dijous, 2 d’agost de 2012

CAN GRAU


Una de les finques de més rellevància per al barri del Carmel va ser la de Can Grau, la casa va ser enderrocada el 2006; acollia una granja que comercialitzava llet a Horta i Gràcia, i repartia fins i tot a Barcelona. Tenia una superfície de 140 000 m², i incloïa una capella dedicada a la Verge del Roser, que era la que oferia servei religiós per aquell temps a la zona. El 1900 va passar a ser propietat d'Alexandre de Bacardí i de Janer, un dels principals promotors de la zona.


Malgrat el que s'indica en la postal, aquí no surt per a res Sant Andreu del Palomar, son terrenys que comprenen els barris actuals  de El Carmel, La Clota i Sant Genís dels Agudells

Can Grau era coneguda com la Torre Roja i havia estat situada entre els carrers  Bernat bransi, Pantà de Trem, Moratín i Ramon Rocafull i era, potser, la finca rural més important de tot el Carmel. L'accés, en els últims anys de la seva existència, s'efectuava a través d'un estret passadís emplaçat en el núm 22 del carrer Bernant Bransi.



Ha rebut diferents noms al llarg de la seva història relacionats amb els noms dels seus respectius propietaris: Mas Busquets, Mas Estaper, Frederic Desplau, Josep Amat. Va ser quan Josep Amat es va casar amb la pubilla Desplau i a la seva mort  el va deixar en herència al seu fill Joan i Josep Grau, quan va rebre  l'ultim nom  pel que es va conèixer “CAN GRAU” i del qual passà a Francesc Galceran casat amb la pubilla de Can Grau.

En 1800 el Mas Grau havia estat propietat d'Antoni Moreno, i en el seus jardins hom hi podia contemplar una gran cascada amb un bon doll d'aigua que rajava sempre i dues glorietes o pavellons que, per la seva decoració, eren anomenades Paradís i la Glòria.

Vista General de Can Grau - Foto del Treball que sobr la masia catalana va realitzar el CEC 



A principis del segle XIX, el Marquès de Maldà, visitant habitual de tota la contrada, en deixa aquestes referències de Can Grau, conegut a l'època com Manso Moreno.




A l'esquerra la capella de Can Grau


..i luego después d'haver passat a la de Moreno, que per tan deliciosa dita heretat en Glorietes, no diuen a una Glorieta i altra lo Paradís, no menos deliciosa en tota aquesta frondositat i una gran cascada d'aigua que rajaba. Satisfets d'aquells passeigs, sols que al matí estava cubert, que impedia resaltàs tanta verdor i demés objectes de tant terreny que descubria amb molta caseria, hem entrat a la torre de la Sra. Vídua del difunt Agustí Moreno, a la qual hem encontrada en un d'aquells passeigs de sa gran heretat...”

...hem entrat a la de la Sra. Vídua Moreno i certament un bella torre, per totes ses circumstàncies i lo ben situada..”

...l'hem seguida tota amb les galeries o terrats, àduc la cuina...”

També Francisco Zamora en el conegut “CUESTIONARIO”, ens va deixar aquesta notícia del lloc:

Desde Morros se passa al antiguo Manso Grau, en el dia de don Agustín Moreno, otro de los Asesores de la Real Intendencia de este Principado. Es cosa de gusto ver el conjunto del buque de aquella casa rodeada de muralla i con peizas bastantes para la comodidad de sus dueños y famíliay para sus caseros y aparceros. Tienen buena huerta con agua bastante y casi medio cuarto de hora de desierto hermoseado con diferentes árboles emparrados y caminos cubiertos con la verdura de aquéllos. Es patrimonio de suficientes viñas, árboles y de poca sementera, por ser casi toda montuosa”.


Finalment  el 1900 va passar a ser propietat d'Alexandre de Bacardí i de Janer, un dels principals promotors de la zona qui la va comprar a “Doña Isabel, Doña Elvira y Doña Maria del Carmen Villavecchia y Rabassa por haberlas correspondido en la división de las herencias de Doña Maria Isabel Alfonso, Don José Milá de la Roca y Don Jerónimo Rabassa y a los padres de dichas hermanas en la parte que heredaron por herencia intestada de Doña Maria Villavecchia y Rabassa”

  • Si voleu més informació sobre  la urbanització de les terres que va adquirir Alexandre Bacardí cliqueu sobre el link de sota.



Segons explica Julio-Carlos Garcia, historiador de la família : El manso Grau, Alejandro de Bacardí lo compra a los hermanos Heriberto y Toribio Calafell y Samada, hijos de Juan Calafell. ëste lo hipotecó, junto con mas propiedades hacia Maria Isabel Alfonso. Al morir, donó dicho crédito a Isabel, Elvira y Mª carmen Vilavecchia, casadas con un Milá de la Roca y la otra con un Vidal-Quadras, pero estos no eran propietarios sino prestamistas con garantía hipotecaria.

  ......  El Diccionari Nomenclátor de les vies públich de Barcelona 1996, en Pasatge de Calafell dice: Jaume Calafell i Rovira, paleta (1861.1937). Aconseguí la propietat dels terenys per establiment al seu favor d'Alexandre de Bacardí i Janer. Terrenys de part de l'heretat "Manso Grau". [RP11.79.].


Efectivamente Jaume Calafell y Rovira le censó en veinticuatro de Noviembre de mil novecientos ante el notario Costa.


Sinceramente, no creo que dicho pasaje se le pusiera este nombre por Jaime Calafell, en todo caso por los antiguos propietarios los Calafell. Por algún motivo se ha preferido dar la leyenda anterior.


Lo mas interesante es el Conde que ha puesto interrogante. Era el Conde Linati, Claudio Linati Cocorani, un "carbonara (masón)" liberal, que luchó contra "Gli stranieri", me gustaría que a quien le interese viera su vida. vale la pena.


Creo que a dicho Conde, que fue un autentico romántico, se le hubiere tenido que dedicar una calle.
Finalmente el Manso Grau lo dejó en herencia Alejandro de Bacardí a los Linati de Bacardí, (El Conde era tio de Alejandro)".
Interessant nota que aporta més llum a la història de Can Grau.

Quan la finca va ser venuda a Alexandre Bacardí, va haver de pagar totes les hipoteques que la gravaven, en concret “las fincas y censos vendidos que se hallan hipotecados para responder de dichas sumas, cancelando por lo que respecta a adichas cantidades el debitorio origen de ellas” en l'escriptures datada el 14.10 de 1890.

En l'escriptura de compra-venda es donava la següent descripció de la finca on es situat Can Grau: Toda aquella heredad denominada en el dia "Manso Grau" situada en el termino municipal de San Ginés de Horta, inscrita en el tomo seiscientos treinta y cinco, libro cincuenta y nueve de Horta, folio cuarenta y dos vuelto, finca número seiscientos noventa y uno triplicadom antes ciento cuarenta y uno, inscripción decimo quinta, compuesta de una casa de labranza que ocupa una superficie de unos veinte y cinco mil palmos, con su capilla, oficinas, bodega, lagares y una pieza de tierra parte campa y parte regadio con tres minas de agua existentes en la misma, acueductos, servidumbres y pertenencias de cabida dicha pieza de tierra en el dia, a dos millones nuevecientos tres mil quinientos treinta palmos, iguales a ciento nueve mil seiscientos noventa y un metros treinta y cuatro decímetros y cuarenta y nueve centímetros cuadrados aproximadamente, lindante de por junto a levante parte con honores del Señor Marqués de Castellvell, parte con Antonio Bosch, antes Bacigalupi, mediante un torrente o camino que dirige al Coll del Portell, parte con los hermanos Comellas y parte con la pieza de tierra que se describe en segundo lugar; a mediodia con Andrés Batlle, Horacio Tortosa, Miguel Tortosa, Baudilio Piera y Ramon Roig y con la pieza de tierra que se describirá em decimo lugar; a poniente con Don Domingo Hortal antes con honores de Don Salvador Clos, Juan Duran y S. José Morros; y a cierzo parte con José Xinxó, parte con José Morros y parte con Jaime Durán mediante el camino que dirige de Horta al Coll del Portell.

Aquestes escriptures d'època constitueixen pels historiadors documents de vital importància que contenen gran quantitat d'informació sobre la situació territorial del moment, cases, bens, llindars, torrents, camins, entre el veïnatge de la zona, que donen perfil i forma d'un territori del que queden escassos testimonis . (del web de Julio-Carlos García, el link del qual trobareu més abaix.

Per aquesta escriptura sabem que els Morros propietaris la masia coneguda com Can Morros i Josep Xinxó propietari de la masia de Can Xinxó, eren veïns propers a Can Grau., aleshores Manso Grau, que era una casa de camp que ocupa una superfície d'uns vint- i-cinc mil pams, una capella, oficines, i una peça de terra part camp i part regadiu, amb tres mines d'aigua, aqüeductes, servituds i permanències que té la indicada peça de terra, a dos milions nou-centes-tres mil, trenta i quatre decímetres i quaranta-nou centímetres quadrats, que llinda a llevant amb terres del Marquès de Castellvell, part a les d'Antoni Bosch, mitjançant un torrent o camí que es dirigeix al Camp del Portell i part amb terres dels germans Comelles i d'altres propietaris de la zona, com els Morros i el els Xinxó, anteriorment indicats.

 Per tot aquell que vulgui saber més sobre la història de la família Bacardí i el que respecte a les seves terres, us recomano un bloc que està molt ben documentat escric per  Julio-Carlos García, que tracta sobre la història del la família de la seva dona i en el que els estudiosos sobre la història recent de la burgesia catalana trobaran força material.



Altre informació sobre Can Grau :

  • En 1901, durant el des 22, 23 i 24 de setembre, es celebraren festes religioses a la capella de Can Grau, que havia estat utilitzada algun temps per la parròquia de Sta. Teresa.




capella de Can Grau  dedica a la Mare de Déu del Roser
porta de la capella de Can Grau



  • A Can Grau s'organitzava l'ajuda als pobres i s'hi feien festes populars, cucanyes, balls populars, envelats, focs d'artifici.
  • Alexandre Bacardí va parcel·lar la zona i hi feu construir habitatges que eren petites torres amb Jardí, algunes del quals encara es mantenen dempeus avui dia. En 1930 Can Grau, ja sense terres es mantenia en peu entre tres carrers i conservava la casa íntegrament.
  • En 1968 estava en un alt grau de degradació. Hi vivien moltes famílies i era coneguda entre el veïnat com el “Rancho Grande”, trist final per una gran casa.

Gran Grau convertit ja en el " Rancho Grande"

En el 2005 la casa presentava aquest aspecte tan deplorable (fotos M.LL.Bou)




Es va enderrocar l'any 2006.














  • Informació aconseguida de diversos espais d'internet, Wikipedia EL CAMEL.  Llibre LES MASIES D'HORTA  de Desideri Díez. Fotos del Estudi sobre la Masia Catalana del Cec. Bloc de Julio-Carlos Garcia,  Monaco de Bacardí. Llibre El carmel Ignorat. de Lluís M. Bou i Eva Gimeno Cases.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon post! veient com esta ara la zona es inimaginable tot aixo que expliques. Que trist.
La masía la havía vist de tota la vida amagada en aquell carreró que feia por i tot amb gitanos etc.

carme ha dit...

S'HAN FET TANTES COSES MALAMENT!!!. No disposaràs de cap foto del seu esat en l'época de la que parles?

Eastriver ha dit...

Es va enderrocar?? I ningú va dir res?? O es que Rancho Grande estava en un estat molt pitjor del que el seu nom pot fer pensar?? Bé, quan volen fer alguna cosa la fan, està clar. I si la justifiquen bé, fins i tot sembla assenyada.

carme ha dit...

d'això ens podria donar notícia algú demla zona, suposo que estaba tan deteriorada que els propietaris que,la tenien multillogada com van acabar molts d'aquests casalots, com Torre Sellés i Can Sitjà Gran, quemvan aprofitar per derruir-los, és tota una estratègia que els surt molt bë.

monacodebacardi ha dit...

Buenos dias Carme:
Voy a hacer una corrección, es la siguiente. El manso Grau, Alejandro de Bacardí lo compra a los hermanos Heriberto y Toribio Calafell y Samada, hijos de Juan Calafell. ëste lo hipotecó, junto con mas propiedades hacia Maria Isabel Alfonso. Al morir, donó dicho crédito a Isabel, Elvira y Mª carmen Vilavecchia, casadas con un Milá de la Roca y la otra con un Vidal-Quadras, pero estos no eran propietarios sino prestamistas con garantía hipotecaria.
Esto lo comento para poder aportar lo siguiente: El Diccionari Nomenclátor de les vies públich de Barcelona 1996, en Pasatge de Calafell dice: Jaume Calafell i Rovira, paleta (1861.1937). Aconseguí la propietat dels terenys per establiment al seu favor d'Alexandre de Bacardí i Janer. Terrenys de part de l'heretat "Manso Grau". [RP11.79.].
Pge Ateneo.
Pge Conde Linardi?
Efectivamente Jaume Calafell y Rovira le censó en veinticuatro de Noviembre de mil novecientos ante el notario Costa.
Sinceramente, no creo que dicho pasaje se le pusiera este nombre por Jaime Calafell, en todo caso por los antiguos propietarios los Calafell. Por algún motivo se ha preferido dar la leyenda anterior.
Lo mas interesante es el Conde que ha puesto interrogante. Era el Conde Linati, Claudio Linati Cocorani, un "carbonara (masón)" liberal, que luchó contra "Gli stranieri", me gustaría que a quien le interese viera su vida. vale la pena.
Creo que a dicho Conde, que fue un autentico romántico, se le hubiere tenido que dedicar una calle.
Finalmente el Manso Grau lo dejó en herencia Alejandro de Bacardí a los Linati de Bacardí, (El Conde era tio de Alejandro)
Saludos Julio-Carlos García

carme ha dit...

gràcies Julio-Carlos.