divendres, 27 de juliol de 2012

EL CARRER SALSES - la seva història

En el carrer Salses, el carrer Campoamor i el Carrer Feliu Codina s'hi van instal·lar molts barcelonins benestants  per passar-hi  els caps de setmana i els estius. Es feien unes cases senyorials, algunes d'elles molt maques, com la casa modernista que es pot veure en la foto de sota.


C. Salses a principis del segle XX-  La Casa Modernista del Carrer Salses a la dreta.


El carrer ara Salses i abans Catalunya,  s'anomena així en honor Miquel Salsas, primer rector de l'església vella d'Horta,  independent de la parròquia de  Sant Genís dels Agudells . Va ser rector des de 1845 fins a 1862. Malgrat el rector es deia Salsas de cognom, en el català modern a quedat com Salses.

Moltes de les cases del carrer eren cases de planta baixa i jardí a la part de darrera i , en general, no tan ostentoses com les del carrer Campoamor,  com la segona pujant des de Feliu i Codina a la dreta que era modernista i tan maca que surt en moltes de les fotografies del carrer de l'època, fou el tristament conegut constructor, Núñez i Navarro qui la va enderrocar cap a finals de la dècada dels 70 per bastir uns del seus anodins edificis de pisos.


Pisos que van substituir la casa modernista de la foto de més amunt


Com no hi havia cotxes el veïnat sortia a la porta de casa i parlava amb els seus veïns, es fàcil veure'ls en algunes de les fotos de principis del segle XX. El carrer tenia 18 acàcies en 1903.



A d'alt de tot del carrer Salses en 1904


Tant el carrer Campoamor com el C. Salses, es van bastir en terrenys de Can Cortada en l'indret conegut com el barri de Les Estires.

L'epidèmia de febre groga  en 1870  impulsà la construcció de torres, en aquell moment ja hi havia 14 a la Rambla Cortada (avui Campoamor).

La urbanització del carrer Salses aleshores C. Catalunya, es remunta a 1880.

Com explica Dora Serra en el seu llibre “VALL D'HORTA”, el carrer Salses va néixer com guarda espatlles de la via principal que era el Campoamor, amb les seves cases modernistes amb grans jardins que les envoltava. Al fons les cases dels masovers que són les que donaven a l'esquerra del C. Salses i que més tard es van vendre per construir-hi pisos.





Per aquesta raó, doncs, el carrer Salses en la seva part dreta continua més o menys amb les seves cases de planta i baixa o com màxim un pis i jardí darrera, mentre que a l'altra banda s'han anant bastint cases de pisos que li han tret gran part del seu inicial encant. 





C. Salses a principis del segle XX

 
En el C. Salses, pujant a la dreta, cantonada C. Lloret, es van establir les monges Carmelitanes, on tenen una important residència on s'hostegen una colla de senyores que no tenen ja forces per viure soles.

L'Edifici on ara s'estan les Carmelites, en temps de Guerra va ser ocupat pels Mossos d'Esquadra i més tard, quan la guerra va finalitzar, va ser requisat per la Guardia Civil que  s'hi va establir. Finalment en la dècada dels cinquanta, es va construir una caserna en les Cases Barates d'Horta, aleshores de Ramon Albó, i van ser traslladats, allà s'estigueren fins més o menys els anys setanta.



Edifici de les Carmelites al C. Salses - arquitecte Miquel Bertran foto Miquel Angel Valero


En la dècada dels quaranta neixen al barri algunes escoles privades que s'estableixen en alguna de les torres que havien estat cases d'estiueig, com l'Acadèmia Montserrat, de reconegut prestigi, que ocupava la primera torre de la Colònia del carrer Salses, dirigida durant molts anys per les germanes Pilar i Laura Eroles i Pérez.

L'Academia Martin al carrer Salses, 29, en juny de 1931, dirigida per na Maria Martín, aquesta última finalment es va establir en el C. Campoamor en una torre cedida per la família Manén.

També durant una dècada hi va haver un garatge dels autobusos de l'empresa Casas, la que feia el trajecte plaça d'Eivissa - Sant Gervasi, tot parant en la Residència de la Vall d'Hebron (aleshores anomenada del Generalísimo Franco),  que finalment es va translladar a rel de les moltes queixes que veïns van dirigir a les autoritats i a la pròpia empresa,  empipats amb el soroll  i múltiples inconvenients que els  vehïcles produïen en la zona  i a la fi d'evitar possibles accidents donat que el carrer era i és no massa ample i les maniobres dels autobusos a l'hora d'entrar en la cotxera eren complicades.



Porta del garatge de l'empresa Casas


El Carrer Salses neix al carrer Feliu Codina, on s'estreny, hi ha encara la masia de Can Caparrrada, que el carrer sembla partir-la pel mig, davant per davant existeix una gran torre amb jardí ocupa per una ordre religiosa de monges; a la part alta, a tocar de la carretera de la Vall d'Hebron, existeix l'escola Mare Nostrum vestida sobre un terreny on duran la guerra civil va caure una bomba, la gent gran del lloc encara ho recorda.


Carrer Salses des d'un terrat de Feliu i Codina  anys 70 - a l'esquerra la teulada de la masia de Can Caparrada - a la dreta una torre en la que hi viuen monges (davant de la cotxera de l'empresa Casas un del seu autobusos)


Quan van voler posar en ordre aquesta part del carrer, en arreglar el clavegueram, van donar a la llum restes romanes de la famosa vila romana de Can Cortada.


Excavacions de 2007 a d'alt de tot del carrer Salses - Foto de procedència desconeguda


Sobre aquest fet escriu la Raquel Río, el que segueix:

Quién les iba a decir a los vecinos de las calles de Salses y Rembrandt, en el barrio de Horta, que bajo el suelo que pisaban cada día había escondida una prensa romana de hace más de 2.000 años. Desde el 7 de agosto, un equipo de arqueólogos del Museu d'Història de la Ciutat se encarga de realizar la excavación. Según Pep Pujades, uno de los arqueólogos del museo, lo que se ha encontrado corresponde a "la parte rústica de una villa romana". Las primeras prospecciones han descubierto restos arqueológicos que podrían ser de finales del siglo I.

Los expertos que trabajan en la zona han localizado en el subsuelo una antigua instalación romana. Todavía no se puede precisar si el producto que se obtenía de la prensa era vino o aceite, por lo que los trabajos continuarán seguramente una semana más. Con seguridad, los restos que se han encontrado ahora podrían formar parte de la villa romana de Can Cortada, que se empezó a excavar en los años 80.

El yacimiento descubierto está ubicado en la calle de Salses, en la confluencia con la calle de Rembrandt. José, un vecino del barrio, comenta que el tramo en cuestión lleva varios años siendo reivindicado por la Associació de Veïns d'Horta para la construcción de una nueva plaza.

ADVERTENCIA DE UN VECINO

Fue un habitante de la zona quien se dio cuenta de la existencia del yacimiento mientras contemplaba las obras que se realizaban en la cloaca. El hombre vio como unos albañiles trataban de mover una roca de grandes dimensiones. Los obreros aseguraban que aquella roca había llegado allí por causas naturales, pero el vecino alegaba que no había ninguna montaña por los alrededores de la que pudiera haberse desprendido la piedra. Por eso sospechó que podría tratarse de restos arqueológicos y se puso en contacto con el museo, que rápidamente envió a un equipo de arqueólogos para inspeccionar la zona y preservar el patrimonio.

Antonia, residente en la zona, está encantada con la nueva atracción del barrio. Eso sí, siempre que "las obras no afecten a las casas", apunta esta mujer de 83 años.

La excavación la promueve el distrito de Horta-Guinardó, que es quien inició las obras de las cloacas en la vía. Por eso, la prospección solamente puede realizarse por el trazado por el que debe pasar la nueva cloaca.

La asociación de vecinos ha pedido, sin embargo, que la excavación se amplíe y que se haga "a conciencia", para que no se vuelva a repetir lo que ocurrió con los restos de Can Cortada. En aquella ocasión, una parte de los vestigios que se descubrieron fueron llevados al museo mientras que el resto se tapó, y desde entonces se encuentran bajo lo que hoy es la avenida del Estatut, entre el paseo de Valldaura y la calle de Campoamor.


Tot plegat es va anar produint mica a mica fins arribar a la situació actual.

En el carrer Salses hi han viscut persones tan conegudes com l'actor  Lluís Homar (2)  que hi va néixer en una de les cases del propi carrer, el reconegut pintor Xavier Valls 1) i el conegut gimnasta Joaquim Blume (3).


1) Xavier Valls - Tras corta enfermedad, ha fallecido en su Barcelona natal Xavier Valls, una de las grandes voces secretas de la pintura catalana y española de la posguerra. Nacido en 1923 en el barrio de Horta, célebre por su Laberinto, Valls vivió como niño los desastres de la guerra civil y la inmediata posguerra. Su carrera la inició cerca de veteranos como Olga Sacharoff o Manolo, y de compañeros como Ramón Rogent, José María de Martín, Albert Ràfols Casamada o Maria Girona. 

Casa Xavier Valls al carrer Salses


Més informació: Història i obra de Xavier Valls.


2) Lluís Homar :Va néixer el 20 d'abril de 1957 a la ciutat de Barcelona. Va començar a fer teatre al Lluïsos d'Horta. Desprès va estudiar estudiar teatre a l'Institut del Teatre, on va participar en el muntatge de l'obra Otel·lo, sota la direcció d'Àngel Carmona.  El 1975 va ingressar al grup de Teatro Escorpio, i participà en dos posades en escena: Terra Baixa, dirigida per Josep Montanyes i Quiriquibú, dirigida per Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells.Ha fet també numbroses pel·licules. 




3) Joaquim Blume i Carreras :  Va ser un gimnasta nascut a Gràcia el 21 de juny de 1933. Fill d'un professor de gimnàstica d'origen alemany, Armand Blume Schmadecki, i de Maria de la Pau Carreras, va emigrar a Alemanya amb la seva família durant la Guerra Civil espanyola. Allí hi passà els primers anys de la seva vida. Un cop acabada la guerra, va tornar a Barcelona.
Va començar a practicar la gimnàstica en un gimnàs que tenia el seu pare al carrer de Pàdua de la ciutat comtal.
Joaquim Blume va morir el 29 d'abril de 1959 quan el vol 42 d'Iberia LAE, on hi viatjaven a part d'ell, la seva esposa Maria Josefa Bonet i la resta de membres de l'equip espanyol, es va estavellar a la Sierra de Valdemecas de Conca. No hi va haver cap supervivent.


Una de les últimes fotografíes de Joaquim Blume




  • Gran part de la Informació extreta dels llibres"EL QUE HA ESTAT I ÉS HORTA"), Desideri Díez i VALL D'HORTA de Dora Serra i dels meus propis records. Viquipedia




10 comentaris:

SalvemlaRotonda ha dit...

Acabem de descobrir el teu blog, interessantíssim!!!

Núñez y Navarro ha estat nefasta per al patrimoni modernista, ja deus conèixer el que està passant a la Rotonda. De l'edifici del carrer Salses q ensenyes no en teníem ni idea! Mencionarem el teu blog i aquesta entrada al tuiter.

¿Tens fotos o saps de més edificis destruïts per Núñez y Navarro? El cas més conegut és el de la Casa Trinxet. Ens agradaria fer un post al nostre blog recopilant els edificis que s'ha carregat.

Moltes gràcies! Si vols i tens temps fes una ullada al nostre blog per salvar la Rotonda! ;-)

carme ha dit...

Es volia també carregar la casa Golferichs a la Gran Via, però els veïns no ho van permetre. Gràcies per les vostres paraules.

Dani ha dit...

Això de la casa modernista enderrocada és un crim en tota regla!!!

carme ha dit...

doncs si noi és un veritable crim, crec que a més malgrat no s'hagi parlat en lloc, que pot ser en Núñez i Navarro es queda les pedres treballades i els ornaments de les cases que ha enderrocat i se'ls deu vendre o fer-los servir per casa seva. Per posar un exemple, on estan les dames que hi havia en les finestres de l'edifici on ara esta el Loewe al Passeig de gràcia, algú se les va quedar quan les van treure?, i tantes i tantes coses.

Anònim ha dit...


En Nuñez i Navarro malgrat ha enderrocat cases modernistes, sempre ha estat amb permís del nostre Ajuntament, per tant, tota la culpa no es d'ell. L'Alcalde Porcioles va deixar fer veritables barbaritats als promotors i constructors, amb l'excusa de que Barcelona necessitava un munt de pisos pels nous vinguts, es vareb començar les remuntes en cases precioses, si no mireu a munt quant aneu per Barcelona, una d'ella es la fantasmagorica torre de pisos al Passeig de Maragall, cantonada Font d'en Fargues

miguel angel valero lopez ha dit...

també tenim m´he assabentat fa una estona pel llibre de la Mercé Tatjer, història de la casa Varon Dandy amb la seva fàbrica, saps on estava?

carme ha dit...

El tema de la venda del patrimoni és complex. Si és propietat privada normalment els propietaris demanen una porrada de diners que els Ajuntaments no estan en diposició de pagar i que només ho fan empreses com Núñez i Navarro. Si els veïns, com ha passat molts cops, es revelen i lluiten, molts cops d'aconsegueix o expropiar o que el Consistori finalment compri i moltes vegades per un preu major que el que els podien demanar d'entrada, cas Can Fargues.

carme ha dit...

En quan al tema Varon Dandy, no tinc ni idea, quin llibre és aquest del que em parles?. En el carrer Salses hi havia una fabriqueta de colònies, com no fos aquí d'on sortís la colònia en qüestió.

Joan Pere Jové ha dit...

Hola
Quina vergonya l'enderroc d'aquesta casa modernista. Us passo l'enllaç a un video que vaig fer sobre una altra casa modernista enderrocada abans de l'aparició de Núñez y Navarro. Una casa que l'arquitecte Rubió i Bellver va construir poc abans de la casa Golferichs, que també va estar a punt de desaparéixer:

https://www.youtube.com/watch?v=kjo9weTwskk

Una salutació, Joan Pere Jové
joanperejove@gmail.com

carme ha dit...

Moltes gràcies Pere molt interessant el vídeo.