat-jardí en terrenys de la seva propietat. Ell i la seva dona Cecília Estapé i Maymó, van anar a viure a la Torre Viladomat, situada a la cantonada de la Rambla Volart amb Sant Antoni Maria Claret, on ara hi ha l'edifici de la Caixa. Era un edifici senyorial, envoltat de jardins i la gent del barri el coneixia amb el nom de Ca la Sileta, ja que era així com era coneguda popularment la mestressa....


Salvador Riera, la seva dona la Sileta i els seus nets


Mas Viladomat a principis del segle XX

En 1904, el Mas Guinardó va ser transformat considerablement amb la intenció de convertir-lo en Hotel, tot donant-li la imatge que tothom coneix. No era una idea nova. Abans els propietaris del Mas Casanovas que estava situat al carrer Cartagena, darrera de l'Hospital de Sant Pau – enderrocat quan van començar les obres de l'Hospital de Sant Pau – van aixecar, de nova planta, un magnífic hotel que es deia Hotel Casanovas (ara escola pública).

Els promotors creien que malgrat la considerable distància amb el centre de la ciutat, els futurs clients valorarien les condicions saludables, higièniques i paisatgístiques dels nous equipaments. Els resultats no van ser els que s'esperaven i van tancar al cap de pocs anys.


Celebrant la inauguració dels Autobusos Roca al Mas Guinardó - Foto Branguli  de 1928 del Centre Digital de Catalunya


Celebrant la inauguració dels Autobusos Roca al Mas Guinardó - Foto Branguli  de 1928  que pertany al Centre Digital de Catalunya 

Revista de l'Ass. de Propietaris del Guinardó




Malgrat aquesta circumstància, Salvador Riera estava decidit a impulsar la nova barriada.  L'any 1906  va llogar el Mas Guinardó a la nova Associació de propietaris del Guinardó que s'acabava de constituir, a la façana del Mas va haver gravada aquesta data durant alguns anys, però era recent, d'una remodelació deguda a l'ultima reforma de l'Edifici concretament de 1990 .





Sardanes a la terrassa  del mas als anys 20






Entre els anys 60 i 70  al  mas hi va haver una gran activitat esportiva relacionada amb el Basquet i d'altres lúdiques con el ball.  Qui estigui interessat en la història del Basquet al Mas en aquests anys pot clicar el link de sota:













  Poc abans en 1985 l'Ajuntament de Barcelona havia dut a terme l'expropiació forçosa de la masia. A principis de 2009 es van començar a fer obres de remodelació i ampliació que han convertit el Mas Guinardó en un gran equipament destinat a acollir les entitats del barri, però que han desvirtuat en gran part la imatge i el contingut d'un espai que forma part de la memòria col·lectiva dels veïns en ares d'aconseguir el màxim rendiment de un espai públic molt escàs en el barri .



Nota personal :

El Mas Guinardó, el més significatiu de la zona del Guinardó i del que en va rebre el nom,  miraculosament s'ha mantingut dempeus fins els nostres dies, tot i que, molt transformat i més des de l'ultima “rehabilitació” al que ha estat sotmès, de la que tan sols han sobreviscut les quatre parets exteriors que li donen forma i alguna d'interior i quatre elements decoratius les que conserven la silueta d'un record i, amb tot, ha desaparegut l'ombra històrica que brunyia les seves  parets centenàries.




Durant l'ultima actuació municipal, es va buidar el cim del Cogoll, al menys en  part i fins i tot va anar a terra una ala del Mas, concretament la de l'esquerra, a la fi de treure el major profit possible a l'espai i facilitar l'entrada a l'edifici a peu de carrer,  i amb l'escurada soterrània, es possible que part del patrimoni que podia haver sota del Mas. 

 En algun moment de la seva història, hi va haver algun túnel o túnels d'aquells que es feien servir  per abandonar les grans cases en cas d'atac.  Tot aquest tipus de masies en tenien, Can Cortada a Horta  o la Torre dels Pardals al mateix Guinardó, per posar un exemple, i la primera encara pot ensenyat els tres que posseix. Però bé, això només ens ho poden aclarir els qui han actuat sobre el terreny.

¿Què queda d'un arbre si li arrenquen les arrels, que queda d'una casa si es buiden els seus fonaments hi queden simplement quatre parets externes que li donen imartge, la il·lusió del que va ser ?.

¿Es pot assegurar que se'n té cura de la història amb aquests tipus d'actuacions urbanístiques?.


Al meu modest entendre,  en ares del que és  políticament correcte, el possibilisme, el rendiment màxim,  etc., moren moltes coses importants, ¿exagero?. Imaginem per un moment que es vol redimensionar l'espai interior del Palau de la Generalitat (per mencionar un de notable) i buidar els seus subsòl per fer-hi un parking,  s'actuaria de la mateixa manera ?. Naturalment que no, les seves parets tenen història, el seu subsòl té memòria, ¿qui gosaria fer una cosa així?.

Aquest és el meu criteri i el de moltes persones de la nostra generació, que no té  en comú amb el de les persones ni la generació que han impulsat la renovació de la que estem parlant i que, de ben segur, en deuen estar ben orgulloses del resultat obtingut.

Per al barri s'ha convertit en una espècie de mona de pasqua al cim de la qual se l'ha col·locat qual figureta per fer bonic, sense cap mena d'acompanyament, en un espai erm, desangelat i sense cap mena d'arbrat. Trista fi del mas del que el barri va prendre el nom.



Transformació progressiva del Mas Guinardó



* Gran part de la informació històrica pertany al llibre LES MASIES DE BARCELONA, editat per l'Ajuntament de la Ciutat. Fotos de diversa procedència