dilluns, 6 d’agost de 2012

CAN SANGENÍS

Can Sangenís /La Granja de la Santa Creu

 

 




Vista general del territori en una fotografía de 1909 aproximadament, a la dreta a d'alt de tot Can Sangenís i Can Masdeu


Vista parcial d'una fotografía de 1909 aproximadament

Can Santgenís era una masia que es va convertir en casa d'esbarjo a finals del segle XIX. La masia bastida com residència d'estiu dels Santgenís, tenia les parets esgrafiades i era un bloc de grans dimensions, amb una gran planta baixa i espais adjunts on s'hi guardaven eines de conreu de la terra, els animals, les vaques. Al segon pis hi havia una gran Sala i al tercer les golfes, 



Can Sangenís en 1920 on podem observar que en mig de l'estany hi havia la figura del que sembla un querubí, que anys més tard ja en mans de les monges va ser substituït per una imatge de la Mare de Déu


Vista general de Can Sangenís a principis del segle XX - Foto autor desconegut






Fotos de l'Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris


La indicada casa estava i està situada al camí de Barcelona a San Iscle de les Feixes, a la Ctra. Alta de les Roquetes i disposava d'una mina d'aigua amb tres entrades documentades que es troben a la riera de Santgenís de Collserola, entre l'antic hospital de St. Llàtzer i Can Masdéu al nord i la carretera alta de Roquetes.





Foto de 1963 - Autor desconegut Arxiu Nou Barris

Descripció:

Entrada de la mina nº 1

Per entrar a la galeria s'han de baixar vuit esglaons, la galeria és de secció rectangular de 0.8 m d'ample per 1.3 m d'alçada i el sostre és de granit.  A 4.5 m del darrer esglaó hi ha un registre de 1x1 m i 0.8 m de fondària, que recull les aigües i les canalitza cap al mas de Sant Genís.  Per tot el recorregut hi ha una la canaleta central i un reguerot al costat esquerra que recol·lecta les filtracions de la paret.

A partir dels 8 m la secció deixa de ser rectangular i es converteix en una galeria bancada amb voltes d'entibat, d'una amplada de 0.58 m i 1.2 m d'alçada.  Quan manquen tres metres per arribar a l'entrada de la mina nº 2 la galeria s'estreny a unes dimensions de 0.55x0.6 m, fent de molt mal passar.  En aquest tram estret neix una galeria plena de fang fins el revoltó, que no va ser visitada.

El recorregut de la galeria nº 1 és de 41.4 m.


Entrada de la mina nº 2

Passada la porta s'han de baixar cinc esglaons fins un replà amb una altura de sostre de 3 m, tres esglaons més ens porten fins una pileta de solatge que és el recollidor de les aigües de la mina nº 3 i d'una altra galeria que hi ha entre ambdues.  Aquesta pileta envia l'aigua al registre de la mina nº 1.
Els cinc primers metres de la galeria per on circulem són de bancada i voltes d'entibat, presentant més endavant una secció quadrada amb el sostre de pedres rectangulars de granit durant 10 m, trobant a la paret esquerra una galeria tant enfangada que també es va quedar sense visitar.
Més endavant torna el sostre de revoltó, amb dimensions de 0.6 m d'ample per 1.3 m d'alçada i la mina gira vers el sud quasi en angle recte, en direcció a l'entrada nº 3, alhora que les dimensions es redueixen.

El recorregut de la galeria nº 2 és de 33.9 m.


Entrada de la mina nº 3

Des de l'entrada fins el primer pou de buidatge hi han 24 m i als 36 m s'acaba l'entibat d'obra amb unes dimensions de 0.6 m d'ample per 1.8 m d'alçada.  Segueix una galeria de terra vista i pedra de 13 m de longitud, que mesura 0.55x1.45 m, tot seguit i durant 15 m més la galeria torna a ser d'obra, fins arribar a una bifurcació, la mina de l'esquerra enfila cap el nord, la de la dreta vers el nord-est.
La galeria de l'esquerra està tota revestida de maons i té una longitud de 13 m.
Seguim endavant per la galeria de l'esquerra, també amb parets de maons, amb sostre de mig punt i el terra ple de fang, durant 19 m.  Troben a continuació un pou de buidatge i la galeria excavada a la pedra, sense revestir, en un tram de 16 m.  Un nou pou de buidatge torna a marcar el retorn de les parets revestides, amb secció de 0.6 m d'ample i 1.7 m alçada.  Divuit metres més enllà les dimensions es redueixen a 0.55x1.45 m, durant 9 m el sòl és de terra rogenc i relliscós, amb un lleu pendent ascendent, la canaleta no es veu però s'intueix que va per sota.  Finalitza la part baixa i el sostre torna a pujar, en un tram de 17 m excavat en pedra viva, on troben  un arc d'obra i un metre més endavant un pou de buidatge.  Li segueixen 15 m encofrats i 23 m cavats en la roca, amb dos pous més, un d'ells al damunt d'una bifurcació.  Si prenem el ramal de la dreta, enfilarem cap el nord-est durant 17 m i tant del sostre com de les parets pengen gran quantitat d'arrels.
Seguint per la galeria nord 8 m veurem que el sostre és de revoltó de mig punt, amb mides de 0.6x1.6 m.  Més endavant les mides són de 0.55x1.1 m però vuit metres més enllà el sostre torna a pujar fins 1.4 m i les parets són de terra argilosa durant vuit metres fins arribar a un nou pou.  A partir d'aquí les parets estan embancades i desprès de caminar 6 m arribem a un punt on hi ha un pou i una galeria a la paret dreta.

Aquesta galeria només ha estat visitada 12 m fins un ressalt relliscós, està excavada en roca calcària i del sostre penjen estalactites.

Continuem per la mina principal i als 15 m arriba un pou fet en roca viva d'uns 12 m d'alçada.  Vint-i-quatre metres més endavant arribem a un pou d'uns 14 m, és en un replà on just hi caben dues persones. Recorreguts cinc metres més la galeria finalitza.

En el pou, a 3 m de la seva base, neix una galeria,  d'on baixa un tub d'uralita que descarrega l'aigua.  El pou no ha estat remuntat ni la galeria superior visitada.

El recorregut de la galeria nº 3 és de 240 m.


El text amb lletra en cursiva extreta del Web (Arxiu Històric Roquetes-Nou Barris:


La finca en general tenia una superfície de 262.670 metres, va ser adquirida per l’Hospital de Santa Creu, a Maria de Montserrat de Margarola, el 20 d’octubre de 1890. Estava situada en l’antic terme de Sant Andreu del Palomar, adjacent als terrenys on es construïa l'Institut Mental de la Santa Creu El seu destí era el d’una gran casa de salut per al tractament de malalts d’ambdós sexes que, sense ser dements, es trobaven afectats per malalties nervioses i requerien un tractament especial d’aïllament

Fins a la Guerra Civil va ser propietat de l'Hospital que l'utilitzava com granja.



Granja del Manicomi de la Santa Creu 

Durant el període de la Guerra Civil, en el qual l’Hospital va passar a dependre de la Generalitat, convertint-se en l’Hospital General de Catalunya, la Granja passà a denominar-se Granja del Poble i es destinà a malalts tuberculosos convalescents sota la direcció del doctor Josep Cornudella, cap del Servei de Tisiologia de l’Hospital. Tanmateix, l’explotació agrícola i ramadera va continuar sota la supervisió administrativa del Govern, i l’agost de 1938 es va instal·lar a les seves dependències la Secció de Mobilització i Organització de l’Exèrcit de Terra.

Un cop finalitzat el conflicte, i amb la gestió de l'Hospital represa de nou per la Molt Il·lustre Administració, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu van destinar una herència que havia estat atorgada al seu favor per a habilitar l’edifici com a noviciat i per a la convalescència gratuïta de nens malalts pobres. El 1943, i per evitar confusions, el Consell General de la Comunitat religiosa va decidir canviar el nom de Granja de la Santa Creu pel de Casa de Santa Creu.
 
Deu anys més tard, els seus voltants s'havien anat poblant a poc a poc donant lloc al barri de la Guineueta, habitat per famílies modestes amb nens, molts d’ells no escolaritzats degut a la gran distància amb els nuclis urbans de Sant Andreu i d'Horta. Segons el bisbe de Barcelona Gregori Modrego, aquests habitants desitjaven que els seus fills tinguessin accés com a mínim a l'ensenyament del catecisme, i va sol·licitar a les Germanes que se'n fessin càrrec. Aquestes van acceptar el compromís, però en comprovar el gran nombre de nenes que hi acudiren, sorgí la idea d'escolaritzar-les, tasca que s'abordà provisionalment l'any 1954 mentre es duien a terme les obres del Col·legi de Santa Creu.

El 1966 començaren les obres d’un pavelló infantil per a l’hospitalització de nens malalts, i el 15 de setembre de 1967 s’inauguren oficialment les instal·lacions que portarien el nom de Clínica Infantil Stauros.

Avui, l’edifici de la Granja és la casa de repòs de les germanes hospitalàries. Al seu voltant s'hi troba el Col·legi Casa Santa Creu, depenent de La Salle, i la clínica de nens és actualment un geriàtric; tot plegat al costat de l'actual plaça de Karl Marx, molt a prop del camí que porta a Can Masdeu.

En lletra cursiva informació de la WEB    de la SANTA CREU I SANT PAU



Vista general actual del conjunt, Can Sangenís a la dreta



  • Fonts informatives LES MASIES D'hORTA, de Desideri Díez, Bloc d'informació sobre els edificis que pertanyen o pertanyien a Sant Pau, de Pîlar Salmeron i Miquel Terreu.

14 comentaris:

PERSONA ha dit...

¡¡ ¿ NADIE AGRADECE TAN INTERESANTE TRABAJO...? GRAÇIES POR TODOS LOS ANONIMOS....
UN INDIANO AGRADECIDO

PERSONA ha dit...

intento COMPARTIRLO CON PERSONAS DEL BARRI QUE NO TIENEN Facebook....

carme martin falcon ha dit...

gràcies Mario

emilio80 ha dit...

de la segunda foto puedo decir que solo queda en pie una casa, la que está mas a la derecha, hace esquina en las calle Universal y Feliu i Codina.

carme ha dit...

si et fixes bé tambe sobreviuen, can buixaderes i can beïn ara misioners combonians.

carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
APU VeoDigital ha dit...

Hola Carme.
Excelente post, felicitaciones.
Un abrazo.

Anònim ha dit...

Hola soy una antigua alumna de la Santa Cruz, y os tengo que felicitar por la gran labor realizada. Siempre les he explicado a mi familia la belleza de mi cole, hoy la han visto gracias a vosotros.

pat ha dit...

No soy tan anonima soy Pat,. Besos

PERSONA ha dit...

gracias por hacerme conocer .. mi barri INDIANS DONDE NACI ...VIVO Y ME QUEDO PARA SIEMPRE....

pat ha dit...

Carme he vuscado el cole asta la saciedad sin resultado pero desconocia el nombre real. Ayer navegando y chafardeando un poco me llamo la atencion una foto ¡¡¡ mi cole !!! Pero ponia Can Sangenis, entre y de poco me da algo al ver la maravilla que yo habia esplicado a mi familia . fui muy feliz con las monjitas aun las recuerdo . Un beso para ellas alli donde esten .

carme ha dit...

m'alegra molt saber-ho Pat. Salutacions cordials.

pat ha dit...

Sabeis algo de las monjitas estan aun en Can Sangenis ?

pat ha dit...

Quedan algunas fotos de cuando era la casa de la Santa cruz? No se donde vuscar me encantaria volver aver a la hermana Teresa La hermana Carmen y a todas . por favor si sabeis algo me lo podriais hacer saber gracias .